Quan Jonathan Safran Foer va saber que seria pare, es va començar a preocupar per l’educació gastronòmica del seu futur fill. Es va plantejar què li donaria per menjar, com ho cuinaria, quins ingredients formarien part de la seva dieta i quins calia descartar. I també es va començar a plantejar si li donaria animals per menjar. Per tenir més elements de judici, aquest escriptor ―un dels joves valors de la literatura nord-americana actual― va decidir investigar sobre la indústria càrnia. I al cap de tres anys, ja amb el petit Sasha belluguejant pel seu pis de Park Slope a Nova York, Safran Foer va publicar el seu últim llibre: Comer animales (Seix Barral, 2011), un text crític que té com a objectiu no pas convèncer els seus lectors de les bondats del vegetarianisme, sinó oferir-los prou informació perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Que siguem conscients, per exemple, que la indústria càrnia és una de les responsables principals del canvi climàtic a causa de la ingent quantitat de gasos nocius que genera.
Jonathan Safran Foer va presentar Comer animales el passat 11 de maig al CCCB, juntament amb Jesús Mosterín, filòsof i defensor dels drets dels animals i el medi ambient. La xerrada va fluctuar del discurs a favor del medi ambient i els animals de Mosterín a la defensa per part de Safran Foer de la necessitat de ser conscients del que mengem. Segons l’escriptor novaiorquès, és més fàcil prendre petites decisions sobre els productes animals que consumim ―per exemple, preguntant d’on prové la carn, o evitant els establiments de menjar ràpid― que no pas convertir-nos al vegetarianisme. I, en tot cas, si ens fem vegetarians, no ha de ser sols per una qüestió de salut, sinó de moral.
Durant la seva visita, Jonathan Safran Foer va contestar les preguntes del CCCB. Aquest és un resum de la seva entrevista.