Viatge a Medellín, «un proyecto de largo aliento» (Carlos A. Pinto Santa)

September 9th, 2015 No Comments

Amb motiu de l’exposició «Pis(o) Pilot(o). Barcelona-Medellín», que es presenta simultàniament al CCCB i al Museo de Antioquia de Medellín, des del CCCB vam organitzar un viatge per anar a conèixer la ciutat de Medellín i les seves transformacions urbanístiques i socials amb els AMICS CCCB.

Acabats d’arribar de Medellín, m’assec i rumio sobre el viatge, les reunions, les coneixences, les olors, la humitat, el paisatge, la llum, els colors… i reflexiono sobre el poder de la comunitat, de la gent i dels líders de les comunes de barris com San Jaime, San Cristóbal, Moravia, Santo Domingo… També penso en el gran impuls que han representat els múltiples projectes liderats des de les Alcaldies de Medellín, amb el suport de la societat civil i del món empresarial, al llarg de l’última dècada.

Uns i altres són conscients de la força de la comunitat i de la importància de la l’educació, de la cultura, de l’art, del joc…, de la necessitat d’analitzar i de parlar del dolor del passat per projectar un futur millor, de la necessitat de crear xarxa, d’apoderar la comunitat per sortir de la pobresa i de la violència. D’aquesta violència que es va convertir, com deia Lukas Jaramillo, politòleg, en un sistema de vida, un negoci per a les guerrilles, els paramilitars.

Foto: Héctor Restrepo

L’Alcaldia de Medellín va començar el 2004, durant el període en què Sergio Fajardo fou l’alcalde, a posar el focus en la transformació urbana, social, cultural i educativa com a element de cohesió social, recuperant l’espai públic per a la ciutadania com a espai de trobada i convivència i invertint en infraestructures que donessin resposta a les múltiples necessitats amb una finalitat clara: educar la ciutadania per construir un futur millor.De música de fons m’acompanya KNO de l’escola de hip hop Kolacho, Pasos que no son en vano, del barri San Javier, Comuna 13, estracte 1 i 2, cases de maó vist amb sostres de zinc, poca cosa més. Pasos que no son en vano, mai més ben dit per la seva capacitat de donar sortida i esperança als joves de San Javier, que se situa en una de les comunes més perilloses de la ciutat, on la guerrilla es va sentir lliure de ple dret durant els anys més durs per a Medellín.

Durant la nostra estada vam tenir el privilegi de visitar la ciutat acompanyats de Jorge Melguizo, secretari de Cultura ciutadana i secretari de Desenvolupament social durant els anys en què l’Ajuntament de Medellín va impulsar les grans transformacions de la ciutat. I de reunir-nos, entre d’altres, amb Alejandro Echeverri, d’Urbam (Instituto de Urbanismo y Medio Ambiente de la Universidad EAFIT) i que fou qui va impulsar des de l’Alcaldia de Medellín, entre el 2004 i el 2007, el concepte (i la pràctica) de l’urbanisme social.

Durant set dies hem recorregut Medellín amb l’incansable Jorge Melguizo, apassionat, sensible, comunicador nat i gran coneixedor de la seva ciutat i de la seva gent. Visitar Medellín amb ell ha estat un luxe, una experiència inoblidable. L’incansable Jorge parla amb tothom interpel·lant grans, joves i nens per saber de quin extracte socioeconòmic són: 1, 2… (en una escala d’1 a 6, la 1 és la més pobra i la 6 és la classe alta), o quant paguen d’impostos, quins serveis els dóna l’Alcaldia, què en pensen, quins són els seus anhels, quines són les seves vivències amb la guerrilla, amb els paramilitars… I a poc a poc, sense adonar-nos-en, hem anat coneixent històries de pobresa, de violència, però també, i sobretot, històries de lluita, de superació i d’esperança.

Foto: Héctor Restrepo

No oblidaré el dinar amb Manuel Mahecha, president de la Junta de Acción Comunal, en el restaurant La Mesa, al barri de Santo Domingo, un dels barris més castigats per la violència, ni el dinar amb Jorge Blandón, de la Corporación Cultural Nuestra Gente, del barri de Santa Cruz. Ambdós busquen qualificar i millorar les condicions de vida de la seva comunitat creant espais per fer de la vida, com diu el mateix Jorge, «un acte d’esperança». Tots dos reivindiquen el carrer com a espai per socialitzar i compartir les experiències de vida aprenent a partir del joc i la cultura, formant subjectes crítics capaços de transformar la societat en un espai més equitatiu. Ocupar l’espai, fins fa poc en mans de les guerrilles, on donar veu als joves, pares i grans perquè puguin expressar, somiar, reviure i recuperar l’espai públic i ocupar-lo per «fer, sentir, pensar i compartir».

