Les conductes tribals han determinat la nostra cultura i el nostre comportament des que som Homo sapiens. Quan apareix l’agricultura al Pròxim Orient fa onze mil anys, les coses comencen a canviar molt lentament, però no és fins als darrers segles que es consolida el model de vida moderna actual, amb eines i màquines, escriptura, diners, estats, lleis i els beneficis i inconvenients que en deriven. De fet, aquest «món modern» industrial no és hegemònic: tot i que bona part del planeta va adoptar durant el segle XX el model sorgit a l’Europa Occidental, encara ara hi ha racons remots on la gent s’organitza en tribus i es comporta com ho ha fet durant mil·lennis, conservant intactes moltes característiques de la vida dels nostres avantpassats i els estils de vida que vam deixar enrere no fa gaires anys.
Per escriure El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? (Debate, 2013), el biòleg i premi Pulitzer Jared Diamond ha buscat aquestes tribus i n’ha estudiat les conductes i els hàbits, sovint a base de conviure-hi in situ durant llargues temporades. Aquest coneixement de primera mà li ha permès traçar els interessants paral·lelismes i les divergències entre les societats tribals i el model occidental dels quals parlarà el proper 19 d’octubre al CCCB. Al llibre, Diamond analitza la resolució de conflictes (des de la violència ocasional fins a les guerres), la manera com criem els nostres fills, el tractament dels ancians, l’alimentació o les malalties d’ambdós models socials. De les seves observacions en aquests i molts més àmbits n’extreu una conclusió inicial reveladora: són molt més diversos els comportaments de les trenta-nou tribus analitzades i els seus pocs milers de pobladors que no pas les conductes i les opcions que prenem els milers de milions de persones que vivim a les societats capitalistes.
Com és obvi, la mirada comparativa de Jared Diamond detecta molts àmbits en els quals el progrés tecnològic i social ens ha beneficiat: la nostra societat no assassina ni nadons ni ancians, com fan algunes de les societats tribals analitzades. Tampoc no patim períodes de fam ni hem d’estar constantment alerta davant la possibilitat de ser atacats per una tribu rival. El model occidental ens garanteix seguretat, confort i una existència més llarga: l’esperança de vida occidental duplica la de les tribus estudiades.
Però no tot són beneficis, en el model industrial. Diamond detecta multitud d’aspectes en què les conductes tradicionals són més apropiades que el model occidental hegemònic, per exemple en la manera de tractar els nostres infants. Diamond defensa que l’educació aloparental d’algunes tribus, és a dir, el fet que la responsabilitat sobre les criatures recaigui en tots els adults i no només en els progenitors, és més beneficiosa que el model occidental, perquè crea nens més sociables, en haver rebut un ventall molt més gran d’influències i models de conducta. En aquesta línia, també destaca els beneficis que comporten els jocs cooperatius de la majoria de tribus en contraposició a l’egoisme i la competitivitat dels jocs de les societats capitalistes, i no se n’està de criticar l’aïllament i l’associabilitat que ha provocat la irrupció de les consoles de jocs a les nostres llars. Diamond també defensa que en lloc d’utilitzar cotxets per transportar els nadons, s’utilitzin bandoleres arrapades al cos com fan les societats tribals, basant-se en estudis que demostren que transportar-los en vertical i mirant endavant beneficia el desenvolupament neuromotor dels infants.
Tot i els beneficis innegables del món que hem construït, a El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? Jared Diamond ens emplaça a aturar-nos, a reflexionar, a mirar enrere per aprendre del nostre passat. A interrogar-nos, per exemple, sobre la nostra alimentació, que ens aboca a la diabetis, la hipertensió o l’obesitat, malalties que a les societats tradicionals no han existit mai. Sí, potser vivim en l’abundància, potser som rics materialment, però això ens compensa a escala social i emocional? De la mateixa manera que els ecologistes defensen el «decreixement», qui sap si els nostres hàbits i conductes també necessiten una «involució» urgent.
Qui és Jared Diamond?
Jared Diamond és biòleg i professor de Geografia i Ciències del medi a UCLA (Califòrnia). La seva passió per l’ecologia i l’observació dels ocells l’ha dut nombroses vegades a visitar Nova Guinea, on va conviure amb diverses de les tribus que analitza a El mundo hasta ayer, el llibre que inspira la conferència que farà al CCCB el proper dissabte 19 d’octubre. L’any 1998, Diamond va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció per l’assaig Armas, gérmenes y acero, que combat l’eurocentrisme i la idea que els europeus van desenvolupar-se i expandir-se pel món per causes genètiques o per ser més intel·ligents i treballadors. Diamond demostra que els pobles que vivien prop del Creixent Fèrtil van poder desenvolupar l’agricultura i fer la revolució neolítica perquè comptaven amb un avantatge decisiu respecte a la resta, fruit de l’atzar històric: hi ha molt poques espècies de plantes silvestres i d’animals salvatges aptes per domesticar, i la casualitat va voler que la majoria es concentressin a l’antiga Mesopotàmia. També ha publicat Colapso, un extens estudi de les causes que han portat algunes civilitzacions (com els maies o les tribus de l’illa de Pasqua) a desaparèixer, amb la voluntat que la societat actual aprengui dels errors del passat.
