#MuseumNext Barcelona: Guia pràctica per seguir el congrés

maig 21st, 2012 1 Comment

Els dies 23, 24 i 25 de maig se celebra MuseumNext 2012 a Barcelona, un dels principals congressos internacionals sobre tendències de futur del sector cultural. MuseumNext és un esdeveniment ideat per Jim Richardson (SUMO) fa cinc anys amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis tecnològics i participatius en l’entorn dels museus. El CCCB, juntament amb el Museu Picasso, el MACBA i el MNAC, ha col·laborat en l’edició d’enguany i també és una de les seus de les activitats. 350 professionals de 34 països del món s’han inscrit a Museum Next 2012 i les entrades estan exhaurides. Des del CCCB estem preparant una cobertura informativa de Museum Next amb resums diaris i entrevistes als participants.

  • Podeu seguir el congrés amb l’etiqueta #MuseumNext. L’organització ha creat una llista a Twitter amb tots els inscrits d’aquesta edició. El compte oficial del congrés és @MuseumNext
  • Des dels comptes de CCCB (@cececebe) i CCCB Lab (@cccblab) piularem informacions útils per als participants així com els principals titulars de les tres jornades de Museum Next.
  • Al bloc del CCCB Lab podreu seguir la cobertura informativa especial http://www.cccb.org/lab/museumnextcoverage amb entrevistes en vídeo i cròniques diàries. Us anirem informant de les actualitzacions del bloc a través de Twitter.
  • El CCCB oferirà en directe per videostreaming les quatre conferències principals del congrés: dijous 24 i divendres 25 de maig a les 10.00 h i a les 14.00 h.

Quins són els principals eixos temàtics de Museum Next? Museum Next 2012 s’estructura en quatre conferències principals, trenta presentacions i dos tallers entorn de tres eixos temàtics: participació, màrqueting digital i reptes de futur. El Museu Picasso serà l’espai de trobada i de recepció dels inscrits dimecres 23 de maig, i dijous 24 i divendres 25 de maig se celebraran les conferències al Teatre CCCB i a l’Auditori del MACBA.

Keynotes

Les quatre intervencions de Museum Next que podreu seguir en directe per videostreaming són:

Tallers i presentacions

Museum Next també ha programat dos tallers i trenta presentacions de projectes de museus internacionals que consideren des de com fer una bona anàlisi d’estadístiques de xarxes socials, iniciatives de col·laboració i co-creació amb usuaris fins a experiències d’open-data, Viquipèdia o valoracions d’ús d’aplicacions mòbils. Les presentacions aniran a càrrec de destacats experts del MOMA, la TATE Gallery, el Van Gogh Museum, el Manchester Museum, el Museum of Australia o el Museum of Toulouse, entre d’altres.

Pel que fa a institucions catalanes, el MACBA presentarà el projecte de Ràdio Web MACBA i els recorreguts del nou web, el Museu Picasso l’estratègia de xarxes socials, la Fundació Miró l’aplicació Play Miró i el CCCB el projecte de co-creació Pantalla Global. El dia 23 a la tarda el MNAC ha programat L’era digital: què estem fent els museus catalans?, una sessió prèvia a Museum Next d’entrada gratuïta en la qual set institucions presentaran la seva experiència desenvolupant projectes a Internet o en xarxes socials.

Martha Nussbaum, l’ètica imprescindible

maig 18th, 2012 3 Comments

Conferència al CCCB © Miquel Taverna

El jurat del Premi Príncep d’Astúries acaba de reconèixer la trajectòria intel·lectual de la filòsofa Martha Nussbaum en l’apartat de Ciències Socials, i ho ha fet en un moment en què algunes de les seves aportacions resulten especialment actuals i necessàries.

