Posts Tagged ‘Cinema i audiovisuals’

La llista musical més romàntica de l’estiu

juliol 15th, 2015 No Comments

Diuen que la primavera la sang altera i que a l’estiu toca cuca viu. Aquests mesos centrals de l’any, amb el caloret, les vacances, totes les hores del dia per gaudir-les, són també els de les aventures i el de l’amor. Per això la programació de Gandules – Gas Natural Fenosa d’enguany porta per títol “Amor en punt de fuga”. Al llarg de tres setmanes, projectarem pel·lícules amb l’amor com a protagonista. L’amor heterosexual, l’amor homosexual, l’amor reprimit o l’amor explosiu.

I com l’amor també es el protagonista de les cançons de la nostra vida, hem decidit crear una llista musical amb aquells temes que, per un motiu o un altre, ens remeten a l’amor o a l’enamorament. I hem demanat a diversos experts en música que comencin aquesta llista amb els seus temes preferits.

Albert Salinas, Wooky, co-director del festival Lapsus, recomana Strange Emotion, de Jessy Lanz, inclosa a l’àbum Pull My Hair Back [Hyperdub, 2013]

YouTube Preview Image

Escullo aquesta cançó perquè des del meu punt de vista defineix molt clarament la incertesa d’aquell sentiment que creix dins de qui s’enamora, un seguit d’emocions estranyes que un no té massa clar si rebutjar o rebre amb els braços oberts. En definitiva, la dificultat de desxifrar si el que comences a sentir és amor de debò o senzillament un miratge.

Ingrid Guardiola, coordinadora del cicle BCNmp7, recomana tres cançons:

I put a spell on you és una cançó escrita per Screamin’ Jay Hawkins i versionada gairebé per tothom. És una cançó al servei de l’erotisme salvatge i la bogeria revitalitzant. Els que la van fer seva a posteriori li van donar una gravetat que no hi era en la versió original.

Ne me quitte pas de Jacques Brel és la humiliació de l’amor més bella. “Deixa’m ser l’ombra de la teva ombra, l’ombra de la teva mà, l’ombra del teu gos”, declama Brel entre suors, llàgrimes i saliva, buscant el drama en els seus humors, hipnotitzant el públic i la càmera de televisió amb el seu rostre desencaixat.

Mickey Baker era el professor de Sylvia Robinson i junts van formar la banda i el segell Mickey & Sylvia, tot i que quan una escolta temes com dearest només es pot imaginar amor entre els dos, amor pur. És una cançó senzilla sobre l’amor de parella i sobre l’envellir junts malgrat el pas del temps.

Miqui Otero, co-director del festival Primera Persona, tria If this is love I’d rather be lonely, de The Precisions. 

YouTube Preview Image

Tots ens posem melodramàtics, i també ridículs, quan parlem d’amor, no? Doncs fem-ho en gran: amb tornada, violins amagats als racons i grans trompetes. I sent molt, però que molt boques. Volent cantar sobre l’amor i fent-ho sobre el desamor. És a dir: si això és amor, caram, preferiria estar sol!

Mery Cuesta, programadora de la sessió “Metal·lúrgies” de BCNmp7 tria dues cançons:

24 hours from Tulsa, de Gene Pitney.

Estimada: em trobava a només 24 hores de casa, em vaig aturar a prendre un cafè, em vaig enamorar de la cambrera de la benzinera, i espera’m asseguda. Increïble i sorprenent trama la del pare de família que ho deixa tot per un amor fugaç de carretera en la dolça veu d’un dels crooners més significatius dels 60, que rubrica el tema a manera de confessió: “Així que no tornaré a casa mai, mai… més”.

Johnny, remember me, de Johnny Leyton

Hi ha poques cançons que representin de manera més romàntica una història d’amor amb fantasma. El 1961, John Leyton es posava en la pell d’un home que va perdre la seva estimada, però que de vegades segueix escoltant la seva veu sobrenatural dient-li des del més enllà: “Johnny, recorda’m…”. Una producció crepuscular amb el segell del singular productor Joe Meek: reverbs, ectoplasmes i cors fantasmals.

