Posts Tagged ‘kosmopolis’

Els sons del CCCB, disponibles a Catradio.cat

February 13th, 2013 No Comments

L’Arxiu Sonor del web de Catalunya Ràdio vol convertir-se en una referència tant dins com fora del país. I en aquesta fita no hi faltaran alguns dels documents més valuosos que el CCCB ha generat al llarg de la seva història, ja que des d’aquest dimarts, 12 de febrer, s’estan incorporant a l’Arxiu de l’emissora en el marc d’un conveni signat per ambdues entitats.

En concret, els primers materials aportats pel CCCB provenen de l’exposició “El Paral·lel, Barcelona 1894-1939”, que el Centre acull fins al proper 24 de febrer; i també s’ha afegit la conferència pronunciada el 19 de desembre per l’antropòleg Lluís Duch.

En els propers mesos s’incorporaran altres documents, entre ells els que generin dos projectes que organitza el CCCB: l’exposició “Arxiu Bolaño, 1977-2003”, dedicada a l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i la festa literària Kosmopolis 13.

El compromís adquirit per Catalunya Ràdio en l’esmentat acord consisteix a difondre, a través de les seves emissores i els seus portals d’internet, les activitats organitzades pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona perquè, en paraules del seu director, Marçal Sintes, “tot el que fa el CCCB pugui ser compartit al màxim per la ciutadania”.

El pas de Bolaño pel CCCB

January 25th, 2013 1 Comment

L’escriptor va participar en la primera edició de Kosmopolis amb una conferència sobre la narrativa argentina

Kosmopolis 2002 Foto: Sònia Balcells

L’any 2002 el CCCB presentava la primera edició de la Festa de Literatura Amplificada Kosmopolis, una aposta per entendre i qüestionar les transformacions de la paraula oral, impresa i electrònica en el segle que acabàvem d’estrenar. En aquell Kosmopolis acabat de néixer va participar l’escriptor i poeta Roberto Bolaño, en un moment en què no érem del tot conscients de l’impacte i la transcendència que tindria la seva obra en la literatura del segle XXI.

Bolaño, que llavors començava a tenir reconeixement i presència mediàtica després de guanyar els premis Herralde i Rómulo Gallego per la novel·la Los detectives salvajes, estava convidat per parlar de la nova narrativa a l’Uruguai, l’Argentina i Xile. Però va decidir saltar-se el guió i centrar el seu discurs en la literatura argentina i, més concretament, en la narrativa feta després de la mort de Borges, que ell anomenà «las derivas de la pesada».

«La idea original era hablar de la literatura argentina desde Borges hasta Rodrigo Fresán, pero pronto comprendí que para hacerlo hubiera necesitado no diez páginas sino cien, y evidentemente no estaba dispuesto a escribir cien páginas, ni mucho menos creo que ustedes estuvieran dispuestos a escucharlas ahora» Roberto Bolaño, Kosmopolis 2002, CCCB

Àudio Roberto Bolaño en Kosmopolis 2002  «Derivas de la pesada», conferència pronunciada el 14 de desembre de 2002, inicialment titulada «La nova narrativa del Sud». Julio Jung, que llavors era conseller cultural del Consolat General de Xile a Barcelona, fa la presentació de Roberto Bolaño.

El text de «Derivas de la pesada» es va publicar posteriorment en el recull d’articles, conferències i contes de Bolaño Entre paréntesis.

Al cap d’onze anys, Bolaño tornarà a ser present en Kosmopolis a través de l’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003» i d’una sèrie d’activitats d’homenatge que se celebraran durant el festival, del 14 al 16 de març.

