Passat, present i futur convergeixen en la inauguració del Teatre CCCB

març 10th, 2011 No Comments

Possiblement març de 2011 serà un moment a recordar en la història del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquest mes ocorren tres esdeveniments que marquen la trajectòria del CCCB en els seus quinze anys d’existència i lliguen el passat, el present i el futur de la institució.

En primer lloc, s’acaba d’inaugurar l’exposició “La Trieste de Magris”, un projecte que segueix  l’esperit d’un model d’exposicions creat pel CCCB: el de les ciutats vistes a través de l’obra i els ulls d’un escriptor. Al Trieste de Magris li precedeixen el Dublín de Joyce, la Praga de Kafka, la Lisboa de Pessoa o el Buenos Aires de Borges. Literatura i espai urbà, dos temes claus de la línia de treball  i de programació del CCCB.

En segon lloc, del 25 al 26 de març arriba la sisena edició de la Festa de la Literatura Amplificada Kosmopolis, un altre dels projectes culturals que porta el segell conceptual del CCCB. Des de 2002, Kosmopolis s’ha consolidat com una de les cites més innovadores sobre la literatura i les noves formes de narració escrita, oral i electrònica.

Aquests dos esdeveniments, l’exposició i la nova edició de Kosmopolis, s’han fet coincidir en el temps amb la tercera activitat que converteix març de 2011 en el mes del CCCB: la inauguració del Teatre CCCB.

Un nou escenari per a la cultura i les arts

El Teatre CCCB està ubicat a la plaça Coromines, un edifici que el visitant es troba un cop ha travessat el Pati de les Dones. El que fou Antic Teatre de la Casa de la Caritat va ser construït el 1912 per l’arquitecte Josep Goday i Casals. El 1994, el CCCB va començar a utilitzar-lo com a espai d’oficines per als grups col·laboradors fins que la necessitat de més espai per les activitats va plantejar una remodelació.

El  Teatre CCCB obre les portes el 16 de març de 2011, un cop finalitzades les obres dirigides per l’estudi d’arquitectes Martínez Lapeña-Elías Torres.

El nou equipament està connectat físicament amb les dependències actuals del CCCB  a través d’un passatge subterrani. El Centre guanya més de 3.000 m2 d’espai distribuït en dues sales destinades a usos polivalents, la sala Teatre  i la sala Raval, així com espai per a locals tècnics, magatzems i oficines.

De l’Antic Teatre de la Casa de la Caritat (1912) fins l’actual TEATRE CCCB (2011).

Què passarà al Teatre CCCB?

Durant el 2011, el  CCCB obre les noves instal·lacions perquè les activitats que ja estan previstes en el calendari del CCCB, com ara Kosmopolis, Sonar, el Festival de Flamenc, Hipnotik, etc, es puguin dur a terme en millors condicions.

Per donar la benvinguda al nou espai, el dimecres 16 març a les 19.30h se celebrarà la inauguració del Teatre CCCB, oberta a tot el públic. Per a l’acte s’ha preparat una instal·lació audiovisual que començarà al hall de l’edifici actual l i acabarà al nou auditori del Teatre CCCB. El muntatge està pensat com un itinerari pel passat, present i el futur del CCCB  i recupera el testimoni de moltes de les veus de personalitats que han participat en les activitats del Centre.

Durant el cap de setmana del 19 i 20 de març el CCCB obre les seves portes perquè el públic pugui conèixer el nou equipament i visitar les exposicions “Desapareguts” i “La Trieste de Magris”. Benvinguts al futur.

Banderoles del CCCB d’exposicions sobre ciutat i literatura. Les banderoles formaran part de la instal·lació que s’està preparant per a la inauguració del Teatre CCCB. Foto: Oscar Monfort

Antón Costas: la crisi econòmica

març 9th, 2011 No Comments

Desprès de vuit setmanes reflexionant al voltant del concepte de crisi i del seu impacte sobre les diverses facetes de l’experiència (l’amor, la bellesa, la política, el compromís o la biologia), ha arribat per fi el torn de l’economia. El cicle “Crisi” rep ara a Antón Costas, catedràtic de Política econòmica de la Universitat de Barcelona, per parlar sobre la crisi econòmica i financera. La seva conferència tindrà lloc el proper dilluns 14 de març a les 19:30 h. i es podrà veure en directe al web del CCCB.

