Posts amb el tag: Roger Bernat

Debat I+C+i (3/3/09): “Estimat públic”

Pregunta de la sessió: Fins a quin punt la participació dels públics és emancipadora o un engany més?

Llegeix el resum del debat online que s’ha produit durant el mes de març sobre aquest tema.

ROGER BERNAT, director teatral

RESUM DE LA SESSIÓ: La segona trobada I+C+i (Investigació i innovació en l’àmbit cultural) va reunir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Roberto Fratini, Yaiza Hernández, Pedro Soler en un debat moderat per Roger Bernat. Tots quatre són professionals del món de les arts i de la cultura i autors de “QUERIDO PÚBLICO: EL ESPECTADOR ANTE LA PARTICIPACIÓN: JUGADORES, USUARIOS, PROSUME“, un llibre col·lectiu – també hi participen altres 11 especialistes – que analitza la figura de l’espectador en relació a l’obra. De l’evolució dels públics al llarg de la història van parlar en la sessió I+C+i. El punt més intens del debat va arribar quan es va tocar el tema de la participació dels públics, que ha augmentat amb l’ús generalitzat d’Internet, els jocs interactius i les noves tecnologies.

Existeix l’obra artística sense la participació del públic? En un món on pràcticament tothom participa, qui queda per consumir l’art? Per què totes les obres del segle XXI han de demanar la participació del públic? S’està convertint la participació en una obsessió? Aquests són alguns dels interrogants que van plantejar els ponents durant el debat.

Un altra de les qüestions que va sortir durant el debat i que Roger Bernat ens presenta en aquest vídeo és si realment la participació és una pràctica emancipadora pel públic o és un miratge, una il·lusió que ens fa estar subjectes a una pantalla hores i hores i ens abstreu de la nostra identitat com a públic.

Llegeix els comentaris que s’han fet fins ara. El debat continua aquí.

(Castellano)

………………………………………………………………………………………………………………………….

30/3/2009

>> Català

El CCCB ha puesto en marcha una iniciativa innovadora para potenciar el debate democrático a partir de las conferencias del ciclo I+C+I (Investigación i Innovación en el ámbito Cultural). Después de cada sesión, el debate continua en Internet.

Éste es el primer resumen de conclusiones de la participación online.

Debate en Internet: http://blogs.cccb.org/icionline/

Fecha: Del  3 al 30 de marzo de 2009

Usuarios: 10

Comentarios: 12

Debate presencial: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Fecha: 3 de marzo de 2009

Conferencia: “Estimado Público

Ponentes: Roberto Frattini, Yaiza Hernández, Pedro Soler

Moderación: Roger Bernat.

Conclusiones generales

El debate se ha centrado básicamente en dos temas:

· El papel del público en el arte y si la participación es una práctica emancipadora o un espejismo.

· Los nuevos formatos para expresar el arte y los entornos que genera.

———————-   ———————-   ———————-   ———————-

** Participación: ¿práctica emancipadora o espejismo?**

Una de las principales conclusiones a la que se ha llegado es que sin público  no hay arte. Así lo expresa Bertala cuando comenta: “Sin el público no hay obra que se precie“. El usuario Krühl añade que “sin un receptor, la comunicación es imposible. Pero que ser público no es un estado permanente“. Y Karla comenta al respecto: “Ser público es un estado cambiante, no definitivo“.

En una línea muy parecida, Brujo comenta que todos tenemos capacidad de crear y de imaginar, “especialmente, los menores de 25 años que han crecido con esta visión“. Al respecto, Roberto añade que “el dispositivo telemático en el que el niño vuelca su potencial creativo no deja de ser un producto estudiado por adultos y finalizado para abrir nuevos frentes en el mercado”.

Roger recupera el discurso de Roberto Frattini clarificando algunos aspectos: “En la charla del otro día [...] se abría la posibilidad de trazar caminos que nos acercaran a una participación alejada de la actual “agitación”. No deja de ser sintomático que sea más escandaloso negar la participación [...] que promover el reparto de un supuesto botín que no puede iluminar ya nada más que la pantalla en la que se plasma“.

Por su parte, Juan afirma que la cultura de la participación “es necesaria y legítima” pero ello no implica “que las posturas deban de ser binarias o maniqueas“. Para finalizar añade: “Lo que sí parece inalterable [...] es la resistencia al cambio, el miedo a la pérdida de privilegios, los temores que suscita el debate sobre una cultura democrática”.

** Nuevos formatos, nuevo entorno**

El segundo tema del debate se centra en los distintos (y nuevos) formatos que están surgiendo para expresar arte y que nos obligan a reflexionar.

