El CCCB, un centre compromès amb la literatura

January 27th, 2016 1 Comment

Des de l’11 de desembre de 2015, Barcelona forma part de la xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en l’àmbit de la literatura. Juntament amb Bagdad (Iraq), Ljubljana (Eslovènia), Lviv (Ucraïna), Montevideo (Uruguai), Nottingham (Anglaterra), Óbidos (Portugal), Tartu (Estònia) i Ulyanovsk (Rússia), Barcelona ja té el reconeixement oficial d’una realitat que fa molt de temps que és palpable al carrer.

La literatura és un dels objectius primordials del CCCB i forma part dels seus principis fundacionals: «El CCCB és un espai per a la creació, la investigació, la divulgació i el debat de la cultura contemporània on les arts visuals, la literatura, la filosofia, el cinema, la música, les arts escèniques i l’activitat transmèdia s’interconnecten en un programa interdisciplinari». La literatura és, per tant, un dels temes que ha protagonitzat més exposicions i activitats en els vint anys d’història de la institució.

K15 // Martín Caparrós i Jon Lee Anderson © CCCB, Carlos Cazurro, 2015

El 1995, només un any després de la inauguració, el CCCB va presentar l’exposició El Dublín de James Joyce, la primera d’una sèrie dedicada a les ciutats i els escriptors vinculats a elles. Després de Dublín, el cicle va seguir amb Les Lisboes de Pessoa (1997), La ciutat de K. Praga i Kafka (1999) i Cosmópolis. Borges i Buenos Aires (2002). Totes aquestes exposicions anaven més enllà de l’escriptura per relacionar l’obra dels autors amb els seus paisatges literaris i personals, per descobrir com les ciutats que habitaven eren protagonistes directes o indirectes de les seves obres. A La Trieste de Magris (2011), la ciutat italiana servia de recorregut físic per a l’obra de l’escriptor italià; amb Pasolini Roma (2013), el cineasta es trobava amb l’escriptor per reivindicar el seu paper més crític, i l’Arxiu Bolaño (2013) recordava el pas de l’escriptor xilè per Blanes, Girona i Barcelona a través d’un recorregut detectivesc que els visitants havien de resoldre, en una mena de «metaexposició» que permetia descobrir relacions i pistes dins la mateixa obra de l’autor de Los detectives salvajes.

Arxiu Bolaño. 1977-2003 © Lidia González Alija, 2013

També han estat objecte d’exposició i de debat autors com Calders (Els miralls de la ficció, 2000), Espriu (He mirat aquesta terra, 2013), W.G. Sebald (Les variacions Sebald, 2015, una mostra que relacionava els passejos de l’autor alemany amb l’art contemporani), Julio Cortázar (Viatges, imatges i altres territoris, 2004), Federico García Lorca (1998) i J.G. Ballard (Autòpsia del nou mil·leni, 2008).

Espriu. He mirat aquesta terra © La Fotogràfica, 2014

Va ser l’exposició dedicada a Borges la que va donar nom al festival de literatura amplificada Kosmopolis, que va celebrar la primera edició al desembre del 2002 i, puntualment cada dos anys (amb algunes excepcions: el 2005 se’n va fer una d’especial coincidint amb l’Any del Llibre i la Lectura i el 400è aniversari de la publicació del Quixot), ha reunit alguns dels millors autors de la literatura mundial, entre ells diversos premis Nobel, Cervantes i Príncep d’Astúries, com Juan Marsé, Gao Xingjian, Claudio Magris, J.M. Coetzee, Tzvetan Tódorov, Amos Oz, Ismail Kadaré, Mario Vargas Llosa i Svetlana Alexiévitx. Kosmopolis porta el subtítol de «literatura amplificada», perquè és més que un festival de literatura, perquè els temes de cada edició es relacionen entre ells, perquè l’escriptura, la ciència, el còmic, la paraula escrita i oral, la música i el teatre formen part d’una programació que explora les lletres des de perspectives molt diverses. I perquè no se centra en una única expressió literària, sinó que les engloba totes. Per tot això, ens atreviríem a dir que Kosmopolis és l’únic festival que es fa a Barcelona de literatura entesa en el seu sentit més ampli, ja que altres trobades, com BCNegra o Barcelona Poesia, es troben dins l’àmbit de la literatura especialitzada en el gènere negre i la poesia, respectivament.

K04 // Mario Vargas Llosa © CCCB, Susana Gelida, 2004

Més enllà de les exposicions, el CCCB també ha acollit presentacions de llibres, cursos, actes d’homenatge i conferències d’autors d’arreu. Per exemple, per anomenar-ne només alguns: Paul Auster va presentar el seu Diari d’hivern el 2012; Erri de Luca va parlar de la Mediterrània; Amin Maalouf va debatre sobre identitat i memòria; Orhan Pamuk va reflexionar sobre el futur del museu i la literatura; Herta Müller va presentar una exposició de petit format sobre la seva obra; Salman Rushdie ens va explicar per què vivim en l’era de l’estranyesa, i Jonathan Safran Foer va reivindicar la necessitat de no menjar animals.

K15 // Salman Rushdie i Rodrigo Fresán © CCCB, Miquel Taverna, 2015

Som conscients que la millor manera d’estimular l’interès per la literatura és fer-ho des de l’educació, per això ens sumem a iniciatives com Món Llibre i el festival de literatures i art infantil i juvenil FLIC, dues festes de les lletres que acollim a l’abril i al gener, respectivament, i que se centren en el públic més jove a través de propostes educatives, teatre, actuacions musicals i jocs. I és que els petits lectors poden esdevenir grans lectors i, per tant, són també un públic que pot créixer amb nosaltres. 

Aquest 2016 es commemoren els set-cents anys de la mort de Ramon Llull i al llarg de l’any se celebraran diverses activitats relacionades amb l’escriptor, filòsof, teòleg, professor i missioner. Al CCCB ens hi sumarem amb l’exposició, La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria, que ofereix una nova perspectiva al voltant de la seva obra. Però no és ni el primer ni l’últim aniversari que celebrem al centre: també hem recordat J.V. Foix amb el recital FestFoix. 25 anys amb/sense Foix; hem acollit un homenatge a Joan Vinyoli en els trenta anys de la seva mort, Passeig d’aniversari. Tribut a Joan Vinyoli, i Raimon va llegir textos de Joan Fuster en l’efemèride del 2012 que commemorava els noranta anys del seu naixement i els cinquanta de la publicació de la seva obra cabdal, Nosaltres, els valencians. També celebrem, des de fa tres anys, el Dia Orwell; un cop al mes acollim una trobada dedicada a la paraula oral, PoetrySlam, i regularment els Amics del CCCB participen en el Klub de lectura dirigit pel periodista i escriptor Antonio Lozano. A més, des del 2013, el CCCB forma part de la plataforma Literature Across Frontiers, que promociona la literatura i la traducció en llengües minoritàries i de la qual formen part festivals literaris de llocs tan diversos com Turquia, Polònia, el Regne Unit, Croàcia, Noruega, Portugal o Eslovènia.

A banda de Llull, la programació literària d’aquest 2016 ha tornat a estar farcida de cites importants. Kosmopolis continuarà oferint mensualment una programació d’ampli espectre que servirà com a avançament del festival del 2017. Per exemple, hem  rebut els escriptors nordamericans John Irving i Don DeLillo i al novembre acollirem l’Eurocon, la trobada de literatura de ciència-ficció més important d’Europa. Sense oblidar els participants del festival Primera Persona, que el passat mes de maig ens va portar autors com Renata Adler, Juan Marsé, Carlos Zanón, James Rhodes i Jordi Puntí.

Primera Persona 2015. L’escriptora Caitlin Moran i la periodista Marta Salicrú © CCCB, Miquel Taverna, 2015

Amb tots aquests antecedents, la candidatura de Barcelona com a Ciutat Literària era un projecte al qual el centre es va dedicar amb entusiasme i amb el convenciment que era un reconeixement que Barcelona es mereixia des de feia temps. Ara, amb aquest títol honorífic, la ciutat entra de ple en la lliga de les ciutats creatives mundials, i el CCCB continuarà estant en primera línia defensant la literatura com una de les belles arts. Perquè, tal com defineixen els principis de Kosmopolis, la literatura és «l’únic discurs que no intenta modelar un món amb fonaments absoluts, fronteres disciplinàries o cotilles ideològiques».

Menú Arxiu Xcèntric especial KOSMOPOLIS

March 17th, 2015 No Comments

L’Arxiu Xcèntric se suma a les activitats de Kosmopolis amb una programació especial. Una bona manera d’endinsar-se en el món del cinema experimental a través de la literatura.

A  la colònia penitenciària, Marcel Pié i Daniel Pitarch, 2011, 6 min

Aquesta animació és una adaptació del relat de Franz Kafka feta a través d’il·lustracions científiques i text en pantalla, sovint en forma de cal·ligrama. Posa en relació l’escriptura i el cos, de la mateixa manera que ho fa la màquina en el conte, i evidencia dos formes de representar el cos: com a símbol o com a representació antropomètrica. És també una obra que ens demana que mirem i que llegim, tot posicionant-nos en el lloc del viatger.

La constelación Bartleby, Andrés Duque, 2007, 23 min

El curtmetratge esbossa dues històries inconnexes que graviten, d’una manera més lúdica que reflexiva, en torn a la literatura: des del Bartleby de l’escriptor Herman Melville fins a la societat distòpica de Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, passant pels ecos de Vila-Matas o la cita directa a Stanislav Lem. Les múltiples referències literàries funcionen com a pretext per evocar un estat (alienació), un efecte (enyorança) i una adscripció genèrica (ciència ficció), àmbits pels quals transita la peça i que demarcarien els seus possibles significats.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

La literatura envaeix el CCCB

February 25th, 2015 No Comments

Un altre any, i ja en són vuit, Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada, celebra una nova edició. I aquesta, més literària que mai, recupera els cinc dies d’edicions passades i afegeix dues novetats importants: les Nits Alfa i l’especial sèries. Torna Kosmopolis i tornen els diàlegs, les performances, els tallers, les actuacions musicals, els debats, el bookcamp. La literatura envaeix de nou tots els racons del CCCB.

Kosmopolis obrirà les portes el 18 de març amb una inauguració de luxe: Juan Marsé, Premi Cervantes i una de les millors veus de la literatura en llengua espanyola, parlarà de la seva història més personal: la biografia que ha escrit Josep Maria Cuenca i que, gràcies a Jorge Herralde, s’ha fet realitat després de sis anys.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Torna Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada

December 17th, 2014 No Comments

A punt d’acabar el 2014, l’equip del Centre de Cultura Contemporània treballa intensament per enllestir la programació de la propera edició de Kosmopolis, la Festa de la literatura amplificada, que celebrarem del 18 al 22 de març de 2015. El festival –que en la seva vuitena edició biennal passa de tres a cinc dies– tornarà a convertir tots els espais del CCCB en un lloc de trobada dels lectors amb escriptors, guionistes, músics, dramaturgs i periodistes d’arreu del món.

Com sempre, Kosmopolis apostarà per la literatura en totes les seves formes –oral, escrita, sobre paper, en dispositius electrònics, sobre l’escenari, amb música o a la gran pantalla– i combinarà xerrades, lectures i conferències amb projeccions, concerts i arts en viu.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

L’art de crear nous lectors

June 10th, 2014 No Comments

El cànon literari és un compendi d’obres que superen l’oblit del temps i continuen sent llegides. En l’operació de mantenir amb vida llibres que no són d’estricta actualitat –oferir-los a nous lectors, que en fan interpretacions renovades– hi tenen un paper fonamental aquelles editorials que aposten per la publicació de clàssics més o menys desconeguts.

Kosmopolis. Programació contínua va proposar un debat entre cinc editorials per a qui els clàssics són estructurals en el seu catàleg, les catalanes Edicions de 1984, Minúscula, Sajalín, la turca Metis i l’holandesa Lebowski. Edicions de 1984 és, juntament amb Metis, el projecte més veterà: totes dues compten amb tres dècades de trajectòria. La primera ha recuperat l’obra d’autors com Dino Buzzati, Hans Fallada, Kurt Pinthus, Aleksander Puixkin, Honoré de Balzac, Lev Tolstoi, Juli Vallmitjana, Eduard Girbal Jaume i, més recentment, Walt Whitman, William Faulkner i Alfred Döblin. En el cas de Metis, fundada el 1982 a Istanbul, ha dedicat bona part dels gairebé 800 títols publicats fins ara a “l’alta literatura i la teoria crítica”: en el primer apartat hi inclouen Georges Perec, Marguerite Yourcenar, Henry Bauchau i Bilge Karasu; en el segon, han publicat obres de Ludwig Wittgenstein, Walter Benjamin, Emile Cioran i Sigmund Freud.

Minúscula, que el 2015 va celebrar 15 anys de trajectòria, ha construït des dels primers dos títols –de Joseph Roth i Marisa Madieri– un catàleg que, en paraules de la seva editora, Valeria Bergalli, té “un marcat interès per la cultura europea, per un patrimoni artístic que no ha entès mai de fronteres i per escriptors que, en èpoques decisives, van desxifrar amb extraordinària sensibilitat el signe del temps”. D’aquesta manera, ha apostat per autors com Varlam Xalàmov, Giani Stuparich, Gertrude Stein, Annemarie Schwarzenbach, Hans Keilson, Svetislav Basara, Pierre Bergounioux, Rachel Bespaloff i Shirley Jackson. Coincidint amb el desè aniversari, va començar una col·lecció en català, en la qual ha publicat Anton Txékhov, Dacia Maraini i Ferdinando Camon, entre altres autors.

En el cas de l’holandesa Lebowski, combina l’edició d’autors contemporanis neerlandesos amb clàssics com Natsume Sooseki, Gaito Gazdanov, Erich Kästner i Cornelis Bastiaan Vaandrager i amb noms consagrats de les lletres nord-americanes del segle XX, com ara Jack Kerouac, William S. Burroughs i Charles Bukowski.

Sajalín és, de les cinc editorials presents a la taula rodona, la més jove de totes. La seva aposta és molt clara, “publicar en castellà obres inèdites o oblidades de la millor narrativa estrangera contemporània”. En només cinc anys ha permès que els lectors descobrissin l’obra d’Edward Bunker, Seumas O’Kelly, Osamu Dazai, Kenneth Cook, Edlef Köppen, Beppe Fenoglio i Luigi Bartolini. Recentment, ha incorporat novel·les de Waguih Ghali i Dambudzo Marechera.

La taula rodona “Clàssics desconeguts” formava part del projecte Schwob, que vol donar a conèixer arreu d’Europa uns quaranta llibres d’alta qualitat literària que encara estan poc traduïts, entre els quals hi ha títols de Miklós Bánffy, Tibor Déry, Kees Bordewijk, Víctor Català i Álvaro Cunqueiro. La jornada literària va continuar en una segona sessió de debat dedicada als escriptors que s’han començat a obrir camí recentment. És el cas de Marina Espasa, Yannick Garcia, Jenn Díaz i David Gálvez. Espasa va debutar l’any 2012 amb la novel·la La dona que es va perdre (Empúries), i aquest 2016 ha publicat El dia del cérvol (L’Altra). Garcia, que es va donar a conèixer amb De dalt i de baix (Edicions 62), poemari que va guanyar el premi Gabriel Ferrater el 2003, després d’un parèntesi de gairebé una dècada ha tornat amb els reculls de contes Barbamecs (Cossetània, 2012) i La nostra vida vertical (L’Altra, 2014): aquest últim va merèixer el premi Documenta. Jenn Díaz és la més jove dels quatre autors –només té 28 anys– i, sorprenentment, la que ha publicat més: Mare i filla (Amsterdam, 2015) ja és la seva cinquena novel·la, la primera escrita en català. Gálvez, nascut a Vilanova i la Geltrú però resident a Andorra, va escriure una  primera novel·la, singular i arriscada, Cartes mortes (Males Herbes), i el 2015 va publicar Res no és real (Males Herbes).

Podeu veure el debat en aquest vídeo.

1