Així doncs, ara que el discurs públic està segrestat per les dades purament econòmiques, una lectura atenta de la seva obra sobre les capacitats humanes pot ajudar-nos a reorientar la discussió cap a quines són les veritables necessitats de les persones i els requisits considerats bàsics per viure una vida digna i feliç. També ara que la intolerància, l’odi i la por a la diferència avancen a Europa, els seus escrits sobre la justícia social i el dret són un magnífic recordatori de que la defensa de la llibertat i la igualtat (no només formal sinó també en l’accés a recursos bàsics com ara l’atenció sanitària, la justícia o la educació) és un requisit irrenunciable d’una societat democràtica o, millor dit, d’una societat decent.

I encara ara que es concreten els retalls en educació i es fa palès que la formació dels individus, el foment de la seva autonomia i el cultiu de les seves capacitats no són una prioritat de les polítiques públiques, resulta inescapable la defensa aferrissada que Martha Nussbaum ha fet de les humanitats com a fonament de la vida en democràcia.

Davant l’angoixant desaparició de la noció de bé comú del discurs públic, sembla més necessari que mai reivindicar l’obra de pensadors que, com Martha Nussbaum, posen l’accent sobre valors col·lectius irrenunciables i sobre la necessitat d’una ciutadania independent, que tingui al seu abast les eines per exercir els seus drets i deures cívics i, no menys important, per gaudir i contribuir a la bellesa i la cultura que l’envolten.

Una pensadora fonamental

Tal com ha destacat el jurat del Premi Príncep d’Astúries, Martha Nussbaum és a més una de les veus més rellevants en el món del pensament contemporani, representant i renovadora de la tradició liberal. Avala aquesta opinió un llistat impressionant d’obres considerades ja clàssiques (La fragilidad del bien, Paisajes del pensamiento, El cultivo de la humanidad o La terapia del deseo, entre altres) sobre un ventall molt ample de temes: des de la tragèdia antiga fins l’amor o la vergonya, la justícia social, la violència religiosa, el feminisme o els drets dels discapacitats (podeu trobar una bibliografia al final d’aquest post).

L’editorial Paidós, que ha publicat la major part dels llibres de Martha Nussbaum en castellà, resumeix bé en el seu text de felicitació els quatre àmbits en què se centra la seva obra: la recuperació de l’ètica antiga i el seu valor en els nostres dies, l’estudi de les emocions, la teoria de la justícia i les seves implicacions en el món actual (en moltes ocasions juntament amb el Premi Nobel d’Economia Amartya Sen) i, per últim, la teoria feminista i la superació de les desigualtats per qüestions de sexe, raça o procedència social.

Cal afegir, per cert, que només dues dones, Martha Nussbaum i Mary Robinson (2006) han rebut aquest guardó en la categoria de Ciències Socials en els 30 anys d’existència del Premi, segons ha destacat l’Associació Clàssiques i Modernes.

Martha Nussbaum al CCCB

Martha Nussbaum va visitar el CCCB l’any 2010 per impartir una conferència titulada “Llibertat de consciència: contra els fanatismes”, que es pot escoltar íntegra aquí en versió original, i que el CCCB va organitzar juntament amb l’Aliança 4 Universitats. En aquella ocasió, Martha Nussbaum va dissertar sobre la dificultat de les democràcies contemporànies per garantir la igualtat i la llibertat de consciència de tots els ciutadans. Llavors, les polèmiques sobre la prohibició de portar vel en els espais públics a diverses ciutats catalanes eren molt recents, i la seva defensa a ultrança de la llibertat personal no va deixar ningú indiferent. Com és ben conegut i va reiterar durant la seva intervenció, Martha Nussbaum s’oposa a la prohibició del burca, l’ús del qual considera una elecció individual que en cap cas ha de merèixer una censura institucional. Nussbaum ha continuat treballant sobre la qüestió de la intolerància religiosa i acaba de publicar un nou llibre titulat The New Religious Intolerance. Overcoming the Politics of Fear in an Anxious Age.  

El CCCB també ha publicat el text de la seva conferència sota el títol Llibertat de consciència. L’atac al respecte igualitari en la col·lecció BREUS, en edició bilingüe català-anglès. Així mateix, ha coeditat amb l’editorial Katz la versió castellana, que va acompanyada d’una magnífica entrevista de Daniel Gamper  titulada “Vivir en democracia implica respetar el derecho de las personas a elegir estilos de vida con los que no estoy de acuerdo”.

