Equip web CCCB

Mor Vincenzo Cerami, deixeble, col·laborador i amic de Pier Paolo Pasolini

juliol 19th, 2013 No Comments

Una de les darreres entrevistes que va concedir apareix publicada al catàleg de l’exposició Pasolini Roma.

Fa uns dies va morir l’escriptor i guionista italià Vincenzo Cerami (1940-2013), conegut arreu perquè va ser candidat a l’Oscar el 1999 pel guió de La vida és bella de Roberto Benigni. “Cerami va descobrir la literatura de la mà de Pier Paolo Pasolini, que va ser professor seu a l’escola” –explica el periodista Eusebio Val a l’obituari de La Vanguardia del dia 18 de juliol de 2013.

Per la seva condició de deixeble i, posteriorment, d’assistent de realització de Pasolini, el comissari de l’exposició Pasolini Roma, Alain Bergala, va entrevistar-lo el gener de 2013 quan ja estava molt malalt. La transcripció de l’entrevista apareix publicada al catàleg de la mostra que es pot adquirir per 30€ a la Llibreria Laie – CCCB.

A continuació transcrivim alguns fragments d’aquesta entrevista a mode de tast però, sobretot, us animem a llegir-la íntegrament.

A la pregunta d’Alain Bergala sobre què va representar l’arribada del professor que es deia Pasolini quan feia secundària a Ciampino, Cerami respon:

“Som al 1951 i de cop arriba un professor molt jove, que tenia vint-i-nou anys, amb un parlar d’àngel, molt lleuger. [...] Era molt diferent dels altres professors, que eren severs, austers. En canvi ell era com nosaltres, fins i tot anava una mica vestit com nosaltres: portava corbata, perquè un professor de lletres n’havia de portar per força, però l’americana que duia era una mica vella, la corbata era grisa, trista. Entre altres coses jugava a pilota molt i molt bé, de manera que nosaltres esperàvem l’hora del pati [...]. No ens ensenyava únicament llatí, història i geografia, sinó també com havíem de posar el peu per centrar.[...] Ens va fer estudiar amb esperit de divertiment [...]“.

Bergala també li pregunta per la seva relació professional amb Pasolini. Entre moltes altres coses, Cerami li explica que “vaig començar a treballar amb Pier Paolo al cinema, primer com a assistent voluntari, anant al plató durant el rodatge de L’Evangeli segons Mateu, i després a Ocellots i ocellets com a ajudant de direcció. També el vaig ajudar a escriure Teorema. No és ben bé que l’ajudés: ell parlava, jo ho enregistrava en un aparell Philips i després ho transcrivia. Si hi havia punts que no em quedaven clars, els repassàvem. En explicar-m’ho reflexionava i enriquia el text, i aquesta col·laboració em va servir per entendre com es fa un guió. Al plató havia après la síntesi del relat cinematogràfic, el llenguatge del cinema. Després vaig continuar pel meu compte. Vaig fer d’ajudant de direcció més vegades i després vaig escriure arguments i guions. Alhora, però, escrivia relats, poemes, que ell em va ajudar a publicar a Paragone, una famosa revista que feien a Florència. Un bon dia em vaig presentar a casa seva amb cinc relats, que eren el resultat d’un estudi sobre la petita burgesia. Pier Paolo em va dir: «Aquests quatre llença’ls, però en canvi en aquest treballa-hi perquè em sembla bo». Era la novel·la Un borghese piccolo piccolo (Un burgès petit, molt petit), que després va ser el guió de la pel·lícula de Monicelli amb Alberto Sordi”.

Recordant Uri Caballero. Els Surfing Sirles al CCCB

juliol 11th, 2013 No Comments

Ahir ens assabentàvem de la maleïda notícia de la mort d’Uri Caballero, guitarrista de la banda de rock barcelonina ‘Els Surfing Sirles’. Volem recordar el seu pas pel CCCB i compartir-lo amb tots vosaltres. La primera vegada, al 2011, la banda va actuar al costat de Los Punsetes, Hidrogenesse i Boncompain. La darrera, l’any passat, tancaven el festival Primera Persona.

Uri, DEP. I ànims a tota la seva família, també la musical.


Actuació a l’Urgent! #01 Diners. Un problema global a la butxaca -Concert Cantante y Sonante (febrer 2011)


Actuació al Primera Persona 2012

Josep Ramoneda, Premi Nacional de Cultura 2013

juliol 10th, 2013 No Comments

© Miquel Taverna-CCCB, 2011

El filòsof i escriptor Josep Ramoneda, director del CCCB entre 1994 i 2011, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2013 per la seva aportació al pensament en assaigs com Apologia del present. Assaig de fi de segle (1989) o Contra la indiferencia. Apología de la Ilustración (2010).

Atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), aquests premis volen destacar especialment “la innovació, la continuïtat i l’excel·lència” de les deu persones i entitats a què han distingit.

El CoNCA ha integrat les diferents categories en una sola nominació de Premi Nacional de Cultura, que connecta disciplines de les humanitats i de la ciència i que segueix un criteri de ponts generacionals. Juntament amb Josep Ramoneda, han estat guardonats el dramaturg Hermann Bonnín, l’oceanògrafa i microbiòloga Josefina Castellví, el pianista Agustí Fernández, el director de l’ESCAC Josep Maixenchs, els escriptors Eduardo Mendoza i Imma Monsó, l’escultor Francesc Torres, la joiera Elsa Peretti i el Centre de Lectura de Reus.

En el cas de Josep Ramoneda, el jurat dels Premis ha destacat com el seu darrer llibre, La izquierda necesaria. Contra el autoritarismo posdemocrático (RBA Libros, 2012), “valora el rol del pensament i de l’intel·lectual en la regeneració democràtica”. En aquesta obra, Ramoneda afirma que sí que hi ha alternativa a l’obediència de les directrius d’austeritat i desregulació prescrites per les elits europees, perquè, segons el Premi Nacional de Cultura 2013, sense alternativa no hi ha democràcia. El CoNCA també ha valorat els anys de Ramoneda al capdavant del CCCB.

L’acte oficial de concessió dels Premis tindrà lloc el proper 8 d’octubre.

Entrevista a Josep Ramoneda amb motiu de la seva participació al debat “En comú”. També podeu veure la conferència completa, “La llibertat”, impartida per Ramoneda el març de 2013 al CCCB.

Feliç aniversari, senyor Espriu

juliol 10th, 2013 No Comments

Avui 10 de juliol de 2013, Salvador Espriu i Castelló (1913-1985), l’escriptor català més universal, hagués complert 100 anys.

El CCCB, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, està preparant un dels actes centrals de l’Any Espriu. Es tracta de l’exposició ESPRIU. He mirat aquesta terra, que apropa al públic d’avui la vida i l’obra de l’escriptor i mostra el seu paper central en la Catalunya contemporània.

A partir de la pregunta inicial: què aporta Espriu als lectors d’avui?, l’exposició desenvolupa diferents aspectes de la seva biografia, del seu món literari, de la seva trajectòria d’escriptor i de la repercussió pública de la seva obra. El punt d’arribada subratlla l’actualitat d’Espriu, en la triple perspectiva que l’exposició proposa: el món mític i simbòlic, la transcendència social, la crítica indomable.

Poeta, narrador i dramaturg, Espriu s’interroga sobre les grans qüestions humanes. La seva obra ha aconseguit una immensa popularitat amb les cançons de Raimon i muntatges teatrals com “Ronda de Mort a Sinera”. Els seus llibres de poemes, “El caminant i el mur” o “La pell de brau”, formen part de la memòria col·lectiva. La seva obra, irònica i crítica, representada pels contes d’“Ariadna al laberint grotesc” i l’obra de teatre “Història d’Esther” és més vigent que mai.

A partir del 29 d’octubre, no us perdeu ESPRIU. He mirat aquesta terra, una exposició imprescindible!

Ernesto Collado: «Ara més que mai és necessari que la gent imagini utopies»

juliol 1st, 2013 No Comments

Ernesto Collado, actor i creador intermitent de l’escena contemporània barcelonina, integrant de la Fundación Collado – Van Hoestenberghe, és autor i intèrpret de l’obra de teatre “Montaldo”, que es representarà de l’11 al 14 de juliol a les 20h al Teatre del CCCB en el marc del Grec Festival de Barcelona.

Aquesta obra segueix l’expedició que Ignasi Montaldo, un noi aragonès mut i tímid, va fer a mitjan segle XIX als Estats Units amb un grup d’icarians (seguidors de les teories del pensador Étienne Cabet) per fundar una comunitat de socialistes utòpics.

Amb l’objectiu d’aprofundir en el plantejament de “Montaldo”, el cicle GREC EXPERIMENTAL CCCB inclou dues activitats paral·leles a la peça: el debat “Vamos a contar mentiras: Art, ficció, realitat”, que es va celebrar el passat 13 de juny, i el “Dia MONTALDO: Icària, la utopia ara”, que tindrà lloc el proper 5 de juliol a les 19h al Teatre del CCCB.

Al debat, Ernesto Collado va partir de la convivència entre veritat i falsedat que proposa l’obra per moderar un debat sobre quin paper tenen realitat i ficció en les pràctiques artístiques contemporànies. Hi van participar el productor cultural Bani Brusadin, l’historiador de l’art Jorge Luis Marzo i l’artista Job Ramos.

El “Dia Montaldo” proposa un altre acostament al moviment cabetià i a la ciutat utòpica d’Icària a través de la projecció del documental Christmas in Icaria (2012), introduït pels directors de la peça: Daniel García i Aurelio Medina. A continuació, Ernesto Collado presentarà el procés de creació i treball de “Montaldo”. En la següent entrevista, Collado ofereix unes pinzellades d’aquest procés i reflexiona sobre la raó de ser de les utopies, així com sobre la fina frontera que separa ficció i realitat.

«...678910...2030...»