Posts amb el tag: nous formats

La primera sessió I+C+i després de l’estiu ha estat dedicada a les aplicacions mòbils en l’àmbit cultural, a propòsit no només de l’auge d’aquestes noves eines sinó també de l’exposició que el CCCB està preparant sobre el Paral·lel i per a la qual s’està creant una aplicació que ampliï l’experiència de la visita.

La sessió estava dividida en dues parts. D’una banda, Diego Freniche, d’AECOMO, va dur a terme un taller que va durar dos dies en què els assistents van poder aprendre les bases per a construir una aplicació en sistema Android.

De l’altra banda, la sessió I+C+i va comptar també amb un debat moderat per Mara Balestrini en què cinc experts van debatre sobre el tema: Hernán Rodríguez, d’AECOMO; Jochem Doppelhammer, de Yuilop; Patricia Santos i Mar Pérez-Sanagustín, expertes en educació; Lorea Iglesias, experta en Mobile Art, i Eugenio Tisselli, artista i programador.

Va començar el debat Hernán Rodríguez, director de l’Associació Espanyola de Comunicacions Mòbils (AECOMO), parlant de la nomofòbia, és a dir, la por irracional a sortir de casa sense mòbil. Després d’haver comprovat que el 90% dels assistents al debat la pateixen, Rodríguez va apuntar un seguit de dades, per exemple, que mirem el mòbil una mitjana de 34 vegades al dia i que, per tant, qualsevol cosa que una empresa posi al mòbil és susceptible de caure a les nostres mans. És un mercat que està en ple auge perquè encara hi ha gent que no té smartphone però en tindrà en un moment o altre, i perquè hi ha tal quantitat d’aplicacions (les últimes dades apunten a més d’un milió només al mercat iOS, és a dir, a l’AppStore d’Apple) que els usuaris són cada vegada més selectius i busquen l’aplicació que s’adapti a les seves necessitats.

Jochen Doppelhammer, CEO de Yuilop, va seguir la conversa parlant de la importància del mòbil com una eina que està canviant la nostra manera de comunicar-nos: els sistemes de missatgeria tenen èxit perquè no són tant intrusius com una trucada de telèfon. Ens hem acostumat, a més, a comunicar-nos a través d’imatges i de textos breus, sobretot perquè el que necessitem és la immediatesa.

Patricia Santos i Mar Pérez-Sanagustín van parlar de les aplicacions en l’àmbit educatiu, a través de la seva experiència en la creació d’aplicacions per a entitats com Cosmocaixa, on van posar en marxa una aplicació que permetia als alumnes crear els continguts d’una exposició, ampliant així la seva experiència física a l’hora de visitar-la i possibilitant la reflexió a través d’una post-exposició virtual. Tal i com van explicar, les aplicacions mòbils educatives han de complir com a mínim dos requisits: ser realment mòbils, és a dir, que permetin que la institució surti al carrer, i ser personalitzables, per tal que cada institució la pugui ajustar a les seves necessitats. I, a més, han de poder aprofitar totes les avantatges dels dispositius: lectors de codis, brúixola, gps, càmara… Dos exemples de l’ús del mòbil en el context educatiu són els codis QR que utilitza la Wikipedia i l’aplicació QuestInSitu, que permet crear rutes urbanes i que van tenir un bon èxit entre un grup de persones de la tercera edat.

Lorea Iglesias, experta en art mòbil, va mencionar alguns projectes que utilitzen els mòbils per a la creació artística. En alguns casos com a eina de treball, com la plataforma iPhoneArt creada per una de les primeres artistes en adonar-se del potencial dels dispositius mòbils per a l’art. En altres, com a eines interactives en les quals l’artista és el creador d’una aplicació que permet a l’usuari crear al mateix temps una obra d’art mòbil. Iglesias també mencionar les aplicacions mòbils que usen el dispositiu com a concepte per a dur a terme una performance o els que permeten a una comunitat rural conèixer el seu entorn, com Sauti Ya Wakulima, que el seu creador, Eugenio Tisselli, va explicar via Skype.

Tisselli va parlar d’aquest projecte, dut a terme a Tanzània, que permetia “crear una memòria col·lectiva a través de es experiències dels agricultors de la zona”. Aquest projecte, i que va ser la primera aplicació del seu projecte OjoVoz, que fa servir el telèfon per a crear una base de coneixements audiovisual i col·laborativa. Aquests dos exemples són una mostra de com el mòbil és molt més que un telèfon: és una eina que permet posar en comú coneixements, compartir experiències i aprendre en grup.

