Sessió: ICi

La primera sessió I+C+i després de l’estiu ha estat dedicada a les aplicacions mòbils en l’àmbit cultural, a propòsit no només de l’auge d’aquestes noves eines sinó també de l’exposició que el CCCB està preparant sobre el Paral·lel i per a la qual s’està creant una aplicació que ampliï l’experiència de la visita.

La sessió estava dividida en dues parts. D’una banda, Diego Freniche, d’AECOMO, va dur a terme un taller que va durar dos dies en què els assistents van poder aprendre les bases per a construir una aplicació en sistema Android.

De l’altra banda, la sessió I+C+i va comptar també amb un debat moderat per Mara Balestrini en què cinc experts van debatre sobre el tema: Hernán Rodríguez, d’AECOMO; Jochem Doppelhammer, de Yuilop; Patricia Santos i Mar Pérez-Sanagustín, expertes en educació; Lorea Iglesias, experta en Mobile Art, i Eugenio Tisselli, artista i programador.

Va començar el debat Hernán Rodríguez, director de l’Associació Espanyola de Comunicacions Mòbils (AECOMO), parlant de la nomofòbia, és a dir, la por irracional a sortir de casa sense mòbil. Després d’haver comprovat que el 90% dels assistents al debat la pateixen, Rodríguez va apuntar un seguit de dades, per exemple, que mirem el mòbil una mitjana de 34 vegades al dia i que, per tant, qualsevol cosa que una empresa posi al mòbil és susceptible de caure a les nostres mans. És un mercat que està en ple auge perquè encara hi ha gent que no té smartphone però en tindrà en un moment o altre, i perquè hi ha tal quantitat d’aplicacions (les últimes dades apunten a més d’un milió només al mercat iOS, és a dir, a l’AppStore d’Apple) que els usuaris són cada vegada més selectius i busquen l’aplicació que s’adapti a les seves necessitats.

Jochen Doppelhammer, CEO de Yuilop, va seguir la conversa parlant de la importància del mòbil com una eina que està canviant la nostra manera de comunicar-nos: els sistemes de missatgeria tenen èxit perquè no són tant intrusius com una trucada de telèfon. Ens hem acostumat, a més, a comunicar-nos a través d’imatges i de textos breus, sobretot perquè el que necessitem és la immediatesa.

Patricia Santos i Mar Pérez-Sanagustín van parlar de les aplicacions en l’àmbit educatiu, a través de la seva experiència en la creació d’aplicacions per a entitats com Cosmocaixa, on van posar en marxa una aplicació que permetia als alumnes crear els continguts d’una exposició, ampliant així la seva experiència física a l’hora de visitar-la i possibilitant la reflexió a través d’una post-exposició virtual. Tal i com van explicar, les aplicacions mòbils educatives han de complir com a mínim dos requisits: ser realment mòbils, és a dir, que permetin que la institució surti al carrer, i ser personalitzables, per tal que cada institució la pugui ajustar a les seves necessitats. I, a més, han de poder aprofitar totes les avantatges dels dispositius: lectors de codis, brúixola, gps, càmara… Dos exemples de l’ús del mòbil en el context educatiu són els codis QR que utilitza la Wikipedia i l’aplicació QuestInSitu, que permet crear rutes urbanes i que van tenir un bon èxit entre un grup de persones de la tercera edat.

Lorea Iglesias, experta en art mòbil, va mencionar alguns projectes que utilitzen els mòbils per a la creació artística. En alguns casos com a eina de treball, com la plataforma iPhoneArt creada per una de les primeres artistes en adonar-se del potencial dels dispositius mòbils per a l’art. En altres, com a eines interactives en les quals l’artista és el creador d’una aplicació que permet a l’usuari crear al mateix temps una obra d’art mòbil. Iglesias també mencionar les aplicacions mòbils que usen el dispositiu com a concepte per a dur a terme una performance o els que permeten a una comunitat rural conèixer el seu entorn, com Sauti Ya Wakulima, que el seu creador, Eugenio Tisselli, va explicar via Skype.

Tisselli va parlar d’aquest projecte, dut a terme a Tanzània, que permetia “crear una memòria col·lectiva a través de es experiències dels agricultors de la zona”. Aquest projecte, i que va ser la primera aplicació del seu projecte OjoVoz, que fa servir el telèfon per a crear una base de coneixements audiovisual i col·laborativa. Aquests dos exemples són una mostra de com el mòbil és molt més que un telèfon: és una eina que permet posar en comú coneixements, compartir experiències i aprendre en grup.

El moment per a la crítica va arribar de la mà del públic: es va parlar de si hi havia una “bombolla” en el món de les aplicacions, si cal ser més racional en l’ús que fem dels mòbils i de les tecnologies… Al final, responent a la pregunta plantejada per Mara Balestrini referent a la “distracció i la superficialitat” mencionada per Nicholas Carr, es va arribar a la conclusió que som nosaltres els que hem de decidir com usem aquestes tecnologies mòbils, quines necessitats tenim i si ens cal omplir el nostre dispositiu amb tantes aplicacions o, pel contrari, descarregar-nos les que considerem més útils i, com apuntava Tisselli, “fer filtres i aïllar el soroll de tantes aplicacions”.

Per ampliar informació, aquí teniu l’entrevista amb Mara Balestrini i un article de Lorea Iglesias sobre les aplicacions en el món de l’art.

