Viquipedistes, apassionats del coneixement

October 4th, 2016 No Comments
  • El 8 d’octubre el CCCB celebra una viquimarató de Wikidata per endreçar el contingut relacionat amb Ramon Llull a l’enciclopèdia col·laborativa
  • Amb el repte «Making Africa» s’han creat més de cinc-cents articles sobre Cap Verd
Álex Hinojo durant el taller “Tot sobre Viquipèdia” al CCCB (C) Miquel Taverna, 2012

Cercar un concepte a Google i acabar en la Viquipèdia forma part de la rutina de la majoria dels internautes. L’enciclopèdia col·laborativa és un dels llocs web més consultats al món segons el rànquing de tràfic web Alexa. El nom de Wikipedia és una contracció de Wikiwiki, que vol dir «ràpid» en hawaià, i el sufix encyclopedia. El seu lema és «L’enciclopèdia lliure que qualsevol pot editar» i, segons paraules del seu cofundador Jimmy Wales, el projecte constitueix «un esforç per crear i distribuir una enciclopèdia lliure, de la més alta qualitat possible, a cada persona del planeta, en el seu idioma». Milers de persones arreu del món editen els seus continguts. Són els viquipedistes i fan possible que actualment hi hagi 291 edicions de la Wikipedia actives. Amb motiu de les col·laboracions entre l’Amical Wikimedia i el CCCB, entrevistem Àlex Hinojo, el seu director de projectes, per conèixer les motivacions d’aquests apassionats del coneixement.

Repte «Making Africa»: millorar la presència de Cap Verd a la Viquipèdia

Els participants del repte «Making Africa» van crear més de cinc-cents articles sobre Cap Verd a la Viquipèdia. Aquest concurs, que es va realitzar entre els dies 5 i 25 de juliol, tenia com a objectiu augmentar el màxim possible el nombre d’articles en català sobre aquest estat africà. Han estat una dotzena de voluntaris els qui s’han implicat en el projecte. Gràcies a ells, ara podem descobrir amb una senzilla cerca a la Viquipèdia que el bistec de tortuga és el plat tradicional d’aquestes illes o que el batuque és un gènere musical i de dansa originari de Cap Verd. El concurs també ha motivat alguns voluntaris a ampliar articles sobre Guinea Bissau i el Marroc.

L’Àfrica és un continent subrepresentat a la Wikipedia en general, així com a la Viquipèdia, la seva versió en català. Hi ha més articles sobre l’Antàrtida o territoris ficticis, com la Terra Mitjana o Discworld, que dels 53 països que integren el continent africà. Per a Àlex Hinojo aquest tipus d’activitats són una guspira per engrescar comunitats a participar en la Viquipèdia, una espurna per deixar un «pòsit que funcioni sol».

És l’Àfrica un continent subrepresentat a totes les edicions de la Wikipedia?

- A la Wikipedia en general, en tots els idiomes. I no només a la Viquipèdia. Si vas a qualsevol llibreria, trobaràs més continguts sobre literatura anglosaxona que sobre literatura africana.

«La Viquipèdia és com l’univers, sempre en moviment, encara que ens sembli que està quiet»

 

Hi ha menys de mil articles sobre l’Àfrica de producció pròpia geolocalitzada en el continent. Podríem dir que la producció d’entrades sobre el continent prové d’altres països?

- Això està canviant els darrers anys. Amb iniciatives com el concurs de «Making Africa» que hem fet amb vosaltres i projectes com WikiLovesAfricaWikiAfrica o fins i tot AfroCrowd, hi estem posant remei. A més, pot ser que hi hagi milers d’articles, però que aquests no estiguin geolocalitzats. A la Viquipèdia falta tanta feina per fer i tanta gent fent coses que mai no pots fer-ne una «foto fixa» ben definida. És com l’univers, sempre en moviment, encara que ens sembli que està quiet.

Mapa de Wikidata abril 2016

Per què el concurs d’Amical Wikimedia fou sobre Cap Verd i no un altre país?

