Posts Tagged ‘Islam’

“No vull que Al Qaeda i els talibans defineixin què és ser musulmà”

setembre 23rd, 2013 1 Comment

Viu a Anglaterra des del 14 anys però el Pakistan continua ocupant el centre del seu univers literari. L’escriptor Nadeem Aslam parla, en aquesta entrevista, de la seva relació amb Pakistan i dels problemes que enfronta el país. També explica perquè, ateu convençut, es declara musulmà arran de l’11-S, i parla sobre l’experiència de l’emigració. Aslam acaba de publicar en castellà El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013). Va visitar el CCCB el passat 16 de setembre convidat pel British Council.

Nadeem Aslam, una finestra oberta sobre el Pakistan

setembre 10th, 2013 No Comments

Ana Ballesteros

En els últims anys, els escrits sobre Pakistan s’han convertit en un relat gairebé obsessiu del que està malament al país. Fracàs, espasa, caos, gihad, front, terrorisme, guerra, agitació, dificultat o Armagedón són només algunes de les paraules que abunden en els titulars que es refereixen al Pakistan des de la simbòlica data de l’11 de Setembre i la subseqüent Guerra contra el Terror. Aquest relat, que acostuma a ser unilateral, ens deixa amb moltes preguntes i un cert sentiment de preocupació, si no de por.

Nadeem Aslam (© Richard Lea-Hair)

Però un país no pot ser retratat d’una manera tan restringida, ignorant el seu passat i la seva riquesa cultural. L’escriptura de Nadeem Aslam, que visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre, contrasta amb aquesta percepció monocromàtica i mostra un món de color, varietat i matís. La condició humana i el que sigui que queda de normalitat ha de ser expressat; d’aquesta manera, el que normalment és vist com un Estat fallit troba els seus fonaments en la força de la seva gent. Ells, els pakistanesos del carrer, són els veritables herois d’una existència que no és fàcil en absolut.

L’escriptura d’Aslam ens recorda que hi ha un llegat cultural brillant, viu, que sobreviu a les forces obscures de la uniformitat que amenacen la rica heterogeneïtat del Pakistan. Tradicions, històries i noms que es sostenen i fins i tot cobren vida a les nostres pròpies tradicions quan intentem veure-les a través dels nostres propis ulls. La clau d’arc de tot això no és més que la naturalesa humana: els sentiments que tenen lloc en un cert context i un cert temps amb els quals ens podem identificar perquè, en certs moments del nostre passat, els hem experimentat en els nostres països, als llindars de les nostres cases, en les nostres famílies, en el centre mateix dels nostres cors.

És així com podem començar a veure aquesta regió plena de problemes des d’una perspectiva humana: no amb els ulls dels analistes, polítics o estretegues, sinó amb els de la gent comú que simplement es trobava en el lloc correcte o equivocat, en el moment correcte o equivocat. La darrera novel·la de Nadeem Aslam, El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), té lloc entre el Pakistan i l’Afganistan en un moment en el qual es van capgirar les vides de les seves gents. La història explica com, enmig de temps turbulents, el que prevalen són l’amor, l’amistat i la família.

Nadeem Aslam visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre a les 19:30h. Llegirà un fragment de la seva última novel·la i parlarà amb Ana Ballesteros, investigadora especialitzada en Pakistan i Afganistan. Entre els dos obriran una finestra al Pakistan i al conflicte afgà. Les entrades ja són a la venda al Telentrada i a les nostres taquilles.

Ana Ballesteros ha iniciat una campanya per demanar que es doni asil als traductors de les tropes espanyoles a Badghis, Afganistan. Si vols recolzar aquesta petició, pots fer-ho aquí:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-defensa-concesión-de-asilo-a-los-traductores-de-las-tropas-españolas-en-badghis

ELS ESCRIPTORS PANKAJ MISHRA I BARBARA EHRENREICH REFLEXIONEN SOBRE EL MÓN POSTERIOR A L’11-S

octubre 18th, 2011 No Comments

Després de l’11-S, ens vam fer les preguntes adequades per entendre què havia passat?

