Equip web CCCB

Barcelona, abans i ara

juny 14th, 2011 1 Comment

L'11 de setembre de 1931 retratat per Josep Brangulí i l'acampada de Plaça Catalunya de 2011 retratada per Marcello Vicidomini.

El projecte participatiu “Brangulí va ser aquí. I tu?” busca la mirada dels fotògrafs actuals sobre els temes que va fotografiar Brangulí.

L’objectiu de Josep Brangulí va ser sensible als canvis socials, polítics i industrials d’una època concreta, els inicis del segle XX a Barcelona. Les 300 fotografies i el material imprès original que formen part de l’exposició «Brangulí: Barcelona, 1909-1945» documenten les formes de vida, de reivindicació política, d’oci o de treball dels barcelonins de llavors.

Però com és la Barcelona d’ara? Com veuen els fotògrafs actuals la vida d’una ciutat que també travessa un canvi de segle? L’acció participativa “Brangulí va ser aquí. I tu?” vol trobar la resposta a aquestes preguntes. Es tracta d’un projecte de participació fotogràfic adreçat a professionals i aficionats que es vehicula a través del web www.brangulivaseraqui.com i que conclourà amb una exposició al CCCB de les millors imatges de la Barcelona contemporània que tinguin Brangulí com a inspiració.

L’obra de Brangulí ha de servir de punt de partida pels fotògrafs que s’uneixin a la iniciativa. Els participants poden enviar imatges posteriors a l’any 2000 que es corresponguin als temes que va fotografiar Brangulí i que es presenten a l’exposició: Barcelona de nit, esdeveniments polítics i socials, espais industrials, espais de treball, locals emblemàtics, museus, platges, reformes urbanístiques, transports i vida al carrer.

Et proposem que ens mostris la Barcelona actual a través de les teves fotografies. Agafa la càmera i capta el pols de la ciutat: l’ambient al carrer, els barris industrials, la nova Barcelona nascuda de les reformes urbanístiques, la nit d’ara, els nous mitjans de transport o els locals emblemàtics.

Tothom que vulgui participar haurà de tenir un compte de Flickr i donar-se d’alta al grup Brangulí va ser aquí. Després de passar una fase de moderació, les imatges es publicaran al web Brangulivaseraqui.com. A l’apartat ‘Com participar?’ trobareu tots els detalls per penjar les vostres fotografies.

Un equip de comissariat farà una selecció de les deu millors fotografies -la millor en cadascuna de les deu categories-, que seran exposades al CCCB de manera presencial del 20 de setembre al 23 d’octubre de 2011. Les 10 millors aportacions de “Brangulí va ser aquí. I tu?” seran impreses en format especial, i la resta de fotografies presentades seran projectades en el marc de l’exposició.

www.brangulivaseraquí.com

Brangulí: La premsa ha dit…

juny 9th, 2011 No Comments

El retorn de la màgia de Brangulí i de la seva Barcelona al CCCB, després de dècades amagades en milers de negatius, ha estat rebut amb entusiasme per tots els grans mitjans de comunicació del país, que han destacat l’elevat valor històric i sociològic de les instantànies exposades, així com la modernitat de l’aposta estètica del fotògraf Josep Brangulí.

Articles sobre Brangulí a La Vanguardia, El Periódico i al diari ARA

De l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″ que es podrà veure fins el 23 d’octubre al CCCB, el diari El País destaca, a través de la crònica de José Ángel Montañés, que ‘va capturar amb la seva càmera la transformació urbanística de Barcelona, i va immortalitzar els principals esdeveniments culturals i socials de la ciutat durant la primera meitat del segle XX’. ‘La primera retrospectiva de Josep Brangulí reuneix al CCCB 300 fotografies dels més de 500.000 negatius conservats. Des de la Setmana Tràgica de 1909 fins les desfilades franquistes que ompliren de militars els carrers de Barcelona’.

Al diari ARA, Antoni Ribas Tur es fa ressò de les paraules del comissari: “Segons Valentín Vallhonrat, les imatges de Brangulí són “molt més que fotografia documental, són un registre sociològic en què queda patent l’esforç d’una societat per avançar i deixar enrere el segle XIX”. Així trobem les barricades de la Setmana Tràgica, l’obertura de la Via Laietana, l’Exposició Universal del 1929, la incorporació de la dona al món del treball, la proclamació de la República, la Guerra Civil, la postguerra. Però Brangulí també va retratar esdeveniments quotidians com els combats de boxa al Teatre Circ Olympia, el parc d’atraccions del Tibidado, la festa de les modistes o el joc de fer l’ullet. Entre les unes i les altres formen un fresc imprescindible per explorar la història recent, l’oficial i la quotidiana, de Catalunya”.

Els estudis de notari de Brangulí servien d’exemple a Ernest Alós per parlar de la seva obra fotogràfica al seu article a El Periódico de Catalunya: “D’un notari s’espera precisió, fidelitat i exhaustivitat. Una certa elegància. Ordre i continuïtat. Això és el que va oferir, durant mig segle, Josep Brangulí (1879-1945), el notari gràfic de les transformacions de Barcelona durant la primera meitat del segle XX, el clàssic de la professió al que van negar els joves avantguardistes i fotoperiodistes combatius però en el que (com passa amb els clàssics) hi ha les arrels dels renovadors de la professió d’abans i després de la Guerra, dels Centelles i dels Català Roca”. El Periódico també destaca que l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″ és “un exemple de la capacitat de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) per documentar i conservar en excel·lents condicions”.

