Posts Tagged ‘Debat de Barcelona’

Byung-Chul Han i la societat del cansament

February 4th, 2015 1 Comment

Aquests darrers anys, el filòsof Byung-Chul Han s’ha convertit en una de les veus més llegides a Europa amb les seves anàlisis del fenomen de la fatiga a les nostres societats capitalistes i els seus símptomes associats, com ara la depressió i l’esgotament. Nascut a Seül i format a Berlín, Byung-Chul Han planteja la qüestió de com volem viure avui dia i què podem fer per contrarestar la pressió de les societats digitals basades en l’assoliment d’objectius. En aquest sentit, la síndrome de la fatiga és particularment virulenta a Corea del Sud, que en molt poc temps va passar de ser un país agrícola pobre a esdevenir un país industrial capdavanter. El seu llibre La sociedad del cansancio va prendre el pols d’Europa i de Corea del Sud l’any 2010, i les seves tesis crítiques amb la societat, expressades a La sociedad de la transparencia, La agonía de Eros, Psicopolítica o En el enjambre, ens ajuden considerablement a comprendre la nostra societat en l’era de l’autoexplotació, el neoliberalisme i la vigilància.

Davant la impossibilitat de comptar amb la presència de Byung-Chul Han, ja que el filòsof no fa aparicions públiques ni atén els mitjans de comunicació, el dilluns 9 de febrer estrenarem el documental «La societat del cansament – Byung-Chul Han a Seül / Berlín», de l’artista visual Isabella Gresser, que va acompanyar el filòsof durant les seves visites a Seül entre el 2012 i el 2014. Gresser entreteixeix les observacions cinematogràfiques, fotogràfiques i dibuixades que ha fet a Corea amb text parlat de Byung-Chul Han, fragments de conferències i altres materials, com ara una entrevista amb el famós director i productor coreà Park Chan-Wook o enregistraments de monjos d’un temple budista. Un tema central del documental és el del caminant, i la part de Berlín està estretament connectada amb la pel·lícula Der Himmel über Berlin (El cel sobre Berlín), escrita per Wim Wenders i Peter Handke, on Byung-Chul Han guia l’espectador per les intimitats del seu barri i les seves nostàlgiques peculiaritats autòctones.

Després de l’estrena del documental, iniciarem un debat sobre els conceptes d’«Individu i comunitat»  amb Fina Birulés, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona; Albert Lladó, periodista cultural; Manel Ollé, professor d’Història i cultura xinesa contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, i Isabella Gresser, artista visual.

«Individu i comunitat» és la tercera activitat del Debat de Barcelona d’aquest 2015, que, sota el títol de «Prendre la paraula», donarà veu a ponents com Axel Honneth, Saskia Sassen, Bo Stråth, Luc Boltanski, Montserrat Guibernau, Peter Wagner i Seyla Benhabib.

Les sabates d’un altre i les paraules de la política

January 20th, 2015 No Comments

En els últims temps hem estat testimonis d’un doble moviment. D’una banda, paraules que semblaven arraconades en els plecs de la història han reaparegut amb força en el discurs públic. És el cas de «classe», per exemple, a la qual el radical augment de les desigualtats sembla haver retornat el potencial explicatiu, o de «comú» i «comunitat», que no només han recuperat el seu sentit original, sinó que han incorporat un ampli ventall de nous significats. En paral·lel, algunes de les paraules que tradicionalment havíem utilitzat per explicar i descriure el món semblen incapaces de retre compte avui dels canvis radicals que tots estem experimentant. Quan les utilitzem, ens fa el mateix efecte que quan ens posem la sabata d’una altra persona: són el perfecte contenidor d’un peu que, evidentment, no és el nostre.

En les últimes dècades, el món que coneixem s’ha transformat radicalment. Les formes tradicionals de fer política i les institucions democràtiques estan avui sota sospita i passen per una crisi de legitimitat sense precedents. S’hi sumen els canvis en escala, velocitat i perspectiva d’un món globalitzat, i les noves i desconcertants relacions entre identitat, poder, Estat i mercat. El decisiu desvetllament que ha suposat la crisi financera internacional sobre les condicions del capitalisme neoliberal, i la profunditat de les transformacions tecnològiques han ampliat, també, i en alguns casos forçat, els límits i les possibilitats de les paraules i les categories habituals. En aquest context, què passa amb les idees d’«igualtat», «llibertat», «sobirania», «ciutadania», «Estat», «treball», «capitalisme», «partit»? Serveixen encara, en la seva formulació habitual, per fer intel·ligible el món que compartim i per articular i coordinar el sentit de les nostres accions? Quins aspectes de la nostra experiència i del nostre entorn queden enfosquits i quins s’il·luminen quan les utilitzem? Quins nous sentits i perspectives hem d’incorporar per reenfocar, interpretar i reformular el nostre present polític?

