A Suècia va entrar en vigor, a principis d’aquest mes d’abril, la llei que persegueix l’intercanvi il·legal d’arxius. Segons Netnod, l’agència que monitoriza els accessos a internet d’aquest país, va constatar que a l’endemà de l’aprovació de la llei el tràfic de la Xarxa es va desplomar el 30%.

Aquesta nova llei autoritza que qui vegi vulnerat el seu copyright pugui recórrer a un tribunal perquè es desvetlli la identitat de qui ha fet la descàrrega, pressionant al proveïdor de la connexió a donar les dades personals a través de la IP de la màquina. Ja han sorgit veus en contra com el Partit Pirata, que concorrerà a les eleccions europees del 7 de juny.

A França, el tema també està bastant calent. Una esmena de l’anomenada Llei Sarkozy pretenia tallar la connexió dels internautes que, després de dos avisos, vulnerin el copyright per Internet. El primer advertiment serà per correu electrònic. El segon, per carta certificada. L’entitat que s’encarregaria d’aquesta tasca respon a les sigles de HADOPI. No obstant, fa unes setmanes el Parlament francés va rebutjar aqueseta llei que hagués marcat un precedent a tota la Unió.

I com estem a Espanya? La nova ministra de Cultura no ha entrat amb molt bon peu a la xarxa. Tal i com ja va comentar ‘Balada’ en el debat “l’anomenament d’Angeles González-Sinde és entès com una clara provocació per la comunitat d’internet (…) ja que no ha dubtat en qualificar de ‘pirates’ a la majoria d’internautes” per les descàrregues que es fan de pel.lícules i música amb les xarxes P2P.

Podem imaginar una realitat sense el P2P? Cap a on evolucionarà aquest enfrontament entre els mètodes tradicionals i els actuals de repartiment de coneixement?

Esperem els vostres comentaris!!

—————————–
+ Informació aquí:
Blog El punt.cat
L”opinió de l’Asociación de Internautas
P2P o aprender a compartir razonablemente