Posts Tagged ‘Josep Ramoneda’

Josep Ramoneda i l’exposició «Totes les cartes», premis Ciutat de Barcelona 2011

febrer 2nd, 2012 No Comments

Els jurats dels Premis Cituat de Barcelona van concedir ahir el Premi a la Projecció Internacional de la ciutat a Josep Ramoneda; i el Premi d’Audiovisuals a l’exposició Totes les cartes. Correspondències fílmiques per «la seva reivindicació del cinema com a llenguatge universal en un context que transgredeix  les pantalles convencionals». En el veredicte del premi a Totes les cartes, el jurat destacava la tasca del comissari Jordi Balló i dels dotze cineastes que han participat en el projecte: Jose Luís Guerín, Jonas Mekas, Isaki Lacuesta, Naomi Kawase, Albert Serra, Lisandro Alonso, Victor Erice, Abbas Kiarostami, Jaime Rosales, Wang Bing, Fernando Eimbcke i So Yong Kim.

«Totes les cartes. Correspondències fílmiques» es pot visitar al CCCB fins el diumenge 19 de febrer. La mostra reuneix l’intercanvi de cartes entre sis parelles de cineastes. La correspondència filmada és un format experimental de comunicació entre directors que, malgrat trobar-se en territoris allunyats geogràficament, estan units per la voluntat de compartir idees i reflexions sobre tot allò que motiva el seu treball.

Durant la tardor de 2012 «Totes les cartes. Correspondències fílmiques» es presentarà al Centre George Pompidou, després d’haver passat per altres institucions com Las Cigarreras Cultura Contemporánea (Alacant) o La Casa Encendida (Madrid) en forma de cicle de cinema.

El CCCB felicita tots els premiats i premiades:  Oriol Broggi (Teatre), Thomas Noone (Dansa), la companyia de circ “eia” (Circ), Oriol Fontdevila i Txuma Sánchez (Arts Visuals), la Cobla de Sant Jordi “Ciutat de Barcelona” (Música), la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona (Cultura Popular i Tradicional), Núria Mirabet i Cucala (Traducció en Llengua Catalana), Perejaume (Literatura Catalana), Ignacio Martínez de Pisón (Literatura Castellana), Jordi Évole (Mitjans de Comunicació), Saida Palou (Història), estudi Dvein (Disseny), Ricard Galiana, Sergi Pons i Pau Vidal (Arquitectura i Urbanisme), Ben Lehner (Investigació Científica), Sandra Santana (Assaig), Telenoika (Creativitat i Innovació), Maria Bobes i Bandia Ribeira (Educació) i la Fàbrica Moritz (Gastronomia).

Tràiler de «Totes les cartes. Correspondències fílmiques», que es pot visitar al CCCB fins el 19 de gener

Posted in Sin categoría el febrer 2nd, 2012

Tags: ,

Txernòbil, 25 anys. Fukushima, 50 dies

abril 28th, 2011 No Comments

Quan el CCCB va presentar, l’any 2006, l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», ningú no podia pensar que cinc anys després, un tsunami, al Japó, provocaria un altre gravíssim accident nuclear que esborraria la inapreciable i subtil diferència entre calamitat i catàstrofe.

Perquè Txernòbil va ser una calamitat, un tràgic accident provocat per l’actuació de l’home. Tot allò que se suposa que ha d’envoltar una central nuclear (seguretat, protecció, capacitat de reacció, etc.) va fallar estrepitosament. Al cap de 25 anys estem veient que les conseqüències perduren molt més del que mai hauríem gosat imaginar.

Fa cinquanta dies el Japó va viure ―i des de llavors n’està patint les seqüeles tràgiques― una catàstrofe natural (terratrèmol + tsunami), que va tenir com a conseqüència una nova calamitat a la central nuclear de Fukushima.

En el catàleg editat a propòsit de l’exposició sobre Txernòbil, Josep Ramoneda deia que la història d’aquella ciutat era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.» En els aspectes més humans i materials, la història que es va començar a escriure al voltant de la central de Fukushima el dia 11 de març de 2011 serà molt semblant a la de la ciutat ucraïnesa.