Bolaño visible: «Arxiu Bolaño: 1977-2003» revela la cronologia creativa i obra inèdita de l’escriptor

January 18th, 2013 5 Comments

Potser ser invisibles al món durant una temporada ens faria més lliures i creatius. En un món com el d’ara on mostrar-se per terra, mar i Twitter és el més habitual, l’aïllament social com a via d’escapament creativa s’està convertint en tot un experiment. Si ens fixem en l’obra de Roberto Bolaño i calculem quan la va escriure, on vivia i el grau de visibilitat pública de l’escriptor durant la seva prolífica vida literària, ens adonem que, a Bolaño, ser invisible al món –sobretot el del mercat editorial– li va permetre treballar per ser un gran narrador i poeta del segle xxi.

L’exposició «Arxiu Bolaño: 1977-2003» que el CCCB inaugura el proper 5 de març presenta la cronologia creativa de Roberto Bolaño des que va haver de deixar Xile i Mèxic per viure a Catalunya: Barcelona (1977-1980), Girona (1981-1985) i Blanes (1985-2003). Són les tres ciutats on l’autor es va deixar veure només entre veïns i amics, va viure allunyat de grans premis i despatxos i es va dedicar plenament a l’escriptura («El viaje de la literatura, como el de Ulises, no tiene retorno») i la família («Mi patria son mis hijos»).

Vídeo inpirat en el post-escriptum de la novel·la  Amberes de Roberto Bolaño escrita a Barcelona el 1980, amb dibuix del propi autor. Realització: Toni Curcó, 2013, CCCB

Mostra de la intensa activitat literària de Bolaño són els 230 manuscrits –la majoria originals– que presenta l’exposició, a més d’objectes personals, llibres, fotografies familiars inèdites que seran un tresor per als bolañistes i una manera d’endinsar-se en l’univers Bolaño per al públic desconeixedor de l’autor. El recorregut cronològic es completa amb un pròleg, referència imprescindible als anys viscuts a Mèxic, i un epíleg que tanca la mostra i analitza la influència de Bolaño en la literatura del segle xxi.

Valérie Miles, codirectora de la revista Granta, i Juan Insua, director del CCCB Lab  i creador de mostres del CCCB dedicades a altres genis literaris com Joyce, Kafka o Borges, són darrere d’aquest projecte expositiu que fa servir temes i recursos de la cuina literària de Bolaño (el joc, l’humor, els enigmes, la investigació detectivesca, el calidoscopi) en l’itinerari que farà el visitant dins la mostra.

Novel·les, contes, entrevistes, quaderns (amb una cal·ligrafia impol·luta!), correspondència, jocs d’estratègia (dels quals Bolaño era un especialista) conformen només una primera exploració de l’arxiu personal de l’escriptor que la vídua Carolina López ha ordenat i conservat des que Bolaño va morir ara fa deu anys.

«Arxiu Bolaño: 1977-2003» és un homenatge a l’autor d’obres mestres com «Los Detectives Salvajes» o «2666» i en aquest homenatge participen alguns dels seus amics. Al catàleg de l’exposició trobem grans relats d’A.G.Porta, Javier Cercas i Enrique Vila-Matas sobre la relació que van tenir amb Bolaño, gran conversador, feliç lector i apassionat bibliòfil. «Un escriptor dels d’abans», escriu Vila-Matas. Els articles de Valérie Miles, Juan Insua, Olvido García Valdés, Barbara Epler i Patricia Espinosa completen el catàleg.

Una setmana després de la inauguració de l’exposició, del 14 al 16 de març, se celebra Kosmopolis, la Festa de Literatura Amplificada, que ha programat una sèrie d’activitats per completar l’homenatge: un recital poètic amb Olvido García Valdés, que recitarà una selecció de poemes propis creuats amb versos de Bolaño; el col·loqui «Roberto Bolaño: la gestació d’un mite», amb A.G. Porta, Pere Gimferrer, Jaume Vallcorba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas i l’estrena d’Il Futuro, una pel·lícula d’Alicia Scherson basada en «Una novelita lumpen» de Bolaño. Els dramaturgs Àlex Rigola i Pablo Ley, que van adaptar «2666» per al Teatre Lliure, també tenen previst participar a Kosmopolis amb una activitat especial.

