“Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí” és un dels micro contes més celebrats de la història de la literatura. Té 50 caràcters, de tal manera que a Monterroso encara li’n sobrarien 90 per a completar un tweet. Però aquest escriptor no va viure l’era Twitter perquè va morir el 2003, i no va poder imaginar en el què es convertiria la literatura amb el naixement de les anomenades “eines de microblogging” .
Ara, la situació és una altra. La brevetat (unida a la immediatesa, a allò efímer) és característica gairebé indispensable d’una part de la literatura actual, que es multiplica en moltes i diverses formes gràcies a les xarxes socials. Apareixen webs d’escriptura col·laborativa, es desenvolupen “wiki novel·les”: el núvol es converteix en l’editorial que qualsevol escriptor amateur havia somiat: tu ho escrius, tu ho publiques. I d’aquí sorgeixen noves formes literàries i, perquè no, la “twitteratura”, basada en la plataforma de microblogging més famosa del moment: Twitter.
Hipermédula, una iniciativa del Centro Cultural España Córdoba per a l’AECID (Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo), s’afegeix a aquesta nova realitat amb la creació d’un concurs literari que té per màxima la mínima expressió: 140 caràcters. L’espai d’un tweet hauria de ser suficient per a explicar una història. O hauria d’explicar el suficient per a imaginar-la, com va fer Monterroso. El concurs s’obrirà al públic iberoamericà seguidor del perfil d’Hipermédula el dia 14 de març; durant 12 hores els participants podran enviar el seu tweet i els 100 millors en seran finalistes. Un jurat format per referents de l’escriptura en xarxa n’ecollirà un, l’autor del qual rebrà el premi (un iPad) durant la celebració de Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada. La convocatòria ja està oberta: prepara el teu tweet per al 14 de març i molta sort!
Més informació
l que és superflu del món musical del nostre país, aquest trio d’Almeria va donant aire a les seves cançons a base d’impulsos precisos lliurats amb la sorprenent confiança del qui sap que el que compta de debò és el camí, no pas la meta… Els seus dos discos autoeditats estan farcits de descàrregues elèctriques i rauxes íntimes sòlidament cimentades en el seu excel·lent gust musical i la seva actitud irreverent, on preval l’«amateurisme» com a imperatiu vital… Addictius des de la primera escolta, mai no saps per on sortiran a la següent…»
