Posts Tagged ‘CCCB20anys’

Un nou premi per al 20 aniversari

September 29th, 2014 No Comments

Quins gèneres i formats sobreviuran a la revolució digital i a la crisi econòmica? Quin tipus d’exposicions visitaran els natius digitals? Quines seran les pautes de consum cultural? Quins efectes provocarà l’excés d’informació i quines són les eines per crear un món intel·ligible? Evolucionaran els webs institucionals cap a portals de continguts? Quin és el futur dels arxius analògics i digitals? Quines alteracions sofrirà el concepte de “programació”?

Aquestes són algunes de les preguntes que les institucions culturals es plantegen i intenten resoldre avui dia. En un moment en què els escenaris i els públics canvien a gran velocitat, saber respondre a aquests reptes és un dels desafiaments dels espais culturals.

Per això, el CCCB ha creat el Premi Internacional a la Innovació Cultural, un projecte integrat en les accions del vintè aniversari i que s’ha desenvolupat  des del CCCBLab, el departament d’investigació i innovació en l’àmbit de la cultura del CCCB.

Per què un premi a la innovació cultural?

Des que el 2007 vam encunyar el terme I+C+i per definir les activitats que organitzava el departament, ens hem adonat que existeix una gran reserva de creativitat dins i fora de les institucions culturals. Bona part d’aquesta creativitat, sobretot la que es desenvolupa més enllà del nostre àmbit, no ens arriba o no acaba de desenvolupar-se, per això volíem que se sabés que estem aquí, que desitgem desenvolupar aquesta creativitat, que com a institució pública estem al servei dels ciutadans.

Quines són les línies de treball del Premi?

El premi serà biennal, i la idea és plantejar un tema en cada edició, que serveixi per reflexionar des de tots els punts de vista sobre aquest tema. Per la primera convocatòria es tractaran els públics, perquè aquest és un dels grans reptes de les institucions culturals per als propers anys. Volem saber com ha evolucionat el concepte “públic” en un moment en què les fronteres entre espai físic i virtual es dilueixen, quines són les necessitats d’aquests nous públics.

Qui s’hi pot presentar?

Qualsevol persona, grup o col·lectiu que vulgui respondre a aquestes preguntes i ofereixi un projecte de creació, producció i presentació de continguts culturals el format, tema o gestió del qual responguin de manera innovadora al tema plantejat.

Quins criteris de selecció s’hi aplicaran?

Com que es tracta d’un premi en innovació, la novetat i originalitat seran dos valors a tenir presents. Per suposat, també es valorarà el rigor conceptual i metodològic, així com la capacitat per oferir solucions aplicables. Un altre criteri del jurat serà la transversalitat de les accions i els mètodes: que el projecte incorpori en l’àmbit cultural processos i dinàmiques d’altres disciplines per enriquir les de les institucions culturals. Finalment, es valoraran les propostes orientades a reduir els buits existents en l’àmbit sociocultural i l’ús i cura de l’espai comunitari.

Aquests criteris serviran perquè el jurat pugui triar 10 projectes dels quals un resultarà guanyador del premi, valorat en 10.000 euros. El premi és internacional però busca solucions glocals als reptes que es plantegen les institucions en el futur més pròxim.

Un jurat d’abast internacional

També per aquest motiu, el jurat està format per experts del món de la cultura, el treball dels quals es desenvolupa en diferents àmbits. Són els següents:

. Nina Simon, directora del Museu d’Art i Història de Santa Cruz, és experta en processos participatius i va crear el 2006 el blog Museums 2.0, un dels primers en analitzar l’impacte de les eines digitals en els museus. A més, és autora del llibre The participatory museum, que incideix en el tema d’investigació d’aquesta primera edició del Premi.

. Marcos García és director del MediaLab Prado, un laboratori ciutadà de producció, investigació i difusió de projectes culturals i té una llarga experiència en processos participatius en institucions culturals.

. Conxa Rodà és la responsable d’estratègia digital del Museu Nacional d’Art de Catalunya i ha estat jurat de Museums and the Web  i MuseumNext, les dues trobades sobre museus 2.0 més importants del panorama actual.

. Johan Moerman és el director del Festival de Rotterdam i el responsable d’ Audiences Europe Network, la xarxa europea d’institucions que estudien els públics en el camp de la cultura.

