Investigació, desenvolupament i innovació són termes d’ús comú en els àmbits científics o empresarials. I+C+i és un cicle que des de 2007 aborda la integració d’aquests conceptes en l’àmbit de la cultura, reflexionant sobre qüestions clau: Quins són els formats culturals en crisi? Com es generen nous públics? Quins són els temes que l’àmbit cultural encara no ha assumit? Cal crear departaments d’I+D en les institucions culturals?

Durant el 2007 i el 2008 artistes, comissaris, dissenyadors, tecnòlegs, científics, periodistes, arquitectes, historiadors, directors d’escena, teòrics de l’art i programadors han participat en el cicle; persones lligades a projectes innovadors o pioners que han presentat els seus projectes i els seus coneixements a un públic sempre convidat al diàleg. Durant el 2009 I+C+i ha comptat amb l’experiència de nous convidats i públics, amb l’objectiu d’aprofundir en dilemes sorgits de la praxi cultural i dels processos de canvi a què estan sotmesos les institucions culturals i els agents tradicionals de transmissió del coneixement. Durant 2010, 2011 i 2012 I+C+i, finestra visible del CCCB Lab (www.cccb.org/lab), fa un salt endavant: experimenta amb nous formats, ofereix sessions més pràctiques i aprofundeix en els temes que han articulat el cicle des de la seva creació.

Aquest blog és un repositori del cicle des de la seva creació i un espai per a continuar els debats que es plantegen en les sessions presencials. Aquí compartirem tota la informació i enllaços i obrim un espai per al debat que s’allarga tot el mes posterior a la sessió presencial. I+C+i reconeix en les eines 2.0 un potencial que va més enllà de la comunicació, una actitud que pot transformar processos interns i la relació amb el públic.