En el marc de Kos

Com no menjar animals

May 16th, 2011 2 Comments

Quan Jonathan Safran Foer va saber que seria pare, es va començar a preocupar per l’educació gastronòmica del seu futur fill. Es va plantejar què li donaria per menjar, com ho cuinaria, quins ingredients formarien part de la seva dieta i quins calia descartar. I també es va començar a plantejar si li donaria animals per menjar. Per tenir més elements de judici, aquest escriptor ―un dels joves valors de la literatura nord-americana actual― va decidir investigar sobre la indústria càrnia. I al cap de tres anys, ja amb el petit Sasha belluguejant pel seu pis de Park Slope a Nova York, Safran Foer va publicar el seu últim llibre: Comer animales (Seix Barral, 2011), un text crític que té com a objectiu no pas convèncer els seus lectors de les bondats del vegetarianisme, sinó oferir-los prou informació perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Que siguem conscients, per exemple, que la indústria càrnia és una de les responsables principals del canvi climàtic a causa de la ingent quantitat de gasos nocius que genera.

Jonathan Safran Foer va presentar Comer animales el passat 11 de maig al CCCB, juntament amb Jesús Mosterín, filòsof i defensor dels drets dels animals i el medi ambient. La xerrada va fluctuar del discurs a favor del medi ambient i els animals de Mosterín a la defensa per part de Safran Foer de la necessitat de ser conscients del que mengem. Segons l’escriptor novaiorquès, és més fàcil prendre petites decisions sobre els productes animals que consumim ―per exemple, preguntant d’on prové la carn, o evitant els establiments de menjar ràpid― que no pas convertir-nos al vegetarianisme. I, en tot cas, si ens fem vegetarians, no ha de ser sols per una qüestió de salut, sinó de moral.

Durant la seva visita, Jonathan Safran Foer va contestar les preguntes del CCCB. Aquest és un resum de la seva entrevista.

YouTube Preview Image

Entrevista realitzada per Lucía Calvo

Tres projectes del CCCB nominats als «Best of the Web Awards» del congrés Museum and the Web

March 29th, 2011 No Comments

Museum and the Web logoEl blog del CCCB Lab, la plataforma col·laborativa del Bookcamp Kosmopolis i el mural web interactiu de «La ciutat dels horrors» de l’exposició Barcelona-València-Palma són els tres projectes del CCCB  candidats als premis «Best of the Web». Els guardons s’atorguen cada any en el congrés Museums and the Web, una de les principals trobades internacionals de gestors i desenvolupadors de webs culturals i de museus.

Un jurat, format per especialistes d’arreu del món, selecciona quins són els millors projectes de museus en diferents àmbits com ara l’educatiu, l’audiovisual, l’expositiu, entre d’altres (vegeu les categories del premi).

Tots els membres registrats a la plataforma de Museum and the Web podran votar del 25 de març al 7 d’abril quin és el seu projecte preferit d’entre les 109 candidatures d’aquesta edició.  El CCCB hi participa en les categories Exhibition amb «La ciutat dels horrors», Social Media amb el Bookcamp Kosmopolis i Museum Professional amb el bloc del CCCB Lab.

Els resultats de les votacions es donaran a conèixer durant la celebració del congrés, del 6 al 9 d’abril a Filadèlfia (EUA). Museum and the Web és una de les cites globals més rellevants en el sector cultural perquè aborda les principals tendències del futur dels museus.

L’any 2009, el Museu Picasso de Barcelona va ser guardonat amb el premi The Best of the Web Social Media per la seva estratègia i el seu ús de les eines 2.0 i el MACBA, amb el premi al millor podcast per la Ràdio Web MACBA.


Mural Interactiu – La ciutat dels horrors

CCCB Lab blog

Wiki del Bookcamp Kosmopolis

«...23456...»