Centre Documentació i Debat

Manuel Forcano: “D’una llengua a una altra sempre hi ha un pont que s’ha de travessar”

febrer 12th, 2014 No Comments

“D’una llengua a una altra hi ha sempre un pont que s’ha de travessar, però has de decidir amb quin peu el travesses, per quina banda ho fas, si el travesses ràpid o lentament, si ho fas passejant…”. Amb aquesta metàfora el poeta i traductor Manuel Forcano s’ha referit a la tasca del traductor, el tema central de la conferència sobre el mite de la Torre de Babel que ens oferirà el proper dilluns 17 de febrer, en el marc del cicle Ciutat Oberta.

Segons Forcano, la tasca que fa el traductor “és decidir, prendre una sèrie de mesures per fer arribar un missatge d’una llengua a una altra i aconseguir que sigui comprensible, que tingui la mateixa intensitat, que aporti el màxim de l’emoció que en una banda existeix”. Tot i això, ha advertit que els traductors “porten la comprensió i l’entesa”, però també “han estat protagonistes de gran desastres ideològics o missatges mal portats”. El cas de la verge Maria, explica Forcano, n’és un bon exemple, ja que quan van traduir que la dona del rei Ezequies era una noia jove i estava embarassada, van interpretar que com que era jove era verge. “D’aquesta interpretació del traductor neix un dogma que s’ha defensat aferrissadament, amb molta sang de vegades, que és el de la virginitat de la Mare de Déu”.

Pel que fa a la gestió de la diversitat lingüística, tan present a ciutats com Barcelona, Forcano ha defensat que la diversitat “només es pot gestionar des del respecte, perquè només des del respecte pot haver-hi harmonia”, i ha assegurat que a Barcelona uns espais públics “oferts a tothom” permeten que regni aquesta diversitat i aquest respecte.

Marta Segarra: “L’habitació pròpia de Woolf reivindica un espai mental”

febrer 5th, 2014 No Comments

Si hagués de definir la Ciutat Oberta en una sola paraula, la catedràtica de Literatura francesa i d’Estudis de gènere de Universitat de Barcelona, Marta Segarra, triaria el concepte de «vulnerabilitat»: “Perquè ve del llatí ferida, i la vulnerabilitat és aquesta capacitat de ser ferit”. “La ciutat oberta és una ciutat vulnerable, fet que va totalment en contra del que la gent vol de la ciutat, que és la seguretat i el tancament”.

La conferència que Marta Segarra farà el proper dilluns 10 de febrer al CCCB porta per títol “L’habitació, la casa, el carrer”, en referència als espais públic, privat i íntim que, segons Segarra, conviuen a la ciutat. Parlarà de les fronteres i els límits entre aquests espais, i de la diferència entre espai privat i íntim que explica Virginia Woolf al seu assaig Una cambra pròpia. “Woolf va patir la dificultat de ser dona i escriptora, i va escriure aquest assaig on es preguntava perquè no hi havia més dones escriptores en el passat, si considerem que l’escriptura és una activitat privada perquè la gent escriu a casa, que és justament l’espai femení”.

En aquest sentit, Woolf reivindicava que a les dones se’ls assignava l’espai privat, és a dir la casa, on hi ha les criatures i no es pot treballar, i no el dret a l’habitació, l’espai de veritable intimitat on poder-se tancar a escriure. “Amb l’habitació pròpia Woolf reivindica també un espai mental,un espai moral. L’habitació pròpia és una imatge simbòlica de la necessitat de tenir un espai propi íntim, a dins de la pell”.

Xavier Bassas: «A les relacions dominants capitalistes oposem-hi la subversivitat de l’amor»

desembre 16th, 2013 No Comments

L’amor està de moda. En parlen els filòsofs, se’n fan pel·lícules i és un concepte que no s’esgota, que ens interpel·la a tots. «Se n’han dit tantes coses, de l’amor, que sembla que estigui a l’Olimp de les nocions difícils de definir, perquè època rere època, persona rere persona, ha de reactualitzar-ne el sentit», explica Xavier Bassas Vila, coordinador de les IV Jornades Filosòfiques de Barcelona, que el 18 i 19 de desembre celebrem conjuntament el CCCB, l’Institut Francès i l’Arts Santa Mònica. «L’amor és subversiu», afegeix Bassas, «perquè dins d’aquesta lògica imperant de relacions de beneficis i d’interessos hi oposem un tipus de relacions on no hi ha aquest benefici privat, on no hi ha interès i on la relació per si mateixa és allò que val».

En aquesta entrevista Bassas ens explica els trets més subversius de l’amor, i ens avança quins temes tractarà la filòsofa francesa Catherine Malabou, que serà al CCCB aquest dimecres 18 de desembre per parlar de les relacions entre pensament i emocions a la conferència ‘Amor, sexe i cervell».

