Treballo a l'equip web del Centre de Cultura Contemporània. Sóc periodista, escric notícies, faig vídeos i diàriament sóc darrere d'algunes de les identitats virtuals del CCCB a Internet. També treballo amb projectes web participatius del Centre, com aquest blog! Em trobareu al mig de moltes converses, una de les meves preferides, la de Twitter (@losilux)
En aquesta entrevista, l’historiador de l’art Jorge Luis Marzo ens parla de la tesi de l’exposició del CCCB “El d_efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana”. Segons Marzo, les elits polítiques i culturals, tant de dretes com d’esquerres, han construït al llarg de la història un relat al voltant de la hispanitat. Aquest relat s’analitza a l’exposició a través de la deconstrucció de les imatges. Més enllà de les interpretacions polítiques que es facin de la mostra, els comissaris insisteixen a dir que es tracta d’un projecte que ofereix eines d’interpretació d’un mite nacional, que tant podria ser l’hispà com el de qualsevol altre territori.
El d_efecte barroc, una exposició comissariada per Jorge Luis Marzo i Tere Badia. Fins el 27 de febrer de 2011 al CCCB.
XCèntric celebra 10 anys amb una festa de projeccions en directe a càrrec de David Domingo
«El frotar no se va a acabar nunca… Et projectaré una infinitat de súper-8 en una enganxosa i remorosa sessió, amb una pila de projectors per omplir la pantalla i que es devorin els uns als altres allà…»
Aquesta es l’advertència que ens fa el cineasta valencià David Domingo si teniu previst assistir a la festa de celebració dels 10 anys d’XCèntric. No oblideu portar impermeables o roba vella per si us esquitxen els personatges dels films de Domingo “nois que s’embruten la samarreta amb mostassa mentre mengen frankfurts i gent aclaparada rascant taques d’aquelles que no se’n van mai.”
Xcèntric celebra 10 anys que va començar a programar cinema experimental a Barcelona i inaugura nova temporada 2010-2011 amb aquesta festa gratuïta. David Domingo en serà l’amfitrió. Projectarà les seves pel·lícules en directe, fent servir diferents projectors de súper 8 i 16 mm a la vegada.
En acabar, si heu sobreviscut a les taques resseques de David Domingo, podreu prendre una copa. De fons, sonarà la selecció musical que ha preparat per a l’ocasió el realitzador Andrés Duque.
Divendres 3 de desembre a partir de les 20h MANCHAS RESECAS. A super 8 odissey (David Domingo a.k.a. Stanley Sunday a.k.a Davidson). Projecció multipantalla en súper-8 i 16 mm, seguida de sessió musical a càrrec d’Andrés Duque. Amb servei de bar. ENTRADA LLIURE
Pietro Masturzo és l’autor de la millor fotografia de l’any 2009 segons el jurat de World Press Photo. També és un fotoperiodista napolità de 30 anys, que treballa pel seu compte i que ha aconseguit, amb un estil poc habitual de captar la realitat, mostrar-nos què estava passant en les teulades de Teheran a l’estiu del 2009. Han passat gairebé dos anys des de les conflictives eleccions presidencials de l’Iran en les quals Mahmud Ahmadineyad va tornar a guanyar, malgrat les protestes de part de la població iraniana.
En aquesta entrevista, que Pietro Masturzo respon per correu electrònic des de Yangôn (Birmània), el fotògraf ens explica com va viure aquells esdeveniments. Masturzo també parla de fotoperiodisme i de com n’és, de difícil, que alguns projectes tinguin cabuda en un sistema mediàtic que s’estima més el directe i la immediatesa que no pas la pausa i la reflexió.
