Quan parles de fortalesa amb Joanna Bourke, ella immediatament pensa en les persones malaltes o que han patit o pateixen dolor. Bourke investiga el dolor i les seves formes de narració al llarg de la història, la manera en què hem explicat el nostre patiment als metges, els amics o la família. «És difícil parlar del dolor i narrar-lo, perquè quan expresses dolor, n’infligeixes als demés», diu Bourke en aquesta entrevista que li vam fer amb motiu de la seva participació al debat «VIRTUTS». La historiadora britànica va defensar la fortalesa com una virtut que han manifestat els malalts al llarg del segles. A Bourke li interessen els relats del dolor: «La gent ha trobat un llenguatge per expressar el dolor i l’ha fet servir de forma creativa per construir significat i comunitat». En la conferència al CCCB va comentar alguns exemples d’històries i reflexions al voltant del patiment com va fer les escriptores Virginia Woolf a «On Being Ill» o Frances Burney en un escrit sobre l’experiència de superar una mastectomia sense anestèsia.
Segons Bourke, al segle XVII i XIX el llenguatge clínic sobre el dolor era molt més ric i existia molta més empatia entre metge i pacient. La tecnificació de la medicina i les precarietats del sistema hospitalari ha anat en detriment de la relació entre els malalts i les persones que els assisteixen.
Bourke estudia el passat però no dubta de la importància de recuperar la fortalesa en els temps actuals de crisi econòmica. «Necessitem capacitar i animar les persones perquè tinguin recursos per ser més fortes i plantin cara als atacs de la crisi».