. Mark Miller dirigeix Tate Collectives, un departament de la Tate Gallery de Londres que s’ocupa específicament del públic jove i que ha aconseguit implicar els adolescents en la programació del museu.

. Finalment, Juan Insua, com a responsable del departament CCCBLab, és el representant del CCCB en el jurat del premi, i té també una experiència de més de 20 anys en l’àmbit museístic, des del comissariat d’exposicions fins al desenvolupament de projectes innovadors, com Kosmopolis. La festa de la literatura amplificada, Now. Trobades en el present continu o el mateix I+C+i abans mencionat.

No voldríem acabar aquest article sense mencionar la imatge gràfica que acompanya el Premi, creada per l’estudi DesignbyAtlas, fundat per Astrid Stavro i Pablo Martín, guanyador enguany el Premi Nacional de Disseny. Astrid Stavro ha utilitzat la tipografia escheriana Utopia de Pete Rossi, per a transmetre la idea que defineix el premi: la innovació.

Tota la informació i les bases de la convocatòria del primer Premi Internacional a la Innovació Cultural està disponible en aquest web: http://www.innovationcccb.org/

Lapsus festival: la culminació d’un projecte

April 2nd, 2014 2 Comments

Els propers 4 i 5 d’abril, el projecte Lapsus es converteix en un festival de música electrònica i arts avançades creat a partir de les tres àrees d’activitat complementàries i interrelacionades de forma indissoluble: Lapsus RàdioLapsus Records i Lapsus Festival. Aquestes tres branques indispensables giren entorn a la seva freqüència d’aparició, generant un constant flux de contingut durant tot l’any.

Lapsus Ràdio és un programa de ràdio setmanal que s’emet cada divendres a les 22h des d’iCat (Catalunya Ràdio) amb un to distès i amb una estructura molt dinàmica. Lapsus Ràdio selecciona les novetats musicals electròniques nacionals i internacionals més arriscades i excitants del moment, així com també fa un extens repàs dels esdeveniments culturals més rellevants en matèria electrònica i audiovisual que esdevinguin al nostre territori. El programa també compta amb les actuacions en directe dels artistes més reputats de l’escena electrònica contemporània.

Lapsus Records és el segell discogràfic del projecte Lapsus que actualment s’ha consolidat com un dels segells de referència en matèria electrònica al nostre país, editant els seus llançaments trimestralment. Tot i que les referències publicades estan disponibles a les principals plataformes de distribució digital, Lapsus té una especial cura amb les edicions físiques dels seus llançaments: dissenys excel·lents i els millors materials en el procés de fabricació garanteixen l’equilibri perfecte entre l’objecte i el propi contingut del disc, fet especialment apreciat pels actuals i potencials seguidors del segell. La periodicitat dels llançaments és trimestral.

Lapsus Festival, la culminació anual del projecte, es desenvoluparà a l’edifici del Teatre del CCCB aprofitant-ne els espais que el composen: la Sala Teatre, on es desenvoluparan els concerts i els shows audiovisuals de caràcter més performàtic, acondicionada per a l’ocasió amb un espectacular muntatge escenogràfic. La Sala Raval, nucli de la proposta expositiva, on la immersió de l’espectador serà l’eix fonamental de l’activitat. Finalment, l’espai del vestíbul i la resta de l’edifici seran objecte d’intervenció per part d’artistes visuals i propostes d’arquitectura efímera, tot impregnant l’edifici del caràcter Lapsus i donant així continuitat a les dues propostes principals.

Dos són els factors clarament distintius del Lapsus Festival: per una banda la seva personal i arriscada programació, i per l’altra la cuidada imatge gràfica.