En la mayoría de aportaciones apareció Internet como canal o soporte que modifica y altera los formatos tradicionales. Brujo opina que “a partir de ahora las obras de arte serán versiones beta, inacabadas, abiertas con carácter efímero“. Según Krühl por primera vez la creación y la difusión de una obra está al alcance de muchos. “Cada vez dedicamos más tiempo a las obras desarrolladas horizontalmente“.

Sònia aporta al debate la entrevista que La Vanguardia publicó recientemente a Philippe de Montebello, ex director del Metropolitan Museum de Nueva York. Sònia destaca las palabras de Montebello cuando habla del motivo por el que abandonó su cargo tras desempeñarlo durante 31 años. Según el ex director, era necesario el relevo de alguien más joven y entendido en nuevas tecnologías: “[Internet] es el medio de comunicación de las nuevas generaciones y estamos obligados a comunicarnos con ellas en su lenguaje“. Otro ejemplo aportado por esta usuaria es el del Museo del Prado que, en colaboración con Google Earth, “ofrece una visión única de sus cuadros, imposible de ver con nuestros ojos“.

Finalmente Lucia añade otro ejemplo práctico acerca de los cambios de formatos. Cita el nuevo proyecto del Centre d’Art Santa Mónica, “Qüestions, qüestions”, en la que el público puede responder a cuestiones políticas y culturales. “Se puede considerar [ésta] una nueva forma de comunicar proyectos culturales? Aprovechará el centro el feedback de la gente para cambiar su programación?”, pregunta Lucía al resto de participantes del debate online.

Precisamente una de las preocupaciones de I+c+i es repensar la participación con el público. Las conferencias, diálogos, coloquios o mesas redondas son ya formatos tradicionales. Este blog es una de las apuestas innovadoras para potenciar la participación del público y experimentar, en propia piel, su utilidad.

Desde la organización también queremos plasmar la reflexión surgida tras esta primera discusión online: cuando en un coloquio existe un punto de vista fuerte y articulado la participación del público puede ser mayor. La crítica dominante de la sesión presencial es la escasa comprensión de lo que está sucediendo con la participación, la contribución y la cooperación generada por las redes sociales.

———————-   ———————-   ———————-   ———————-

** Enlaces recomendados en el debate**

A continuación se aportan los enlaces recomendados por los participantes al debate online durante el mes de marzo.

* Democratic Culture: Opening up the arts to everyone, de John Holden (2008) http://www.demos.co.uk/publications/democraticculture

* Internet nos obligará a reinventar los museos, entrevista a Philippe de Montebello de La Vanguardia.es, realizada por Miguel Ángel Trenas (2009) http://tinyurl.com/cuo5hz

* Google ofrece una visión única de 14 obras del Museo del Prado (2009), de Luz Fernández (2009)

http://tinyurl.com/a7whfn

* “Respuesta a la pregunta ¿qué es la ilustración?”, de Inmanuel Kant. http://kant.pais-global.com.ar/

* Centre d’Art Santa Mònica
http://www.artsantamonica.cat/index2.html

* “Qüestions, qüestions” . Intervención pública de Alfredo Jaar
http://cultura2.gencat.cat/jaar/fitxa.html

30/3/2009

>> Castellano

El CCCB ha posat en marxa una iniciativa innovadora per a potenciar el debat democràtic a partir de les conferències del cicle I+C+I (Investigació i Innovació en l’àmbit Cultural). Després de cada sessió, el debat contínua en Internet.

Debat a Internet:

http://blogs.cccb.org/icionline/

Data : Del  3 al 30 de març de 2009

Usuaris: 10

Comentaris: 12

Debat presencial: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Data: 3 de març de 2009

Conferència: “Estimat Públic

Ponents: Roberto Frattini, Yaiza Hernández, Pedro Soler

Moderació: Roger Bernat.

Conclusions generals

El debat s’ha centrat bàsicament en dos temes:

· El paper del públic en l’art i si la participació és una pràctica emancipadora o un miratge.

· Els nous formats per a expressar l’art i els entorns que genera.

———————-   ———————-   ———————-   ———————-

** Participació: ¿pràctica emancipadora o miratge?**

Una de les principals conclusions a la qual s’ha arribat és que sense públic no hi ha art. Així ho expressa Bertala quan comenta: “Sense el públic no hi ha obra que es preciï” L’usuari Krühl afegeix que “sense un receptor, la comunicació és impossible. Però que ser públic no és un estat permanent”. I Karla comenta referent a això: “Ser públic és un estat canviant, no definitiu”.

