“Here Comes Everybody”
James Joyce. Finnegans Wake.
Diu la presentació de Kosmopolis que “l’entrada en la segona dècada del segle XXI revela un escenari apassionant. L’hegemonia de la paraula impresa es comença a erosionar i fa lloc a altres paraules antigues i novíssimes. Assistim al renaixement d’una oralitat plural i, al mateix temps, la irrupció sísmica de la paraula electrònica altera la manera de crear, publicar i distribuir literatura.”
Un dels temes centrals de Kosmopolis des de la seva primera edició, l’any 2002 ha estat descriure com és aquest territori sacsejat per la paraula electrònica. En el paisatge digital del 2011 la literatura segueix buscant el seu espai i es fa preguntes: Són possibles noves formes d’expressió? Com aprofitar les noves tecnologies sense trair el fet literari ? Afecten els nous formats digitals (novel·la col·laborativa, micro-relats a Twitter, aplicacions literàries, etc.) al procés creatiu i a la forma d’expressar-nos?
Un exemple de nou format és l’obra oberta o escriptura en temps real online, on es comparteix l’acte – íntim?- de la creació literària amb el públic lector. Sorgeixen les narratives transmediàtiques, experiències que es despleguen a través de diversos formats o plataformes. La sèrie LOST – amb la seva complexitat estructural i els seus laberints argumentals, i la seva expansió en diversos mitjans- seria un exemple paradigmàtic de narrativa amplificada. Així, també s’originen noves possibilitats per a disfrutar i compartir l’experiència de la lectura, com és el cas dels clubs de lectura virtuals. I també de novedosos formats pels petits, que els permeten familiaritizar-se amb l’escriptura, la lectura i la il·lustració.
I un tema cabdal i complexe, sovint reduït a discussió mercantilista: els nous dispositius digitals revolucionen l’àmbit de la propietat intel·lectual i sorgeixen els DRM (Digital Rights Management), que qüestionen les tecnologies de control d’accés i la legitimitat de les restriccions emprades per editorials i propietaris dels drets d’autor, que per a molts vulneren els drets del lector.
Però el que per uns són amenaces per a d’altres són oportunitats i un context on les xarxes socials capgiren les relacions entre autor i lector, obre als autors i petits editors un horitzó de noves oportunitats per a ser llegits : de noves estratègies, d’ eines especifiques o d’actuacions online. Sorgeixen plataformes per a l’edició social on es produeixen llibres col·laborativament. I també iniciatives per alliberar i compartir llibres i d’altres objectes culturals que sostenen que compartir no és robar i inventen alternatives a les xarxes massives obertes i als discs durs al núvol, apostant per un espai físic real on compartir llibres digitals a través d’un dispositiu.
En aquest context apassionant sorgeix el BOOKCAMP KOSMOPOLIS , una trobada col·laborativa d’intercanvi de coneixements al voltant del llibre i la literatura, on els participants proposen els temes a tractar en funció dels seus interessos. I en aquesta segona edició de l’encontre, de moment els participants han decidit que la paraula electrònica torna a tenir preeminencia: aquest post és un resum de les seves interessants propostes, que des de fa mesos ja es debaten al nostre wiki. Encara ets a temps de participar proposant noves sessions sobre qualsevol aspecte relacionat amb les lletres analògiques o digitals, aportant el teu punt de vista a les discussions en curs o venint a viure el Bookcamp en directe al CCCB els dies 25 i 26 de març, dins de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada. Si no vas participar a la primera edició, no deixis passar aquesta nova ocasió. T’hi esperem!