O potser ja no cal parlar en veu baixa quan es tracta de la intimitat? Què ha passat amb la discreció, el pudor, el secret o la inhibició? Sembla ser que han passat definitivament a la història a l’hora de viure i comunicar els assumptes íntims. Tot allò que tradicionalment pertanyia a l’àmbit exclusivament privat ‒la sexualitat, la vida de parella o de família‒, que es protegia amb pany i clau i es resguardava de la intromissió amb les barreres físiques i morals avui es debat, es ventila o s’exhibeix públicament. Els nous mitjans i gèneres ‒blocs, xarxes socials, reality shows, biografies o premsa del cor‒ canalitzen la necessitat de fer-nos visibles o de participar en la intimitat dels altres, i ens obren la porta a la societat de l’espectacle, la primera víctima de la qual és… la nostra pròpia intimitat! De tot això en parlarem en el cicle La transformació de la intimitat.
Imatge de Julian Mandel
Fal·làcies i equívocs que existeixen al voltant de les relacions entre l’íntim i el públic serà el tema de la conferència que el dia 30 de juny pronunciarà José Luis Pardo, catedràtic de filosofia de la Universidad Complutense de Madrid i autor del llibre La intimitat. Pardo reflexionarà sobre el perill que corre la intimitat, que sovint es confon amb la simple privacitat, a causa de la circulació il·limitada de la informació en què ens movem actualment. Així mateix analitzarà les conseqüències de l’exaltació exacerbada de la subjectivitat que al final es torna buida i infinitament redefinible. La sobreabundància de la intimitat ‒i la televisió n’és l’exponent més representatiu‒ i, d’altra banda, la manca lacerant d’intimitat a la vida quotidiana són dues cares de la mateixa moneda.
L’antropòloga i sociòloga Paula Sibilia, autora del llibre La intimidad como espectáculo, analitzarà el 13 de juliol com els nous mitjans i formats de comunicació estan fent mutar la subjectivitat. Tant les diferents formes d’introspecció, tradicionalment cultivades en silenci i soledat, com els antics mètodes d’autoconeixement que fomentaven interioritats riques i denses han donat pas a la societat d’espectacle. A través de la hiperconnexió i l’autoexhibició el que es practica és l’eximitat ‒fer externa i extrema la intimitat‒ que no serveix només per mostrar la nostra intimitat a l’exterior, sinó per construir-la al mateix temps. En desaparèixer els referents de l’individu a l’època moderna com ara la família o l’escola, el camp de llibertat que s’obre és immens i cal saber-lo administrar. En serem capaços?
Beatriz Preciado, al seu torn, entra de ple en el terreny més sagrat de la intimitat tradicional qüestionant normes tan bàsiques com ara la determinació del sexe i el gènere. Aquesta filòsofa, que ens oferirà el dia 14 de juliol la conferència Génere, arquitectura i invenció de la intimitat, es defineix com a persona transgènere i pansexual i ensenya la teoria de gènere a la Universitat París VIII. L’íntim definitivament s’ha fet públic. Beatriz Preciado, que sosté que allò que sempre imaginàvem com a biològic ‒la divisió entre home i dona, masculí i femení‒ no és més que una construcció cultural, abordarà la pregunta de com entendre l’actual transformació de la intimitat, construïda essencialment com a femenina, en termes de gènere.
Però queda algun àmbit on la malmesa intimitat encara se salvi? Víctor Gómez Pin, catedràtic de filosofia de la UAB, ens proposarà el treball de l’art i de la ciència com a camps on la intimitat es redimeix. A la conferència que donarà el dia 27 de juny reflexionarà sobre treball de l’art i de la ciència que impliquen efectuar una immersió interior, no per apuntalar l’univers propi i recrear-s’hi, sinó per redimir-lo. L’artista i el científic perforen les capes de resistència de la intimitat per obrir espais de creació: de metàfora, en el cas de l’artista, i de fórmules universals, en el cas del científic.
Els nous temps, sens dubte, no ens ho posen fàcil. Donant-nos noves eines ens plantegen nous reptes i obren noves incògnites. Sabrem trobar-ne pistes com a individus i també com a societat?
_____________
El cicle de debats La transformació de la intimitat tindrà lloc al CCCB els dies 27 i 30 de juny, 11 i 14 de juliol. Tots els debats seran emesos per streaming.
D’aquí que, si més no des dels anys noranta, els corrents més renovadors en el marc del feminisme hagin adoptat amb tanta resolució els vocabularis de la transformació tecnològica, l’artifici agit-prop, el posthumanisme i el ciborg, i s’ha notat alhora que sota la retòrica de la crida de la jungla s’amaga el mandat de la biopolítica. Això explica, també, en part, les dificultats freqüents, en el marc de les polítiques d’esquerra, a l’hora d’articular algunes perspectives centrades en l’ecologia –que manegen termes tan connotats com «conservació» i «sostenibilitat»– amb aquells discursos de gènere que posen l’èmfasi en les potencialitats i els corrents alliberadors de la tècnica, la moda i el consum. I és ben sabut que en el camp de l’esquerra les suspicàcies es passegen crues, i que qualsevol diferència de criteri, per petita que sigui, es converteix de seguida en una baralla de galls.
En aquest sentit, 