El cicle Evolució i cultura
Els descobriments recents en els camps de la genètica i de la biologia evolutiva confirmen que hi ha una relació íntima entre la biologia i la cultura, i que el darwinisme actual planteja que l’evolució de l’espècie humana no sols té una base biològica, sinó també cultural. Què és natural i què adquirit, en les nostres conductes? Per aprofundir en aquestes reflexions, hem organitzat el cicle de conferències Evolució i cultura conjuntament amb el B-Debate Internacional Center for Scientific Debate Barcelona, que portaran al CCCB quatre ponents de referència mundial.
A més de Jared Diamond, que serà al CCCB el dissabte 19 d’octubre, també visitaran Barcelona el catedràtic de Genètica i de Genètica de les poblacions de la Universitat de Ferrara, Guido Barbujani, que el dilluns 28 d’octubre explicarà «Vuit coses per recordar sobre la diversitat humana». El dilluns 4 de novembre serà el catedràtic de Biologia de la UPF, Jaume Bertranpetit, qui parlarà de «Passat, present i futur de la selecció natural en humans», i tancarà el cicle el codirector de l’equip Atapuerca, Juan-Luis Arsuaga, que el dilluns 11 de novembre ens descobrirà aspectes desconeguts de l’Homo sapiens.
Podeu participar en el debat a través de Twitter amb el hashtag #EvolucióiCultura
Como estudiante universitaria de la rama de Ciencias Sociales e interesada por la temática indígena, me asusta ver cómo se están tomando como grandes verdades de la Ciencia Social, juicios subjetivos que no se acercan a la pretendida objetividad de esta ciencia y sí más al prejuicio: Si ya cae por su propio peso que ninguna sociedad humana no puede vivir exactamente igual que hace cientos o miles de años; además es cierto que se manejan para el estudio estadísticas mentirosas, poniendo la lupa en lo que se quiere ver a priori para establecer correlaciones ignorando datos importantes: No existe evidencia de que las tribus indígenas, particularmente el caso de los yanomamis, sean más belicosas que el resto de las poblaciones humanas. Es una cuestión, la tasa de homicidios, difícil de cuantificar y en la que es fácil manipular datos.
No se pretende idealizar al indígena, pero tampoco debemos caer en estereotipos que no se corresponden con la realidad y contaminan nuestro conocimiento de la diversidad humana.
Las aseveraciones que Jared Diamond hace en su libro son, cuanto menos, dudosas por lo parcelado de los datos que analiza y la falta de contextualización que le caracteriza. Por ejemplo: la obra se dedica a analizar las supuestas “sociedades tradicionales neoguineanas” y la supuesta tendencia de las tribus a estar en permanente “estado de guerra” pero nada dice respecto del genocidio institucionalizado que han sufrido por parte de las fuerzas indonesias que los ocupan desde hace más de cuarenta años. ¿No es esto, además de paradójico, un análisis tendencioso e incompleto de la realidad de los papúes? Nadie le ha pedido idealizar pero tampoco satanizar a los pueblos papúes desde unas afirmaciones claramente etnocéntricas que no merecen, desde mi humilde punto de vista, más calificativo que el de “pseudo-ciencia”. Más que concentrarse en la condena de la supuesta naturaleza confrontacional de estos pueblos entre sí, debería aplicar la misma mirada a esa supuesta “moderna sociedad occidental” que ha parido las guerras más sangrientas y crueles de las que se pueda tener registro en la historia reciente. Para muestra el botón de los propios indonesios a quienes no les ha temblado el pulso para imponer a sangre y fuego su modelo de sociedad a costa de los derechos de autodeterminación y el resto de derechos humanos y específicos que asisten a los pueblos papúes.
¿Por qué esa insistencia en hablar de los pueblos indígenas como sociedades tradicionales? ¿Se refiere el Sr. Diamond a que viven igual que hace 500 años?, es decir, ¿considera que los pueblos indígenas no cambian por sí mismos, que no tienen historia? Eso es completamente falso y denominarles tradicionales tiene una connotación evolucionista muy peligrosa puesto que se contrapone a la idea de sociedades modernas como sociedades que sí cambian y que avanzan y en contraposición, según su argumento, los pueblos indígenas estarían estancados en sus tradicionales ancestrales.
Por otro lado, el Sr. Diamond asegura que mantienen niveles de violencia más elevados que las sociedades mayoritarias, pero fundamenta esas conclusiones en datos obtenidos por ciertos académicos que han sido fuertemente criticados por otros científicos. El Sr. Diamond da por hecho unos datos que son fuertemente refutados dentro de la Academia, sin mencionar si quiera la controversia científica de sus afirmaciones.