Què preparem al CCCB per al 2017: avanç de la programació

December 20th, 2016 No Comments

Arriba un nou any i és el moment de presentar-vos què s’està cuinant al Centre de Cultura Contemporània, en què estem treballant els diferents equips de programació i quins són els temes i els protagonistes dels debats, el cinema, les projeccions audiovisuals, les exposicions i els festivals del 2017.

Ens espera una nova temporada d’activitats marcada per una idea central, present en tot el programa: la reflexió sobre el canvi. Obriu les agendes i preneu nota!

Debats sobre el canvi en el present

Conferència de Judit Butler © CCCB. Miquel Taverna, 2015

Comencem l’any amb un gran debat sobre Europa, un continent que viu un dels moments més crítics de la seva història política, amb la crisi humanitària dels refugiats i l’ascens dels autoritarismes i la xenofòbia.

Els debats i la reflexió humanística i filosòfica sobre el present s’expandeixen durant la resta de l’any amb cicles de conferències sobre la idea de revolució i la seva força en l’actualitat, sobre el paper de Rússia al món en el centenari de la Revolució d’Octubre, sobre el suïcidi (primera causa de mort no natural entre els joves a Catalunya) i sobre la intimitat en un moment que la tecnologia ha penetrat totes les esferes de la nostra vida.

El canvi climàtic des de la cultura

La tercera cultura, la línia de programació que entrecreua art, ciència i disseny, serà ben present en debats com «Tecnologia, sobirania i globalització», una sèrie de conferències dirigides per Evgeny Morozov. El compositor Brian Eno és un dels primers ponents confirmats.

La reflexió crítica al voltant del canvi climàtic i la destrucció del planeta és un dels grans temes de l’any, que abordem a l’exposició «Després de la fi del món». La mostra, comissariada per José Luis de Vicente, presentarà projectes i visions multidisciplinaris que ens permetran fer-nos una idea bastant realista sobre com seran les nostres vides i el món en un futur no gaire llunyà (any 2050). L’edició d’enguany del Premi Internacional a la Innnovació Cultural tindrà en compte precisament les propostes culturals que ofereixin solucions imaginatives i eficaces al canvi climàtic. El projecte guanyador formarà part de l’exposició «Després de la fi del món».

2017, any literari al CCCB

El Pati de les Dones durant el festival Kosmopolis © CCCB. Miquel Taverna, 2013

Literatura amplificada:Torna Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada,que celebra la seva novena edició. Sota el lema  «Quan tot canvia», el festival literari presenta un programa de cinc dies que aplega autors consagrats i noves veus per tractar alguns dels principals desafiaments de la cultura i la literatura en la seva concepció més oberta. John BanvilleKim Stanley Robinson, Jean EchenozSophie Divry, Orna Donath, Pierre Lemaitre, Jo Nesbø, Marta Sanz o Alicia Kopf són alguns dels noms de Kosmopolis 2017.

Uns dies abans que arrenqui Kosmopolis, inaugurarem l’exposició «Fenomen fotollibre», una mostra sobre la relació entre la fotografia i les publicacions en paper que compta amb un grup de comissaris de luxe: Gerry Badger, Horacio Fernández, Ryuichi Kaneko, Erik Kessels, Irene de Mendoza, Moritz Neumüller, Martin Parr, Markus Schaden, Frederic Lezmi

Ja al mes de maig arribarà la sisena edició del Primera Persona, un altre dels festivals produïts íntegrament pel CCCB. Al Primera Persona són protagonistes la literatura, la música i el relat autobiogràfic.


Les dones tenim molt a dir

L’escriptora Taiye Selasi durant Kosmopolis 2015. © CCCB. Carlos Cazurro, 2015

«Les dones bones van al cel i les dolentes a tot arreu». Aquesta frase, atribuïda a l’actriu Mae West, inspira la programació del cinema a la fresca Gandules d’aquest agost. Sota el títol «Malvades i indòmites de cinema», projectarem pel·lícules que ens facin pensar en els personatges femenins que han inundat les pantalles de cinema al llarg de la història. María Castejón Leorza, crítica de cinema que forma part de l’equip de la revista Pikara Magazin, serà la comissària del cicle.

El festival Kosmopolis també té previst abordar  la literatura feta per dones com un dels temes centrals de l’edició d’enguany.


15 anys de cinema experimental

El 2017 Xcèntric, el cinema del CCCB, celebra els quinze anys. Xcèntric estrena una temporada d’aniversari amb un programa de pel·lícules inèdites de Val del Omar i un concert del Niño de Elche. També publicarà nova web i un llibre dedicat als autors fonamentals del cine experimental.