Txernòbil va posar d’evidència les conseqüències calamitoses d’una central nuclear que no reunia les mínimes condicions. Fukushima ha posat d’evidència que no hi ha condicions que valguin davant l’aliança tràgica d’una calamitat i una catàstrofe.

Com si es tractés d’un eco a la memòria del CCCB i també un petit gest d’homenatge al patiment generat a Txernòbil el 1985 i a Fukushima el 2011, aquests dies es poden veure a La Fatarella, ben a prop de la Central d’Ascó, algunes de les fotografies que es van exposar al Centre ara fa cinc anys.

A l’ARXIU CCCB podeu consultar la següent documentació i materials sobre Txernòbil:

Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil (18/05/2006) amb Aleksander Zelentsov i Georgy Lepin, modera Pilar Bonet

. Video: Aleksander Zelentsov (rus) ,Georgy Lepin (rus), Pilar Bonet (castellà).

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Retorn de Txernòbil (07/10/2006), amb Jean Pierre Dupuy

. Video: Josep Ramoneda  (introducció català) Jean Pierre Dupuy (anglès amb traducció consecutiva en català)

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Posted in Sin categoría el abril 28th, 2011

Tags: , , , , ,

Necessitem el teatre

març 16th, 2011 No Comments

Pero tanto si alivia como si desvela, tanto si ensombrece como si ilumina, nunca se limita a una mera descripción de la realidad. Su función consiste siempre en incitar al hombre total, en permitir al “yo” identificarse con la vida de otro y apropiarse de lo que no es pero puede llegar a ser. Ni siquiera un gran artista didáctico como Brecht actúa únicamente con la razón y la argumentación; recurre también al sentimiento y la sugestión. (…) El arte es necesario para que el hombre pueda conocer y cambiar el mundo. Pero también es necesario por la magia inherente a él.

Hem tret la pols a un clàssic de la teoria de l’art La necesidad del arte d’Ernst Fischer (Barcelona: Nexos, 1985) per intentar explicar-nos el perquè de la continuïtat d’una de les formes d’expressió de la creativitat més antigues de la humanitat, el teatre, un fill extraviat del ritual que vint-i-cinc segles després del seu naixement continua ben viu, malgrat les envestides de tot tipus. La pantalla cinematogràfica, l’era de la “reproductibilitat tècnica de l’art” segons el concepte desenvolupat per Benjamin, hauria d’haver enterrat el teatre al segle XX, però no ho va fer, i tampoc ho està aconseguint l’era digital, la pantalla que permet la interacció.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Posted in Sin categoría el març 16th, 2011

Tags: , , ,

L’atopia continua a la xarxa

maig 31st, 2010 1 Comment

El dilluns passat es va acabar l’exposició Atopia. Art i ciutat al segle XXI, però el Diccionari del Malestar de la Cultura continua actiu a Internet. Format per 113 paraules relacionades amb l’univers urbà contemporani, aquest diccionari col·laboratiu pretén que els usuaris completin les definicions inicials de Josep Ramoneda i Iván de la Nuez, comissaris d’Atopia.

Durant els tres mesos que ha durat l’exposició s’han pujat més de 200 continguts per omplir de significat les paraules. Artista, ciutat, desaparició o currículum són algunes de les paraules on se n’han afegit més. A més, també s’han anat creant relacions entre les diferents paraules en funció de les noves aportacions. Hem pogut veure com es lligaven llibertat i Internet, mercat i pirateria, crisi i currículum… Tot plegat ha esdevingut un pulsòmetre del malestar a la ciutat.

Per això volem agrair la participació de tots aquells que heu col·laborat a engreixar aquest diccionari. Els textos, fotografies, vídeos i cançons que heu associat a les paraules han anat creant un nou mapa del malestar. Un mapa que encara pot créixer més, perquè l’atopia encara continua a la xarxa.

Posted in Sin categoría el maig 31st, 2010

Tags: , ,

12