Maria Minerva a l’EMERGÈNCIA!2012

febrer 17th, 2012 No Comments

I amb l’estoniana Maria Minerva (segon nom internacional de l’E!2012) tanquem la sèrie de vuit entrevistes que Jaime Casas ha realitzat als grups que conformen el cartell d’aquest any.

Maria Minerva «Sincretisme al caire de la inconsciència»

Des de la perifèria global. Des dels marges d’una escena que s’eixampla pels racons més insospitats; des del nou centre de l’univers de la creativitat electrònica: l’hypnagogic pop. Maria Juur, d’Estònia –de la seva capital: Tallinn–, que es vesteix amb cognom de musa brasilera quan puja a l’escenari i té imatge de líder de revolta postapocalíptica, és Maria Minerva. La més premiada de les noves productores que estan reprenent per la via idiosincràtica i de l’experimentació el llegat de les compositores que a mitjan segle passat van imposar el seu criteri i la seva sensibilitat en la llavors incipient música electrònica.

En un món dominat per homes, en plena postguerra, noms com Delia Derbyshire o Daphne Oram (des dels BBC Radiphonic Workshops), Pauline Oliveros o la francesa Eliane Radigue van donar forma a alguns dels moments més inspirats de la composició musical amb instruments tecnològics. Seguint el procés d’etern retorn i recuperació de tendències pretèrites, la tecnologia actual ha permès a una sèrie de dones recollir aquell testimoni. Laurel Halo, Sleep-Over, Stellar OM Source, Nite Jewel, Grimes, l’estrany folk eteri de Julia Holter o la mateixa Maria Minerva encapçalen una generació de productores úniques. «M’agraden totes aquestes artistes però no estic segura que hi hagi un sentiment de comunitat o una mateixa onada creativa». És pura casualitat: «La gent fa coses en els diferents punts del planeta», pensa.

Encara que totes comparteixen el gust per aquest so que apel·la a l’estat de semiinconsciència i atmosfèric. Que és pop, però que no troba referents en cap de les idees preconcebudes per cap etiqueta. L’anomenat hypnagogic pop: «Sí, la cosa “hypnagògica”», reconeix la Minerva. «Estava al corrent d’aquest tipus de música abans de començar a fer-ne, és clar». Perquè abans que ella n’hi havia d’altres: «Crec que pertanyo a la segona onada; Ariel Pink o John Maus i companyia van ser els primers». En el cas de la Maria va ser una cosa «accidental, però sempre he sabut com m’agradaria sonar: m’agrada aquest tipus de so privat, petit, dolent i misteriós».

Una barreja de tendències, sensacions i idees en què, sota l’aparença synth-pop, en el caire entre la música disco atmosfèrica i l’ambient escapista, Minerva crea un espai de llibertat. Un lloc en el qual no sembla regir el pas del temps; al marge d’emocions. Asèptic: «No estic segura de si hi ha emocions a la meva música –reconeix–. És evident que m’inspiro en diverses coses, però per a mi el primer és la música i el que és musical, perquè idealment intento crear un món en si mateix en què se’t permeti estar lliure de qualsevol emoció del moment. Escapisme pur».

Al llarg del 2011 va publicar dos discos magnífics que li han valgut el reconeixement dels mitjans especialitzats. «Tallinh at dawn» i «Cabaret Cixous», aquest últim en el segell que sap prendre millor el pols a aquesta tendència de sons que evoquen un passat que va imaginar el futur, Not Not Fun. «M’encantaria aconseguir aquesta sensació, però no sé com hauria de sonar la meva música d’aquí a deu anys. Potser sigui una cosa gastada i demodé».

A l’escenari del Hall del CCCB, l’estoniana posarà el colofó a una edició increïble d’Emergència!, en la qual s’ha donat veu a algunes de les propostes més interessants del pròsper underground de nova fornada. «Espero passar una bona estona sobre l’escenari i gaudir de la resta de grups, que no conec». Nosaltres sí, i podem assegurar que és una de les edicions més interessants d’un festival que mai no deixa de sorprendre.

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

Nosaltres us deixem amb el vídeo «California Scheming».

Maria Minerva tocarà demà a l’escenari Hall dins de la 4a edició d’E!

YouTube Preview Image

Leave a Reply