El meu poble Potemkin?

febrer 28th, 2011 No Comments

Aquest article forma part del catàleg de l’exposicío “La Trieste de Magris” que es pot veure al CCCB del 9 de març al 17 de juliol de 2011.

Aquesta exposició està dedicada a Trieste, una ciutat que un viatger, a començament del segle passat, definia de preciosa però en la qual es tenia la sensació de no ser enlloc. La Trieste que aquesta exposició crea, igualment, no és tant un lloc com més aviat la hipòtesi, la nostàlgia, la profecia, la ficció d’un lloc. L’exposició és una arca que recull els fragments del gran somni que va ser aquest lloc, que es va trobar sota el diluvi de la història, els recompon i els salva. L’arca navega, trasllada aquest lloc fluctuant. Entre la ciutat i l’exposició que l’escenifica hi ha el mirall d’Alícia; l’exposició, el país de les meravelles, és l’altra banda del mirall. S’entra i es veu –del revés, només del revés– la veritat d’aquest no-lloc.

L’exposició, en part, m’està dedicada, cosa que m’omple de gratitud i, naturalment, de perplexitat. Hi ha moments que recreen la meva vida, les persones i les coses que he estimat, els meus intents de dir aquest amor i de dissimular les incerteses i les foscors que sovint acompanyen l’amor. Certament aquest paisatges, aquestes figures, aquestes històries de Trieste són el meu rostre, de la mateixa manera que les províncies, reialmes, muntanyes, badies i persones són, en una famosa paràbola de Borges, la imatge del seu pintor. Potser, en la petita part que m’afecta, els paisatges i les persones de Trieste també són el meu poble Potemkin, l’escenari que Potemkin, el poderós favorit de la tsarina que governava Rússia, havia construït com un decorat teatral i havia col·locat davant de la realitat per amagar a la tsarina la misèria de la seva realitat, del seu imperi. D’aquesta manera, la grandesa de Trieste, en la qual m’esmunyo com un vianant entre la multitud, per mi esdevé un amagatall, un paravent, una lent d’augment que engrandeix la meva mesura. Em sento una mica falsari com a artífex, encara que sigui subordinat i secundari, d’aquest regne en el qual m’amago. Em sento un infiltrat i estic agraït als autèntics artífexs de l’exposició –Josep Ramoneda, Jordi Balló i Giorgio Pressburger– que fan veure que no se n’adonen.

FIERA A L’EMERGÈNCIA! 2011

febrer 16th, 2011 No Comments

Com alguns ja l’anomenen, «l’altre grup de Pony Bravo», Fiera està format per Pablo Peña, Daniel Alonso, Darío del Moral i Javier Rivera (integrants de Pony Bravo). Les influències més directes procedeixen de bandes de postpunk com The Fall, PIL, Suicide, Liquid Liquid o Pere Ubu, i de grups nacionals com Derribos Arias i Parálisis Permanente.
Formacions ja clàssiques com Einsturzende Neubaten han estat també una referència clau a l’hora de construir els instruments que conformen el so de Fiera.
El 2010 Fiera llança el seu primer LP, enregistrat per Raúl Pérez al seu estudi La Mina. «Déjese llevar» (2010) està disponible per a descàrrega de manera gratuïta al web del grup.
Fiera tocarà a l’escenari Hall dins de l’Emergència! 2011.

Amb la banda sevillana tancarem aquest breu repàs que vam iniciar fa unes quantes setmanes a l’elenc artístic que conforma el cartell d’aquesta nova edició.
Us deixem amb «Pisapapeles», vídeo del qual s’ha extret un fragment per fer l’anunci d’Emergència! 2011.

Salutacionsmusicals!!

Crònica des de Buenos Aires

febrer 16th, 2011 1 Comment

Sobre  la primera presentació del cicle XCÈNTRIC “Cinema a Contracorrent”  a Llatinoamèrica

La projecció del cicle Cinema a Contracorrent: Llatinoamèrica i Espanya a Kino Palais (Buenos Aires, Argentina) va atraure molts entusiastes amb set de «contracorrent».