A continuació, un avanç de la seva conferència:

Com explicar que un món econòmic que fins l’any 2007 semblava estable i generador de riquesa permanent s’hagi esfondrat de manera tan dramàtica i sobtada? Què ens revela aquesta crisi? Com podem fer front a les seves conseqüències econòmiques i socials, tot evitant que les politiques augmentin la desigualtat i la incertesa? Es pot evitar que torni a succeir quelcom similar, o les crisis són fenòmens ineludibles, i fins i tot necessaris, en l’evolució del capitalisme? Quines són l’economia i el món que emergiran després de la crisi?

Casino i hotel Circus, Las Vegas. Per Mutari.

La crisi financera i econòmica amb la qual s’ha iniciat aquest segle XXI obliga a una reflexió en profunditat sobre les seves causes, natura i possibles remeis, amb la mirada posada en l’objectiu de mantenir el progrés econòmic i social, i reduir la incertesa.

La conferència tractarà les següents qüestions:

– El paisatge després de la tempesta: destrosses econòmiques, socials, polítiques i morals.

– Les causes de la crisi de 2008. Les explicacions dels economistes. La torre de l’arrogància del raonament econòmic. Mercats, falsos deus. Les explicacions dels no economistes: fallida ètica de la cultura del nou capitalisme.

– La crisi de 2008, un cigne negre? El capitalisme, un malalt crònic amb patologia maniacodepressiva. Les crisis i l’ADN del capitalisme. L’“homeòstasi” de l’economia de mercat: les forces de fons que mouen el sistema (innovació tecnològica i capitalisme) i les forces que el reequilibren (Política i Societat).

– Les sortides a la crisis. De nou la pregunta de J. M. Keynes: falla el motor o  només la dinamo? El curt termini: el risc de que la medicina de les polítiques d’austeritat sigui pitjor que la malaltia de la crisis. La desigualtat com a comodí de l’ajust. El llarg termini: veurem una recuperació de l’autonomia de la Política o un creixement de l’hegemonia financera?

– Mercats. Política i Societat. Noves batalles.

Bookcamp Kosmopolis. Quan la literatura s’amplifica

març 8th, 2011 No Comments

“Here Comes Everybody”

James Joyce. Finnegans Wake.

Diu la presentació de Kosmopolis que “l’entrada en la segona dècada del segle XXI revela un escenari apassionant. L’hegemonia de la paraula impresa es comença a erosionar i fa lloc a altres paraules antigues i novíssimes. Assistim al renaixement d’una oralitat plural i, al mateix temps, la irrupció sísmica de la paraula electrònica altera la manera de crear, publicar i distribuir literatura.”

Un dels temes centrals de Kosmopolis des de la seva primera edició, l’any 2002 ha estat descriure com és aquest territori sacsejat per la paraula electrònica. En el paisatge digital del 2011 la literatura segueix buscant el seu espai i es fa preguntes: Són possibles noves formes d’expressió?  Com aprofitar les noves tecnologies sense trair el fet literari ? Afecten els nous formats digitals (novel·la col·laborativa, micro-relats a Twitter, aplicacions literàries, etc.) al procés creatiu i a la forma d’expressar-nos?

Un exemple de nou format és l’obra oberta o escriptura en temps real online, on es  comparteix l’acte – íntim?- de la creació literària amb el públic lector. Sorgeixen les narratives transmediàtiques, experiències que es despleguen a través de diversos formats o plataformes. La sèrie LOST – amb la seva complexitat estructural i els seus laberints argumentals, i la seva expansió en diversos mitjans- seria un exemple paradigmàtic de narrativa amplificada. Així, també s’originen noves possibilitats per a disfrutar i compartir l’experiència de la lectura, com és el cas dels clubs de lectura virtuals. I també de novedosos  formats pels petits, que els permeten familiaritizar-se amb l’escriptura, la lectura i la il·lustració.

