Centre Documentació i Debat

Evolució i cultura: Conferència i entrevista a Jared Diamond

novembre 4th, 2013 No Comments

“El risc i el perill. Què podem aprendre de les societats tradicionals?” és el títol de la conferència que el biòleg, fisiòleg i biogeògraf Jared Diamond va pronunciar el passat 19 d’octubre al CCCB. Va ser en el marc del cicle de ponències “Evolució i cultura”, que reflexiona sobre l’íntima relació entre biologia i cultura en la definició de la identitat humana.

Presentat pel president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, Jared Diamond va proposar una aproximació a allò que podem aprendre dels costums, l’alimentació o les relacions socials en les cultures tradicionals. Més enllà de la seva idealització o de la seva marginació, Diamond va apuntar que les cultures tradicionals són una font molt valuosa per entendre la gran variabilitat d’eines culturals que els humans hem estat capaços de desenvolupar i va afegir que en la diversitat de les cultures humanes es troben les claus per al futur de la nostra espècie.

Per problemes tècnics, no vam poder enregistrar tota la conferència de Diamond, però hem recuperat el torn de preguntes que es va obrir al final de la intervenció. El vídeo està disponible en versió original en anglès i en versió traduïda al català.

D’altra banda, aprofitant la visita de Diamond al CCCB, vam fer-li la següent entrevista, en què parla de la relació recíproca entre evolució i cultura (una pràctica cultural pot provocar un canvi genètic i viceversa) i dels diferents ventalls de diversitat cultural que poden trobar-se a les societats tradicionals o a les modernes societats industrialitzades. Entre ambdós tipus de societat, sentencia Diamond, també divergeixen aspectes com l’estructura familiar (extensa o nuclear) i la relació amb les persones grans. De les societats africanes tradicionals, el biòleg destaca que són “materialment pobres, però socialment molt riques”.

Les conferències d’”Evolució i cultura” van continuar el 28 d’octubre amb la ponència “Nosaltres els africans: vuit coses per recordar sobre la diversitat humana” a càrrec del genetista Guido Barbujani. Les següents sessions del cicle seran “La selecció natural en humans: passat, present i futur” (4 de novembre), per part del biòleg Jaume Bertranpetit, i “Homo Sapiens: una espècie desconeguda?” (11 de novembre), impartida pel paleontòleg Juan-Luis Arsuaga. Trobareu tots els vídeos relacionats amb el cicle en aquest enllaç.

Guido Barbujani: “Tots som africans”

octubre 23rd, 2013 No Comments

D’acord amb el conegut genetista italià Guido Barbujani, la història evolutiva de la humanitat revela que “tots som africans”. De fet, si volguéssim conèixer un “veritable” europeu ens hauríem de remuntar a fa més de 30.000 anys, quan els últims neandertals es van extingir definitivament. Els nostres ancestres són un grup d’individus que habitava a l’Àfrica oriental i fa 60.000 anys es va estendre per tot el planeta, barrejant el seu ADN fins a produir el de la humanitat actual. La història del seu viatge des de l’Àfrica, de les grans migracions prehistòriques que varen poblar el planeta, està escrita al nostre codi genètic i contribueix a explicar, segons Barbujani, el què sabem avui sobre biodiversitat humana.

Guido Barbujani

D’alguna manera, afegeix Barbujani, ens assemblem molt a les tonyines i als talps. A les primeres perquè, igual que els humans, tenen un alt nivell de mobilitat geogràfica i això ha propiciat que durant mil·lennis hagin intercanviat gens amb individus de procedència molt diversa. Als segons perquè, com a espècie, hem estat capaços d’adaptar-nos a ambients molt diversos, des dels més càlids fins als més glaçats. Mobilitat, capacitat d’adaptació i mestissatge, les característiques del migrant, estan inscrites al nostre ADN. En una afirmació no mancada de provació, explica Barbujani que tots som immigrants africans, amb trets diversos però, tot i així, parents.

Aquesta gran mobilitat que ara anomenem globalització és un fenomen que data de fa milions d’anys i que ha modelat la nostra espècie tal com és ara. Els estudis sobre biodiversitat confirmen aquesta continuïtat i revelen intricades relacions biològiques entre els individus i les poblacions. Així, dos bosquimans que viuen a només alguns quilòmetres de distància a l’Àfrica poden estar situats als dos extrems de l’escala de variabilitat genètica mentre un asiàtic i un europeu poden compartir més trets genètics que dues persones d’un mateix continent o una mateixa població.

Quin és el pes de la genètica en la configuració de les nostres identitats? Què sabem avui de la nostra relació biològica amb altres individus i poblacions del món? Com pot això contribuir a entendre i curar malalties i millorar les nostres condicions de vida? El genetista Guido Barbujani oferirà algunes claus per conèixer més sobre la relació entre la genètica i la biodiversitat humana el proper dilluns 28 d’octubre, a les 19:30h al CCCB, presentat per Cristina Junyent. Ho farà en el marc del cicle “Evolució i cultura”, que el CCCB organitza amb B-Debate i va inaugurar el biòleg Jared Diamond amb una conferència sobre el risc i el perill en les societats tradicionals.