La sala va estar plena de gom a gom al llarg de les sis jornades. De vegades el públic es va quedar fora. Va ser molt estimulant veure i dialogar amb un públic tan heterogeni. A més de la rigorosa presentació de cada sessió, es van generar diversos diàlegs a posteriori, tots ells molt enriquidors. Cal indicar que molts dels espectadors no tenien antecedents en el cinema experimental, amb la qual cosa la seva participació va ser encara més estimulant.

No hi ha cap dubte que es va tractar d’una experiència «expandida», si em permeteu l’ús del terme cinematogràfic. Mai no oblidaré una gentil «personeta» amb els cabells més blancs que la neu eterna (el seu somriure també), que pot haver vist més de 80 abrils, i que, després d’haver assistit a TOTES les funcions i d’haver participat activament en els debats, em va sorprendre amb una capsa de bombons de la Patagònia que em va voler regalar com a tancament de la mostra. Amb Cinema a Contracorrent vaig tancar de la millor manera possible un cicle de tres anys de treball com a fundador i programador de Kino Palais, un nou espai d’arts audiovisuals amb una proposta i un perfil a «contracorrent».

Tant de bo la mostra es propagui per tots els països llatinoamericans i després també arreu del món. S’ho mereix! Com sempre diem els comissaris convocats, molt agraïts per haver-nos convidat a formar part d’aquest projecte històric, Cinema a Contracorrent ha estat un esforç summament plausible per part dels organitzadors i es mereix una difusió i un reconeixement per l’alt valor que representa.

Suggereixo un brindis!

ORNAMENTO Y DELITO A L’EMERGÈNCIA! 2011

febrer 14th, 2011 3 Comments

Quan els facin fora de Madrid, si no tornen a Portugalete, tindran asil on vulguin. I tot gràcies a «Rompecabezas de moda y perfección moral», el tema de l’any. Ornamento y Delito fan un noise-rock que va de debò, que diu les coses com sonen i que podria servir de banda sonora a una nit complicada a la capital. Amb un directe potent en el qual, dit per ells mateixos, no estan per brocs, són una de les bandes que cal seguir de prop. Si et sap greu que el rock hagi perdut el seu punt amenaçador i trobes a faltar bandes com Surfin Bichos i Cancer Moon, aquí tens una bona notícia.

De moment, i a l’espera de poder veure el nou videoclip que aquests dies estrenaran, us deixem amb el clip d’una de les cançons més sobresortints del disc, «Madrid».

Us recordem que Ornamento y Delito tocaran a l’escenari Hall dins de l’Emergència! 2011 que tindrà lloc que proper dissabte 19 de febrer.

Salutacionsmusicals!!

YouTube Preview Image

#ANTISANTVALENTI: Tuiteja frases d’amor idiota

febrer 14th, 2011 2 Comments

Aquest vespre a partir de les 19.30h escriptors, poetes, performers i tothom que ho desitgi podrà celebrar el dia de l’ANTI SANT VALENTÍ al CCCB. Hi ha programades dues performances sobre l’altra cara de Cupido i una lectura col·lectiva de poemes d’amor dolents o molt dolents, tot plegat amb humor i ganes de passar-ho bé. Podeu veure el programa i llistat de participants aquí.

Podeu participar en el dia Anti Sant Valentí a través de Twitter proposant frases d’amor odioses, cursis, que destesteu o que hagin fet molt de mal a la societat. 140 caracters per venjar-vos del llenguatge de l’amor.

Feu servir el hashtag #antisantvalenti. Les millors frases d’amor idiota es projectaran en directe a partir de les 19.30h al hall del CCCB. Esteu convidats a la festa – l’entrada és gratuïta – o participar des de casa.