Foto: Héctor Restrepo

Arquitectes, urbanistes, polítics, líders comunals, educadors, empresaris…, tots reivindiquen l’educació, la cultura i l’espai públic com a espais de cohesió social. Els parcs biblioteca, les guarderies, les escoles, els museus i els centres culturals i, fins i tot, el mateix metro i el metrocable responen a un programa de futur on l’edifici, el projecte, es converteixen en pura anècdota. El propòsit és «construir ciutadania abans que ciutat», com ens va dir Carlos A. Pinto Santa, president de Grupo Urbano Medellín, i enfortir els barris més pobres per fer més curtes les diferències socials i intentar, també, que la gent recuperi la confiança perduda en la cosa pública després de tants i tants anys de corrupció política i de violència.

Micele i Carlos A. Pinto Santa. Fotografies: Héctor Restrepo

El nostre agraïment a Jorge Melguizo, per ser un magnífic cicerone, a Pablo Choneto per la seva eficiència i al Gustavo per la seva disponibilitat i amabilitat en nom dels Amics del CCCB, del CCCB i de l’agència de viatges Artchitectours.

Un recorregut per Medellín, una ciutat en transformació amb els Amics CCCB

September 7th, 2015 1 Comment

Amics del CCCB: Pablo Choneto, Jorge Melguizo, Estela León, Patricia de Gispert, Montse Pérez, Anna Ballester, Héctor Restrepo, Teresa Roig, Paz, Neus Listerri i Flora Sabbagh, Foto: Mari Paz Carbajal

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Durant la setmana de l’11 al 19 de juliol, un grup d’Amics del CCCB va visitar projectes urbans, culturals, educatius, esportius, etc. Amb ells hem fet aquest post per explicar algunes de les visites que vam fer i que ens ha semblat interessant compartir amb els lectors del blog del CCCB.

Les visites les hem agrupat en quatre àmbits: l’urbanístic, el cultural, l’esportiu i, finalment, l’educatiu, que és present, en realitat, en tots i cadascun d’ells.

En l’àmbit urbanístic vam visitar, entre altres intervencions en el marc dels projectes del PUI (Proyecto Urbano Integral), el Jardí Botànic, un dels projectes físics i socials que van començar a marcar la profunda transformació de la ciutat. També vam visitar habitatges d’interès social, com ara els de Nuevo Occidente; les escales elèctriques del barri Las Independencias, de la Comuna 13, en el barri de San Javier, i una de les obres més significatives pel seu alt impacte. Aquesta visita va ser especialment interessant per la interacció amb la gent del barri i perquè vam tenir l’ocasió de poder compartir amb ells les seves inquietuds, els seus interessos i, sobretot, la satisfacció de pertinença.

Escales elèctriques del barri Las Independencias, Foto: Héctor Restrepo

Un altre dels recorreguts especialment emotius va ser el que vam fer al barri de Moravia, un dels llocs on millor es pot apreciar la transformació integral, gràcies a un macroprojecte que va involucrar gairebé totes les dependències de l’Alcaldia de Medellín i altres entitats locals, nacionals i internacionals com ara l’ETSAB (UPC) o la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. El barri de Moravia va ser, fins al 1984, l’abocador d’escombraries a cel obert de Medellín i, fins al 2004, fou un dels barris més durs per la presència de grups armats. Després d’un procés de descontaminació, el barri té avui dia un magnífic jardí, allà on hi havia l’abocador, un viver d’orquídies i bromèlies, per a la comunitat del barri; un camp de futbol, finançat en gran part per l’Ajuntament de Barcelona (en l’època de Jordi Hereu), i el Centro de Desarrollo Cultural de Moravia, que dóna vida al barri. LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Sadness, la girafa i els nascuts el 94 (com el CCCB)

February 19th, 2014 No Comments

Carlos Sadness és músic i il·lustrador. I si feu un tomb pel seu blog, veureu que també és un apassionat de les bèsties. Per això, quan li vam encarregar la imatge de la campanya del carnet Amic Jove, no es va poder estar de crear una girafa molt rockera.

