Peter Wagner: “El mecanisme de dominació i resistència a la dominació és el que ens ha portat progrés”

March 3rd, 2015 No Comments

El Debat de Barcelona d’aquest 2015 encara la recta final amb la conferència del sociòleg Peter Wagner, que situarà els conceptes de «progrés» i «modernitat» en el marc del lèxic polític actual i proposarà noves lectures i punts de vista per tal d’actualitzar-ne el sentit. L’entrevistem perquè ens avanci alguns dels temes de la conferència.

A la conferència del proper dilluns 9 de març revisaràs els conceptes polítics de ‘Progrés’ i ‘Modernitat’.
Parlaré del concepte de «progrés» en relació amb la «modernitat», començant per veure com les nostres societats occidentals han cregut fortament en el progrés durant els darrers dos segles, el progrés entès no només com una possibilitat, sinó com una cosa que passava: crèiem que la societat continuaria millorant. Les coses van anar així fins fa trenta o quaranta anys, i entre el 1979 i el 1989 alguna cosa va passar que ens va fer perdre la creença en el progrés. A la conferència explicaré quines són les raons d’aquesta pèrdua de confiança, i explicaré que com a societat tenim massa coses a millorar per rendir-nos i abandonar el concepte de «progrés». Hem d’intentar recuperar-lo, i probablement dotar-lo d’un nou sentit.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Entrevista a Bo Stråth

February 16th, 2015 No Comments

Després de les multitudinàries conferències d’Axel Honneth, Saskia Sassen i el debat sobre l’obra del filòsof Byung-Chul Han, el Debat de Barcelona 2015 continua replantejant-se el significat actual de grans conceptes polítics que utilitzem constantment. Bo Stråth, catedràtic emèrit d’Història nòrdica, europea i mundial a la Universitat d’Hèlsinki, prendrà la paraula per repensar i revisar els conceptes de ‘capitalisme’ i ‘benestar’. L’hem entrevistat perquè ens avanci els temes claus de la seva conferència, el proper dilluns 16 de febrer.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Byung-Chul Han i la societat del cansament

February 4th, 2015 1 Comment

Aquests darrers anys, el filòsof Byung-Chul Han s’ha convertit en una de les veus més llegides a Europa amb les seves anàlisis del fenomen de la fatiga a les nostres societats capitalistes i els seus símptomes associats, com ara la depressió i l’esgotament. Nascut a Seül i format a Berlín, Byung-Chul Han planteja la qüestió de com volem viure avui dia i què podem fer per contrarestar la pressió de les societats digitals basades en l’assoliment d’objectius. En aquest sentit, la síndrome de la fatiga és particularment virulenta a Corea del Sud, que en molt poc temps va passar de ser un país agrícola pobre a esdevenir un país industrial capdavanter. El seu llibre La sociedad del cansancio va prendre el pols d’Europa i de Corea del Sud l’any 2010, i les seves tesis crítiques amb la societat, expressades a La sociedad de la transparencia, La agonía de Eros, Psicopolítica o En el enjambre, ens ajuden considerablement a comprendre la nostra societat en l’era de l’autoexplotació, el neoliberalisme i la vigilància.

Davant la impossibilitat de comptar amb la presència de Byung-Chul Han, ja que el filòsof no fa aparicions públiques ni atén els mitjans de comunicació, el dilluns 9 de febrer estrenarem el documental «La societat del cansament – Byung-Chul Han a Seül / Berlín», de l’artista visual Isabella Gresser, que va acompanyar el filòsof durant les seves visites a Seül entre el 2012 i el 2014. Gresser entreteixeix les observacions cinematogràfiques, fotogràfiques i dibuixades que ha fet a Corea amb text parlat de Byung-Chul Han, fragments de conferències i altres materials, com ara una entrevista amb el famós director i productor coreà Park Chan-Wook o enregistraments de monjos d’un temple budista. Un tema central del documental és el del caminant, i la part de Berlín està estretament connectada amb la pel·lícula Der Himmel über Berlin (El cel sobre Berlín), escrita per Wim Wenders i Peter Handke, on Byung-Chul Han guia l’espectador per les intimitats del seu barri i les seves nostàlgiques peculiaritats autòctones.

