Durant aquests darrers mesos el patrimoni fotogràfic ha estat un tema de debat i de converses en l’àmbit cultural. Segurament per la recuperació d’alguns arxius privats, pel fet que la seva gestió és un tema pendent a les institucions públiques i també perquè han coincidit en poc temps diverses exposicions de fotògrafs que han demostrat l’interès que genera el llegat fotogràfic i la necessitat de fer-lo públic. Quasi simultàniament es pot veure «Brangulí. Barcelona 1909-1945», al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; «Jacques Léonard. Barcelona gitana», a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona; «Francesc Català-Roca», a l’Obra Social Catalunya Caixa; «Eugène Atget i la fotografia documental», a la Fundació Mapfre, i «Joan Colom. Àlbum», a la Fundació Colectania.
En aquest context d’interès per la memòria visual i coincidint amb aquesta exposició al CCCB «Brangulí. Barcelona 1909-1945», podem valorar el format expositiu com una via de difusió del patrimoni fotogràfic que pot donar molt bons resultats. La intenció principal i comuna d’aquestes exposicions és la d’explicar la fotografia a través de la fotografia. En totes elles el contingut és important i diferent, però és igual o més important l’expressivitat fotogràfica com a eina de creació.
Aquesta exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha estat comissariada pels fotògrafs Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld. D’entrada, l’estructura de la mostra ja evidencia l’ambició d’apropar el llegat fotogràfic de Brangulí al públic tal com ell mateix el va concebre: l’exposició manté l’estructura temàtica del seu arxiu i reflecteix la diversitat i el tractament en sèrie ideat per l’autor. La sèrie fotogràfica era la forma de treballar de Brangulí; per això, les fotografies relacionades formalment i temàticament transmeten el seu significat, tal com el fotògraf les va plantejar, ordenar i guardar.
Nens de les Escoles Municipals de Barcelona. Platja de Castelldefels, 1934 – © Fons Brangulí (fotògrafs)/ ANC
Gràcies a aquesta exposició, coproduïda pel CCCB i la Fundación Telefónica, les fotografies de Brangulí han sortit de l’Arxiu Nacional de Catalunya i s’han mostrat anant més enllà de la il·lustració històrica per aconseguir crear un lligam a tres bandes entre l’autor, allò fotografiat i l’espectador. Mentre que l’ANC i els seus conservadors han fet una important tasca arxivística i patrimonial, el projecte expositiu ha encaminat aquest llegat cap a la reflexió i el diàleg amb el públic. El valor de l’exposició és, doncs, el contacte de les fotografies de Brangulí amb el públic; es tracta de permetre que aquest públic tingui una visió més àmplia de la nostra realitat: de la història del nostre país i també de la creació fotogràfica que ha estat capaç d’interpretar-la. És un fet, doncs, que el gran valor patrimonial d’aquestes imatges existeix realment quan hi ha una mirada que les percep.
En el cas concret d’aquesta exposició, el contacte entre els observadors i les fotografies ha generat trobades inesperades i emocionants: diverses persones s’han reconegut a elles mateixes fotografiades per Brangulí, o bé han reconegut un familiar proper o han identificat un espai que els era quotidià. Però, més enllà d’aquestes trobades vivencials, el visitant entén com fotografiava Brangulí: al llarg de la mostra, percebem els plans oberts que intenten encabir tota una escena sencera; entenem la modernitat de l’època gràcies al retrat de l’arquitectura i les transformacions urbanes; tenim una visió de l’home del moment a través dels combats de boxa; percebem la potència de les grans infraestructures que es retraten sempre amb una figura humana diminuta. Tot i que gran part de l’obra de Brangulí eren encàrrecs comercials, la seva fotografia ens arriba com una autèntica eina de creació artística, amb una nova definició del punt de vista.
Taller de fotogravat de l’empresa Unión de Fotograbadores, S.A. Barcelona, c.1916 - © Fons Brangulí (fotògrafs)/ ANC
L’exposició és una demostració que el patrimoni fotogràfic és un element viu i, sobretot, útil per a la comprensió de la nostra cronologia històrica i de la nostra creació fotogràfica. Unes imatges creades entre el 1909 i el 1945 no ens fan mirar enrere, sinó que ens ajuden a ampliar la perspectiva sobre el llegat artístic del nostre país.