Aquest nou carnet gratuït només és per als nois i noies nascuts el 1994 que, com el CCCB, aquest any en fan vint. El carnet dóna accés, durant tot el 2014, a les exposicions, a totes les sessions de Xcèntric i a les conferències i els festivals de producció pròpia.

Hem demanat a Carlos Sadness quin ha estat el seu procés de treball i la seva font d’inspiració a l’hora de crear la imatge de la campanya. Ens explica el següent:

Adreçar-se a la gent de vint anys és divertit, però gens fàcil, i ho sé perquè jo continuo dins de la vintena i conec la importància del primer cop d’ull, de la primera impressió. Els de vint-i-tants som animals creatius als quals encara no se’ns ha encomanat la por adulta a la pretensió o al ridícul, almenys no d’una manera censuradora. Per això, vaig pensar en la idea de crear una banda d’animals.

La música em fascina com a canal de creativitat, m’agrada quan amics anglesos m’expliquen que allà hi fa fred i que es tanquen als garatges per fer música. Per això, acostumo a pensar que cada hivern, a Barcelona, neixen unes quantes superbandes per al futur. A partir d’aquesta idea vaig començar a dibuixar animals que tocaven instruments peculiars.

La meva primera idea va ser un cérvol, perquè m’agrada molt dibuixar-los i són gairebé la meva insígnia, però vaig pensar que potser tenia massa reminiscències al folk i al Nadal i que també estaria bé que amb el bon temps continuessin naixent superbandes per al futur a Barcelona.

Llavors va venir la girafa, gairebé per casualitat, perquè la seva pell em deixava jugar amb aquarel·les marrons i dibuixar uns quants tatoos musicals. Vaig pensar que la girafa no em portava a cap gènere en concret i que un animal amb el coll tan llarg havia de tenir alguna cosa a oferir creativament, tot i que caldrà veure com s’escau Banda de Girafes en mítiques sales barcelonines com Sidecar quan presentin el seu pròxim àlbum.

Seguiré de prop la pista d’aquests animals creatius ara que sé que, a Barcelona, qualsevol dia és bo per al naixement d’una nova superbanda.

Crònica del viatge dels Amics del CCCB a Trieste

November 2nd, 2011 8 Comments

Liliana Antoniucci treballa al Departament d’Exposicions del CCCB i va coordinar l’exposició del CCCB “La Trieste de Magris”. Amb motiu de la mostra, el Centre va organitzar un viatge amb el col·lectiu d’Amics del CCCB per conèixer més a fons la ciutat de l’escriptor Claudio Magris. Liliana Antoniucci va viatjar amb els Amics i, en aquest article, relata les vivències viscudes a Trieste.


-Jo? Jo sóc austríaca. -No! Tu ets italiana!

Vint-i-cinc Amics del CCCB visiten la ciutat de Trieste durant tres dies escassos sense gaire respir entre visites programades al minut. Som al punt d’inflexió entre dos mesos d’una tardor tan càlida i assolellada com feia temps que no es veia. Som a Trieste, encuriosits per una ciutat que vam entreveure a través d’una exposició temàtica: La Trieste de Magris.

Grups d’AMICS del CCCB amb Italo Svevo, Trieste 2011

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Fes-te un regal, fes-te Amic del CCCB

December 1st, 2010 2 Comments

Ho sabem, la crisi t’assetja amb l’alè al clatell. T’has donat de baixa del gimnàs, de les classes de ioga, del centre excursionista, de totes les subscripcions, del canal digital, del Barça, de… I ara què? Et quedaràs a casa mirant la tele? Enganxat a internet? Llegint o convidant els amics a sopar? És una bona alternativa, però nosaltres en tenim una de millor. Fes-te AMIC del CCCB.

Tenim una oferta que no pots obviar. Del 14 de desembre al 7 de gener el carnet individual només et costarà 22 € i el DUO 30,40 €.

Hem fet un càlcul. Si aquest any 2011 que som a punt d’estrenar vens a visitar dues exposicions, assisteixes a dues sessions d’Xcèntric i a un concert, hauries de pagar 25€. Paga una sola vegada el carnet d’AMIC i entra gratis al CCCB tots els dies de l’any a totes les exposicions, projeccions, debats, concerts i altres activitats.

Ja t’ho dèiem, et val molt la pena fer-te AMIC del CCCB.

A més, si et dones d’alta durant els dies de l’oferta, et regalem un catàleg.

YouTube Preview Image

1