Per començar a conèixer el pensament de Martha Nussbaum, també pots llegir aquesta entrevista que li va fer la Fina Birulés i Anabella L. Di Tullio durant la seva visita al CCCB i que va publicar la revista Barcelona Metrópolis.

El desenvolupament humà

L’editorial Paidós acaba de publicar l’últim llibre de Martha Nussbaum en castellà, titulat Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano, en el qual la filòsofa abunda sobre les teories que va crear juntament amb Amartya Sen a partir dels anys vuitanta i que van revolucionar el concepte de desenvolupament humà. La proposta de Nussbaum i Sen, que es va plasmar en el seu llibre La calidad de vida, va consistir en refutar la idea de què el desenvolupament es pot mesurar en termes purament econòmics (amb el PIB com a indicador) i que la pobresa és, simplement, la privació d’ingressos. Segons ells, el desenvolupament s’ha de “mesurar” tenint en compte altres factors fonamentals, com ara les llibertats individuals, les oportunitats que la societat ofereix als individus per desenvolupar les seves capacitats i els seus desitjos, l’esperança de vida, la salut o l’accés a recursos bàsics com ara l’educació. Gràcies a les seves aportacions, la ONU va instaurar l’Índex de Desenvolupament Humà, que des de llavors ha reemplaçat el PIB per mesurar la qualitat de vida i orientar les polítiques públiques. El llibre de Martha Nussbaum Las mujeres y el desarrollo humano va tractar la qüestió de les capacitats des d’una perspectiva de gènere.

Una bibliografia

Us oferim, a continuació, un llistat dels llibres de Martha Nussbaum traduits al castellà o al català:

  • La fragilidad del bien: fortuna y ética en la tragedia y la filosofía griega [traducción de Antonio Ballesteros] Madrid: Visor, 1995.
  • Nussbaum, M. y Amartya Sen (comp.) La calidad de vida, México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1996.
  • Justicia poética: la imaginación literaria y la vida pública [traducción de Carlos Gardini]. Barcelona: Andrés Bello, D.L., 1997.
  • Los límites del patriotismo: identidad, pertenencia y “ciudadanía mundial”, compilado por Joshua Cohen; [traducción de Carme Castells]. Barcelona: Paidós Ibérica, 1999.
  • Nussbaum M. y Cass R. Sunstein (eds.) Clones y clones: hechos y fantasías acerca de la clonación humana; prólogo de Manuel Garrido; [traducción de María Cóndor Orduña]. Madrid: Cátedra, 2000.
  • El cultivo de la humanidad: una defensa clásica de la reforma en la educación liberal [traducción de Juana Pailaya] Barcelona: Andrés Bello, 2001.
  • Las mujeres y el desarrollo humano: el enfoque de las capacidades [traducción de Roberto Bernet]. Barcelona: Herder, 2002.
  • La terapia del deseo: teoría y práctica en la ética helenística [traducción de Miguel Candel]. Barcelona: Paidós, 2003.
  • El conocimiento del amor: ensayos sobre filosofía y literatura [traducción de Rocío Orsi Portalo y Juana María Inarejos Ortiz]. Madrid: Antonio Machado Libros, 2005.
  • El cultivo de la humanidad: una defensa clásica de la reforma en la educación liberal [traducción de Juana Pailaya]. Barcelona: Paidós Ibérica, 2005.
  • El ocultamiento de lo humano: repugnacia, vergüenza y ley [Traducción de Gabriel Zadunaisky]. Buenos Aires/Madrid, Katz editores, 2006.
  • Las fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión [traducción de Ramón Vilà Vernis y Albino Santos Mosquera]. Barcelona: Paidós, 2007.
  • Paisajes del pensamiento. La inteligencia de las emociones [Araceli Mira Benítez y Rocío Orsi Portalo]. Barcelona: Paidós, 2008.
  • Libertad de conciencia [traducción de Alberto Enrique Álvarez y Araceli Maira Benítez]. Barcelona: Tusquets, 2009.
  • India: democracia y violencia religiosa [traducción de Vanesa Casanova]. Barcelona: Paidós, 2009.
  • Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades [Traducción de María Victoria Rodil]. Buenos Aires/Madrid: Katz editores, 2010.
  • Sense ànim de lucre: per què la democràcia necessita les humanitats [traducción de Dolors Udina]. Barcelona, Arcadia/Atmarcadia, 2011.
  • La llibertat de consciencia. L’atac al respecte igualitari = Liberty of conscience. The attack on equal respect [traducción de Zoraida de Torres Burgos]. Barcelona, CCCB, 2011.
  • Libertad de conciencia: el ataque a la igualdad de respeto + “Vivir en democracia implica respetar el derecho de las personas a elegir estilos de vida con los que no estoy de acuerdo” (entrevista de Daniel Gamper Sachse) [Traducción de Patrícia Soley-Beltran]. Buenos Aires/Madrid, CCCB-Katz editores, 2011.
  • Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano [traducción de Albino Santos Mosquera]. Barcelona, Paidós, 2012.

