Posts Tagged ‘kosmopolis’

L’art de crear nous lectors

June 10th, 2014 No Comments

El cànon literari és un compendi d’obres que superen l’oblit del temps i continuen sent llegides. En l’operació de mantenir amb vida llibres que no són d’estricta actualitat –oferir-los a nous lectors, que en fan interpretacions renovades– hi tenen un paper fonamental aquelles editorials que aposten per la publicació de clàssics més o menys desconeguts.

Kosmopolis. Programació contínua va proposar un debat entre cinc editorials per a qui els clàssics són estructurals en el seu catàleg, les catalanes Edicions de 1984, Minúscula, Sajalín, la turca Metis i l’holandesa Lebowski. Edicions de 1984 és, juntament amb Metis, el projecte més veterà: totes dues compten amb tres dècades de trajectòria. La primera ha recuperat l’obra d’autors com Dino Buzzati, Hans Fallada, Kurt Pinthus, Aleksander Puixkin, Honoré de Balzac, Lev Tolstoi, Juli Vallmitjana, Eduard Girbal Jaume i, més recentment, Walt Whitman, William Faulkner i Alfred Döblin. En el cas de Metis, fundada el 1982 a Istanbul, ha dedicat bona part dels gairebé 800 títols publicats fins ara a “l’alta literatura i la teoria crítica”: en el primer apartat hi inclouen Georges Perec, Marguerite Yourcenar, Henry Bauchau i Bilge Karasu; en el segon, han publicat obres de Ludwig Wittgenstein, Walter Benjamin, Emile Cioran i Sigmund Freud.

Minúscula, que el 2015 va celebrar 15 anys de trajectòria, ha construït des dels primers dos títols –de Joseph Roth i Marisa Madieri– un catàleg que, en paraules de la seva editora, Valeria Bergalli, té “un marcat interès per la cultura europea, per un patrimoni artístic que no ha entès mai de fronteres i per escriptors que, en èpoques decisives, van desxifrar amb extraordinària sensibilitat el signe del temps”. D’aquesta manera, ha apostat per autors com Varlam Xalàmov, Giani Stuparich, Gertrude Stein, Annemarie Schwarzenbach, Hans Keilson, Svetislav Basara, Pierre Bergounioux, Rachel Bespaloff i Shirley Jackson. Coincidint amb el desè aniversari, va començar una col·lecció en català, en la qual ha publicat Anton Txékhov, Dacia Maraini i Ferdinando Camon, entre altres autors.

En el cas de l’holandesa Lebowski, combina l’edició d’autors contemporanis neerlandesos amb clàssics com Natsume Sooseki, Gaito Gazdanov, Erich Kästner i Cornelis Bastiaan Vaandrager i amb noms consagrats de les lletres nord-americanes del segle XX, com ara Jack Kerouac, William S. Burroughs i Charles Bukowski.

Sajalín és, de les cinc editorials presents a la taula rodona, la més jove de totes. La seva aposta és molt clara, “publicar en castellà obres inèdites o oblidades de la millor narrativa estrangera contemporània”. En només cinc anys ha permès que els lectors descobrissin l’obra d’Edward Bunker, Seumas O’Kelly, Osamu Dazai, Kenneth Cook, Edlef Köppen, Beppe Fenoglio i Luigi Bartolini. Recentment, ha incorporat novel·les de Waguih Ghali i Dambudzo Marechera.

La taula rodona “Clàssics desconeguts” formava part del projecte Schwob, que vol donar a conèixer arreu d’Europa uns quaranta llibres d’alta qualitat literària que encara estan poc traduïts, entre els quals hi ha títols de Miklós Bánffy, Tibor Déry, Kees Bordewijk, Víctor Català i Álvaro Cunqueiro. La jornada literària va continuar en una segona sessió de debat dedicada als escriptors que s’han començat a obrir camí recentment. És el cas de Marina Espasa, Yannick Garcia, Jenn Díaz i David Gálvez. Espasa va debutar l’any 2012 amb la novel·la La dona que es va perdre (Empúries), i aquest 2016 ha publicat El dia del cérvol (L’Altra). Garcia, que es va donar a conèixer amb De dalt i de baix (Edicions 62), poemari que va guanyar el premi Gabriel Ferrater el 2003, després d’un parèntesi de gairebé una dècada ha tornat amb els reculls de contes Barbamecs (Cossetània, 2012) i La nostra vida vertical (L’Altra, 2014): aquest últim va merèixer el premi Documenta. Jenn Díaz és la més jove dels quatre autors –només té 28 anys– i, sorprenentment, la que ha publicat més: Mare i filla (Amsterdam, 2015) ja és la seva cinquena novel·la, la primera escrita en català. Gálvez, nascut a Vilanova i la Geltrú però resident a Andorra, va escriure una  primera novel·la, singular i arriscada, Cartes mortes (Males Herbes), i el 2015 va publicar Res no és real (Males Herbes).