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Torna el Debat de Barcelona

January 9th, 2015 2 Comments

Torna el Debat de Barcelona

Torna el Debat de Barcelona, el cicle de conferències amb més tradició del CCCB, que cada any reflexiona sobre algun aspecte clau de la vida contemporània amb una perspectiva filosòfica. Amb motiu d’aquest debat, han estat centenars els filòsofs, sociòlegs i escriptors que han passat per Barcelona, des de Zygmunt Bauman, Tzvetan Todorov, Judith Butler, Lydia Cacho i Claudio Magris fins al recentment desaparegut Ulrich Beck.

Al llarg dels darrers anys, el Debat s’ha interrogat sobre la vida i el sentit de l’existència en el món contemporani –en cicles com La condició humana (2008) o Virtuts (2012)– i sobre les conseqüències culturals de la globalització –a Fronteres (2004) o Pensar el futur (2010). També ha reflexionat sobre el futur d’Europa, la crisi econòmica, la ciutat oberta o la vida en comú.

Aquest 2015, el Debat de Barcelona revisarà alguns dels grans conceptes del pensament polític en el context actual de crisis múltiples i ho farà preguntant-se pel sentit d’idees tan importants per la vida col·lectiva com «llibertat», «igualtat», «comunitat» o «ciutadania», entre d’altres. Amb el títol de Prendre la paraula, el debat també pretén reivindicar el valor de les paraules, actualitzar-les i dotar-les de nous sentits i convidar la ciutadania a apropiar-se’n.

El cicle serà inaugurat per Axel Honneth, director de l’Escola de Frankfurt, i comptarà amb la presència de destacats pensadors del moment com Saskia Sassen, Luc Boltanski o Seyla Benhabib, entre d’altres.

Podeu trobar el programa complet del cicle aquí.

7 nous BREUS per acabar l’any

December 23rd, 2014 No Comments

La col·lecció BREUS CCCB s’ha ampliat aquest 2014 amb 7 nous títols. Pensadors com Evgeny Morozov, Nancy Fraser, Marta Segarra i Pankaj Mishra i escriptors com Colm Tóibín, Kamila Shamsie i Gonçalo M. Tavares passen a ampliar la gran família d’autors de la col·lecció, que recull algunes de les millors conferències que han tingut lloc al CCCB en edicions bilingües.

EVGENY MOROZOVDemocràcia, tecnologia i ciutat

“El repte que tenim davant nostre és com introduir la dimensió política en moltes d’aquestes transformacions que se’ns presenten com a purament tecnològiques.”

MARTA SEGARRAL’habitació, la casa, el carrer

“És indiscutible que la distinció entre l’espai privat i l’espai públic està travessada, com (gairebé) tot el que ens afecta, per la diferència sexual o, si es prefereix, per les distincions basades en el gènere.”

KAMILA SHAMSIELa ciutat sense mapa

“En efecte, es pot afirmar que Karāchi és una ciutat creada a partir de la seva pròpia destrucció, en un grau difícilment igualable per cap altra ciutat del món.”

GONÇALO M. TAVARESBreus notes sobre Europa

“Els pecats capitals són ara vuit: gola, avarícia, luxúria, ira, enveja, peresa, vanitat i incompetència. L’incompetent no entrarà al regne de la terra.”

NANCY FRASERRepensar el capitalisme

“Si el capitalisme no és un sistema econòmic ni una forma reificada de vida ètica, llavors què és? La meva resposta és que la millor manera d’imaginar-lo és com un ordre social institucionalitzat, al mateix nivell que, per exemple, el feudalisme.”

COLM TÓIBÍNOrwell i Barcelona

“Orwell no podia preveure que la transició de dictadura a democràcia que va viure Espanya a partir del 1975, any de la mort de Franco, seria un model de decòrum, exquisidament coreografiat.”

PANKAJ MISHRAEl nou desordre mundial

“Al segle XXI, l’encanteri que prometia el progrés universal per mitjà de les ideologies occidentals –el socialisme i el capitalisme– s’ha trencat definitivament”

.

Amb aquests llibres arribem al número 72 de la col·lecció BREUS CCCB, que aplega títols d’autors com Zygmunt BaumanEric HobsbawmUlrich BeckAlain TouraineOlivier RoyJorge SemprúnClaudio MagrisOrhan PamukAntonio TabucchiJudith ButlerRichard Sennett i Eva Illouz, entre d’altres.Els BREUS CCCB tenen un preu de 6€ i els podeu comprar online i presencialment a la Llibreria Laie del CCCB, a la Llibreria de la Diputació de Barcelona, així com a llibreries especialitzades de les principals ciutats de l’Estat espanyol.