- Per diversos motius. Volíem millorar articles sobre el continent, però no volíem fer un concurs massa genèric i vam pensar a ampliar tot el que poguéssim sobre un estat africà, posar-lo al mapa. I vam pensar en Cap Verd, l’estat més occidental d’Àfrica. Occidental geogràficament parlant. És un arxipèlag petit d’illes que mai no dibuixem quan pensem en el mapa d’Àfrica. Es podia fer un paral·lelisme fàcil entre «coses que estan fora del mapa». També perquè hi ha una comunitat d’estudiosos capverdians a la Universitat de Barcelona, per la qual cosa podíem trobar bibliografia en castellà/català i engrescar la gent.

Com s’han elaborat els articles? Són traduccions de l’anglès o altres idiomes majoritàriament?

-  Hi ha de tot. Moltes entrades han estat traduccions del francès, portuguès, anglès i/o castellà. Moltíssimes d’altres són de creació pròpia. Ara mateix hi ha continguts sobre Cap Verd que només estan en català.

Hi ha administradors que treballen verificant la informació?

- A la Viquipèdia tothom vigila a tothom. Tot lector és un potencial editor. Quan hi veus una errada, l’arregles. Funcionem amb una de les bases del mètode científic: desconfia de tot. Per això sempre cal posar referències, per validar la informació que els voluntaris estem afegint al projecte. Altres voluntaris, de manera aleatòria, revisen els continguts afegits. Ens vigilem entre tots. També hi ha un sistema de robots que detecten vandalismes i reverteixen aquest tipus d’edicions. La millor manera d’entendre com funciona és editant. Cerca un article que t’agradi, mira alguna frase que tingui una errada ortogràfica o informació obsoleta, prem editar i arregla-la. És molt fàcil col·laborar amb el projecte.

Ens pots parlar una mica dels viquipedistes? Quina motivació tenen?

- Són apassionats del coneixement. I del pensament crític. Si un sociòleg ve al CCCB, jo miro qui és a Internet. Si no trobo la seva biografia en català, la tradueixo de la Viquipèdia en un altre idioma. Així quan la propera persona cerqui el mateix nom, es trobarà l’article en català. Altres viquipedistes són més lletraferits i es dediquen a corregir faltes d’ortografia de tercers. També hi ha d’altres que ho fan per activisme lingüístic, per mantenir el català viu a la xarxa, o a fi què es conegui una història o una biografia determinada.

És com compartir els apunts amb una comunitat que saps que –si hi fas alguna cosa malament– t’ho arreglarà i completarà. I a més, que estarà disponible per a tothom de manera gratuïta. A tothom li agrada o li molesta alguna cosa; en comptes de fer una piulada i queixar-se, nosaltres fem un article el més complet possible, que intenti reflectir tots els punts de vista de la temàtica en qüestió. Els temes més polèmics solen ser els més complets, per l’equilibri de forces.

«És un voluntariat digital que es pot fer a casa, en pijama, i que té un impacte brutal per a les llibertats civils, per a la nostra llengua i la nostra societat en general»

Com animaries la gent a participar de les vostres propostes?

- Si els agrada el coneixement, si són curiosos, si s’ho passen teta jugant al Trivial Pursuit, que editin la Viquipèdia. Compartir el coneixement és de les millors coses que podem fer. És un voluntariat digital que es pot fer a casa, en pijama, i que té un impacte brutal per a les llibertats civils, per a la nostra llengua i la nostra societat en general. I ens calen moltes mans a fi què la suma de tot el coneixement humà estigui a l’abast de tothom de manera gratuïta i en la nostra llengua.

De l’«ars combinatoria» a Wikidata

Exposició «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria» (C) CCCB

La relació entre Amical Wikimedia i les institucions culturals és constant. A través del seu projecte GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums), pretenen difondre el contingut generat als museus, els arxius, les biblioteques i les institucions culturals d’arreu del món.