Joan S. Luna, periodista musical i programador de la sessió “Metal·lúrgies” de BCNmp7 tria tres cançons: Our song, de The XX; Skinny love, de Bon Iver, i  The One I love, de REM, en la versió de Sufjan Stevens

YouTube Preview Image

El cert és que em sorprèn que, a l’hora de triar tres cançons d’amor me’n vinguin poques al cap, al menys pel que fa en el sentit més eufòric del concepte “estimar”. Diguem que connecto molt més amb la cara més melancòlica de l’amor (i del desamor, esclar). He preferit seleccionar tres temes que mantenen un esperit semblant i que transmetin un sentiment molt concret davant l’amor. Aquestes tres cançons podrien semblar tristes –de fet, ho són-, però no era l’amor quelcom molt complicat i complex?

Sergio Silva, director del festival Emergència!, tria dues cançons:

YouTube Preview Image

Bad things, de Tricky, inclosa en l’àlbum Premillenium Tension

Per què dir-li amor quan el que supura aquesta cançó és sexe?
Tricky sempre ha estat l’exemple escenificat del sexe sense amor, brut i fosc que posa imatges als teus somnis prohibits.

Gene Clark, de Teenage Fanclub, dins l’àlbum Thirteen

Aquell hivern del 97 va ser especialment dur… el fred i la pluja van estar presents gairebé cada dia. Mentrestant, la bobina dreta del casset finiquitava els últims centímetres de música. Era el moment de rebobinar i posar aquella cançó que tant em recordava a ella.

Tot i que els anys han passat, sempre li estaré agraït per tenir el valor de dir-me aquella frase lapidària. Gràcies a ella, no només vaig canviar el rumb de la meva vida, sinó que a més vaig trobar la persona que durants tants anys m’ha aguantat i a la que tant estimo.

I tu, quina cançó triaries? Comparteix-la amb nosaltres a les xarxes socials amb l’etiqueta #gandules15 i entre tots farem la llista més romàntica de l’estiu, que es podrà escoltar cada dia abans de la projecció i també a Spotify: Amor en punt de fuga – Gandules Gas Natural Fenosa.

Menú Arxiu Xcèntric especial KOSMOPOLIS

març 17th, 2015 No Comments

L’Arxiu Xcèntric se suma a les activitats de Kosmopolis amb una programació especial. Una bona manera d’endinsar-se en el món del cinema experimental a través de la literatura.

A  la colònia penitenciària, Marcel Pié i Daniel Pitarch, 2011, 6 min

Aquesta animació és una adaptació del relat de Franz Kafka feta a través d’il·lustracions científiques i text en pantalla, sovint en forma de cal·ligrama. Posa en relació l’escriptura i el cos, de la mateixa manera que ho fa la màquina en el conte, i evidencia dos formes de representar el cos: com a símbol o com a representació antropomètrica. És també una obra que ens demana que mirem i que llegim, tot posicionant-nos en el lloc del viatger.

La constelación Bartleby, Andrés Duque, 2007, 23 min

El curtmetratge esbossa dues històries inconnexes que graviten, d’una manera més lúdica que reflexiva, en torn a la literatura: des del Bartleby de l’escriptor Herman Melville fins a la societat distòpica de Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, passant pels ecos de Vila-Matas o la cita directa a Stanislav Lem. Les múltiples referències literàries funcionen com a pretext per evocar un estat (alienació), un efecte (enyorança) i una adscripció genèrica (ciència ficció), àmbits pels quals transita la peça i que demarcarien els seus possibles significats.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Crítica cinematogràfica: una creació dins d’una creació

gener 23rd, 2015 No Comments

Festival de Cannes, maig de 1968. D’esquerra a dreta: Claude Lelouch, Jean-Luc Godard, Francois Truffaut, Louis Malle i Roman Polanski.

