La de ciutat oberta sembla una bona metàfora per pensar les tensions de la ciutat contemporània, tal com ho demostra la novel·la homònima de l’escriptor nord-americà d’origen nigerià Teju Cole. En l’obra, un jove psiquiatra nigerià que està fent la residència en un hospital de Nova York, passeja pels carrers de Manhattan. El rerefons de la novel·la, molt difuminat però present, són els atacs a les Torres Bessones, i moltes de les pàgines del llibre recullen les reflexions del protagonista sobre la identitat i la diferència, el pes sovint invisible de la història, la por a l’altre i la solitud de la vida urbana.
Roma, città aperta
Tal com es fa palès a la novel·la, l’expressió “ciutat oberta” és terriblement ambivalent. Si bé en un primer moment sembla suggerir una invitació amable a formar part d’una ciutat cosmopolita i diversa, a viure i conviure en les seves places i carrers, aviat es fa manifest l’origen bèl·lic de l’expressió, el conflicte i la tensió que li són inherents. En temps de guerra, una “ciutat oberta” és aquella que decideix no oposar resistència a l’enemic i es deixa ocupar per tal d’evitar danys a la població civil i pèrdua del seu patrimoni. Una ciutat oberta també és, llavors, tot i que sembli contradictori, una ciutat ocupada, envaïda, una ciutat que es rendeix davant la superioritat de l’altre o bé davant el reconeixement de la inutilitat de plantar batalla.
Aquest doble sentit, aquestes perspectives en conflicte, serveixen a l’autor per plantejar un bon grapat de qüestions relacionades amb la diversitat, la immigració, la violència, el conflicte, la pervivència de les fronteres i la convivència a la ciutat. En el seu deambular, Julius, el protagonista de Ciutat oberta, visita un camp de detenció d’immigrants il·legals, es baralla amb el seu propi passat (la seva mare és alemanya, el seu pare nigerià), conversa sobre filosofia amb un marroquí seguidor de Malcolm-X a Brussel·les o escolta la història de fugida i opressió d’un vell immigrant haitià a Manhattan.
Teju Cole
L’autor, Teju Cole, encarna bé aquestes contradiccions, segurament en la seva vessant més fecunda. Fill de pare i mare nigerians, va néixer als Estats Units però va viure a la ciutat de Lagos la seva infantesa per tornar a estudiar als Estats Units amb 18 anys. Per acabar de complicar el retaule, és historiador de l’art especialitzat en pintura flamenca del segle XVII. Actualment, Cole està escribint un llibre de no ficció sobre la ciutat de Lagos i manté actiu a Twitter el seu projecte Small Fates, que consisteix en triar notícies de fa 100 anys dels diaris de Nova York i publicar-las en un estil irònic proper al del fait divers.
Si el vols conèixer i sentir-lo parlar de la seva escriptura, la seva experiència de la ciutat o la seva afició a la fotografia, pots apropar-te al CCCB el proper dilluns, 17 de setembre, a les 19:30h. Teju Cole, que està de gira per Europa promocionant el seu llibre, mantindrà una conversa amb l’escriptor argentí Patricio Pron i llegirà fragments de la seva novel·la, que ha conreat premis i elogis a l’altra banda de l’Atlàntic i acaba de ser publicada en català i castellà per Quaderns Crema i Acantilado.
Teju Cole al Raval
Per altra banda, la mirada de Teju Cole com a narrador també està molt influenciada per la seva afició a la fotografia. El seu punt de vista (el seu enquadrament) tendeix a fixar-se en això que està lleugerament fora de lloc, que és invisible o està invisibilitzat, allò que sovint passa desapercebut en una primera mirada.
Seduïts pel seu esguard i curiosos per veure què ens desvetlla, al CCCB hem proposat a Teju Cole que faci un petit assaig fotogràfic i textual sobre el Raval. Esperem poder-vos oferir els resultats en aquest mateix bloc. De moment, pots veure una mostra de les seves fotografies al seu compte de Flickr.