Quina és la singularitat de la ment humana?

maig 15th, 2012 1 Comment

Fa uns anys, el psicòleg David Premack es va queixar: “Com és possible que el biòleg E.O. Wilson pugui distingir dues espècies diferents de formigues a 100 metres, però no sàpiga veure les diferències entre una formiga i un ésser humà?”. I és que si alguna pregunta ha fet ballar el cap a filòsofs i a científics per igual és la de la singularitat de la nostra espècie. Si bé amb el progrés científic les dades aportades a aquest debat històric són cada vegada més nombroses, també és cert que com més ample és el cercle del nostre coneixement, més llarg és el perímetre d’allò que desconeixem. Avui sabem que el nostre codi genètic i la nostra fisiologia no són massa diferents dels de molts mamífers i que allò que ens separa de les espècies animals més senzilles podria semblar irrisori. De manera que el dilema continua en peu: per què som diferents?

"Calavera" de Leonardo da Vinci

Des de fa algunes dècades un dels terrenys significatius on es produeix aquest debat és el de la neurociència. Si ens hi fixem, quan intentem definir allò que ens caracteritza com espècie, sempre ho fem referint-nos a aspectes que neixen de la nostra ment: som éssers amb consciència (és a dir, podem pensar-nos), som capaços d’emocions complexes i de fer judicis morals, i podem usar el llenguatge de manera creativa (és a dir, ens comuniquem per transmetre missatges que no tenen a veure amb la nostra supervivència i el nostre llenguatge pot tenir múltiples significats). Per tant, sembla que en l’estudi de la ment humana i de les seves capacitats es troba la possibilitat d’entendre allò que ens fa humans, encara que per ara estiguem lluny de trobar una resposta satisfactòria.

Avui, la neurociència s’alimenta de disciplines que van des de la Fisiologia, la Neurologia i la Medicina fins a la Psicologia, la Psiquiatria i la Computació. I els coneixements acumulats fan més vigent que mai el debat sobre l’especificitat dels humans. Un dels aspectes en què els neurocientífics estan d’acord és que la dualitat ment/cervell, que va ser tan estesa en la ciència moderna per influència de la dualitat cristiana entre ànima i cos, ha quedat totalment superada: la nostra ment és un producte, una funció, del nostre cervell. Indissociables, igual que ho és la roda del moviment. I si són indissociables, quan va aparèixer aquesta nova funció? Què la va fer possible? En quin moment vam ser capaços de començar a pensar-nos?

Per tal de parlar d’aquestes qüestions i plantejar el debat sobre la singularitat humana des de la perspectiva de la neurociència, el CCCB juntament amb B·Debate (International Center for Scientific Debate) ha organitzat el debat “Als orígens de la ment humana”, que s’inaugurarà el dilluns 21 de maig, coincidint amb la celebració de l’Any de la Neurociència. Amb aquest debat proposem apropar-nos a diferents aspectes de la nostra ment, com la consciència, l’empatia, la moral o l’autonomia individual, i veure què ens pot dir la recerca actual sobre aquestes qualitats humanes. Perquè potser conceptes com llibertat, art, ètica i altruisme, que han farcit la història del pensament humà, avui els podem explicar millor si tenim en compte els descobriments de la neurociència.  Per això, comptarem amb les intervencions d’experts com Ignacio Morgado, Henry Markram, Kathinka Evers, Francisco Rubia i Michael S. Gazzaniga.