25/9/2012

banner_appsperaunanovacultura

Con la colaboración de Mara Balestrini.

Las aplicaciones para dispositivos móviles se están expandiendo a un ritmo vertiginoso debido a la enorme acogida de los smartphones y las tabletas digitales. Antes las apps eran sencillas herramientas que ayudaban con el envío de mensajes, la descarga de correo o la búsqueda de información en la nube. Ahora, gracias a estos programas, customizamos según nuestras preferencias los dispositivos con distintas aplicaciones. Sin embargo, las apps no sólo han conquistado al usuario, sino que: empresas, instituciones culturales y educativas, prestadores de servicios y ayuntamientos cuentan ya con aplicaciones. ¿Cómo pueden las apps afectar a nuestra sociedad? ¿Podrían ser estas apps un sustituto de las páginas web? ¿Pueden las aplicaciones servir para resolver problemas locales? ¿Son estas aplicaciones una tecnología pasajera o han llegado aquí para quedarse?

19 y 20 SEPT 10-14h / 15-18h //TALLER “Desarrolla una App para una exposición”. Con Diego Freniche (Instructor Android e iOS de Aecomo Academy) y Hernán Rodríguez (Fundador y Director de la Asociación Española de Comunicaciones Móviles).

Taller de diseño y programación de una app en entorno Android para la exposición “Paral·lel” que se inaugura en octubre en el CCCB.

20 SEPT: 19-21h // DEBATE “Mobile apps para una nueva cultura”. Participan: Hernán Rodríguez (Fundador y Director de la Asociación Española de Comunicaciones Móviles), Lorea Iglesias, Eugenio Tisselli (Creador de la mobile app Sauti Ya Wakulima), Patricia Santos (Creadora de la mobile app QUESTINSITU) Mar Pérez Sanagustín y Jochen Doppelhammer (Emprendedor serial del mundo mobile). Modera: Mara Balestrini.

Debate en torno a la situación actual de las aplicaciones para dispositivos móviles, las tendencias evolutivas, y las formas en las que estas tecnologías afectan a nuestra sociedad

14/9/2012
SESSIÓ: ICi 
TAGS: , , ,

tallericiciutatslabLa darrera sessió I+C+i organitzada pel CCCB Lab abans del descans de l’estiu va estar dedicada a les Ciutats Lab, i va comptar amb la participació de Ramon SangüesaIrene Lapuente, de CoCreating Cultures i La Mandarina de Newton, així com amb Laura Forlano, professora de disseny al Design Institute adscrit a l’Illinois Institute of Technology de Chicago, Antoni Nicolau, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, i Inés Garriga, responsable d’innovació i creativitat de l’ICUB, que van participar en el debat de la tarda.

Al llarg del matí, Sangüesa i Lapuente van oferir un taller pràctic en el qual els assistents van haver d’imaginar com seria una ciutat lab a partir de les idees que havien aportat prèviament. Agrupats per intencions comunes, els participants van presentar diverses idees i reflexions al voltant del laboratori i la ciutat:

  1. La gent hauria de poder reaccionar i actuar davant les coses que passen a la seva ciutat. Hauria de fer servir la ciutat com a xarxa, similar a una xarxa neuronal, on es pogués trobar amb altres ciutadans i posar en comú les idees. Caldria, però, treballar per optimitzar els recursos en una ciutat, generant noves dinàmiques entre els seus habitants i saber com compartir-los a través d’activitats que generéssin confiança i poguessin crear intercanvis.
  2. El RuralLab o Rurban Lab (una barreja entre rurals i urbans) seria un espai on es recuperés la natura a la ciutat. Per exemple, tornar als mercats com a espais d’experimentació, però també desenvolupar nous espais pels horts urbans i convertir-los en llocs de coneixement, intercanvi i experimentació. En definitiva, tornar al DIY i recuperar vells coneixements aprofitant les noves tecnologies i les eines digitals. I intentant que tot el que es generés tornés al comú (procomú).
  3. La ciutat té tres capes: allò construït, el codi (la informació que dóna la ciutat) i la gent. Com es gestionen les experiències de la gent? Com es planifica la ciutat? Com s’hi viu? Serien algunes de les preguntes que la Ciutat Lab hauria de poder respondre. Per tant, es va plantejar com processar la informació que genera una ciutat i treure’n conclusions.
  4. El lab com a espai d’observació, però també com a espai que ens influeix. Com evitar el gap entre la gent que participa dels labs i la immensa majoria del públic, a qui no arriba la informació que s’hi genera? La “Open University” serviria com a exemple de coneixement compartit i espai on treballa gent de diferents disciplines, que fomenta la llibertat d’expressió i d’accés a les idees.
  5. La ciutat és un espai on succeeixen coses i on el ciutadà intervé, genera idees i crea una consciència col·lectiva. L’individu no és un ens aïllat, sinó que forma part d’un col·lectiu.

Després d’aquest brainstorming, els participants al taller van fer un altre exercici: imaginar la ciutat en un futur de 10 o 15 anys, i elaborar un “diari” amb tres titulars que el definissin. Al final d’aquestes noves propostes, van sorgir cinc idees: “opensource”, “participació”, “ciutat verda”, “optimització de recursos” i “trencar esquemes”. Aquests cinc conceptes, doncs, són els que els participants d’aquest taller I+C+i van considerar més necessaris en la definició d’una ciutat lab. Llegeix més

2/7/2012