Els esdeveniments posteriors als atemptats van confirmar que les tesis del xoc de civilitzacions tenien forts adeptes entre l’administració nord-americana i que la “croada” per combatre el terrorisme islamista seria la línia ideològica (i militar) que els Estats Units i els seus aliats pensaven seguir. Des d’aleshores, els debats sobre l’Islam i el seu caràcter suposadament fonamentalista s’han estès, així com també les veus que han denunciat aquesta lectura reduccionista i han intentat fer valdre la pluralitat de realitats del món musulmà. Entre aquestes últimes, la de l’escriptor d’origen indi Pankaj Mishra ha estat una de les més fermes i constants. Gràcies a la seva posició de persona a cavall d’Orient i Occident i des de la seva tribuna al diari britànic The Guardian, Pankaj Mishra ha aportat informació, arguments i molta intel·ligència per fer front a la delicada xarxa d’aquest debat que ens ha enredat en una retòrica pro-Islam / anti-Islam davant de la qual la majoria no teníem ni coneixement ni arguments més enllà del sentit comú.

Pankaj Mishra

Mishra ha denunciat l’esquema simplista en el qual s’han deixat caure molts intel·lectuals en els darrers anys, un fracàs tan important com el militar o l’econòmic, i que es concreta, com ell afirma, en la incapacitat del pensament occidental per “entendre el seu perpetu ‘altre’ ” i per “captar l’absoluta varietat, la quantitat de variables i la desconcertant interconnexió del món globalitzat”. És, doncs, el fracàs intel·lectual per entendre el món post-11S la pitjor derrota d’aquests anys?

Des de l’altra banda de l’Atlàntic, la periodista nord-americana Barbara Ehrenreich ha dedicat aquesta dècada a destapar, des d’una altra perspectiva, les fal·làcies de la retòrica post-11S investigant la realitat econòmica i social de la classe treballadora nord-americana. Una realitat que ha explotat arrel de la crisi econòmica, però que ja arrossega des de fa dècades els seus trets principals. Ehrenreich, poc abans dels atemptats a les Torres Bessones, ja s’havia posat en la pell de la classe més desposseïda de la primera potència mundial, treballant durant mesos com a cambrera, dona de neteja, venedora del Wal-Mart i tota una sèrie de feines de les pitjors pagades.

Barbara Ehrenreich

En el seu llibre Por cuatro duros (RBA, 2003), fruit d’aquesta experiència, posava sobre la taula les condicions inhumanes en què vivien milions de persones a mercè de contractes precaris i salaris totalment insuficients. Però el llenguatge incisiu d’Ehrenreich ha tocat també les classes més adinerades i la profunda desigualtat social del país de les oportunitats (This Land is Their Land, Metropolitan Books 2008). En el seu darrer llibre (Sonríe o muere. La trampa del pensamiento positivo, Turner 2011), Ehrenreich abandona les xifres econòmiques i entra en el terreny de la ideologia per denunciar com tot aquest precari sistema social se sosté ajudat per la força del “pensament positiu”. I és que als Estats Units (i per extensió, tants altres països sota la seva influència social i cultural) la màxima de “Si vols, pots” s’ha anat transformant en una dictadura subtil en què l’individu es converteix en responsable últim de la seva situació (personal, laboral, de salut, etc.). L’èxit final del “pensament positiu” és aconseguir que milions de persones intentin mostrar-se felices, optimistes i sobretot individualment responsables de la seva situació, en un context de fallida brutal del sistema social i econòmic.

Mishra i Ehrenreich, des de les seves respectives aproximacions, ens mostren el món que queda darrera de la retòrica bèl·lica i reduccionista que ha dominat el discurs posterior a l’11-S. La seva obra posa en evidència que potser les preguntes que ens vam fer després dels atemptats no van ser les adequades. Pankaj Mishra afirmava en un dels seus articles que la majoria de musulmans europeus estan més preocupats per l’atur, la discriminació i la desigualtat que en aixecar un nou califat. I segurament aquesta preocupació no afecta només als musulmans, com Barbara Ehrenreich fa anys que ens mostra amb el seu treball.

Pankaj Mishra i Barbara Ehrenreich participen al debat “11-S: El món deu anys després”, amb una conferència que tindrà lloc el 26 d’octubre i el 2 de novembre, respectivament.

1