Kamila Shamsie i l’escriptura multicultural

March 18th, 2014 No Comments

Arxiu Bolaño. 1977-2003 © Lidia González Alija

Hi ha molts escriptors d’arreu del món que han escrit sobre Barcelona, que se l’han feta seva. Des de George Orwell fins a Jean Genet, passant per les primeres plomes del boom llatinoamericà, Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa, que durant anys van fer de la ciutat la seva base d’operacions europea. També Roberto Bolaño va descriure la seva Barcelona a Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce (que ara s’adapta al teatre) o a Los detectives salvajes, Colm Tóibín a El sur, Richard Gwyn a The Colour of a Dog Running Away… Són moltes les mirades estrangeres que han escrutat Barcelona, però poques per retratar la metròpoli multicultural de l’actualitat. Tenim cròniques de turistes –els apunts de Hemingway quan era corresponsal– o bé instantànies del passat, d’aquell Barri Xino fascinant o d’aquella capital cosmopolita dels setanta on el català era una qüestió privada, però no hi ha novel·les sobre la metròpoli global d’ara, cròniques d’aquesta World City on es parlen més de dos-cents idiomes i on hi ha barris, com el Raval, en què el 50% de la població ha nascut fora de l’Estat. De cròniques dels nouvinguts d’ara, d’aquests «nous altres catalans», només tenim les novel·les de Laila Karrouch i Najat el Hachmini, la mirada d’un Matthew Tree o el Carrer Robadorsde Mathias Énard, però ens falta la novel·la dels vint-i-tres mil pakistanesos barcelonins, ens falten novel·les sobre els sis mil xinesos de Santa Coloma, ens falta el relat de la comunitat italiana, conèixer les inquietuds i les alegries familiars dels vuit mil cinc-cents filipins que viuen a la ciutat.

En literatura multicultural, la gran referència és Anglaterra, on fa generacions que els seus narradors expliquen la realitat quotidiana dels seus centenars de comunitats immigrades. Per la tradició d’integració del país, el cor de la Commonwealth, o senzillament perquè la seva llengua, que s’ensenyava a les colònies, fa segles que adapta i acull tota mena d’accents i usos sense problemes. A dia d’avui, l’Anglaterra literària és plena dels districtes de Zadie Smith, dels matrimonis interracials de Vikram Seth o d’exilis recents, com els que ens va explicar fa uns mesos Nadeem Aslam. De fet, a l’últim top 20 dels millors escriptors joves anglesos, publicat per Granta el 2013, només hi ha un 60% d’escriptors nascuts al Regne Unit. La resta provenen de Ghana, Bangladesh, la Xina o el Pakistan, i, tot i escriure en anglès, no engrosseixen el cànon britànic, sinó la literatura mundial.

Kamila Shamsie, foto de Robert Burdock

Nascuda a Karachi però instal·lada a Londres, Kamila Shamsie és una d’aquestes veus a seguir, i les seves novel·les reflecteixen aquest esperit multicultural des de moltes facetes. Escriu històries plenament mundials, amb capítols a Hiroshima, però també a l’Índia, a Londres, a Nova York o al Pakistan, i els seus personatges no són anglesos o indis, o no només això, són ciutadans d’arreu del món, cadascun amb una personalitat rica i en contacte amb tothom. En aquesta literatura sense fronteres s’estableixen multitud de trobades i xocs interculturals, de noies japoneses enamorant-se de metges alemanys, d’anglesos amb criats indis, i aquests intercanvis s’expliquen amb intel·ligència i sensibilitat, retratant els apriorismes que s’estableixen per les dues bandes, dibuixant personatges polièdrics que s’equivoquen i rectifiquen, i damunt els quals preval la neutralitat de no jutjar-los mai, de tractar-los com a iguals. Aquest esperit multicultural també aflora quan parla d’idiomes, perquè les de Shamsie són novel·les que parlen de comunicació i en què l’autora defensa un món multilingüe on cada idioma que aprens t’obre la porta d’un nou univers.

Finalment, Shamsie controla el macro i el micro, construeix l’episodi i l’anècdota amb un tempo excepcional, però sempre l’insereix en la gran història, des de la bomba de Nagasaki fins a la caiguda de les torres bessones o la darrera guerra de l’Afganistan. I aquí no hi ha autarquies, murs de contenció o tanques de filferro amb ganivetes: el món ja és un sol ens, tot està relacionat. En Shamsie totes les ciutats són ports, punts d’intercanvi i interacció als quals amarres però dels quals tornaràs a llevar l’àncora. Històries d’amor en ciutats globals, novel·les d’individus i del seu encaix al món que no defugen mullar-se i enfrontar-se a la religió o a les desigualtats, a l’oblit o al perdó.

L’escriptora Kamila Shamsie tancarà el cicle de debats Ciutat Oberta el proper 24 de març amb la conferència ‘La ciutat sense mapa’.

12345...10...»