El CCCB continuarà col·laborant amb festivals consolidats com L’Alternativa, DOCSBarcelona, Miniput i la Mostra Internacional de Films de Dones, i també amb propostes més joves, com el D’A i el Serielizados Fest.

El projecte Soy Cámara online continuarà experimentant amb el gènere del videoassaig sobre temes d’actualitat i de la programació del CCCB. Com a novetat, aquest any comença un programa de presentacions en directe, que arrenca amb la projecció d’Hypernormalisation, l’últim documental d’Adam Curtis.


Si voleu llegir més sobre el programa 2017 del CCCB, podeu descarregar-lo aquí.

Els Premis Nobel de Literatura que han passat pel CCCB

May 17th, 2016 No Comments

L’interès del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona en la literatura està ben present en la programació, des de les exposicions fins als debats, les activitats performatives com el Poetry Slam o festivals tan consolidats com Kosmopolis, Primera Persona i Món Llibre. El CCCB és territori d’escriptors i aquesta primavera hi han aterrat i hi aterraran autors tan interessants com Juan Marsé, Jordi Puntí, Renata Adler, John Irving, Don DeLillo i Svetlana Aleksiévitx. Aprofitant la visita de la Premi Nobel de Literatura 2015, fem una mica d’arqueologia en el nostre arxiu i recordem altres escriptors que han passat pel CCCB que també han guanyat el prestigiós guardó.

Svetlana Aleksiévitx. Premi Nobel de Literatura 2015. Va venir al CCCB  l’any 2006 a parlar d’estereotips en la prosa femenina.  i el maig de 2016 va participar en una conversa amb l’escriptor Francesc Serés.

Herta Müller. Premi Nobel de Literatura 2009. Visita el CCCB el juny del 2012. Imparteix la conferència «La llengua i la pàtria» i conversa amb la traductora i crítica literària Cecilia Dreymüller. Amb motiu de la seva presència al Centre li vam dedicar una exposició de petit format, «Herta Müller: El cercle viciós de les paraules».

Orhan Pamuk. Premi Nobel de Literatura 2006. Visita el CCCB el gener del 2010. L’escriptor turc imparteix una interessant conferència sobre el futur dels museus i de les novel·les.

J. M. Coetzee. Premi Nobel de Literatura 2003. Visita virtualment el CCCB l’octubre del 2008. L’autor sud-africà va llegir alguns fragments del seu llibre Diari d’un mal any en exclusiva per al festival de literatura Kosmopolis.

Gao Xingjian. Premi Nobel de Literatura 2000. Visita el CCCB l’octubre del 2008. L’escriptor xinès va parlar sobre la raó de ser de la literatura i els sacrificis que implica la defensa de la llibertat creativa davant dels abusos del poder polític o mediàtic. El CCCB també li va dedicar una exposició i un programa de televisió, Soy Cámara. El mundo de Gao.

Mario Vargas Llosa. Premi Nobel de Literatura 2010. Visita el CCCB l’octubre del 2004. Vargas Llosa va impartir la conferència «Les guerres del segle XXI».

El CCCB, un centre compromès amb la literatura

January 27th, 2016 1 Comment

Des de l’11 de desembre de 2015, Barcelona forma part de la xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en l’àmbit de la literatura. Juntament amb Bagdad (Iraq), Ljubljana (Eslovènia), Lviv (Ucraïna), Montevideo (Uruguai), Nottingham (Anglaterra), Óbidos (Portugal), Tartu (Estònia) i Ulyanovsk (Rússia), Barcelona ja té el reconeixement oficial d’una realitat que fa molt de temps que és palpable al carrer.

La literatura és un dels objectius primordials del CCCB i forma part dels seus principis fundacionals: «El CCCB és un espai per a la creació, la investigació, la divulgació i el debat de la cultura contemporània on les arts visuals, la literatura, la filosofia, el cinema, la música, les arts escèniques i l’activitat transmèdia s’interconnecten en un programa interdisciplinari». La literatura és, per tant, un dels temes que ha protagonitzat més exposicions i activitats en els vint anys d’història de la institució.

