CCCB Veus

“Jo diria que la crítica és una creació dins d’una creació”. Aquestes paraules les va escriure Oscar Wilde en el seu emblemàtic assaig El crític com a artista publicat a finals del segle XIX. El cinema, llavors, estava a punt de posar-se els bolquers i aviat esdevindria “el tren elèctric més fabulós que un nen podria tenir”, que diria Orson Welles. I, tot i que Wilde aplicava el seu estudi a l’àmbit de la crítica artística, per extensió les seves línies podrien aplicar-se oportunament a aquest mateix exercici en l’àmbit cinematogràfic.

El Taller de Crítica Cinematogràfica, que organitza l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC) en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), té l’ambició de traçar, en catorze sessions, una panoràmica variada sobre l’exercici de la crítica de cinema mitjançant la combinació d’un apartat històric-teòric i un taller de caràcter pràctic. D’aquesta manera, no només s’aprofundirà en els orígens d’aquest camp professional que va començar a agafar força en conquerir el cinema el seu estatut artístic a mitjans dels anys trenta i que entraria més endavant en la modernitat —amb l’emblemàtica troupe dels Cahiers du cinéma fundada per André Bazin el 1951—, sinó que transcendirà el paper en què tradicionalment s’ha desenvolupat la seva tasca per explorar altres fórmules i altres suports amb la democratització que Internet possibilita a partir dels noranta.

Crítica analítica, crítica acadèmica, crítica periodística, crítica impressionista, crítica experimental, crítica audiovisual… Les seves múltiples vestimentes i la seva naturalesa polièdrica seran convocades durant les lliçons que diferents especialistes i professionals del sector oferiran per intentar organitzar i clarificar una disciplina que en algunes ocasions ha hagut de fer front, no només a la precarietat monetària, sinó també a la manca de reconeixement públic, sovint assentada en els prejudicis d’aquells que la consideren un camp erm, infructuós i / o narcisista. Perquè, al cap i a la fi, i després de llegir les línies d’algun text reflexiu, qui no ha descobert alguna vegada una pel·lícula inoblidable? Qui no ha qüestionat (o ha refermat) la seva opinió raonada sobre l’últim film que acabava de veure? Qui no ha enriquit en alguna ocasió la seva perspectiva sobre algun títol que li havia passat amb indiferència o estranyesa i ampliat així la seva consciència sobre els límits que suposa la percepció individual?

No hem d’oblidar que la crítica de cinema neix, en primera instància, de la passió cinèfila, i comporta el cultiu d’una sensibilitat (i d’una memòria sensible). Entre les seves voluntats destaquen les de motivar una actitud reflexiva i raonada, educar el gust, contextualitzar en un temps i un espai humans, despertar i encomanar entusiasme… Durant catorze jornades els participants d’aquest taller tindran també l’oportunitat de desenvolupar la seva pròpia capacitat crítica davant les pel·lícules, no només a través de les pràctiques de redacció escrita previstes en el programa, sinó també mitjançant la concepció d’un vídeo-assaig on l’alumne manipularà imatges en un programari d’edició de vídeo digital per proposar una peça reflexiva i / o creativa a partir d’elles. En el seu reverenciat article publicat originàriament a Film Ideal, “Las gafas de Parménides (Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio)”, José Luis Guarner citava la definició de crítica de Jean Douchet: “La crítica no és altra cosa que una temptativa de comunió entre dues sensibilitats, la de l’autor i la del crític, en i per l’obra, en i per l’art específic d’aquesta obra “.

Covadonga G. Lahera és membre de l’ ACCEC.