La darrera sessió I+C+i organitzada pel CCCB Lab abans del descans de l’estiu va estar dedicada a les Ciutats Lab, i va comptar amb la participació de Ramon Sangüesa i Irene Lapuente, de CoCreating Cultures i La Mandarina de Newton, així com amb Laura Forlano, professora de disseny al Design Institute adscrit a l’Illinois Institute of Technology de Chicago, Antoni Nicolau, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, i Inés Garriga, responsable d’innovació i creativitat de l’ICUB, que van participar en el debat de la tarda.

Al llarg del matí, Sangüesa i Lapuente van oferir un taller pràctic en el qual els assistents van haver d’imaginar com seria una ciutat lab a partir de les idees que havien aportat prèviament. Agrupats per intencions comunes, els participants van presentar diverses idees i reflexions al voltant del laboratori i la ciutat:

1. La gent hauria de poder reaccionar i actuar davant les coses que passen a la seva ciutat. Hauria de fer servir la ciutat com a xarxa, similar a una xarxa neuronal, on es pogués trobar amb altres ciutadans i posar en comú les idees. Caldria, però, treballar per optimitzar els recursos en una ciutat, generant noves dinàmiques entre els seus habitants i saber com compartir-los a través d’activitats que generéssin confiança i poguessin crear intercanvis.
2. El RuralLab o Rurban Lab (una barreja entre rurals i urbans) seria un espai on es recuperés la natura a la ciutat. Per exemple, tornar als mercats com a espais d’experimentació, però també desenvolupar nous espais pels horts urbans i convertir-los en llocs de coneixement, intercanvi i experimentació. En definitiva, tornar al DIY i recuperar vells coneixements aprofitant les noves tecnologies i les eines digitals. I intentant que tot el que es generés tornés al comú (procomú).
3. La ciutat té tres capes: allò construït, el codi (la informació que dóna la ciutat) i la gent. Com es gestionen les experiències de la gent? Com es planifica la ciutat? Com s’hi viu? Serien algunes de les preguntes que la Ciutat Lab hauria de poder respondre. Per tant, es va plantejar com processar la informació que genera una ciutat i treure’n conclusions.
4. El lab com a espai d’observació, però també com a espai que ens influeix. Com evitar el gap entre la gent que participa dels labs i la immensa majoria del públic, a qui no arriba la informació que s’hi genera? La “Open University” serviria com a exemple de coneixement compartit i espai on treballa gent de diferents disciplines, que fomenta la llibertat d’expressió i d’accés a les idees.
5. La ciutat és un espai on succeeixen coses i on el ciutadà intervé, genera idees i crea una consciència col·lectiva. L’individu no és un ens aïllat, sinó que forma part d’un col·lectiu.

Després d’aquest brainstorming, els participants al taller van fer un altre exercici: imaginar la ciutat en un futur de 10 o 15 anys, i elaborar un “diari” amb tres titulars que el definissin. Al final d’aquestes noves propostes, van sorgir cinc idees: “opensource”, “participació”, “ciutat verda”, “optimització de recursos” i “trencar esquemes”. Aquests cinc conceptes, doncs, són els que els participants d’aquest taller I+C+i van considerar més necessaris en la definició d’una ciutat lab. Llegeix més