K15 // Martín Caparrós i Jon Lee Anderson © CCCB, Carlos Cazurro, 2015

El 1995, només un any després de la inauguració, el CCCB va presentar l’exposició El Dublín de James Joyce, la primera d’una sèrie dedicada a les ciutats i els escriptors vinculats a elles. Després de Dublín, el cicle va seguir amb Les Lisboes de Pessoa (1997), La ciutat de K. Praga i Kafka (1999) i Cosmópolis. Borges i Buenos Aires (2002). Totes aquestes exposicions anaven més enllà de l’escriptura per relacionar l’obra dels autors amb els seus paisatges literaris i personals, per descobrir com les ciutats que habitaven eren protagonistes directes o indirectes de les seves obres. A La Trieste de Magris (2011), la ciutat italiana servia de recorregut físic per a l’obra de l’escriptor italià; amb Pasolini Roma (2013), el cineasta es trobava amb l’escriptor per reivindicar el seu paper més crític, i l’Arxiu Bolaño (2013) recordava el pas de l’escriptor xilè per Blanes, Girona i Barcelona a través d’un recorregut detectivesc que els visitants havien de resoldre, en una mena de «metaexposició» que permetia descobrir relacions i pistes dins la mateixa obra de l’autor de Los detectives salvajes.

Arxiu Bolaño. 1977-2003 © Lidia González Alija, 2013

També han estat objecte d’exposició i de debat autors com Calders (Els miralls de la ficció, 2000), Espriu (He mirat aquesta terra, 2013), W.G. Sebald (Les variacions Sebald, 2015, una mostra que relacionava els passejos de l’autor alemany amb l’art contemporani), Julio Cortázar (Viatges, imatges i altres territoris, 2004), Federico García Lorca (1998) i J.G. Ballard (Autòpsia del nou mil·leni, 2008).

Espriu. He mirat aquesta terra © La Fotogràfica, 2014

Va ser l’exposició dedicada a Borges la que va donar nom al festival de literatura amplificada Kosmopolis, que va celebrar la primera edició al desembre del 2002 i, puntualment cada dos anys (amb algunes excepcions: el 2005 se’n va fer una d’especial coincidint amb l’Any del Llibre i la Lectura i el 400è aniversari de la publicació del Quixot), ha reunit alguns dels millors autors de la literatura mundial, entre ells diversos premis Nobel, Cervantes i Príncep d’Astúries, com Juan Marsé, Gao Xingjian, Claudio Magris, J.M. Coetzee, Tzvetan Tódorov, Amos Oz, Ismail Kadaré, Mario Vargas Llosa i Svetlana Alexiévitx. Kosmopolis porta el subtítol de «literatura amplificada», perquè és més que un festival de literatura, perquè els temes de cada edició es relacionen entre ells, perquè l’escriptura, la ciència, el còmic, la paraula escrita i oral, la música i el teatre formen part d’una programació que explora les lletres des de perspectives molt diverses. I perquè no se centra en una única expressió literària, sinó que les engloba totes. Per tot això, ens atreviríem a dir que Kosmopolis és l’únic festival que es fa a Barcelona de literatura entesa en el seu sentit més ampli, ja que altres trobades, com BCNegra o Barcelona Poesia, es troben dins l’àmbit de la literatura especialitzada en el gènere negre i la poesia, respectivament.

K04 // Mario Vargas Llosa © CCCB, Susana Gelida, 2004

Més enllà de les exposicions, el CCCB també ha acollit presentacions de llibres, cursos, actes d’homenatge i conferències d’autors d’arreu. Per exemple, per anomenar-ne només alguns: Paul Auster va presentar el seu Diari d’hivern el 2012; Erri de Luca va parlar de la Mediterrània; Amin Maalouf va debatre sobre identitat i memòria; Orhan Pamuk va reflexionar sobre el futur del museu i la literatura; Herta Müller va presentar una exposició de petit format sobre la seva obra; Salman Rushdie ens va explicar per què vivim en l’era de l’estranyesa, i Jonathan Safran Foer va reivindicar la necessitat de no menjar animals.

K15 // Salman Rushdie i Rodrigo Fresán © CCCB, Miquel Taverna, 2015

Som conscients que la millor manera d’estimular l’interès per la literatura és fer-ho des de l’educació, per això ens sumem a iniciatives com Món Llibre i el festival de literatures i art infantil i juvenil FLIC, dues festes de les lletres que acollim a l’abril i al gener, respectivament, i que se centren en el públic més jove a través de propostes educatives, teatre, actuacions musicals i jocs. I és que els petits lectors poden esdevenir grans lectors i, per tant, són també un públic que pot créixer amb nosaltres. 

