Posts Tagged ‘terrorisme’

“No vull que Al Qaeda i els talibans defineixin què és ser musulmà”

setembre 23rd, 2013 1 Comment

Viu a Anglaterra des del 14 anys però el Pakistan continua ocupant el centre del seu univers literari. L’escriptor Nadeem Aslam parla, en aquesta entrevista, de la seva relació amb Pakistan i dels problemes que enfronta el país. També explica perquè, ateu convençut, es declara musulmà arran de l’11-S, i parla sobre l’experiència de l’emigració. Aslam acaba de publicar en castellà El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013). Va visitar el CCCB el passat 16 de setembre convidat pel British Council.

Nadeem Aslam, una finestra oberta sobre el Pakistan

setembre 10th, 2013 No Comments

Ana Ballesteros

En els últims anys, els escrits sobre Pakistan s’han convertit en un relat gairebé obsessiu del que està malament al país. Fracàs, espasa, caos, gihad, front, terrorisme, guerra, agitació, dificultat o Armagedón són només algunes de les paraules que abunden en els titulars que es refereixen al Pakistan des de la simbòlica data de l’11 de Setembre i la subseqüent Guerra contra el Terror. Aquest relat, que acostuma a ser unilateral, ens deixa amb moltes preguntes i un cert sentiment de preocupació, si no de por.

Nadeem Aslam (© Richard Lea-Hair)

Però un país no pot ser retratat d’una manera tan restringida, ignorant el seu passat i la seva riquesa cultural. L’escriptura de Nadeem Aslam, que visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre, contrasta amb aquesta percepció monocromàtica i mostra un món de color, varietat i matís. La condició humana i el que sigui que queda de normalitat ha de ser expressat; d’aquesta manera, el que normalment és vist com un Estat fallit troba els seus fonaments en la força de la seva gent. Ells, els pakistanesos del carrer, són els veritables herois d’una existència que no és fàcil en absolut.

L’escriptura d’Aslam ens recorda que hi ha un llegat cultural brillant, viu, que sobreviu a les forces obscures de la uniformitat que amenacen la rica heterogeneïtat del Pakistan. Tradicions, històries i noms que es sostenen i fins i tot cobren vida a les nostres pròpies tradicions quan intentem veure-les a través dels nostres propis ulls. La clau d’arc de tot això no és més que la naturalesa humana: els sentiments que tenen lloc en un cert context i un cert temps amb els quals ens podem identificar perquè, en certs moments del nostre passat, els hem experimentat en els nostres països, als llindars de les nostres cases, en les nostres famílies, en el centre mateix dels nostres cors.

És així com podem començar a veure aquesta regió plena de problemes des d’una perspectiva humana: no amb els ulls dels analistes, polítics o estretegues, sinó amb els de la gent comú que simplement es trobava en el lloc correcte o equivocat, en el moment correcte o equivocat. La darrera novel·la de Nadeem Aslam, El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), té lloc entre el Pakistan i l’Afganistan en un moment en el qual es van capgirar les vides de les seves gents. La història explica com, enmig de temps turbulents, el que prevalen són l’amor, l’amistat i la família.

Nadeem Aslam visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre a les 19:30h. Llegirà un fragment de la seva última novel·la i parlarà amb Ana Ballesteros, investigadora especialitzada en Pakistan i Afganistan. Entre els dos obriran una finestra al Pakistan i al conflicte afgà. Les entrades ja són a la venda al Telentrada i a les nostres taquilles.

Ana Ballesteros ha iniciat una campanya per demanar que es doni asil als traductors de les tropes espanyoles a Badghis, Afganistan. Si vols recolzar aquesta petició, pots fer-ho aquí:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-defensa-concesión-de-asilo-a-los-traductores-de-las-tropas-españolas-en-badghis

«L’última dècada ha estat un fiasco intel·lectual» Pankaj Misrha, escriptor

novembre 8th, 2011 1 Comment

L’escriptor Pankaj Mishra parla de “fiasco intel·lectual” per referir-se al paper que han fet acadèmics, periodistes, escriptors etc. a l’hora d’explicar al món les conseqüències dels atemptats del 11-S de Nova York. “Fins i tot abans de l’11-S, ja semblava que l’únic model possible era la democràcia liberal”, comenta Mishra. L’assagista d’origen indi critica que només s’hagin seguit les tesis governamentals.  “Hi ha altres 11-S”, declara en aquesta entrevista que va concedir al CCCB poc abans d’impartir la conferència «Memòria i esperança (i pèrdua)» el passat 26 d’ocubre en el marc del cicle “11-S. El món deu anys després”.