El CCCB aquest any també hi cooperarà en ampliar la Wikidata. Com explica Àlex Hinojo a l’article «Wikidata: la nova Pedra de Rosetta» al blog CCCB Lab, aquest projecte està cridat a convertir-se en el repositori central de dades obertes a escala mundial. L’exposició en curs «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’“ars combinatoria”», és un bon motiu per crear i ampliar les fitxes relacionades amb tota la producció bibliogràfica de Ramon Llull, amb la qual cosa millora la base de dades estructurada que hi ha darrere de la Viquipèdia. El 8 d’octubre se celebrarà la Viquimarató de Wikidata sobre Ramon Llull amb l’objectiu de promoure el llegat del geni mallorquí.

El blog CCCB Lab, nominat als GLAMi Awards del congrés Museums and the Web

April 4th, 2016 No Comments

Museums and the Web és una de les cites anuals per excel·lència de professionals del sector cultural d’arreu del món interessats en la recerca i la innovació. Se celebra des del 1997 en diverses ciutats dels Estats Units i Àsia i aplega gestors culturals, desenvolupadors, estudiants, investigadors, experts en tecnologia, etc., per presentar casos pràctics i tendències digitals.

Aquesta edició del congrés es celebra a Los Angeles. Thomas Pintaric. CC BY-SA

Museums and the Web s’ha convertit en una important xarxa de coneixement dels projectes museístics més rellevants dels darrers anys gràcies al fòrum professional online, les ponències que es presenten als congressos i els GLAMi Awards, abans coneguts com a Best of the Web. Aquests premis han canviat de nom perquè volen anar més enllà de la xarxa i premiar qualsevol projecte que s’emmarqui en l’àmbit de la innovació en galeries, biblioteques, arxius i museus, tal com indiquen les sigles en anglès GLAMi (Galleries/Libraries, Archives and Museums Innovations).

En la vintena edició del congrés Museums and the Web, que se celebra la primera setmana d’abril a Los Angeles, el blog CCCB Lab està nominat als premis GLAMi, juntament amb 95 projectes internacionals més. Els nominats representen interessants casos pràctics que il·lustren com treballen els museus amb l’educació, l’obertura d’arxius i col·leccions, la participació dels visitants, la relació amb els públics i la divulgació científica i cultural, entre altres temes.

El blog del CCCB Lab, una finestra a la innovació cultural

El blog CCCB Lab funciona des del 2009 com a finestra del departament del CCCB que està específicament dedicat a la investigació i la innovació en l’àmbit cultural. Al llarg dels anys s’ha anat consolidant com a magazín digital amb una línia editorial i d’art, i amb una comunitat professional de seguidors al darrere. Cada dimarts publica un article especialitzat sobre temes com ara les noves audiències, la ciència oberta, la transformació digital als museus, l’educació expandida, etc.

El blog podria aconseguir un premi GLAMi de dues maneres:

  • Per votació popular. Els membres registrats a la web de Museums and the Web poden votar fins al 7 d’abril del 2016.
  • A través d’un jurat, format per especialistes, que decideix quins són els projectes guanyadors, que es donaran a conèixer el 8 d’abril a Los Angeles.

L’any 2011 el CCCB ja va ser guardonat pel projecte expositiu «La ciutat dels horrors», i el 2009 el Museu Picasso i el MACBA van guanyar un dels premis, per la seva estratègia social media i per la Ràdio Web MACBA, respectivament. Podeu veure la llista dels guanyadors de totes les edicions de Museums and the Web a la Wikipedia. El blog és un dels quatre projectes espanyols que s’han presentat als premis, juntament amb el Museu Thyssen-Bornemisza, el Museu del Prado i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El CCCB participa a Museums and the Web Los Angeles

Aquest any el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona estarà present en l’edició de Los Angeles de Museums and the Web, gràcies a una beca que els patrocinadors de l’esdeveniment han concedit a Lucia Calvo, periodista i editora de continguts del web del Centre. Si finalment hi ha sort i el blog CCCB Lab resulta guanyador, ella serà l’encarregada de recollir el guardó.