Per començar a fer un tast d’aquest debat, us oferim aquesta entrevista a Ignacio Morgado, on ens avança alguns del temes que tractarà en la seva conferència “La naturalesa de la ment conscient” (21 de maig, 19:30h), en la qual reflexionarà sobre un dels aspectes clau de la ment humana: la consciència.

I just l’endemà de la conferència d’Ignacio Morgado tindrem amb nosaltres a Henry Markram, que dirigeix un dels projectes més ambiciosos en l’àmbit de la recerca neurocientífica: la creació d’un supercomputador que pugui arribar a simular la ment humana. Podeu fer una primera aproximació a aquest projecte descomunal en aquesta presentació de TED.

Amb aquestes conferències, us proposem al llarg de les properes setmanes fer un viatge cap endins, cap als misteris de la nostra ment, per poder entendre millor el món que ens envolta i la manera de ser-hi, tan peculiar, dels humans. El misteri no es desvela, continuarà planant sobre nostre les nits d’insomni, amb més dades, però també amb més interrogants. No sabem què ens fa humans. I és que, potser, la nostra condició sigui la de poder pensar-nos una mica, però no del tot.

"Sortida de la LLuna" de Caspar David Friedrich

Podeu fer un seguiment més en detall d’aquest debat al bloc del CCCBLab, que setmanalment publicarà entrevistes en profunditat amb els nostres invitats, i a través dels nostres perfils de Facebook i Twitter.

El que s’ha dit del #15M, la crisi i les revoltes populars al CCCB

maig 14th, 2012 1 Comment

El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es cremava viu a la ciutat tunisiana de Sidi Bouzid en protesta per l’acció de la policia, que li havia confiscat la seva tenda de venda ambulant de fruita. L’acció de Bouazizi, un jove universitari cansat de les injustícies i els abusos del govern de Ben Ali, esdevingué símbol i flama de revoltes populars primer a Tunísia i després a altres països àrabs com Egipte, el Marroc o el Líban. Les revoltes àrabs van suposar un revulsiu per a moltes classes populars arreu del món, cansades de viure en condicions precàries i de suportar els abusos del poder polític i econòmic.

A mesura que els efectes de la crisi econòmica asfixiaven la població i que les elits polítiques i econòmiques eludien responsabilitats, el termòmetre de la indignació global va anar augmentant. Durant tot el 2011, les imatges de manifestacions, de concentracions en places i de repressió policial contra la població van passar a formar part de l’imaginari col·lectiu a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, escletxes del model comunicatiu oficial. La versió espanyola i catalana de la indignació ha estat el moviment #15M que ara fa un any que començà a trasbalsar i qüestionar el model democràtic.

La reflexió sobre la crisi i las protestas populars ha centrat moltes de les activitats programades al CCCB durant 2011 i 2012. Foto: Albert Uriach, CCCB – 2011

Tot i la dificultat d’analitzar amb rigor esdeveniments que han succeït a molta velocitat, el CCCB ha programat durant el 2011 i el 2012 conferències, projeccions i debats al voltant de la crisi econòmica i les revoltes populars. Durant tot aquest any, hem entrevistat experts perquè ens donessin la seva visió del que estava passant al carrer. A continuació detallem tota la programació que s’ha dut a terme sobre el tema i els materials multimèdia consultables:

ENTREVISTES

DEBATS

ARTICLES ALS BLOCS CCCB

PROGRAMACIÓ AUDIOVISUAL

  • Soy Cámara “La Bolsa o La Vida” dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita (desembre del 2011) SOY CÁMARA ofereix en aquest programa un panorama de la incertesa que ens envolta, desencadenada per la crisi econòmica, però també per la incapacitat per enfrontar-s’hi des d’una estructura política heretada de la guerra freda.

