Posts Tagged ‘evolució’

Què significa ser humans avui?

octubre 5th, 2015 1 Comment

Què significa ser humà avui? Des de la concepció fins a la mort (i més enllà), eines i tecnologies faciliten i configuren la vida de les persones. Hi ha molts avenços que, en funció de les creences, poden ser absolutament esgarrifosos o extremadament emocionants, però els canvis més importants es donen de manera subtil, en el dia a dia. Des del moment que sona el despertador (que molt probablement és el mòbil), passen a ser part integrant de la vida quotidiana diverses tecnologies ambientals, socials i personalitzades, moltes d’elles inimaginables fa deu o vint anys. Després consultem el correu electrònic i les xarxes socials. La revolució tecnològica s’incrusta en la nostra experiència viscuda i reclama reflexió. Però no hi ha temps. Una altra petició d’amistat. Un altre toc, m’agrada, comentari, recordatori. Activitat multitasca, telecomunicació, actualitzacions i publicacions, navegació, trols, mems, succedanis alimentaris, adaptació, evolució, revolució.

Ser humans l’any 2015 és radicalment diferent de ser-ho el 1915, el 1815 o el segle xv. Recordeu com es percebia el temps quan no estava puntejat per missatges de text entrants, bústies de correu curulles i decisions constants sobre la conveniència d’actualitzar l’ordinador o les aplicacions? Podeu imaginar com es percebrà el temps en el futur, quan se’ns reclami insistentment actualitzar el maquinari i el programari, però no a l’ordinador sinó al propi cos? Quan la vida s’hagi allargat radicalment, tindrem tot el temps del món o únicament noves expectatives sobre la manera de passar el temps? L’exposició +HUMANS: El futur de la nostra espècie planteja possibles trajectòries futures de la humanitat, tenint en compte les implicacions de tecnologies històriques i emergents. Com redefineixen la cultura humana les noves tecnologies, i quins interrogants ètics susciten? Quins són els futurs que esperem i anhelem? Com serà ser humans d’aquí a cent anys?

Per crear el marc d’aquesta exploració s’han ideat quatre temes generals: Capacitats augmentades, Encontre amb els altres, Transformant l’entorn i La vida als límits. Cada tema es representa per mitjà d’obres d’art, artefactes històrics, vídeos, investigacions científiques i productes comercials, amb la intenció de mostrar les perspectives complexes, tèrboles i de vegades contradictòries que evoca.

Yves Gellie. Versió humana

El signe «més» de +Humans implica una direcció positiva per al futur de la nostra espècie. Quina és aquesta direcció, però? La majoria dels avenços del segle xx es mesuren per la seva velocitat i eficàcia (més ràpid, més bo, més fort), però l’efecte secundari és més grossos, més tristos i més esgotats. Potser el lema del progrés hauria de ser «tou, lent i senzill», o «més feliç i més saludable». Cal replantejar la definició de les nostres necessitats. Per què lluitem? Quin és el nostre ideal?

Moltes de les peces que trobem aquí presenten la tecnologia com quelcom que pot millorar o facilitar la vida, però moltes altres descriuen usos imprevistos de les tecnologies o repartiments futurs desiguals. Una contranarrativa poderosa segons la qual un futur de +humans seria un futur sense humans. Les enormes possibilitats i la ràpida progressió de les tecnologies militars, juntament amb la inestabilitat política i l’exhauriment dels recursos, ens obliguen a considerar un futur on la humanitat acaba destruïda per les seves pròpies invencions. Així doncs, en quins futurs potencials hem de centrar-nos?

+Humans no és una celebració cega de la tecnologia, però presenta un seguit de possibilitats reals i imaginades que tenen les tecnologies emergents com a element introductori i central. Més que proposar una trajectòria específica, aquest recull d’idees és una invitació a imaginar, considerar, articular i escollir el que desitgem per al futur de l’espècie humana.

Cathrine Kramer és la comissària executiva de +Humans.

Guido Barbujani: “Tots som africans”

octubre 23rd, 2013 No Comments

D’acord amb el conegut genetista italià Guido Barbujani, la història evolutiva de la humanitat revela que “tots som africans”. De fet, si volguéssim conèixer un “veritable” europeu ens hauríem de remuntar a fa més de 30.000 anys, quan els últims neandertals es van extingir definitivament. Els nostres ancestres són un grup d’individus que habitava a l’Àfrica oriental i fa 60.000 anys es va estendre per tot el planeta, barrejant el seu ADN fins a produir el de la humanitat actual. La història del seu viatge des de l’Àfrica, de les grans migracions prehistòriques que varen poblar el planeta, està escrita al nostre codi genètic i contribueix a explicar, segons Barbujani, el què sabem avui sobre biodiversitat humana.