“Lo hispano està embarrocado ¿Quién lo desembarrocará? El desembarrocador que lo desembarroque buen deshispanizador será” és una adaptació del popular i enrevessat embarbussament que s’ha fet servir per a la comunicació de la nova exposició del CCCB “El d_efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana”. La frase respon també a la tasca de desemmascarament del mite de la hispanitat que han realitzat els comissaris de la mostra, els historiadors de l’art Jorge Luis Marzo i Tere Badia. “El mite hispà està «embarrocat» perquè està cobert de tantes capes com una ceba i un ja no sap què és el que s’amaga a sota”, explicava Marzo a la roda de premsa de l’exposició. Badia i Marzo sostenen que l’elit política i cultural a Espanya i l’Amèrica Llatina ha anat creant al llarg de la història les pells de la ceba: polítiques culturals homogeneïtzadores i relats interessats sobre una història, política o religió comunes. El barroc és, segons els comissaris, la manifestació cultural per excel·lència que vehicula aquest discurs identitari.
“El d_efecte barroc” és el resultat de sis anys de recerca i de viatges de l’equip de comissariat a Espanya, Mèxic, el Perú i Xile. “Un exercici crític i documental” –en paraules del director del CCCB Josep Ramoneda– que se centra en les estratègies generades per tal que el mite hispà perduri fins als nostres dies i en el paper que han exercit l’art, la cultura, els intel·lectuals o les institucions culturals en la transmissió del relat oficial. L’exposició ens mostra exemples concrets: les innombrables inauguracions de museus d’art modern dutes a terme per la Casa Reial, les cimeres iberoamericanes com a espais de reunió del poder i de generació de mites o el discurs mediàtic triomfalista que va generar la victòria de la selecció de futbol espanyola al Mundial, etc.
Una mostra predominantment audiovisual que combina l’exhaustiu treball d’investigació de Marzo i Badia amb l’obra d’artistes que il·lustren la tesi del projecte, com ara Núria Arias, David Blanco, Harun Farocki, David Hoffos, José Quintero, Pedro G. Romero, Miguel Calderón i Claudia Llosa. “No hem volgut generar un relat oposat al de la hispanitat –explica Marzo–, sinó donar les eines per interpretar i ser crítics amb aquest relat”.
Fragmentd’Infiltrats a la cimera, obra de l’equip de comissariat, que va aconseguir acreditar-se a la XV Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno, celebrada a Salamanca a l’octubre del 2005, i ens mostra la cara B de l’esdeveniment.
Han estat al voltant de 15 mesos de videoconferències, converses de Skype, correus electrònics creuats i dues trobades a São Paulo i Barcelona. Un intens treball col·laboratiu entre la Fundació I2Cat i les cinc institucions culturals que formen part del nucli dur del projecte ha fet possible que neixi una nova xarxa: Anilla Cultural Latinoamérica Europa. El projecte pretén investigar les possibilitats de col·laboració i co-creació entre organitzacions llunyanes en l’espai però properes en la manera d’entendre l’ús de les noves tecnologies aplicades a noves formes de fer cultura. “La creació de l’Anilla Cultural és un procés obert que es desenvolupa en diferents fases d’implantació: des de la connectivitat i l’equipament necessaris, passant per múltiples reunions de treball i coneixement mutu, fins a la creació d’un acte inaugural que sintetitza l’esperit del projecte”, explica en un article Juan Insua, cap de projectes del CCCB Lab i membre de projecte Anilla.
La posada en pràctica i en escena de tots aquests mesos de treball amb la tecnologia d’Internet 2 tindrà lloc el poper 6 de novembre, en un acte inaugural i de presentació de l’Anilla. Un acte que se celebrarà simultàniament a Barcelona, São Paulo, Santiago de Xile, Medellín i Córdoba (Argentina), les cinc ciutats que conformen els nodes de l’Anilla.
L’espectacle que s’ha preparat s’anomena “Nova Àgora”. Els poetes Gonzalo Escarpa, Irene La Sen i Payaso Manchego faran una sessió de Spoken Word compartida amb altres artistes llatinoamericans que estaran seguint l’actuació des dels diferents centres de l’Anilla. Tancarà la inauguració la companyia de dansa urbana Brodas Bros, que ha preparat una coreografia que representa el poder de la xarxa i la intel·ligència col·lectiva, dos dels pilars clau que donen sentit a la nova Anilla Cultural Latinoamérica Europa.