“Jo diria que la crítica és una creació dins d’una creació”. Aquestes paraules les va escriure Oscar Wilde en el seu emblemàtic assaig El crític com a artista publicat a finals del segle XIX. El cinema, llavors, estava a punt de posar-se els bolquers i aviat esdevindria “el tren elèctric més fabulós que un nen podria tenir”, que diria Orson Welles. I, tot i que Wilde aplicava el seu estudi a l’àmbit de la crítica artística, per extensió les seves línies podrien aplicar-se oportunament a aquest mateix exercici en l’àmbit cinematogràfic.

El Taller de Crítica Cinematogràfica, que organitza l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC) en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), té l’ambició de traçar, en catorze sessions, una panoràmica variada sobre l’exercici de la crítica de cinema mitjançant la combinació d’un apartat històric-teòric i un taller de caràcter pràctic. D’aquesta manera, no només s’aprofundirà en els orígens d’aquest camp professional que va començar a agafar força en conquerir el cinema el seu estatut artístic a mitjans dels anys trenta i que entraria més endavant en la modernitat —amb l’emblemàtica troupe dels Cahiers du cinéma fundada per André Bazin el 1951—, sinó que transcendirà el paper en què tradicionalment s’ha desenvolupat la seva tasca per explorar altres fórmules i altres suports amb la democratització que Internet possibilita a partir dels noranta.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Pantalla CCCB, una finestra a la creació audiovisual

octubre 29th, 2014 No Comments

Pantalla CCCB, un mes, un artista és un exercici de recerca i experimentació, una forma d’obrir la finestra i deixar passar la llum d’autors i videocreadors que proposen una forma diferent d’entendre (i practicar) el cinema i la creació, l’art, en definitiva. Gestades al marge dels “circuits” habituals –tant pel que fa al rodatge, com la producció, el muntatge, la distribució o els canals de difusió– les peces artístiques que configuren aquest programa són una bona mostra de la creativitat incipient en un dels camps més actius de l’actualitat, l’audiovisual.

Seguint fidelment un dels preceptes clau que el psicòleg i filòsof Rudolph Arheim (Berlin, 1904-2007) va proclamar a la seva obra “El cine como Arte”, a principis del segle XX, el fet cinematogràfic passa a ser concebut com una forma cultural pura i no com un mer espectacle. De la mateixa manera que penjaríem un pintura o una escultura, la videocreació (a través d’una pantalla) troba el seu espai en aquest programa del CCCB, obert a totes les manifestacions artístiques audiovisuals: des del videoart al net art passant per la vídeopintura, el vídeo experimental, vídeo digital, etc.

Fotograma Transmisión/Crucitas de “Los Ingravidos”

Cada mes tindrem la oportunitat de gaudir i contemplar l’obra audiovisual de diversos autors que exploren i innoven amb nous llenguatges formals i narratius i que transgredeixen tota regla o convenció. Les obres dels autors es podran veure durant un mes a l’espai audiovisual del CCCB (al gust i disposició de l’espectador) i l’obra conviurà, en simultani, amb la plataforma online del nostre programa: www.cccb.org/pantallaCCCB

Inaugurem el mes de novembre amb el col·lectiu Los Ingrávidos (Mèxic) format per artistes molt joves inspirats directament per les avantguardes històriques i amb voluntat d’iniciar una via de contínua reflexió i experimentació a partir de diferents dispositius documentals i cinematogràfics, així com d’intervencions o apropiacions. Los Ingravidos treballen un territori en què una imatge (ja sigui sonora o visual) esdevé molt més: una forma de fer art polític o crítica social.

Al desembre, presentarem Dostopos (Catalunya), col·lectiu format per les creadores Ana Pfaff i Ariadna Ribas, que es mou entre la imatge i la música en formats com el videoclip o la videocreació. Dostopos treballa a partir del muntatge amb tècniques com el found footage (utilització de material d’arxiu en la composició del metratge) o el collage animat. El resultat són unes peces que desborden creativitat i on la tècnica digital (Photoshop, After Effects…) es posen al servei de les idees i la imaginació.