En el cicle “Evolució i cultura” també està prevista la participació del biòleg Jaume Bertranpetit (4 de novembre) i el paleontòleg Juan-Luis Arsuaga (11 de novembre). Al twitter, #EvolucióiCultura.

“No vull que Al Qaeda i els talibans defineixin què és ser musulmà”

setembre 23rd, 2013 1 Comment

Viu a Anglaterra des del 14 anys però el Pakistan continua ocupant el centre del seu univers literari. L’escriptor Nadeem Aslam parla, en aquesta entrevista, de la seva relació amb Pakistan i dels problemes que enfronta el país. També explica perquè, ateu convençut, es declara musulmà arran de l’11-S, i parla sobre l’experiència de l’emigració. Aslam acaba de publicar en castellà El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013). Va visitar el CCCB el passat 16 de setembre convidat pel British Council.

Ana Ballesteros: «El problema no és l’extremisme o l’islamisme, sinó com s’instrumentalitza la religió per manipular la gent»

setembre 12th, 2013 No Comments

Una nova generació d’escriptors pakistanesos que escriu en anglès i ho fa sovint des de fora del Pakistan està reivindicant i donant a conèixer una visió dels seu país allunyada dels blancs i negres dels titulars dels diaris. Entre ells destaca Nadeem Aslam, poc conegut encara al nostre país tot i haver publicat en castellà tres de les seves quatre novel·les, que han estat aclamades per la crítica i els lectors al Regne Unit. Ana Ballesteros, investigadora experta en Pakistan i Afganistan, parla en aquesta entrevista sobre Nadeem Aslam i sobre la situació que es viu avui al Pakistan, com a avançament de la conversa que tots dos mantindran el proper dilluns 16 de setembre a les 19:30h.

Aslam presentarà al CCCB la seva nova novel·la El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), en la qual explora l’allargada ombra que projecta sobre la vida dels pakistanesos la guerra a l’Afganistan, i la tensió entre l’islam més extremista i els seus crítics després de l’11 de setembre. Ana Ballesteros i Nadeem Aslam intentaran omplir de matisos un relat sovint massa simplista i unilateral, i ens descobriran un Pakistan amagat per dècades d’incomprensió i conflictes.

Nadeem Aslam, una finestra oberta sobre el Pakistan

setembre 10th, 2013 No Comments

Ana Ballesteros

En els últims anys, els escrits sobre Pakistan s’han convertit en un relat gairebé obsessiu del que està malament al país. Fracàs, espasa, caos, gihad, front, terrorisme, guerra, agitació, dificultat o Armagedón són només algunes de les paraules que abunden en els titulars que es refereixen al Pakistan des de la simbòlica data de l’11 de Setembre i la subseqüent Guerra contra el Terror. Aquest relat, que acostuma a ser unilateral, ens deixa amb moltes preguntes i un cert sentiment de preocupació, si no de por.

Nadeem Aslam (© Richard Lea-Hair)

Però un país no pot ser retratat d’una manera tan restringida, ignorant el seu passat i la seva riquesa cultural. L’escriptura de Nadeem Aslam, que visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre, contrasta amb aquesta percepció monocromàtica i mostra un món de color, varietat i matís. La condició humana i el que sigui que queda de normalitat ha de ser expressat; d’aquesta manera, el que normalment és vist com un Estat fallit troba els seus fonaments en la força de la seva gent. Ells, els pakistanesos del carrer, són els veritables herois d’una existència que no és fàcil en absolut.

L’escriptura d’Aslam ens recorda que hi ha un llegat cultural brillant, viu, que sobreviu a les forces obscures de la uniformitat que amenacen la rica heterogeneïtat del Pakistan. Tradicions, històries i noms que es sostenen i fins i tot cobren vida a les nostres pròpies tradicions quan intentem veure-les a través dels nostres propis ulls. La clau d’arc de tot això no és més que la naturalesa humana: els sentiments que tenen lloc en un cert context i un cert temps amb els quals ens podem identificar perquè, en certs moments del nostre passat, els hem experimentat en els nostres països, als llindars de les nostres cases, en les nostres famílies, en el centre mateix dels nostres cors.

És així com podem començar a veure aquesta regió plena de problemes des d’una perspectiva humana: no amb els ulls dels analistes, polítics o estretegues, sinó amb els de la gent comú que simplement es trobava en el lloc correcte o equivocat, en el moment correcte o equivocat. La darrera novel·la de Nadeem Aslam, El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), té lloc entre el Pakistan i l’Afganistan en un moment en el qual es van capgirar les vides de les seves gents. La història explica com, enmig de temps turbulents, el que prevalen són l’amor, l’amistat i la família.

Nadeem Aslam visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre a les 19:30h. Llegirà un fragment de la seva última novel·la i parlarà amb Ana Ballesteros, investigadora especialitzada en Pakistan i Afganistan. Entre els dos obriran una finestra al Pakistan i al conflicte afgà. Les entrades ja són a la venda al Telentrada i a les nostres taquilles.

Ana Ballesteros ha iniciat una campanya per demanar que es doni asil als traductors de les tropes espanyoles a Badghis, Afganistan. Si vols recolzar aquesta petició, pots fer-ho aquí:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-defensa-concesión-de-asilo-a-los-traductores-de-las-tropas-españolas-en-badghis

«...45678...»