El web del CCCB es renova

July 9th, 2015 No Comments

El mes de gener del 2013 em vaig convertir en la responsable del web del CCCB. Una tasca engrescadora i aterridora a la vegada que vaig assumir, això sí, amb molta il·lusió. No sóc una nadiua digital i per executar amb garanties aquesta nova empresa, calia que m’envoltés de persones que coneguessin l’entorn digital i em poguessin ajudar a l’hora de prendre decisions sobre aquest nou àmbit de la meva responsabilitat professional.

No vaig dubtar gens a formar el Consell Web del CCCB  -un grup de treball transversal, fluid, eficaç i alegre-, ni tampoc sobre qui l’havia d’integrar: la Sònia Aran, la Lucia Calvo, la Maria Farràs i l’Edgar Riu.

Home antiga

El primer que vam fer tots cinc va ser analitzar el web del CCCB. És imprescindible comptar amb una diagnosi abans de prendre cap decisió. El web, cal dir-ho ara i aquí, va ser impulsat per la nostra companya Teresa Roig i s’ha convertit en una eina operativa i molt ben valorada des del 2007 fins avui, quan ens animem a presentar-ne la renovació.

Ja en les primeres sessions de treball ens vam adonar de seguida que el web necessitava moltes millores. El món digital és tan supersònic que sis anys són una eternitat. Però el que havien de ser mers canvis ben aviat es va convertir en un evidència contundent: en necessitàvem una de nova.

Tot esmicolant, disseccionant i desconstruint l’arquitectura del web del CCCB, vam anar dibuixant una arquitectura paral·lela que s’adeia molt més a les noves necessitats. Però aquesta nova estructura havia de respondre a uns objectius. I aquesta va ser la primera fita que ens vam marcar.

Per què volíem renovar el web i quines finalitats desitjàvem cobrir? La resposta la vam obtenir després d’hores de feina i es pot resumir en els quatre punts següents:

1. Augment de les visites (virtuals i presencials) al CCCB. Per assolir-ho havíem de millorar l’arquitectura del web, interrelacionar-ne molt més els continguts, simplificar i clarificar la informació de servei, millorar el seu posicionament i presentar un disseny adaptatiu a tots els dispositius mòbils.

2. Potenciar els continguts propis reconvertint un web-agenda en un web que donés més visibilitat als diferents tipus de continguts i que revaloritzés l’arxiu.

3. Millora de la imatge corporativa i de la transparència del web CCCB simplificant els textos corporatius, unificant els canals de contacte amb el públic i creant una imatge unitària, senzilla i clara, a partir del nou logotip del CCCB.

4. Augment dels ingressos del CCCB mitjançant l’increment i la visibilització de la venda online d’entrades, l’increment dels Amics CCCB i l’increment i la visibilització del lloguer dels espais del CCCB.

Teníem el què i el perquè de la renovació del web. Ara ens calia establir el full de ruta. En primer lloc necessitàvem la complicitat de la direcció, que vam trobar immediatament en l’aleshores director del centre, Marçal Sintes, i la sotsdirectora, Elisenda Poch. Va ser l’Elisenda qui va donar prioritat absoluta al projecte, qui va posar a la nostra disposició l’equip de Sistemes, amb en Gerard Bel al capdavant, i qui hi va assignar un pressupost idoni.

Home nova

Els fonaments estaven assentats i segurs, i ja podíem començar a construir l’edifici a sobre. Era el moment, també, de contractar bons professionals externs que ens garantissin els resultats que buscàvem. Va ser així com ens vam decantar per l’equip de dissenyadors DOMO-A, l’empresa LaMagnética perquè fes una analítica SEO i garantís el bon posicionament de la nova web als cercadors, com ara Google, i, finalment, l’empresa d’usabilitat Estudio Torres Burriel que havia de garantir que les decisions preses facilitessin la navegació dels usuaris pel web.

Darrere la seva feina s’iniciava l’adequació del gestor de continguts. Començar de zero amb un nou gestor estava fora del nostre pressupost, però sí que era necessari adaptar a la nova arquitectura el  gestor creat el 2007 per l’empresa Inte. I aquest ajust programàtic l’ha dut a terme l’empresa Sonicon de la mà de l’Adrià Vila i el David Berruezo.