Podeu veure el debat en aquest vídeo.

Els últims dies de Lou Reed a Barcelona

October 28th, 2013 No Comments

«Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor»

 Diversos són els homes, poema de Salvador Espriu recitat per Laurie Anderson
al recital «Made in Catalunya» durant Kosmopolis 2008

Aquest mes de novembre farà tres anys que Lou Reed va visitar per últim cop el CCCB.  Va venir a presentar El Cuervo (Ediciones Alfabia), un llibre recopilatori de lletres i textos inèdits ilustrat per Lorenzo Mattotti que era una adaptació de The Raven (2003),  àlbum de Reed inspirat en l’univers Edgar Allan Poe. Va ser una visita llampec poc anunciada. Un bon grapat de fans i alguns afortunats vam poder veure Reed envellit, amb panxa i posat malhumorat, però digne i diví. Era una estrella del rock.

Però el gran darrer xou de Reed a Barcelona va ser dos anys abans, l’octubre de 2008, durant el festival de literatura amplificada Kosmopolis. Lou Reed era hall del CCCB i la seva dona Laurie Anderson a la Universitat de Berkeley. Més de 10.000 quilòmetres de distància els separaven però la poesia i les tecnologies els van unir. A través de videoconferència i gràcies a l’Anella Cultural, Reed i Anderson van oferir un recital poètic a dues bandes: Catalunya-Califòrnia. La parella va llegir poemes d’autors catalans  – Perejaume, Brossa, Espriu, Carner, Vinyoli etc. – traduïts a l’anglès.

La nostra manera d’acomiadar Lou Reed és recuperant les imatges – els records – d’aquell recital. I les seves cançons, peces d’art que l’eternitzen, fan la resta en la memòria musical i personal de cadascú de nosaltres.

Torna Barcelona Lectora, visites a llocs singulars de la ciutat pels amants dels llibres i la lectura

September 20th, 2013 3 Comments

Aquesta tardor reprenem les visites de l’itinerari Barcelona Lectora, un recorregut que ens ajuda a comprendre millor el present del llibre i la lectura a través del patrimoni que es conserva a diferents institucions de la ciutat

Des dels seus orígens, el CCCB ha reservat un lloc d’honor als llibres i a la literatura: exposicions, festivals, cursos, conferències, debats o xerrades al seu voltant formen part de la programació habitual d’aquesta casa. Des de la passada primavera, i en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, afegim a la llista una nova activitat per als amants de la lectura: és l’itinerari Barcelona Lectora, que vam estrenar en el marc de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada. En aquesta ocasió, sortim del carrer Montalegre per anar de visita a diferents institucions de la ciutat que tenen cura de l’important fons patrimonial que la cultura escrita ha deixat a Barcelona.

En les visites de Barcelona Lectora accedim, en petits grups, a espais singulars de diferents institucions: la Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya, la Sala de manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona o la Sala Dalmases de l’Arxiu Històric. Són espais que habitualment no estan oberts al públic general i que ens parlen de la història de la ciutat i de la feina de generacions de conservadors, arxivers i persones apassionades pels llibres i la lectura. Aquesta mateixa passió que s’encomana és compartida pels especialistes que condueixen les sessions: Núria Altarriba, Albert Soler, Montserrat Comas i Juan Insua tenen en comú, des de les seves perspectives i experiències, l’amor pels llibres, la paraula i la literatura.

Cadascuna de les visites ens acosta a un aspecte diferent de la lectura, els seus suports i els seus protagonistes: els lectors. Tindrem accés a documents inavaluables que ens ajuden a comprendre el present del llibre i la lectura, recorrent diversos camins fins a l’actualitat:

  • El text viatger aborda el procés de la lectura a partir dels suports escrits que l’han possibilitat al llarg del temps. Els autors no escriuen llibres, escriuen textos que es transformen en objectes escrits, siguin manuscrits, impresos o electrònics.
  • Les revolucions del llibre posa èmfasi en els canvis en l’estructura dels textos i les formes d’escriptura al llarg del temps. Aquest camí ens porta fins a l’hipertext que neix amb Internet, però té antecedents molt llunyans.
  • La lectura en societat reflexiona sobre els interessos econòmics, socials i ideològics  que envolten la lectura -espai individual i col·lectiu de llibertat- i sobre les estratègies de control que s’han exercit o intentat exercir sobre ella.

Aquesta tardor repetim dues de les visites que ja vam realitzar a la primavera (El text viatger i Les revolucions del llibre) i n’estrenem una de nova: La lectura en societat. La primera sessió del cicle, El cervell lector, no es repeteix, però teniu a la vostra disposició el magnífic audiovisual de síntesi que va realitzar Arturo Fuentes per a l’ocasió i que ens acosta al procés lector des de les neurociències. Totes les sessions compten amb material addicional que podeu descarregar-vos al web de CCCB Educació, on també trobareu tota la informació pràctica per assistir a l’itinerari.