Un line-up internacional

El line-up el conformen artistes nacionals i internacionals, noms amb un unànime reconeixement mundial al costat de creadors que conformen l’autèntic underground de l’escena. El suec 1991 i l’austríac Fennesz seran els encarregats de donar el tret de sortida el divendres dia 4, una jornada inaugural de tall experimental, i en format auditori, on l’aforament serà molt limitat. Dissabte 5 serà el torn del gran gruix del cartell, artistes vinguts d’arreu del món convertiran l’edifici del teatre en un espai que explorarà el gran ventall estilístic del Lapsus Festival: els britànics Kelpe, Dalhous, Etch i Shape Worship; el francès Kangding Ray amb el seu espectacular nou set audiovisual, els americans Jensen Sportag, i els sorprenents valors locals Olde Gods, Sau Poler, Playmodes, Òscar Sol, Videocratz i MID. Tota la informació del festival, entrades anticipades i horaris estan disponibles a www.lapsusfestival.cat, on també trobareu el Lapsus Diaries, el fotodocumental dirigit per Albert Miralles que reflecteix totes les activitats del projecte.

Pel que fa al disseny, Josep Basora s’ha encarregat de la part gràfica del festival, una imatge fortament vinculada al logotip original del projecte Lapsus i al to despreocupat del programa de ràdio. El treball amb colors sòlids i amables contrasta amb el punt d’humor al voltant del concepte “Lapsus”, conjunció que sens dubte genera un impacte visual per sobre de moltes altres propostes.

El Lapsus festival forma part de les activitats programades amb motiu dels 20 anys del CCCB.

* Lapsus és una plataforma artística en actiu des de 2004 dirigida per Albert Salinas, Carles Guajardo i Albert Miralles, destacats membres de l’escena musical electrònica, vinculats als segells discogràfics més rellevants del país i organitzadors d’esdeveniments musicals des de 2004.

La cultura i les persones, els canvis

March 6th, 2014 No Comments

Imatge de la campanya #CCCB20anys “Animals Creatius”

Vivim i viurem en els pròxims anys forts canvis en tots els ordres. Aquests canvis afecten directament la manera com els ciutadans ens relacionem amb la cultura, i en concret amb les institucions culturals. L’univers digital en les seves múltiples formes és un dels agents principals de la transformació, encara que no l’únic. Davant del que està succeint, creiem, des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el pitjor que es pot fer és no fer res. Quedar-nos inactius, immòbils. O bé situar-nos a la defensiva, recorrent a les fórmules de sempre, aparentment segures.

En el cas del CCCB això resultaria especialment contraproduent, atès que l’afany d’entendre i treballar amb les noves idees i els nous talents està gravat en la seva raó de ser des del principi. Coincidint amb els vint anys del seu naixement, i en paral·lel a un treball de reflexió i prospecció sobre el futur, el CCCB vol reafirmar el seu compromís amb la innovació, l’experimentació i el risc. Per simbolitzar aquesta vocació i aquesta ambició, que no s’esgoten enguany sinó que han de presidir els pròxims temps, hem incorporat vint accions noves al nostre programa. Aquestes propostes, de caràcter heterogeni i que se sumen al ja molt intens programa per al 2014, han de servir també per recordar-nos que hem de continuar atents, alerta. Sent molt porosos i receptius a allò que passa al nostre voltant i també al món. I connectar-hi.

La llarga crisi econòmica ha colpejat molt durament el món de la cultura a tots els nivells. Les restriccions pressupostàries han portat al límit una situació ja condicionada per una inversió pública força per sota del desitjable. Però la crisi també ha posat en relleu la necessitat de repensar les nostres institucions culturals públiques. En tres aspectes fonamentals: la seva governança, el seu finançament i la seva articulació en el conjunt. En aquest sentit, cal trobar fórmules de governança que atorguin la màxima flexibilitat i facilitin el dinamisme en museus i centres culturals, per tal que puguin estar més pròxims a la societat i respondrea una realitat molt viva i fluïda. Quant al finançament, és convenient esforçar-se per incrementar els ingressos propis, però sense plantilles, és a dir, atenent a les característiques específiques de cada cas, evitant caure en el comercialisme i tenint molt present el servei que han de prestar les institucions públiques.

Sobre el paper de les administracions, penso que, a banda de defugir qualsevol temptació dirigista, s’haurien d’establir de la forma més consensuada possible algunes grans prioritats generals. I utilitzar les eines de què disposen les administracions per facilitar la coordinació i la col·laboració i, en definitiva, ajudar a l’assoliment tant de les prioritats macro –poques però clares– com dels objectius propis dels diferents individus, grups i institucions que treballen en l’àmbit de la cultura.

Article publicat a ‘La Vanguardia’ el 5 de març de 2014

1