Aquest cap de setmana s’ha celebrat al CCCB la segona trobada presencial de l’Anella Cultural Llatinoamèrica-Europa, una xarxa formada pel Centro Cultural Sao Paulo (Brasil), el Museo de Arte Contemporáneo (MAC) de la Universidad de Chile, el Museo de Antioquia, Medellín (Colòmbia), el Centro Cultural España-Córdoba (Argentina) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L’Anella és un projecte perquè aquests centres i altres que s’hi vulguin sumar puguin treballar, crear i compartir continguts col·lectivament a través de la tecnologia d’Internet2.
En aquesta trobada s’han presentat les activitats proposades per l’acte de llançament de l’Anella Cultural Llatinoamèrica-Europa “Nova Àgora”, el proper 29 de setembre. La presentació vol ser un esdeveniment cocreatiu en el qual cada centre ofereixi a l’Anella una acció artística representativa d’aquesta Nova Àgora internacional de xarxes distribuïdes. Les accions podran ser seguides en directe des de tots els centres participants a través d’un sistema multipantalla. Tots els centres organitzaran activitats interactives que es podran visualitzar a través de la tecnologia de l’Anella.
En la reunió també s’han tractat temes d’organització i difusió de l’Anella Cultural, com ara la realització d’una nova web, la comunicació en les xarxes socials i la proposta d’un logotip.
El passat mes de març va tenir lloc a Sao Paulo (Brasil) la primera reunió entre els centres de l’Anella Cultural Llatinoamèrica-Europa, una trobada que va servir per assentar les bases i objectius del projecte: l’intercanvi multilateral de programació, la interacció i el treball en xarxa entre centres llatinoamericans i europeus i l’experimentació en l’ús artístic de l’Internet2.
[...] This post was mentioned on Twitter by . said: [...]
[...] que s’acosta el Bookcamp Kosmopolis, la inauguració de l’Anilla Latinoamérica-Europa i un SOY CAMARA dedicat a la nova cultura, aquests llibres són una guia per a navegants lliures, [...]
Lamentablemente las principales tvs comunitarias de Chile no participan en este proyecto, ya que el asunto es muy sencillo. Las experiencias de televisión comunitarias son una sumatoria de elementos: voluntad, creatividad, comunidad y territorio, una televisora se construye desde un entorno social, político, económico…nada más lejos que el ser entendidas como una suerte de frágiles objetos que se trasladan; desde las periferias culturales a las vanguardias artísticas o que pueden ser “objetivizadas” a costa de su desarraigo. Sin duda que esta mirada sobre el quehacer de las televisoras comunitarias, puede ser interpelada o base de una discusión más larga que de paso a roce, las miradas que desde la institucionalidad cultural se tienen sobre la cultura popular y las formas de integrarlas, relacionarse con ellas o como pudo haber sido en esta ocasión de hacerlas participar, cosa que no se logró.
Es necesario expresar y mirar conjuntamente lo que condujo al fracaso de que no se lograra la participación de ellas. Tal vez exista luego ese espacio en el contexto de que no son objetos, son voluntades con idiosincrasia y territorialidad que se auto gestionan sólo con las voluntades de quienes tienen una conciencia y pertenencia social.