Aquest 2016 es commemoren els set-cents anys de la mort de Ramon Llull i al llarg de l’any se celebraran diverses activitats relacionades amb l’escriptor, filòsof, teòleg, professor i missioner. Al CCCB ens hi sumarem amb l’exposició, La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria, que ofereix una nova perspectiva al voltant de la seva obra. Però no és ni el primer ni l’últim aniversari que celebrem al centre: també hem recordat J.V. Foix amb el recital FestFoix. 25 anys amb/sense Foix; hem acollit un homenatge a Joan Vinyoli en els trenta anys de la seva mort, Passeig d’aniversari. Tribut a Joan Vinyoli, i Raimon va llegir textos de Joan Fuster en l’efemèride del 2012 que commemorava els noranta anys del seu naixement i els cinquanta de la publicació de la seva obra cabdal, Nosaltres, els valencians. També celebrem, des de fa tres anys, el Dia Orwell; un cop al mes acollim una trobada dedicada a la paraula oral, PoetrySlam, i regularment els Amics del CCCB participen en el Klub de lectura dirigit pel periodista i escriptor Antonio Lozano. A més, des del 2013, el CCCB forma part de la plataforma Literature Across Frontiers, que promociona la literatura i la traducció en llengües minoritàries i de la qual formen part festivals literaris de llocs tan diversos com Turquia, Polònia, el Regne Unit, Croàcia, Noruega, Portugal o Eslovènia.

A banda de Llull, la programació literària d’aquest 2016 ha tornat a estar farcida de cites importants. Kosmopolis continuarà oferint mensualment una programació d’ampli espectre que servirà com a avançament del festival del 2017. Per exemple, hem  rebut els escriptors nordamericans John Irving i Don DeLillo i al novembre acollirem l’Eurocon, la trobada de literatura de ciència-ficció més important d’Europa. Sense oblidar els participants del festival Primera Persona, que el passat mes de maig ens va portar autors com Renata Adler, Juan Marsé, Carlos Zanón, James Rhodes i Jordi Puntí.

Primera Persona 2015. L’escriptora Caitlin Moran i la periodista Marta Salicrú © CCCB, Miquel Taverna, 2015

Amb tots aquests antecedents, la candidatura de Barcelona com a Ciutat Literària era un projecte al qual el centre es va dedicar amb entusiasme i amb el convenciment que era un reconeixement que Barcelona es mereixia des de feia temps. Ara, amb aquest títol honorífic, la ciutat entra de ple en la lliga de les ciutats creatives mundials, i el CCCB continuarà estant en primera línia defensant la literatura com una de les belles arts. Perquè, tal com defineixen els principis de Kosmopolis, la literatura és «l’únic discurs que no intenta modelar un món amb fonaments absoluts, fronteres disciplinàries o cotilles ideològiques».

#MuseumWeek, un experiment interactiu

March 13th, 2014 No Comments

 

Participa amb nosaltres en la iniciativa de Twitter per compartir històries #CCCB20anys i conèixer curiositats i anècdotes del nostre centre

Per primera vegada, i perquè serveixi de precedent, #MuseumWeek unirà una vintena de museus espanyols i més de 200 centres culturals de tot Europa en una iniciativa que té com a objectiu acostar la cultura a través de Twitter. Serà la setmana del 24 al 28 de març, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà un dels escenaris virtuals on es desenvoluparà aquesta proposta.

Cada dia de la setmana estarà dedicat a un tema, que permetrà aprofundir en dos grans esdeveniments que tenen lloc al CCCB: la inauguració de l’exposició «Metamorfosis» i la celebració dels 20 anys del CCCB, que s’engloba sota la campanya #CCCB20anys i Animals Creatius. I alhora, cadascun dels temes servirà per explicar aspectes determinats de l’esdeveniment en qüestió.

#MuseumWeek omplirà la xarxa de comentaris, anècdotes, preguntes i respostes. Oferirà premis als participants, compartirà coneixement i experiències i esdevindrà un punt de trobada per als amants de l’art i la cultura. Els museus obriran les seves portes a través de Twitter, per oferir una imatge inèdita o poc coneguda dels seus espais i les seves activitats… I, també, permetrà descobrir els Animals Creatius que hi ha al centre!

La setmana s’estructurarà de la següent manera:

Dilluns 24: A day in the life

Sota aquest títol s’engloben totes les històries que succeeixen al centre el dia abans de la inauguració d’una exposició. Com treballa la comissària perquè tot estigui en ordre; com s’organitza el coordinador de la mostra; què fa el departament de premsa; els últims retocs a l’espai expositiu… «Un dia en la vida d’una exposició» permetrà conèixer el que habitualment no s’ensenya.