Guido Barbujani

D’alguna manera, afegeix Barbujani, ens assemblem molt a les tonyines i als talps. A les primeres perquè, igual que els humans, tenen un alt nivell de mobilitat geogràfica i això ha propiciat que durant mil·lennis hagin intercanviat gens amb individus de procedència molt diversa. Als segons perquè, com a espècie, hem estat capaços d’adaptar-nos a ambients molt diversos, des dels més càlids fins als més glaçats. Mobilitat, capacitat d’adaptació i mestissatge, les característiques del migrant, estan inscrites al nostre ADN. En una afirmació no mancada de provació, explica Barbujani que tots som immigrants africans, amb trets diversos però, tot i així, parents.

Aquesta gran mobilitat que ara anomenem globalització és un fenomen que data de fa milions d’anys i que ha modelat la nostra espècie tal com és ara. Els estudis sobre biodiversitat confirmen aquesta continuïtat i revelen intricades relacions biològiques entre els individus i les poblacions. Així, dos bosquimans que viuen a només alguns quilòmetres de distància a l’Àfrica poden estar situats als dos extrems de l’escala de variabilitat genètica mentre un asiàtic i un europeu poden compartir més trets genètics que dues persones d’un mateix continent o una mateixa població.

Quin és el pes de la genètica en la configuració de les nostres identitats? Què sabem avui de la nostra relació biològica amb altres individus i poblacions del món? Com pot això contribuir a entendre i curar malalties i millorar les nostres condicions de vida? El genetista Guido Barbujani oferirà algunes claus per conèixer més sobre la relació entre la genètica i la biodiversitat humana el proper dilluns 28 d’octubre, a les 19:30h al CCCB, presentat per Cristina Junyent. Ho farà en el marc del cicle “Evolució i cultura”, que el CCCB organitza amb B-Debate i va inaugurar el biòleg Jared Diamond amb una conferència sobre el risc i el perill en les societats tradicionals.

En el cicle “Evolució i cultura” també està prevista la participació del biòleg Jaume Bertranpetit (4 de novembre) i el paleontòleg Juan-Luis Arsuaga (11 de novembre). Al twitter, #EvolucióiCultura.

Jared Diamond: Què podem aprendre de les societats tradicionals?

octubre 8th, 2013 3 Comments

Frontera tribal a Nova Guinea
© Michael Clark Rockefeller

Les conductes tribals han determinat la nostra cultura i el nostre comportament des que som Homo sapiens. Quan apareix l’agricultura al Pròxim Orient fa onze mil anys, les coses comencen a canviar molt lentament, però no és fins als darrers segles que es consolida el model de vida moderna actual, amb eines i màquines, escriptura, diners, estats, lleis i els beneficis i inconvenients que en deriven. De fet, aquest «món modern» industrial no és hegemònic: tot i que bona part del planeta va adoptar durant el segle XX el model sorgit a l’Europa Occidental, encara ara hi ha racons remots on la gent s’organitza en tribus i es comporta com ho ha fet durant mil·lennis, conservant intactes moltes característiques de la vida dels nostres avantpassats i els estils de vida que vam deixar enrere no fa gaires anys.

Per escriure El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? (Debate, 2013), el biòleg i premi Pulitzer Jared Diamond ha buscat aquestes tribus i n’ha estudiat les conductes i els hàbits, sovint a base de conviure-hi in situ durant llargues temporades. Aquest coneixement de primera mà li ha permès traçar els interessants paral·lelismes i les divergències entre les societats tribals i el model occidental dels quals parlarà el proper 19 d’octubre al CCCB. Al llibre, Diamond analitza la resolució de conflictes (des de la violència ocasional fins a les guerres), la manera com criem els nostres fills, el tractament dels ancians, l’alimentació o les malalties d’ambdós models socials. De les seves observacions en aquests i molts més àmbits n’extreu una conclusió inicial reveladora: són molt més diversos els comportaments de les trenta-nou tribus analitzades i els seus pocs milers de pobladors que no pas les conductes i les opcions que prenem els milers de milions de persones que vivim a les societats capitalistes.

Com és obvi, la mirada comparativa de Jared Diamond detecta molts àmbits en els quals el progrés tecnològic i social ens ha beneficiat: la nostra societat no assassina ni nadons ni ancians, com fan algunes de les societats tribals analitzades. Tampoc no patim períodes de fam ni hem d’estar constantment alerta davant la possibilitat de ser atacats per una tribu rival. El model occidental ens garanteix seguretat, confort i una existència més llarga: l’esperança de vida occidental duplica la de les tribus estudiades.