Nadeem Aslam, una finestra oberta sobre el Pakistan

September 10th, 2013 No Comments

Ana Ballesteros

En els últims anys, els escrits sobre Pakistan s’han convertit en un relat gairebé obsessiu del que està malament al país. Fracàs, espasa, caos, gihad, front, terrorisme, guerra, agitació, dificultat o Armagedón són només algunes de les paraules que abunden en els titulars que es refereixen al Pakistan des de la simbòlica data de l’11 de Setembre i la subseqüent Guerra contra el Terror. Aquest relat, que acostuma a ser unilateral, ens deixa amb moltes preguntes i un cert sentiment de preocupació, si no de por.

Nadeem Aslam (© Richard Lea-Hair)

Però un país no pot ser retratat d’una manera tan restringida, ignorant el seu passat i la seva riquesa cultural. L’escriptura de Nadeem Aslam, que visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre, contrasta amb aquesta percepció monocromàtica i mostra un món de color, varietat i matís. La condició humana i el que sigui que queda de normalitat ha de ser expressat; d’aquesta manera, el que normalment és vist com un Estat fallit troba els seus fonaments en la força de la seva gent. Ells, els pakistanesos del carrer, són els veritables herois d’una existència que no és fàcil en absolut.

L’escriptura d’Aslam ens recorda que hi ha un llegat cultural brillant, viu, que sobreviu a les forces obscures de la uniformitat que amenacen la rica heterogeneïtat del Pakistan. Tradicions, històries i noms que es sostenen i fins i tot cobren vida a les nostres pròpies tradicions quan intentem veure-les a través dels nostres propis ulls. La clau d’arc de tot això no és més que la naturalesa humana: els sentiments que tenen lloc en un cert context i un cert temps amb els quals ens podem identificar perquè, en certs moments del nostre passat, els hem experimentat en els nostres països, als llindars de les nostres cases, en les nostres famílies, en el centre mateix dels nostres cors.

És així com podem començar a veure aquesta regió plena de problemes des d’una perspectiva humana: no amb els ulls dels analistes, polítics o estretegues, sinó amb els de la gent comú que simplement es trobava en el lloc correcte o equivocat, en el moment correcte o equivocat. La darrera novel·la de Nadeem Aslam, El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), té lloc entre el Pakistan i l’Afganistan en un moment en el qual es van capgirar les vides de les seves gents. La història explica com, enmig de temps turbulents, el que prevalen són l’amor, l’amistat i la família.

Nadeem Aslam visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre a les 19:30h. Llegirà un fragment de la seva última novel·la i parlarà amb Ana Ballesteros, investigadora especialitzada en Pakistan i Afganistan. Entre els dos obriran una finestra al Pakistan i al conflicte afgà. Les entrades ja són a la venda al Telentrada i a les nostres taquilles.

Ana Ballesteros ha iniciat una campanya per demanar que es doni asil als traductors de les tropes espanyoles a Badghis, Afganistan. Si vols recolzar aquesta petició, pots fer-ho aquí:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-defensa-concesión-de-asilo-a-los-traductores-de-las-tropas-españolas-en-badghis

Documental “El cervell lector”: les paraules ens permeten somniar desperts

May 7th, 2013 1 Comment

Quan llegim, assagem en una realitat de ficció. Solapem part de la nostra identitat amb la dels personatges i, per tant, les paraules ens permeten somniar desperts. A més, la connectivitat que es produeix en un cervell acostumat a la lectura és diferent de la d’un cervell que no ho està, ja que cada aprenentatge modifica l’estructura cerebral.

Aquestes i altres informacions neurocientífiques sobre el procés de lectura són les protagonistes del documental que el realitzador Arturo Fuentes, autor de “Sólo se mueven”, va crear especialment per projectar a la primera sessió de l’itinerari Barcelona lectora: “El cervell lector” (15 i 22 de març a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya).

Ara el film ja està disponible al web de CCCB Educació, com la resta de recursos educatius de Barcelona lectora, que es poden trobar a l’apartat “Documentació” de cadascuna de les sessions.

L’itinerari Barcelona lectora, organitzat pel CCCB i Biblioteques de Barcelona, recorre per etapes diferents aspectes de la lectura a través dels extraordinaris fons i els espais singulars de diferents institucions barcelonines, comptant amb explicacions per part d’experts en els diferents temes. Al març es va celebrar la sessió “El text viatger” (Biblioteca de Catalunya) i, a l’abril, “Les revolucions del llibre” (Biblioteca de la Universitat de Barcelona).

Barcelona lectora forma part dels itineraris estables de CCCB Educació i es va estrenar durant la festa internacional de la literatura Kosmopolis 2013. Les diferents sessions tracten la lectura alhora des de les humanitats i des de la ciència i, per tant, posen en pràctica l’anomenada “Tercera Cultura”, que també va ser una de les línies conceptuals de l’última edició de Kosmopolis.

12345...»