Després de l’estrena del documental, iniciarem un debat sobre els conceptes d’«Individu i comunitat»  amb Fina Birulés, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona; Albert Lladó, periodista cultural; Manel Ollé, professor d’Història i cultura xinesa contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, i Isabella Gresser, artista visual.

«Individu i comunitat» és la tercera activitat del Debat de Barcelona d’aquest 2015, que, sota el títol de «Prendre la paraula», donarà veu a ponents com Axel Honneth, Saskia Sassen, Bo Stråth, Luc Boltanski, Montserrat Guibernau, Peter Wagner i Seyla Benhabib.

Si investigues, millor dir-te John que Jennifer

January 28th, 2015 No Comments
Working in Lab (MSA)

Treballant al laboratori (MSA)

En John i la Jennifer són biòlegs formats a la Universitat de Yale. Tenen currículums idèntics i ambdós han estat escollits per ocupar dues posicions iguals com a tècnics de laboratori. Ara, les seves credencials han de passar per les mans de 127 professors de biologia, química i física, que sobre el paper hauran de decidir-ne el sou. El que no saben és que es tracta de personatges inventats per un experiment d’aquesta mateixa universitat sobre diferències de gènere. Han creat la situació per veure quin és l’abast del biaix de gènere. La conclusió és clara: amb els mateixos mèrits, és millor dir-se John que Jennifer. Per a ella, proposen un salari brut anual 3720 dòlars inferior. L’estudi, publicat el 2012 a la revista PNAS, va ser liderat per una dona, Jo Handelsman, actualment directora de l’Oficina de Política Científica i Tecnologia de la Casa Blanca i, per tant, assessora en temes de ciència del president Obama.

Poques dones arriben on és ella perquè, malgrat els avenços, la ciència encara és sexista. Amb el mateix talent, sovint les dones cobren menys que els homes, tenen moltes més dificultats per prosperar, aconsegueixen menys beques i tenen més possibilitats d’acabar abandonant la seva carrera. I és així arreu del món. Les dones que dirigeixen grups de recerca encara són minoria. A les 48 universitats públiques espanyoles només hi ha tres dones rectores. I per ser rectora, primer cal ser catedràtica. A Espanya tan sols un 15% de les càtedres universitàries les ocupen dones.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Les sabates d’un altre i les paraules de la política

January 20th, 2015 No Comments

En els últims temps hem estat testimonis d’un doble moviment. D’una banda, paraules que semblaven arraconades en els plecs de la història han reaparegut amb força en el discurs públic. És el cas de «classe», per exemple, a la qual el radical augment de les desigualtats sembla haver retornat el potencial explicatiu, o de «comú» i «comunitat», que no només han recuperat el seu sentit original, sinó que han incorporat un ampli ventall de nous significats. En paral·lel, algunes de les paraules que tradicionalment havíem utilitzat per explicar i descriure el món semblen incapaces de retre compte avui dels canvis radicals que tots estem experimentant. Quan les utilitzem, ens fa el mateix efecte que quan ens posem la sabata d’una altra persona: són el perfecte contenidor d’un peu que, evidentment, no és el nostre.

En les últimes dècades, el món que coneixem s’ha transformat radicalment. Les formes tradicionals de fer política i les institucions democràtiques estan avui sota sospita i passen per una crisi de legitimitat sense precedents. S’hi sumen els canvis en escala, velocitat i perspectiva d’un món globalitzat, i les noves i desconcertants relacions entre identitat, poder, Estat i mercat. El decisiu desvetllament que ha suposat la crisi financera internacional sobre les condicions del capitalisme neoliberal, i la profunditat de les transformacions tecnològiques han ampliat, també, i en alguns casos forçat, els límits i les possibilitats de les paraules i les categories habituals. En aquest context, què passa amb les idees d’«igualtat», «llibertat», «sobirania», «ciutadania», «Estat», «treball», «capitalisme», «partit»? Serveixen encara, en la seva formulació habitual, per fer intel·ligible el món que compartim i per articular i coordinar el sentit de les nostres accions? Quins aspectes de la nostra experiència i del nostre entorn queden enfosquits i quins s’il·luminen quan les utilitzem? Quins nous sentits i perspectives hem d’incorporar per reenfocar, interpretar i reformular el nostre present polític?

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

12345...102030...»