Mentrestant, el dia a dia dins del CCCB l’han capitanejat l’Iñaki Sainz, nou cap de Sistemes del Centre, escortat per Edgar Riu i la Lucia Calvo, els webmasters del projecte. Més endavant la Rosa Puig ha agafat el comandament dels textos estàtics del web i ha substituït la Lucia, de baixa per maternitat.

Dos anys i mig després d’assumir el repte del web del CCCB, la seva renovació és una realitat. El projecte ja és un fet i, per tant, ja no pertany als qui n’hem estat guies i mentors. Ara el relleu l’agafa tot l’equip del Centre, que és qui n’ha de tenir cura.

Però el web del CCCB, sobretot, pertany al usuaris. Aquesta renovació ha de facilitar la navegació i la cerca de continguts. Ha de destacar la informació d’agenda i de servei. Ha de ser més clara, més gràfica, més relacional, més transparent. I ha de ser un web responsive que es pugui consultar des de qualsevol dispositiu mòbil. En definitiva, ha de ser l’instrument que permeti que el CCCB continuï sent un referent dels centres culturals del segle XXI a Barcelona, Catalunya i el món.

Mònica Muñoz-Castanyer és la Cap del servei de Premsa i Web.

#MuseumWeek, un aprenentatge i un divertiment

April 2nd, 2014 No Comments

Hem de reconèixer que quan ens van proposar formar part de #MuseumWeek no les teníem totes. Implicava molta feina prèvia i, sobretot, un manteniment de les xarxes que anava més enllà de la nostra feina habitual. Però vam decidir afegir-nos a la iniciativa perquè vam pensar que ho devíem als nostres seguidors: durant una setmana, ens posàvem al seu servei per respondre als seus dubtes, compartir les seves experiències, fer-los regals i interactuar d’una manera més personal amb ells.

Una setmana abans, vam començar a recollir la informació. Ens vam reunir amb diversos departaments: el de comunicació, responsable de la campanya #AnimalsCreatius (creada per promocionar els 20 anys del CCCB), que va ser el tema de la tercera jornada; el d’exposicions, que guardava tots els secrets de l’exposició «Metamorfosis», i el Centre de Documentació i Debat, on ho saben tot del CCCB. Vam recórrer tots els racons, del laboratori de revelat de les pel·lícules Xcèntric al terrat, des d’on vam fer un dels tuits. Vam revisar els arxius de fotografies antigues i vam fer un seguiment dia a dia de l’exposició sobre Starewitch, Švankmajer i els germans Quay per documentar el procés… Tal i com vam explicar en un post anterior, els dos primers dies de #MuseumWeek els vam dedicar a l’#ExpoMetamorfosis, mentre que els tres restants van estar dedicats al centre, als 20 anys, a les curiositats i a la història.

En els següents enllaços trobareu el resum en format Storify de cadascun dels dies d’aquest experiment. Hem intentar recollir un ampli ventall d’opinions i comentaris i reflectir així el que han estat aquests cinc dies d’intens intercanvi social. I és que per a nosaltres, l’experiència #MuseumWeek ha estat també molt enriquidora. Ens ha obligat a treballar en xarxa entre diferents departaments per tal d’elaborar els continguts. I ens ha permès descobrir fets oblidats del centre, com els seus orígens, i desenvolupar la nostra creativitat a l’hora de plantejar la tercera jornada, dedicada, precisament, als #AnimalsCreatius.

Però, per damunt de tot, #MuseumWeek ha estat un diàleg amb els nostres seguidors. Els seus comentaris i preguntes ens han permès copsar el seu interès per les nostres activitats i la seva curiositat pel mateix centre. Entre el dilluns 24 i el divendres 28 de març, més de 90 persones s’han afegit al nostre grup de seguidors a Twitter: el soroll que hem fet a la xarxa ens ha servit, també, per aconseguir nous amics. No era el nostre objectiu, esclar, però és agradable veure que, dia a dia, la nostra feina atrau a més persones.