En una línia molt semblant, Brujo comenta que tots tenim capacitat de crear i d’imaginar, “especialment, els menors de 25 anys que han crescut amb aquesta visió”. Referent a això, Roberto afegeix que “el dispositiu telemàtic en el qual el nen bolca el seu potencial creatiu no deixa de ser un producte estudiat per adults i finalitzat per a obrir nous fronts en el mercat”.

Roger recupera el discurs de Roberto Frattini clarificant alguns aspectes: “En la xerrada de l’altre dia [...] s’obria la possibilitat de traçar camins que ens acostessin a una participació allunyada de l’actual “agitació”. No deixa de ser simptomàtic que sigui més escandalós negar la participació [...] que promoure el repartiment d’un suposat botí que no pot il·luminar ja sols que la pantalla en la qual es plasma”.

Per la seva banda, Juan afirma que la cultura de la participació “és necessària i legítima” però això no implica “que les postures deguin ser binàries o maniquees”. Per a finalitzar afegeix: “El que sí sembla inalterable [...] és la resistència al canvi, la por a la pèrdua de privilegis, els temors que suscita el debat sobre una cultura democràtica”.

** Nous formats, nou entorn**

El segon tema del debat es centra en els diferents (i nous) formats que estan sorgint per a expressar art i que ens obliguen a reflexionar.

En la majoria d’aportacions va aparèixer Internet com a canal o suport que modifica i altera els formats tradicionals. Brujo opina que “a partir d’ara les obres d’art seran versions beta, inacabades, obertes amb caràcter efímer”. Segons Krühl per primera vegada la creació i la difusió d’una obra està a l’abast de molts. “Cada vegada dediquem més temps a les obres desenvolupades horitzontalment”.

Sònia aporta al debat l’entrevista que La Vanguardia va publicar recentment a Philippe de Montebello, exdirector del Metropolitan Museum de Nova York. Sònia destaca les paraules de Montebello quan parla del motiu pel qual va abandonar el seu càrrec després d’ocupar-lo durant 31 anys. Segons l’exdirector, era necessari el relleu d’algú més jove i entès en noves tecnologies: “[Internet] és el mitjà de comunicació de les noves generacions i estem obligats a comunicar-nos amb elles en el seu llenguatge”. Un altre exemple aportat per aquesta usuària és el del Museu del Prado que, en col·laboració amb Google Earth, “oferix una visió única dels seus quadres, impossible de veure amb els nostres ulls”.

Finalment Lucia afegeix un altre exemple pràctic sobre els canvis de formats. Cita el nou projecte del Centre d’Art Santa Mònica, “Qüestions, qüestions”, en la qual el públic pot respondre a qüestions polítiques i culturals. “Es pot considerar [aquesta] una nova forma de comunicar projectes culturals? Aprofitarà el centre el feedback de la gent per a canviar la seva programació?”, pregunta la Lucía a la resta de participants del debat online.

Precisament una de les preocupacions de l’I+C+I és repensar la participació amb el públic. Les conferències, diàlegs, col·loquis o taules rodones són ja formats tradicionals. Aquest blog és una de les apostes innovadores per a potenciar la participació del públic i experimentar, en pròpia pell, la seva utilitat.

Des de l’organització també volem plasmar la reflexió sorgida després d’aquesta primera discussió online: quan en un col·loqui existeix un punt de vista fort i articulat la participació del públic pot ser major. La crítica dominant de la sessió presencial és l’escassa comprensió del que està succeint amb la participació, la contribució i la cooperació generada per les xarxes socials.

———————-   ———————-   ———————-   ———————-

** Enllaços recomanats en el debat**

A continuació s’aporten els enllaços recomanats pels participants al debat online durant el mes de març.

* Democratic Culture: Opening up the arts to everyone, de John Holden (2008) http://www.demos.co.uk/publications/democraticculture

*Internet nos obligará a reinventar los museos, entrevista a Philippe de Montebello de La Vanguardia.es, realitzada per Miguel Ángel Trenas (2009) http://tinyurl.com/cuo5hz

*Google ofrece una visión única de 14 obras del Museo del Prado (2009), de Luz Fernández (2009)

http://tinyurl.com/a7whfn

* “Respuesta a la pregunta ¿qué es la ilustración?”, d’Inmanuel Kant. http://kant.pais-global.com.ar/

* Centre d’Art Santa Mònica
http://www.artsantamonica.cat/index2.html

* “Qüestions, qüestions” . Intervenció pública d’Alfredo Jaar
http://cultura2.gencat.cat/jaar/fitxa.html

30/3/2009