Dimarts 25: Test your knowledge

Coincidint pròpiament amb la inauguració de «Metamorfosis», es proposaran als seguidors diverses preguntes relacionades amb l’exposició i els seus protagonistes, els germans Quay, Jan Švankmajer i Ladislas Starewitch. L’objectiu no és tant posar a prova els internautes com donar a conèixer anècdotes i fets curiosos sobre l’exposició, una de les mostres de l’any al CCCB. Els participants, a més, podran guanyar diversos premis.

Dimecres 26: Your story

El febrer de 2014 el CCCB ha fet 20 anys i estem plens d’històries i d’anècdotes tant dels treballadors com del públic que ha compartit amb nosaltres alguns moments molt especials. Celebrem els nostres 20 anys com a animals creatius, i dimecres us volem presentar els creatius que formem el CCCB. Però volem també que ens expliquis les teves històries, els teus records, les exposicions que més t’han agradat. Hi haurà premis, doncs tenim marxandatge dels Animals Creatius per a regalar a qui participi!

Dijous 27: Buildings behind the art

Encara amb la temàtica de l’aniversari, dijous estarà dedicat al CCCB com a equipament cultural. Recuperarem imatges antigues de la Casa de la Caritat, mostrarem espais desconeguts per al gran públic, donarem a conèixer històries del centre… En definitiva: què s’amaga rere aquest edifici del segle xviii?

Divendres 28: Ask the expert

La proposta de #MuseumWeek per divendres està dedicada als experts, però nosaltres donarem la volta al concepte i convertirem el públic en un expert sobre el CCCB. I com ho farem? Sota l’etiqueta #sabiesque, anirem donant píndoles informatives que tota persona de cultura ha de saber per convertir-se en una experta en el nostre centre.

Us animeu a formar part de la setmana dels museus?

La cultura i les persones, els canvis

March 6th, 2014 No Comments

Imatge de la campanya #CCCB20anys “Animals Creatius”

Vivim i viurem en els pròxims anys forts canvis en tots els ordres. Aquests canvis afecten directament la manera com els ciutadans ens relacionem amb la cultura, i en concret amb les institucions culturals. L’univers digital en les seves múltiples formes és un dels agents principals de la transformació, encara que no l’únic. Davant del que està succeint, creiem, des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el pitjor que es pot fer és no fer res. Quedar-nos inactius, immòbils. O bé situar-nos a la defensiva, recorrent a les fórmules de sempre, aparentment segures.

En el cas del CCCB això resultaria especialment contraproduent, atès que l’afany d’entendre i treballar amb les noves idees i els nous talents està gravat en la seva raó de ser des del principi. Coincidint amb els vint anys del seu naixement, i en paral·lel a un treball de reflexió i prospecció sobre el futur, el CCCB vol reafirmar el seu compromís amb la innovació, l’experimentació i el risc. Per simbolitzar aquesta vocació i aquesta ambició, que no s’esgoten enguany sinó que han de presidir els pròxims temps, hem incorporat vint accions noves al nostre programa. Aquestes propostes, de caràcter heterogeni i que se sumen al ja molt intens programa per al 2014, han de servir també per recordar-nos que hem de continuar atents, alerta. Sent molt porosos i receptius a allò que passa al nostre voltant i també al món. I connectar-hi.

La llarga crisi econòmica ha colpejat molt durament el món de la cultura a tots els nivells. Les restriccions pressupostàries han portat al límit una situació ja condicionada per una inversió pública força per sota del desitjable. Però la crisi també ha posat en relleu la necessitat de repensar les nostres institucions culturals públiques. En tres aspectes fonamentals: la seva governança, el seu finançament i la seva articulació en el conjunt. En aquest sentit, cal trobar fórmules de governança que atorguin la màxima flexibilitat i facilitin el dinamisme en museus i centres culturals, per tal que puguin estar més pròxims a la societat i respondrea una realitat molt viva i fluïda. Quant al finançament, és convenient esforçar-se per incrementar els ingressos propis, però sense plantilles, és a dir, atenent a les característiques específiques de cada cas, evitant caure en el comercialisme i tenint molt present el servei que han de prestar les institucions públiques.

Sobre el paper de les administracions, penso que, a banda de defugir qualsevol temptació dirigista, s’haurien d’establir de la forma més consensuada possible algunes grans prioritats generals. I utilitzar les eines de què disposen les administracions per facilitar la coordinació i la col·laboració i, en definitiva, ajudar a l’assoliment tant de les prioritats macro –poques però clares– com dels objectius propis dels diferents individus, grups i institucions que treballen en l’àmbit de la cultura.

Article publicat a ‘La Vanguardia’ el 5 de març de 2014

12345...10...»