L’any 1999, després del desallotjament de la presó madrilenya de Carabanchel, el fotògraf Roberto Francisco Cuesta va aconseguir colar-s’hi amb la seva càmera de fotos. “Feia pocs dies que els reclusos havien abandonat el centre penitenciari i encara es podia sentir l’olor d’humanitat a les cel·les”, explica Cuesta. Uns amics seus rodaven una pel·lícula a la presó i, aprofitant l’avinentesa, Cuesta va entrar als tenebrosos passadissos de Carabanchel per captar amb el seu objectiu el rastre d’anys de reclusió i manca de llibertat. “A les imatges no es veu cap persona, però sí els seus objectes personals, que parlen molt de com eren els presos, quines eren les seves tendències polítiques, religioses, les seves tendències sexuals”, diu el càmera bilbaí. “La meva intenció era captar el desassossec dels presos”, comenta.
Cuesta va intentar vendre a la premsa el seu treball però cap mitjà no s’hi va interessar. Al cap de deu anys, Mery Cuesta i Amanda Cuesta van contactar amb Roberto perquè fotografiés el barri d’Ortxaorkaga per a l’exposició “Quinquis dels 80”. Roberto Cuesta va acceptar la proposta -coneixia el barri molt bé perquè hi va néixer-. Arran d’aquest treball, les comissàries van descobrir la història de les fotografies inèdites de Carabanchel i van trobar que l’exposició del CCCB -que dedica un apartat a la vida en les presons- seria un bon lloc per treure a la llum les imatges, nítids records de la vida entre reixes.
“Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer”, acull una miniexposició de l’obra de Cuesta, 22 fotografies d’aquells rastres de vida que es va trobar el fotògraf d’Otxarkoaga en entrar a Carabanchel a finals dels 90. Fins el 6 de setembre al CCCB.
help with algebra homework
buying assignment online