Entrevista de Lucía Calvo. Càmera: Juan Carlos Rodríguez. Edició:  Lur Olaizola

L’11-S A DEBAT

setembre 16th, 2011 No Comments

Aquesta setmana s’ha commemorat el desè aniversari dels atemptats de l’11-S i el CCCB no ha volgut quedar al marge de les reflexions que aquest aniversari està generant. Fa pocs dies vam inaugurar la instal·lació de l’artista Francesc Torres «Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17», realitzada a partir de les fotografies que l’artista va poder fer a l’hangar de l’aeroport de JFK on van quedar emmagatzemades les restes de les Torres Bessones mesos després dels atemptats. En aquest espai, tancat al públic, es van recollir més de 1500 objectes de tot tipus recuperats de la Zona Zero i es va convertir, així, sense voler-ho, en el museu improvisat i l’espai més singular de memòria de la tragèdia. La instal·lació de Francesc Torres tracta, en les paraules del mateix artista, «de la memòria històrica, de la memòria nacional, del dol social i individual, i de les formes de tractar els traumes profunds per aconseguir la curació».

Fotografia de Francesc Torres. Instal·lació "Memòria Fragmentada 11-S NY Artefactes a l'hangar 17" © Francesc Torres- VEGAP- 2011

Fotografia de la instal·lació “Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’hangar 17″ © Francesc Torres- VEGAP- 2011

En paral·lel a aquesta instal·lació, hem organitzat el cicle de conferències «11-S. El món deu anys després» (19 de setembre – 2 de novembre) que, de manera més àmplia, proposa un reflexió sobre les transformacions polítiques, socials i culturals d’aquests deu anys amb la intenció d’analitzar quin és el llegat que ens queda avui dels atemptats.

Per a molts, les imatges colpidores de l’enfonsament de les Torres Bessones van marcar l’inici d’una nova etapa, com si haguéssim creuat algun límit fins aleshores desconegut i, d’alguna manera, res no pogués tornar a ser el mateix. I és evident que algunes coses han canviat aquests anys: les guerres a l’Iraq i a l’Afganistan han deixat un terrible llegat de víctimes, que la majoria de vegades no han rebut l’atenció que es mereixien, i avui s’han convertit en conflictes de molt difícil resolució. A Occident, altres atemptats, com els de Londres i de Madrid, han incidit en el que potser realment ha estat el principal canvi del món occidental: una sensació de fragilitat nova i paralitzant que ha fet del discurs de la seguretat i de l’amenaça terrorista un eix dominant en tota la dècada. Al llarg de tots aquests anys, el CCCB ha seguit de prop aquests esdeveniments i ha creat una línia de reflexió pròpia per analitzar-los i valorar-ne les conseqüències: des de l’auge de l’obsessió per la seguretat i els seus perills per a les democràcies i els drets humans («Arxipèlag d’excepcions», 2005, «L’impacte de l’11-S i l’11-M. Una perspectiva comparada», 2005, «Mentides globals, violències locals», 2006); la incidència dels atemptats en la vida urbana i l’espai públic («Traumes urbans», 2004, «Arquitectures de la por», 2007, «L’espai públic en el punt de mira», 2008), fins a les dificultats per reprendre un diàleg Orient-Occident i comprendre la realitat actual de l’Islam i el món musulmà («Fronteres», 2004, «L’Islam europeu», 2005, «Imaginari democràtic i globalització», 2011).

Al llarg d’aquests anys hem pogut desenvolupar aquestes reflexions amb les aportacions d’experts locals i internacionals com Fred Halliday, Michael Walzer, Robert Fisk, Judith Butler, Arjun Appadurai, Gema Martín Muñoz, Georges Corm, Naomi Klein, Zygmunt Bauman, Stephen Graham, Tzvetan Todorov, Faisal Devji i Abdelwahab Meddeb, entre molts d’altres.

Avui, deu anys després de l’11-S, amb Occident immers en plena crisi econòmica i el món àrab convuls per les revoltes que exigeixen més democràcia i drets, us proposem un nou debat que reflexionarà sobre el llegat dels atemptats, sobre les transformacions reals i les imaginades, sobre el món que vam creure que s’aproximava i el que finalment ha esdevingut. Les sessions comptaran amb un debat sobre la memòria dels atemptats amb Francesc Torres, Clifford Chanin, assessor del Memorial de l’11-S recentment inaugurat a Nova York, i la periodista experta en documentals històrics Montse Armengou. També tindrà lloc la presentació del llibre Diari de guerra. Nova York, tardor 2001 (L’Avenç, 2011), on el catedràtic d’Art Fèlix Fanés relatarà la seva experiència a Nova York els mesos posteriors als atemptats, acompanyat de Rafael Argullol, catedràtic de Teoria estètica, i Mary Ann Newman, assagista i traductora. Finalment, comptarem amb dues conferències excepcionals per aproximar-nos a dues realitats que van quedar profundament sacsejades després de l’11-S: Pankaj Mishra, escriptor i assagista d’origen indi, ens parlarà de com els atemptats van canviar la relació entre Orient i Occident, i, molt especialment, la relació amb el món musulmà, i la periodista Barbara Ehrenreich, reconeguda pels seus assajos incisius sobre la realitat socioeconòmica i cultural dels Estats Units, tancarà el cicle amb una reflexió sobre l’efecte dels atemptats en la societat nord-americana.

Amb aquest debat esperem oferir una nova perspectiva a una reflexió que va començar fa deu anys, sota l’ombra de la inquietud posterior als atemptats, i que tot aquest temps hem alimentat amb la voluntat d’oferir coneixement, horitzons i veus que ens permetin comprendre millor el nostre món d’avui.

1