I un tema cabdal i complexe, sovint reduït a discussió mercantilista: els nous dispositius digitals revolucionen l’àmbit de la propietat intel·lectual i sorgeixen els DRM (Digital Rights Management), que qüestionen les tecnologies de control d’accés i la legitimitat de les restriccions  emprades per editorials i propietaris dels drets d’autor,  que per a molts vulneren els drets del lector.

Però el que per uns són amenaces per a d’altres són oportunitats  i un context on les xarxes socials capgiren les relacions entre autor i lector, obre als autors i petits editors un horitzó de noves oportunitats per a ser llegits : de noves estratègies, d’ eines especifiques o d’actuacions online.  Sorgeixen plataformes per a l’edició social on es produeixen llibres col·laborativament. I també iniciatives per alliberar i compartir llibres i d’altres objectes culturals que sostenen que compartir no és robar i inventen alternatives a les xarxes massives obertes i als discs durs al núvol, apostant per un espai físic real on compartir llibres digitals a través d’un dispositiu.

En aquest context apassionant sorgeix el BOOKCAMP KOSMOPOLIS , una trobada col·laborativa d’intercanvi de coneixements al voltant del llibre i la literatura, on els participants proposen els temes a tractar en funció dels seus interessos. I en aquesta segona edició de l’encontre, de moment els participants han decidit que la paraula electrònica torna a tenir preeminencia: aquest post és un resum de les seves interessants propostes, que des de fa mesos ja es debaten al nostre wiki. Encara ets a temps de participar proposant noves sessions sobre qualsevol aspecte relacionat amb les lletres analògiques o digitals, aportant el teu punt de vista a les discussions en curs o venint a viure el Bookcamp en directe al CCCB els dies 25 i 26 de març, dins de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada. Si no vas participar a la primera edició, no deixis passar aquesta nova ocasió. T’hi esperem!

YouTube Preview Image

Tzvetan Todorov: “Estem a favor de la democràcia però a condició que vagi en interès nostre”

març 2nd, 2011 No Comments

Tzvetan Todorov analitza el paper dels països occidentals davant les revoltes al món àrab

Pocs dies després que esclatessin les revoltes a Egipte, un equip del CCCB es va traslladar a París per fer-li una entrevista a Tzvetan Todorov. El motiu de la trobada era preparar un vídeo per la inauguració del Teatre CCCB però la magnitud dels esdeveniments que estaven succeint al nord d’Àfrica, va fer inevitable demanar-li un anàlisi de la situació.

El filòsof i Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials parla de l’impacte que han tingut els nous mitjans en les revoltes populars a Tunísia i Egipte i destaca Wikileaks com a plataforma de canvi. També qüestiona el paper que estan adoptant els països occidentals en la gestió dels conflictes. “Si estàs a favor de la democràcia, ho has d’estar per la democràcia dels altres i no només a casa teva, però val més que els altres tinguin una dictadura perquè així t’assegures que tens un dictador indulgent amb tu”, comenta.

YouTube Preview Image

Entrevista realitzada por per Juan Insua (guión) Juan Carlos Rodríguez y Jose Antonio Soria (cámeres). Montaje: Lucia Calvo

Canal Alfa. Un canal experimental de producció audiovisual inspirat en la literatura

febrer 28th, 2011 1 Comment

Les cinc edicions de Kosmopolis a Barcelona demostren que és possible concebre un canal de televisió (digital, per cable i Internet) basat en una programació audiovisual que habitualment no té cabuda en les programacions convencionals. Canal Alfa té com a fil conductor la literatura amplificada i dialoga amb els temes que planteja l’actual edició de Kosmopolis. És un canal obert als nous formats audiovisuals que emergeixen en el mutant panorama audiovisual. Canal Alfa vol catapultar la producció jove que treballa en l’audiovisual integrat i oferir noves produccions de documentals, pel·lícules de ficció, animacions, videopoesia o videoclips. Canal Alfa, a més, dedica una part de la seva programació als nens: els televidents de demà.