Storify #MuseumWeek Day 1: #Adayinthelife

Storify #MuseumWeek Day 2: #TestYourKnowledge

Storify #MuseumWeek Day 3: #MuseumMemories

Storify #MuseumWeek Day 4: #BehindTheArt

Storify #MuseumWeek Day 5: #Sabiesque

I a vosaltres, què us ha semblat l’experiència #MuseumWeek?

Lucia Calvo i Eva Rexach hem estat darrera de la iniciativa #MuseumSelfie

#MuseumWeek, un experiment interactiu

March 13th, 2014 No Comments

 

Participa amb nosaltres en la iniciativa de Twitter per compartir històries #CCCB20anys i conèixer curiositats i anècdotes del nostre centre

Per primera vegada, i perquè serveixi de precedent, #MuseumWeek unirà una vintena de museus espanyols i més de 200 centres culturals de tot Europa en una iniciativa que té com a objectiu acostar la cultura a través de Twitter. Serà la setmana del 24 al 28 de març, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà un dels escenaris virtuals on es desenvoluparà aquesta proposta.

Cada dia de la setmana estarà dedicat a un tema, que permetrà aprofundir en dos grans esdeveniments que tenen lloc al CCCB: la inauguració de l’exposició «Metamorfosis» i la celebració dels 20 anys del CCCB, que s’engloba sota la campanya #CCCB20anys i Animals Creatius. I alhora, cadascun dels temes servirà per explicar aspectes determinats de l’esdeveniment en qüestió.

#MuseumWeek omplirà la xarxa de comentaris, anècdotes, preguntes i respostes. Oferirà premis als participants, compartirà coneixement i experiències i esdevindrà un punt de trobada per als amants de l’art i la cultura. Els museus obriran les seves portes a través de Twitter, per oferir una imatge inèdita o poc coneguda dels seus espais i les seves activitats… I, també, permetrà descobrir els Animals Creatius que hi ha al centre!

La setmana s’estructurarà de la següent manera:

Dilluns 24: A day in the life

Sota aquest títol s’engloben totes les històries que succeeixen al centre el dia abans de la inauguració d’una exposició. Com treballa la comissària perquè tot estigui en ordre; com s’organitza el coordinador de la mostra; què fa el departament de premsa; els últims retocs a l’espai expositiu… «Un dia en la vida d’una exposició» permetrà conèixer el que habitualment no s’ensenya.

Dimarts 25: Test your knowledge

Coincidint pròpiament amb la inauguració de «Metamorfosis», es proposaran als seguidors diverses preguntes relacionades amb l’exposició i els seus protagonistes, els germans Quay, Jan Švankmajer i Ladislas Starewitch. L’objectiu no és tant posar a prova els internautes com donar a conèixer anècdotes i fets curiosos sobre l’exposició, una de les mostres de l’any al CCCB. Els participants, a més, podran guanyar diversos premis.

Dimecres 26: Your story

El febrer de 2014 el CCCB ha fet 20 anys i estem plens d’històries i d’anècdotes tant dels treballadors com del públic que ha compartit amb nosaltres alguns moments molt especials. Celebrem els nostres 20 anys com a animals creatius, i dimecres us volem presentar els creatius que formem el CCCB. Però volem també que ens expliquis les teves històries, els teus records, les exposicions que més t’han agradat. Hi haurà premis, doncs tenim marxandatge dels Animals Creatius per a regalar a qui participi!

Dijous 27: Buildings behind the art

Encara amb la temàtica de l’aniversari, dijous estarà dedicat al CCCB com a equipament cultural. Recuperarem imatges antigues de la Casa de la Caritat, mostrarem espais desconeguts per al gran públic, donarem a conèixer històries del centre… En definitiva: què s’amaga rere aquest edifici del segle xviii?

Divendres 28: Ask the expert

La proposta de #MuseumWeek per divendres està dedicada als experts, però nosaltres donarem la volta al concepte i convertirem el públic en un expert sobre el CCCB. I com ho farem? Sota l’etiqueta #sabiesque, anirem donant píndoles informatives que tota persona de cultura ha de saber per convertir-se en una experta en el nostre centre.

Us animeu a formar part de la setmana dels museus?

12345...10...»