Fotograma d’un videoclip de Dostopos

A partir del 4 de novembre, l’espai audiovisual del CCCB (i la web de Pantalla CCCB) obre aquesta finestra als espectadors de forma gratuïta, un mirall d’allò que es mou dins la creació audiovisual al marge dels corrents habituals o de la indústria de masses. Una finestra cap a aquella altre visió del món que juga amb gèneres, formats, eines i disciplines artístiques ben diverses segons l’òptica de cada autor.

Més informació: http://www.cccb.org/ca/marc-pantalla_cccb_2014_un_mes_un_artista-47143

Fora de casa

juliol 28th, 2014 No Comments

Fotograma de “Al otro lado”. Fatih Akin, 2007

Quan parlem de migracions parlem, inevitablement, de nosaltres mateixos. No hi ha país, regió ni ciutat per a qui aquest sigui un terme aliè. Les migracions són fenòmens intrínsecs a les persones i, amb això, també a la seva identitat. En aquest sentit, hi ha pocs instruments com el cinema per a descriure-ho, ja que retrata la seva casuística i incideix també en el seu caràcter expressiu. És important saber quines són les circumstàncies dels moviments migratoris, com també en quins termes, to i formes s’expressen, ja sigui narrant el viatge dels immigrants subsaharians que creuen el nord d’Àfrica i l’estret, o el dels joves espanyols que es busquen la vida lluny de la Península. Films com 10.000 km (Carlos Marqués-Marcet) o El Rayo (Fran Araújo, Ernesto de Nova), darrerament estrenats a les nostres sales, responen a aquests fenòmens i demostren alhora la permeabilitat i la rellevància del cinema com a expositor de les realitats socials actuals.

És per això que enguany proposem, en el marc de Gandules’14 – Gas Natural Fenosa, una sèrie de films que parlen de tots aquests temes. Amb el títol Fora de casa, durant el mes d’agost es projectaran a la fresca del pati del CCCB un total de deu obres. La programació proposa una lectura de l’emigració completa i heterogènia, amb pel·lícules que recorren tots els continents en totes les direccions i mostren aquests periples forçosos des de la partença fins a l’establiment i, en alguns casos, la posterior tornada a casa.

Gandules’14 – Gas Natural Fenosa començarà el dia 5 d’agost amb la projecció del film senegalès La pirogue (La piragua) (Moussa Touré), que descriu la partida i l’accidentat viatge d’una pastera que pretén arribar a les costes canàries des d’un poblet pesquer proper a Dakar. La segona sessió, Welcome (Philippe Lioret), tindrà com a protagonista un adolescent iranià que vol arribar a Anglaterra, i la tercera, Amreeka (Amerrika) (Cherien Dabis), una mare palestina que emprèn amb el seu fill un agredolç viatge cap als Estats Units. La segona setmana començarà amb el film She, a Chinese (Ella, una joven china), de la directora Xiaolu Guo, que segueix els passos d’una noia xinesa a través del seu país fins a aterrar a Londres. I estrenarem el film xilè I am from Chile (Gonzalo Díaz), que narra en clau tragicòmica les desventures d’un jove a la capital britànica. Clausura la segona setmana la pel·lícula Auf der anderen Seite (Al otro lado), del turcoalemany Fatih Akin, que encreua dues històries familiars entre ambdós països. La darrera setmana començarà amb el brutal thriller coreà Hwanghae (The Yellow Sea) (Hong-jin Na), que explora les fronteres entre Corea del Nord, Rússia i la Xina en una trama criminal, i seguirà amb la producció hispanomexicana Aquí y allá (Antonio Méndez Esparza), sobre un pare de família mexicà que, després de molt temps treballant als Estats Units, torna a casa per  reunir-se de nou amb els seus. L’últim dia hi haurà el passi especial del film de Chaplin The Immigrant (Charlot emigrant) (1917), i tot seguit l’estrena a Espanya d’Illégal (Il·legal) (Olivier Masset-Depasse), un film belga que transcorre en un centre de retenció d’immigrants francès, on es destapa la realitat d’aquests sòrdids indrets.

Totes les sessions aniran acompanyades d’un dels nou curtmetratges guanyadors del concurs d’enguany, sotmesos a votació a través de la pàgina web del CCCB.

Tariq Porter és investigador i crític de cinema.