Programa 2011

En aquesta edició de Canal Alfa tindrem una secció dedicada als millors booktrailers, un microformat en auge que condensa en pocs minuts l’atmosfera i la filosofia d’un llibre. Podrem veure Going West, Where good ideas come from, This is were we live, Heroes of the UAE i variacions del mateix format aplicat a la publicitat, com per exemple Romeo&Juliet de Kike Maíllo o The commons, sobre el procomú.

Canal Alfa també presenta animacions de videoliteratura (The Lighthouse A lost and found box of human sensation, The lost thing, The cat piano), de videopoesia experimental (Broe Sael, Sensology), passant per les derives de la novel·la gràfica (Muzorama) i les animacions més innovadores (The Eagleman Stag, Splitting the atom, Anima). En l’àmbit de la Tercera Cultura hem inclòs Symphony of science de John Boswell, un mash up realitzat amb material de la sèrie televisiva Cosmos de Carl Sagan.

En el camp de la Ciència Ficció, aquest any el dediquem a Stanisław Lem (sota el lema Operació Lem), de qui se celebra el 90 aniversari del seu naixement. Podrem veure l’adaptació que Andrzej Wajda va fer d’un dels seus relats més hilarants, Mil Hojas (Przekladaniec, 1968). Lem va ser un dels autors que més respectava l’obra de Philip K. Dick, a qui anomenava “un visionari entre xerraires”, per això hem inclòs en la programació el documental Philip K. Dick: The Penultimate Truth.

Canal Alfa té també la seva programació familiar. El matí del dissabte estarà dedicat als nens de totes les edats amb quatre faules d’animació (Luminoir, Cloudy Day, Ex.Et i Lost and Found) i la reestrena de The Secret of Kells, nominada a l’Oscar a la millor animació.

Entre els documentals es podran veure peces poc difoses, com Primera trobada de poesia catalana de Pere Portabella, un documental clandestí en meitat del franquisme. Brossa, Pere Quart, Bartra, Espriu, Ferrater; tots reciten el seu personal cant a la llibertat. També comptarem amb documentals que juguen amb els nous formats i amb personatges extravagants com The Arbor, inspirat en la vida de l’escriptora Andrea Dunbar. Estrenarem Alan Bennett: The habit of art, que forma part del tema Les noves dramaturgies, i The Japanese Sandman, una docu-ficció sobre les imaginàries epístoles que Burroughs va escriure a Ginsberg quan va fugir a Panamà. En aquesta secció documental, Canal Alfa també recupera figures premiades amb carreres literàries poc ortodoxes, com veiem a Le Clézio entre les mondes, sobre el Nobel J. M. Le Clézio, o a Patti Smith: Dream of life, sobre Patti Smith, guanyadora del darrer National Book Award.

Activitats Canal Alfa

Des de fa algunes edicions, Canal Alfa compta amb presentacions i workshops, per tal de vincular el món de literatura amb l’audiovisual.

La Xarxa ha canviat les formes de llegir i escriure. Ho veiem en l’aparició de noves formes d’escriptura (twitteratura, escriptura col·laborativa, novel·les interactives), en les noves pràctiques de lectura  (podcast, book-express, ebook, etc.) o de compartir literatura (BookCamp). En aquesta edició de Canal Alfa dediquem una sessió a mostrar els treballs d’aquells artistes audiovisuals que treballen en aquest context. La sessió consta de tres parts:

16:00h: Presentació del ZEBRA Poetry Film Festival i projecció de les millors peces de la darrera edició. Convidat: Thomas Wohlfahrt, director del festival.

16:50h: Projecció i comentari de treballs de videoliteratura i videopoesia local realitzats amb diferents tècniques d’animació. Convidats: Manel Bayo, Lluís Calvo, Tània Depares, Marcel Pié, Daniel Pitarch i Lope Serrano.

17:50h: Presentació del projecte de la novel·la interactiva Sufferrosa. Convidat: Dawid Marcinkowski, autor i director de l’obra.

CONSULTA AQUÍ LA PROGRAMACIÓ DE CANAL ALFA A KOSMOPOLIS 2011