EXPOSICIONS

  • Pantalla Global: Amb motiu del 15M, molts videocreadors i usuaris d’Internet van contribuir a l’apartat de Pantalla Política de l’exposició amb vídeos del moviment i del que havia succeït al carrer. Podeu veure aquests vídeos si visiteu l’exposició presencial al CCCB o bé la plataforma virtual: http://pantallaglobal.cccb.org/pantalla_politica La mostra es pot visitar fins al 28 de maig al CCCB.
  • Més Fotoperiodisme: Un dels quatre projectes que es presenta a l’exposició “Més fotoperiodisme – Visa pour l’Image Perpignan a Barcelona” és el del fotoperiodista Yuri Kozyrev (Agència NOOR) que va fotografiar les revolucions àrabs iniciades al febrer des d’Egipte fins al Iemen passant per Tunísia i Bahrein. La mostra es pot visitar fins al 3 de juny al CCCB.

EL CCCB se suma al projecte artístic de fotografia mòbil #Ubiquography

maig 14th, 2012 2 Comments

Del 24 de maig al 8 de juny, el CCCB acollirà l’exposició Ubiquography, una mostra participativa on s’exposaran fotografies fetes per persones d’arreu del món amb el seus dispositius mòbils i que es projectarà al mateix temps en entitats i centres culturals de diferents països: una persona, un lloc, tot el món.

#Ubiquography. Capturar, editar, publicar i exposar

Ubiquography és un projecte de Barcelona Photobloggers, coproduït pel Centre Cívic Guinardó, que pretén reflexionar sobre un nou camp d’exploració i creació fotogràfica avui conegut com a iPhoneografia, la utilització de la càmera del mòbil per fer fotografies.

A través d’una exposició col·lectiva, Ubiquography basa el seu lema en la ubiqüitat i la immediatesa, característiques principals d’aquesta nova tendència artística.

Sense la tècnica que requereix la fotografia tradicional, els nous dispositius mòbils, i les seves aplicacions i els seus filtres, ofereixen a l’usuari total llibertat creativa per capturar el moment, les casualitats i l’instant amb la seva càmera del mòbil.

Ubiquography és també un projecte participatiu en xarxa. A través de l’aplicació i xarxa social de fotografia mòbil Instagram, els participants en el projecte capturaran, editaran i publicaran les seves fotografies des del mòbil i a l’instant es mostraran en l’exposició que es podrà veure en diferents punts del món, de manera simultània i en el mateix moment que l’autor publiqui la foto. Actualment, Ubiquography té 498 autors i 26.149 fotografies que podeu veure a la seva pàgina web.

Una exposició en temps real: ubiqüitat i immediatesa

Les fotografies publicades a Ubiquography es mostraran a través de dues plataformes: la pàgina web ubiquography.com i l’exposició en el «món real».

L’exposició física es podrà veure del 24 de maig al 8 de juny simultàniament en diferents organitzacions i entitats culturals d’arreu del món, entre elles el CCCB. Fins ara, han confirmat la seva participació 22 organitzacions, les quals faran servir diferents tipus de projeccions en funció del centre on tingui lloc l’exposició.

La projecció LIVE visionarà l’última foto publicada, fins que un altre autor en publiqui una altra de nova i substitueixi l’anterior. Aquest procés es generarà a temps real i de manera automàtica.
A la projecció HISTORY, totes les imatges publicades a Ubiquography s’aniran mostrant de manera rotatòria en l’ordre en què es van publicar.

Com participar-hi?

Per poder publicar les teves fotos a Ubiquography, has de tenir un compte a Instagram i registrar-te a la pàgina web d’Ubiquography, on trobaràs els requisits i la sol·licitud de participació.
Un cop publicada la fotografia a Instagram, és necessari etiquetar-la amb el hashtag #ubiquography perquè automàticament s’importi a les plataformes d’exposició (web i exposició física).