Un pare Aka i el seu fill, de la selva equatorial africana
© Bonnie Hewlett

Però no tot són beneficis, en el model industrial. Diamond detecta multitud d’aspectes en què les conductes tradicionals són més apropiades que el model occidental hegemònic, per exemple en la manera de tractar els nostres infants. Diamond defensa que l’educació aloparental d’algunes tribus, és a dir, el fet que la responsabilitat sobre les criatures recaigui en tots els adults i no només en els progenitors, és més beneficiosa que el model occidental, perquè crea nens més sociables, en haver rebut un ventall molt més gran d’influències i models de conducta. En aquesta línia, també destaca els beneficis que comporten els jocs cooperatius de la majoria de tribus en contraposició a l’egoisme i la competitivitat dels jocs de les societats capitalistes, i no se n’està de criticar l’aïllament i l’associabilitat que ha provocat la irrupció de les consoles de jocs a les nostres llars. Diamond també defensa que en lloc d’utilitzar cotxets per transportar els nadons, s’utilitzin bandoleres arrapades al cos com fan les societats tribals, basant-se en estudis que demostren que transportar-los en vertical i mirant endavant beneficia el desenvolupament neuromotor dels infants.

Tot i els beneficis innegables del món que hem construït, a El mundo hasta ayer, ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales? Jared Diamond ens emplaça a aturar-nos, a reflexionar, a mirar enrere per aprendre del nostre passat. A interrogar-nos, per exemple, sobre la nostra alimentació, que ens aboca a la diabetis, la hipertensió o l’obesitat, malalties que a les societats tradicionals no han existit mai. Sí, potser vivim en l’abundància, potser som rics materialment, però això ens compensa a escala social i emocional? De la mateixa manera que els ecologistes defensen el «decreixement», qui sap si els nostres hàbits i conductes també necessiten una «involució» urgent.

Qui és Jared Diamond?

Jared Diamond. Font: www.jareddiamond.org

Jared Diamond és biòleg i professor de Geografia i Ciències del medi a UCLA (Califòrnia). La seva passió per l’ecologia i l’observació dels ocells l’ha dut nombroses vegades a visitar Nova Guinea, on va conviure amb diverses de les tribus que analitza a El mundo hasta ayer, el llibre que inspira la conferència que farà al CCCB el proper dissabte 19 d’octubre. L’any 1998, Diamond va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció per l’assaig Armas, gérmenes y acero, que combat l’eurocentrisme i la idea que els europeus van desenvolupar-se i expandir-se pel món per causes genètiques o per ser més intel·ligents i treballadors. Diamond demostra que els pobles que vivien prop del Creixent Fèrtil van poder desenvolupar l’agricultura i fer la revolució neolítica perquè comptaven amb un avantatge decisiu respecte a la resta, fruit de l’atzar històric: hi ha molt poques espècies de plantes silvestres i d’animals salvatges aptes per domesticar, i la casualitat va voler que la majoria es concentressin a l’antiga Mesopotàmia. També ha publicat Colapso, un extens estudi de les causes que han portat algunes civilitzacions (com els maies o les tribus de l’illa de Pasqua) a desaparèixer, amb la voluntat que la societat actual aprengui dels errors del passat.

El cicle Evolució i cultura

Els descobriments recents en els camps de la genètica i de la biologia evolutiva confirmen que hi ha una relació íntima entre la biologia i la cultura, i que el darwinisme actual planteja que l’evolució de l’espècie humana no sols té una base biològica, sinó també cultural. Què és natural i què adquirit, en les nostres conductes? Per aprofundir en aquestes reflexions, hem organitzat el cicle de conferències Evolució i cultura conjuntament amb el B-Debate Internacional Center for Scientific Debate Barcelona, que portaran al CCCB quatre ponents de referència mundial.

A més de Jared Diamond, que serà al CCCB el dissabte 19 d’octubre, també visitaran Barcelona el catedràtic de Genètica i de Genètica de les poblacions de la Universitat de Ferrara, Guido Barbujani, que el dilluns 28 d’octubre explicarà «Vuit coses per recordar sobre la diversitat humana». El dilluns 4 de novembre serà el catedràtic de Biologia de la UPF, Jaume Bertranpetit, qui parlarà de «Passat, present i futur de la selecció natural en humans», i tancarà el cicle el codirector de l’equip Atapuerca, Juan-Luis Arsuaga, que el dilluns 11 de novembre ens descobrirà aspectes desconeguts de l’Homo sapiens.

Podeu participar en el debat a través de Twitter amb el hashtag #EvolucióiCultura

1