El passat 19 de febrer, el teòleg alemany Joachim Gauck va ser nomenat president de la República Federal d’Alemanya després de la dimissió de Christian Wulff. Tots els partits parlamentaris, excepte Die Linke, recolzaren el seu nomenament.
Joachim Gauck ha estat una figura central en la transició democràtica a l’Alemanya de l’Est. Com a pastor protestant a Rostock, va jugar un paper clau en les manifestacions de 1989 i va esdevenir portaveu del grup dissident Neues Forum (‘Fòrum Nou’). Arran la reunificació, va ser nomenat encarregat federal per als documents del Servei Secret Estatal de l’antiga RDA (la Stasi), càrrec que va ocupar fins al 2000. Posteriorment va ser nomenat president de l’associació Gegen Vergessen – für Demokratie (‘Contra l’oblit – a favor de la democràcia’).
El 2 de novembre de 2009 Gauck va visitar el CCCB en el marc del cicle de conferències 1989: Europa, vint anys després de la caiguda del Mur. En la seva conferència titulada “Les llargues ombres de la dictadura”, Gauck va reflexionar sobre el deure de memòria de les democràcies post-dictatorials a Europa.
Amb referències explícites al cas polonès o espanyol, Gauck va criticar els models de transició que han optat per una política “de punt i final” basada en tancar els arxius de la dictadura i abstenir-se de parlar dels seus responsables. Al seu parer, aquests models incorren en una profunda injustícia on “els drets de personalitat dels perpetradors tenen més pes que els drets de dignitat de les víctimes i els oprimits”.
Gauck va explorar el complex camí recorregut per la societat alemanya per tal d’afrontar el seu passat dictatorial, tant pel que fa al nacionalsocialisme com a la dictadura comunista de la RDA. Va recordar com l’Alemanya Federal governada per Adenauer va incórrer en una mena de “pseudo punt final” on, malgrat els processos de desnazificació, antics càrrecs nazis van ser recuperats en la funció pública. Amb tot, segons Gauck, la generació del 68 va començar a qüestionar aquesta actitud, generant una “segona culpa” consternada pel silenci davant els crims nazis. El pensador alemany va argumentar que aquesta voluntat d’assenyalar directament els responsables de la dictadura va ser exportada a la RDA. Així, Gauck va recordar els seus esforços per obrir a tota la societat els arxius de la Stasi, subratllant que, tot i que un Estat democràtic no ha de dictar un discurs oficial, sí que ha d’oferir mitjans i eines que emparin la recuperació de la memòria. Segons la seva opinió, aquesta és l’única manera no sols per restituir la dignitat de les víctimes sinó també per garantir la legitimitat de les institucions democràtiques.
No volíem que persones que durant dècades n’han traït d’altres siguin els nostres jutges o els nostres diputats en els parlaments o qui ens governin. I això, exactament, és el que hagués passat, com ha passat de fet a molts altres països.
El vídeo complet de la conferència de Joachim Gauck al CCCB ha estat publicat a la secció multimèdia.