El moment per a la crítica va arribar de la mà del públic: es va parlar de si hi havia una “bombolla” en el món de les aplicacions, si cal ser més racional en l’ús que fem dels mòbils i de les tecnologies… Al final, responent a la pregunta plantejada per Mara Balestrini referent a la “distracció i la superficialitat” mencionada per Nicholas Carr, es va arribar a la conclusió que som nosaltres els que hem de decidir com usem aquestes tecnologies mòbils, quines necessitats tenim i si ens cal omplir el nostre dispositiu amb tantes aplicacions o, pel contrari, descarregar-nos les que considerem més útils i, com apuntava Tisselli, “fer filtres i aïllar el soroll de tantes aplicacions”.

Per ampliar informació, aquí teniu l’entrevista amb Mara Balestrini i un article de Lorea Iglesias sobre les aplicacions en el món de l’art.

25/9/2012

La exposición “Pantalla global. Cuando la pantalla se convierte en mundo / Cuando el mundo se convierte en pantalla” parte del libro “La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna” de Gilles Lipovetsky y Jean Serroy (Anagrama,2009).

En él, Lipovetsky y Serroy se ocupan de estudiar la evolución y el estado presente del séptimo arte y su influencia sobre este “mundo-pantalla” en el que nos encontramos ahora, donde las pantallas copan nuestro día a día.

pantallas

El libro se divide en tres partes: la primera es de carácter mayoritariamente teórico y describe la evolución del cine en nuestra época. Muy intereasantes son los capítulos dedicados a identificar y explicar las principales tendencias mediante las cuales las imágenes cinematográficas asumen la hipermodernidad y la reflejan. En este sentido, la segunda parte del libro profundiza en los formatos y temáticas utilizadas en el cine particularmente representativas del estilo hipermoderno, como la llegada de los documentales a las salas de cine o el paso del cine histórico al cine de memoria. Finalmente, en la tercera parte, los autores estudian con detenimiento las múltiples pantallas existentes más allá del cine (televisión, publicidad, redes de pantallas, etc.), las particularidades de éstas y la influencia de ellas en el día a día de todos nosotros.

En definitiva, a través de su lectura, el libro nos muestra cómo el cine y resto de pantallas que nos encontramos diariamente nos han construido una percepción del mundo propia.

Desde aquí, además de recomendar la lectura de este excelente ensayo, queremos lanzaros la siguiente pregunta: ¿Creeís que el cine y las distintas pantallas con las que convivís diariamente influencian vuestra percepción del mundo? ¿En qué sentido?

18/10/2010

cartell-ici-2010-6a-sessio-01

Data: 5 octubre

Organitza: CCCB Lab en colaboración con el Servei d’Exposicions del CCCB.

Pantalla Global. Cuando la pantalla se convierte en mundo / Cuando el mundo se convierte en pantalla es una exposición que el CCCB va a presentar en junio de 2011, para tratar el tema de los poderes de la pantalla y cómo este poder pasa del cine a las diversas formas de pantalla del siglo XXI, trasladando a formato expositivo el ensayo homónimo de  Gilles Lipovetsky  y Jean Serroy.

Dedicaremos esta sesión de I+C+i a abrir el proceso de trabajo de la exposición, para que comisarios y contribuidores inicien, de algún modo, un diálogo y un intercambio acerca de las certidumbres y los dilemas del proceso.

PROGRAMA.

16.30-18.30 h. Batalla de pantallas. Con Luis Cerveró y Félix Pérez-Hita.

La batalla de pantallas es un formato de diálogo audiovisual en la que diversos ponentes presentan, con cierta espontaneidad y de manera alterna, piezas propias y ajenas con las que mostrar sus filias y hallazgos. Es un excelente ejercicio desde el que mostrar en directo la manera en que contenido, continentes e interficies se vinculan y potencian en la red.

Luis Cerveró y Félix Pérez-Hita enfrentarán sus imaginarios en una cascada de imágenes ilustrando los diversos aspectos que podría tratar la exposición.

19-21h. Mesa redonda “Pantalla Global”. Con Andrés Hispano, Celeste AraujoLeónidas Martín.

Presentación del proyecto expositivo La Pantalla Global a cargo de Andrés Hispano, co-comisario de la exposición, a quien acompañan Celeste Araujo, Leónidas Martín y Fernando de Felipe para abrir un diálogo sobre el panorama del audiovisual contemporáneo, no tanto en torno a su contenido como en su omnipresencia, acceso y trascendencia.

DOCUMENTACIÓN

4/10/2010