El retorn de la màgia de Brangulí i de la seva Barcelona al CCCB, després de dècades amagades en milers de negatius, ha estat rebut amb entusiasme per tots els grans mitjans de comunicació del país, que han destacat l’elevat valor històric i sociològic de les instantànies exposades, així com la modernitat de l’aposta estètica del fotògraf Josep Brangulí.
Articles sobre Brangulí a La Vanguardia, El Periódico i al diari ARA
De l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″ que es podrà veure fins el 23 d’octubre al CCCB, el diari El País destaca, a través de la crònica de José Ángel Montañés, que ‘va capturar amb la seva càmera la transformació urbanística de Barcelona, i va immortalitzar els principals esdeveniments culturals i socials de la ciutat durant la primera meitat del segle XX’. ‘La primera retrospectiva de Josep Brangulí reuneix al CCCB 300 fotografies dels més de 500.000 negatius conservats. Des de la Setmana Tràgica de 1909 fins les desfilades franquistes que ompliren de militars els carrers de Barcelona’.
Al diari ARA, Antoni Ribas Tur es fa ressò de les paraules del comissari: “Segons Valentín Vallhonrat, les imatges de Brangulí són “molt més que fotografia documental, són un registre sociològic en què queda patent l’esforç d’una societat per avançar i deixar enrere el segle XIX”. Així trobem les barricades de la Setmana Tràgica, l’obertura de la Via Laietana, l’Exposició Universal del 1929, la incorporació de la dona al món del treball, la proclamació de la República, la Guerra Civil, la postguerra. Però Brangulí també va retratar esdeveniments quotidians com els combats de boxa al Teatre Circ Olympia, el parc d’atraccions del Tibidado, la festa de les modistes o el joc de fer l’ullet. Entre les unes i les altres formen un fresc imprescindible per explorar la història recent, l’oficial i la quotidiana, de Catalunya”.
Els estudis de notari de Brangulí servien d’exemple a Ernest Alós per parlar de la seva obra fotogràfica al seu article a El Periódico de Catalunya: “D’un notari s’espera precisió, fidelitat i exhaustivitat. Una certa elegància. Ordre i continuïtat. Això és el que va oferir, durant mig segle, Josep Brangulí (1879-1945), el notari gràfic de les transformacions de Barcelona durant la primera meitat del segle XX, el clàssic de la professió al que van negar els joves avantguardistes i fotoperiodistes combatius però en el que (com passa amb els clàssics) hi ha les arrels dels renovadors de la professió d’abans i després de la Guerra, dels Centelles i dels Català Roca”. El Periódico també destaca que l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″ és “un exemple de la capacitat de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) per documentar i conservar en excel·lents condicions”.
La crònica de Montse Frisach al diari El Punt porta per títol ‘D’un temps, d’un país’ i la periodista hi destaca que “Brangulí va obrir camins, del no res, des del mateix segle XIX, a diverses generacions de fotoperiodistes i fotògrafs documentals del nostre país, aportant-hi sentit estètic i temàtiques punyents. El seu llegat impressionant constitueix una crònica visual de les profundes transformacions socials i urbanes de la primera meitat del segle XX”.
Per la seva banda, Llàtzer Moix des de les pàgines de La Vanguardia destacava que “les fotografies de Brangulí, reproduïdes i ampliades per l’ocasió a partir dels negatius orginals de vidre i acetat, revelen amb un detall exquisit un món ja desaparegut: són veritables jaciments d’informació i aporten el retrat precís d’una societat en moments crucials de la seva evolució”.
Per últim, volem destacar-vos dues informacions audiovisuals sobre l’exposició que s’han emès per televisió. Es tracta del vídeo de l’exposició emès als Telenotícies de TV3, obra d’Ismael Martín i Ferran Alsius, i del recorregut que s’ha pogut veure a Barcelona Televisió realitzat per Àngels Molina i José Luís Sánchez:
