“Ningún centralismo ha logrado lo que el centralismo de la civilización de consumo. El fascismo proponía un modelo, reaccionario y monumental, que luego se quedaba en letra muerta. Las culturas particulares (campesinas, subproletarias, obreras) seguían obedeciendo, imperturbables, a sus modelos antiguos. La represión se limitaba a obtener su adhesión de palabra. Hoy, por el contrario, la adhesión a los modelos propuestos por el Centro es total e incondicional. Se reniega de los modelos culturales reales. La abjuración es un hecho. Se puede decir, por tanto que la “tolerancia” de la ideología hedonista implantada por el nuevo poder es la peor de las represiones de la historia humana.” (Pier Paolo Pasolini, 1973, Escritos corsarios)
Autoretrat de Pasolini de 1965
Els darrers anys de la seva vida Pasolini es va convertir en un crític implacable de les transformacions de la societat italiana i europea, aparegudes amb l’extensió del capitalisme de consum i dels mitjans de comunicació de masses. Un procés que, al seu parer, conduïa cap a una perillosa homogeneïtzació cultural més potent i radical de la que hauria pogut somniar el feixisme. El miratge creat per l’accés a nous productes de consum, i a les noves formes de vida que se’n desprenien, tenia com a efecte la pèrdua de la consciència de classe, la creació d’un somni col·lectiu en el qual les classes tradicionalment desfavorides arribaven a creure’s semblants a les classes riques i dominants. I aquest, per a Pasolini, és el millor mecanisme de dominació.
Quaranta anys més tard, la societat de consum és un fet ineludible. Les formes de vida s’han transformat i adaptat a aquest nou model, acomplint-se així els pronòstics de Pasolini. Tanmateix, la crisi sistèmica dels darrers anys ha fet créixer les veus crítiques amb aquest model de vida. El daltabaix econòmic ha evaporat el miratge: els més rics han continuat on eren, mentre que les classes populars s’han vist empeses a una de les pitjors crisis en dècades.
En aquest context, la mirada crítica de Pasolini es torna més vigent que mai. A l’ombra del seu pensament, tornen preguntes clau per comprendre críticament el moment que estem vivint: com podem fer front a un model social i cultural que ha resultat ser només un joc de miralls? Quina subversió és possible avui? Què en queda de les cultures que han volgut mantenir-se al marge d’aquest procés? Quin pensament crític és possible en un context mediàtic que fagocita cultura i contracultura?
Per parlar de totes aquestes qüestions, el CCCB proposa el cicle de conferències “Pensar diferent. Pasolini i la crítica de la cultura dominant”, que tindrà lloc del 17 de juny al 9 de juliol. Comptarem amb la presència de filòsofs, artistes, poetes i escriptors que abordaran l’actualitat del pensament pasolinià i reflexionaran sobre com respondre avui a les preguntes que l’intel·lectual italià va posar sobre la taula ara fa quaranta anys.
Tindrem amb nosaltres a Alfredo Jaar, Miguel Morey, Gisela Llobet, Jordi Balló, Javier Pérez Andújar, Julià de Jòdar, Ingrid Guardiola, Martí Sales, Enric Casasses, Josep Maria Lluró, Carles Rebassa, Arnau Pons, Xavier Albertí i Dacia Maraini. Us convidem a participar en aquestes sessions i compartir amb tots ells el debat sobre com pensar diferent avui.
Podeu seguir totes les conferències d’aquest cicle per streaming i a Twitter amb l’etiqueta #PasoliniRoma.