Contingut relacionat:
Apunts sobre el pensament de Catherine Malabou

Luisa F. Cabeza: «Tots els que treballem en l’àmbit de l’energia sabem que és impossible continuar amb aquest ritme de vida»

desembre 11th, 2013 No Comments

CONFERÈNCIA SUSPESA PER MALALTIA DE LA PONENT.
DISCULPEU LES MOLÈSTIES
.

Després de conèixer el futur negre que li espera al petroli, les implicacions econòmiques d’una reducció del consum energètic i els reptes que afronta l’energia solar, el cicle ICREA-CCCB de ‘Reptes energètics’ s’acomiadarà dijous 19 de desembre amb la conferència de la catedràtica de la Universitat de Lleida Luisa F. Cabeza sobre energies renovables i regulacions internacionals.

«La utilització de les energies renovables presenta tres grans problemes», explica  Luisa F. Cabeza. El primer problema és tecnològic, perquè estem a l’inici del desenvolupament d’aquest tipus d’energia i «els rendiments són molt baixos». Utilitzem l’energia solar, però «la quantitat d’energia que recuperem respecte la quantitat d’energia que rebem encara és molt baixa».

«El segon gran repte és de costos, les energies renovables són més cares que els combustibles fòssils, per tant és més car escalfar una casa amb energies renovables que amb petroli o carbó”, diu la investigadora ICREA. «A banda, l’emmagatzematge està essent una de les grans barreres, perquè del nostre cotxe el punt feble és la bateria».

Per últim, el tercer gran repte de les energies alternatives és el repte social: «les energies renovables no són sempre acceptades i conegudes al món. La gent no està disposada a tenir-les a casa o a pagar una mica per tenir-les a casa, no se sap quines avantatges tenen respecte la resta d’energies convencionals». En aquest sentit, la catedràtica de la UdL és pessimista respecte al futur que ens espera. «Tots els que treballem en aquest àmbit sabem que és impossible continuar amb el ritme de vida que portem». Segons Cabeza, «hem de canviar de forma de vida, però no se sap molt bé com fer-ho, perquè no és fàcil dir-li a la gent que ara que ens hem acostumat a tenir calefacció i aire condicionat a casa de sobte serà massa car i ja no podrà tenir-ne. O que no podrem anar en cotxe a tot arreu, i la gent es pensa que perquè no puguis anar en cotxe aniràs amb avió, però amb avió tampoc hi podràs anar, tot tornarà a ser com fa 30 anys, quan agafar una avió era realment car». «La tecnologia es desenvoluparà molt, però mai arribarem a tenir el miracle del petroli», conclou Luisa F. Cabeza.

L’entrada a les conferències és gratuïta. També es poden seguir en directe per Internet i a Twitter amb #debatsICREA.


Andreu Cabot: «Encara tenim problemes per emmagatzemar electricitat»

desembre 3rd, 2013 No Comments

Tot i que alguns països com Dinamarca ja generin el 30% de la seva energia per vies renovables, la tecnologia actual encara no és prou eficient i resulta massa cara. Per conèixer de primera mà aquesta problemàtica, el proper dimarts 10 de desembre visitarà el CCCB l’investigador Andreu Cabot, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).

L’equip de Cabot a l’IREC fa recerca de nous materials que millorin les plaques solars i els dispositius de conversió energètica, per intentar abaratir i millorar aquests processos. «L’emmagatzematge de l’energia elèctrica encara no està del tot solucionat», explica Cabot, ja que les bateries elèctriques no poden competir amb la benzina. «Un litre de gasolina té molta més energia que una bateria del volum equivalent», exemplifica aquest investigador, que afegeix que «la durada d’aquestes bateries és un altre problema a resoldre».

Però, tot i els reptes tecnològics que afronta la comunitat científica, Cabot es mostra optimista respecte a un futur ple d’energies alternatives: «si l’energia dels combustibles fòssils va pujant de preu i la que produïm amb processos fotovoltaics o termoelèctrics s’abarateix, al final aquests dos costos coincidiran, i a partir d’aquí podrem reemplaçar bona part dels combustibles fòssils per altres fonts renovables d’energia».

Andreu Cabot exposarà els problemes actuals i les perspectives de futur de l’energia solar a la tercera sessió dels debats ICREA-CCCB, que porta per títol ‘La tècnica podrà trobar solucions als reptes energètics?’ i que se celebrarà el proper dimarts 10 de desembre a les 19:30 hores al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El presentarà Joan Vila i Simon, professor de Tecnologia energètica a la Universitat de Girona (UdG) i serà la penúltima sessió d’aquest cicle, una col·laboració estable entre el CCCB i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per donar a conèixer al gran públic els avenços i reptes de la recerca d’alt nivell que es fa avui a Catalunya.

L’entrada a les conferències és gratuïta. També es poden seguir en directe per Internet i a Twitter amb #debatsICREA.

Contingut relacionat

«...23456...10...»