Gianni Borgna, com una novel·la

February 26th, 2014 No Comments

Aquest mes de febrer va morir el professor Gianni Borgna, comissari de l’exposició Pasolini Roma juntament amb Jordi Balló i Alain Bergala. Jordi Balló ha escrit aquest obituari en record del seu company de projecte.

Gianni Borgna

Quan vam tenir la idea, amb Josep Ramoneda, de fer una exposició que relacionés Pasolini amb la ciutat de Roma, ens vam posar immediatament en contacte amb Gianni Borgna. Sabíem que havia estat amic i col·laborador del cineasta i sabíem també de la gran activitat que havia mantingut en el camp de la política cultural quan va fer d’assessor municipal, i regional, en els primers ajuntaments d’esquerra a la ciutat romana. El seu entusiasme pel projecte ens va donar totes les garanties que ens disposàvem a fer una cosa diferent i original respecte a altres mostres que ja s’havien fet sobre Pasolini, en les quals el mateix Gianni havia estat implicat en alguns casos. Des del primer moment, Gianni va pensar a concebre l’exposició «come un romanzo…» i que havia de començar amb l’arribada amb tren de Pasolini i la seva mare a Roma, el gener del 1950, fugint de la intolerància política i sexual que havia patit a Casarsa.

A mesura que el projecte avançava i s’anava fent més internacional, el Gianni va viure amb una il·lusió especial saber que l’exposició es presentaria també a París, a Roma i a Berlín. També va viure amb una gran complicitat la integració d’un altre comissari, Alain Bergala, una decisió que va convertir el procés creatiu en un constant intercanvi enriquidor de punts de vista, que sempre va cultivar amb una finor exquisida. En el seu pròleg a la versió francesa del catàleg de l’exposició, el director de la Cinemathèque Française, Serge Toubiana, recorda amb detall la manera com Gianni Borgna ens va conduir físicament per la reconstrucció geogràfica de la Roma pasoliniana, especialment per la darrera nit de la vida del poeta, des de la Piazza della Repubblica fins a la platja d’Òstia on va ser assassinat. I la manera emocional, contundent i amb profund coneixement de causa, com Gianni ens anava explicant les implicacions polítiques d’aquella mort brutal. Com ja recordava Serge en aquell text, cap dels que vam tenir la sort de ser-hi presents no oblidarem mai aquelles sessions a Roma, on vam comprendre la profunda relació de l’artista amb els centres neuràlgics de la seva cultura, de les borgate, als diferents barris on havia rodat i viscut, fins als llocs de trobada amb els altres intel·lectuals romans.

Ben aviat vam entendre també el que significava Gianni Borgna per a la cultura romana, com era estimat per gent molt diversa que li agraïa el despertar cultural que havia impulsat en el temps de les seves responsabilitats polítiques al costat de Rutelli, de Veltroni o del mateix president de la República, Giorgio Napolitano, polítics que aquests dies han expressat el seu condol i han manifestat la profunda pèrdua que significa la seva mort. De les entrevistes que el Gianni va fer a Dacia Maraini, a Ennio Morricone i a Ninetto Davoli contingudes en el catàleg de Pasolini Roma, se’n pot deduir perfectament l’abast de la seva cultura humanista i al mateix temps la càlida confiança amb tota la gent que va participar de les complicitats traçades en els temps de la resistència cultural romana.

A tots els que hem treballat amb ell ens dol molt especialment que la seva mort s’hagi produït dos mesos abans de la inauguració de Pasolini Roma al Palazzo delle Esposizioni de Roma, perquè aquest era un plaer anticipador que ell conservava amb especial il·lusió. Havia supervisat l’adaptació de l’exposició en aquell espai amb molt d’entusiasme, tot i avisar de la importància del pròleg, del fet que la gent entengués la manera ombrívola però a la vegada esperançada amb què Pasolini va arribar a la ciutat romana, que el poeta havia de transformar absolutament en la seva pròpia narrativitat. El Gianni ens havia fet entendre justament això, que Pasolini havia portat els intel·lectuals romans a descobrir una ciutat diferent, que era allà, amb tot el seu potencial transformador.

Aquest dia inaugural del 15 d’abril el Gianni no hi serà, però si alguna cosa hem après d’un procés com aquest és que hi ha morts que són germinals, i que l’empremta que deixen en un procés cultural esdevé inesborrable. Gianni Borgna ens ha fet participar, des de Barcelona, d’un projecte europeu, d’una Itàlia que hem sentit més propera que mai. Són vides així les que et fan comprendre què vol dir el patrimoni comú, el del pensament, la intel·ligència i l’amistat.

Leave a Reply