La crònica de Montse Frisach al diari El Punt porta per títol ‘D’un temps, d’un país’ i la periodista hi destaca que “Brangulí va obrir camins, del no res, des del mateix segle XIX, a diverses generacions de fotoperiodistes i fotògrafs documentals del nostre país, aportant-hi sentit estètic i temàtiques punyents. El seu llegat impressionant constitueix una crònica visual de les profundes transformacions socials i urbanes de la primera meitat del segle XX”.

Per la seva banda, Llàtzer Moix des de les pàgines de La Vanguardia destacava que “les fotografies de Brangulí, reproduïdes i ampliades per l’ocasió a partir dels negatius orginals de vidre i acetat, revelen amb un detall exquisit un món ja desaparegut: són veritables jaciments d’informació i aporten el retrat precís d’una societat en moments crucials de la seva evolució”.

Per últim, volem destacar-vos dues informacions audiovisuals sobre l’exposició que s’han emès per televisió. Es tracta del vídeo de l’exposició emès als Telenotícies de TV3, obra d’Ismael Martín i Ferran Alsius, i del recorregut que s’ha pogut veure a Barcelona Televisió realitzat per Àngels Molina i José Luís Sánchez:

139 postals a Claudio Magris

maig 30th, 2011 No Comments

La setmana vinent, quan Claudio Magris torni cap a casa des de la Universitat, trobarà un inusual volum de correspondència a la seva bústia. Seran les 139 postals que els visitants de “La Trieste de Magris”, barcelonins o turistes, li van poder enviar el passat 18 de maig, Dia Internacionals dels Museus.

L’activitat “Postals a Claudio Magris” va nèixer en el marc de l’exposició del CCCB i com una oportunitat d’establir diàleg directe amb Magris, que properament contestarà col·lectivament les cartes rebudes des de Barcelona.

I un cop fet el recompte i el buidatge de les postals, volem ensenyar-vos la riquesa de missatges que els visitants de la nostra Trieste van adreçar a Magris. Es van escriure postals en català, castellà, italià, francès, anglès, portuguès, alemany i fins i tot en rus, missatges agraïnt-li l’exposició, però també agraïnt els seus llibres, que molts visitants han gaudit i diuen que rellegeixen sovint. També missatges agraïnt-li el fet d’haver-los descobert Trieste, amb els seus racons, els seus cafès i les seves llibreries, i una parella que li avança que l’exposició els ha fet decidir: Compraran els bitllets ara mateix per conèixer Trieste aquestes vacances.

Postals escrites per adults, amb reflexions profundes sobre Europa o sobre la memòria, però també postals escrites per nens, amb un to desenfadat, i d’altres amb dibuixos dedicats a l’escriptor. Segur que molts dels participants que van escriure a Magris feia anys que no enviaven una postal!

A les postals també hi ha moltes recomanacions a Claudio Magris, tant literàries, relacionant-lo amb escriptors com Louis-Ferdinand Céline o Elias Canetti, com turístiques, revelant-li molts racons de Barcelona. “La Barceloneta i el port, una zona fora del temps”, li diu un visitant. “El cafè de l’Òpera”, recomana un altre. “Has de veure Barcelona des de la muntanya, amb el mar fent de frontera”, afegeix un tercer. El carrer del Bisbe també ha estat molt recomanat, així com l’oasi secret que representa el jardí del Museu Marés: ”Asseure’s a la terrassa del jardí del museu mentre a fora algun cantant d’òpera el sorprendrà, segur”. Hem escannejat una selecció de 50 de les 139 postals enviades, podeu veure-les i llegir-les al nostre àlbum de Flickr del Dia Internacional dels Museus.

Des del CCCB volem donar les gràcies a les 139 persones que van escriure una postal a Claudio Magris -i a les dues persones que van contactar amb Magris deixant un comentari al post anterior- tot recordant-vos que tant bon punt tinguem la resposta de Claudio Magris a tots vosaltres, us l’ensenyarem a través d’aquest blog!

Gianni Vattimo sobre la cultura universal

maig 24th, 2011 No Comments

A falta d’unes hores per l’inici de les conferències ‘Imaginari democràtic i globalització’, al blog VEUS CCCB també hem volgut recuperar les paraules del filòsof italià Gianni Vattimo.

Com en el cas de Nilüfer Göle, la protagonista del vídeo anterior, Gianni Vattimo ja ha visitat el CCCB amb anterioritat, i hem volgut acompanyar la seva participació al debat «Les forces democràtiques emergents en la globalització» d’aquest dissabte 28 de maig amb les reflexions que va deixar-nos l’any 2007 al voltant del concepte de “cultura universal”.

Nilüfer Göle sobre la mundialització

maig 23rd, 2011 No Comments

Concidint amb l’arribada a Barcelona dels intel·lectuals per participar en les conferències ‘Imaginari democràtic i globalització’, que se celebren del 26 al 28 de maig al CCCB, hem volgut avançar el testimoni d’alguns dels ponents que participaran en aquesta XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, i on es reflexionarà sobre el futur de la democràcia i la representació política en l’actual context de mundialització.

Una de les expertes internacionals que visitarà el CCCB aquesta setmana és la sociòloga Nilüfer Göle, directora d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Göle ja va venir en el marc de l’exposició “Occident vist des d’Orient” de l’any 2005, i de llavors és l’entrevista que us oferim a continuació, on Göle reflexiona sobre l’inexorable procés de mundialització i de les relacions i els conflictes entre Orient i Occident que se’n deriven. Al vídeo la sociòloga apunta que qualsevol idea de progrés ha d’anar lligada necessàriament a la “llibertat per escollir”.

Nilüfer Göle serà al CCCB el dijous 26 de maig, on participarà al debat «La democràcia i el despertar de les identitats al Mediterrani», i on parlarà dels reptes que presenta Turquia i del renaixement democràtic que està experimentant la zona arran de les revolucions d’aquesta primavera.

«...10...2122232425...30...»