Xcèntric fa les maletes

setembre 15th, 2009 Comments Closed

El programa de cinema del CCCB viatjarà arreu del món amb un cicle de pel·lícules experimentals espanyoles

“Del éxtasis al arrebato. 50 años del otro cine español” és el títol del programa de cinema experimental espanyol que es podrà veure a partir del mes d’octubre en ciutats com Melbourne, Nova York, Washington, Miami, Tòquio, Madrid i Londres. Es tracta d’una retrospectiva del cinema experimental desenvolupat a Espanya des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. “Del éxtasis al arrebato…” és un projecte fill de Xcèntric, la programació estable de cinema del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Gràcies al treball conjunt del CCCB i la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), destacats museus i centres d’art internacionals projectaran l’obra de cineastes com José Val del Omar, Joaquim Puigvert, Eugenio Granell, David Domingo, Oriol Sánchez, Laida Lertxudi, Carles Santos, Javier Aguirre, Eugeni Bonet, José Antonio Sistiaga o Iván Zulueta.

Antoni Pinent, comissari del programa i Rosa  Cardona, conservadora de la Filmoteca de Catalunya, repassen les còpies  de les pel•lícules abans d'enviar-les a Melbourne, primera ciutat on es  projectarà el cicle.

Antoni Pinent, comissari del programa i Rosa Cardona, conservadora de la Filmoteca de Catalunya, repassen les còpies de les pel·lícules abans d’enviar-les a Melbourne, primera ciutat on es projectarà el cicle.

Antoni Pinent, comissari de “Del éxtasis al arrebato…”, ha seleccionat 43 títols d’entre més d’un miler, una acurada tria de cinema d’autor i de creació dels últims 50 anys. Algunes obres han tingut poca o nul·la circulació i han estat cedides per filmoteques o pels mateixos autors. Ara, amb les itineràncies de Xcèntric, es donarà a conèixer una part del patrimoni cinematogràfic espanyol més desconegut.

Centres on es projectarà “Del éxtasis al arrebato. 50 años del otro cine español”:

ACMI, Melbourne, octubre 2009

Anthology Film Archives – Nova York, gener 2010

National Gallery-Washington, gener – març 2010

Bass Museum of Art of Miami, gener – febrer 2010

Image Forum Experimental Film Festival – Tòquio, abril 2010

MNCARS, Madrid, maig 2010 CCCB, Barcelona, maig 2010

TATE – Londres, març – abril 2011

També s’han mostrat interessats en el programa la Filmoteca de Praga, l’Arsenal de Berlín, els Pacific Film Archives de San Francisco, l’Irish Museum of Modern Art de Dublín, The Austrian Film Museum de Viena, la Cinemathèque Québecoise de Montreal, el Kulturhuset d’Estocolm, la Cinemateca de Bolonya i el centre MAXXI de Roma.

Catàleg en DVD

La documentació i catalogació que s’ha fet per preparar “Del éxtasis al arrebato…” ha donat com a fruit un catàleg en format DVD i llibret, que conté informació sobre les pel·lícules i els autors representats. El catàleg ha estat editat per Andrés Hispano i Antoni Pinent i es podrà comprar en els centres on es projecti el programa, en centres especialitzats, així com en el web de la productora Cameo: www.latiendacameo.es

http://www.cccb.org/rcs_multimedia/flvxcentric.flv

Qui diu que el jazz és minoritari?

setembre 14th, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session de JAZZ SÍ CLUB TALLER DE MÚSICS

YouTube Preview Image

Qui diu que el jazz és minoritari? Més de 700 persones van passar dijous passat per la primera jam session al CCCB. Amb motiu de l’exposició “El segle del jazz”, oberta gratuïtament tots els dijous a partir de les 20 h, es posava en funcionament una JAZZ CAVA CCCB que va sorprendre músics i públic per la seva autenticitat. Amb l’ajut de les columnes de pedra de la planta -1 i el treball de l’equip del CCCB, es va crear un espai d’intimitat i de bona sonoritat digne de qualsevol bona vetllada jazzística. I així va passar. Mentre el públic feia una cua que travessava el Pati de les Dones, la gent s’anava acomodant als pufs de terra i a les columnes i els banquets de la cava. Altres ocupaven els tamborets del bar i del chill out. Tot seguit, després d’una breu presentació i benvinguda, el quartet base que havia triat el Taller de Músics, un dels nuclis més actius del jazz i la música moderna a la nostra ciutat, iniciava la jam session. Joan Díaz al piano,professor i sots-director de la nova escola de Grau Superior del Taller de Músics, Rai Ferrer al contrabaix, David Gómez a la bateria i el jove Gabriel Amargant al saxo tenor, tots dos també professors del Taller. Tots quatre van començar la sessió amb una espècie d’homenatge al segon quintet de Miles Davis amb temes com “Sorcerer”, “E.S.P.” i “One finger SNAP”, cosa que creà un boníssim ambient entre el públic que s’anava fent seva la sala i que aplaudia fervorosament després de cada solo. Tot seguit, fou Javier Galiana, pianista andalús ex alumne de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona), el qui trencà el gel i pujà a la tarima, iniciant el moviment de músics i la participació espontània intrínseca d’una jam. Amb un copet a l’esquena de Joan Díaz, el piano quedava lliure perquè fos Galiana qui ocupés la banqueta i pactés amb els altres companys d’escenari cap a on havia de continuar la sessió. I ho va fer amb un dels estàndards més coneguts, “You know that I love you”. Una balada que ens posà la pell de gallina i creà un silenci commovedor entre tots els qui érem entre el públic. Mentrestant, a fora, al Pati de les Dones, la cua s’havia esvaït i un bon nombre de persones seguien la jam assegudes a terra o al banc de marbre, aprofitant la magnífica fresqueta de la nit i gaudint de la fantàstica realització de la sessió que s’estava fent en directe des de l’interior de la cava.

spy software for iphone
forskolin supplement

Les conferències del debat UNIVERSALS HUMANS, disponibles online

setembre 9th, 2009 Comments Closed

El juliol de 2009 el filòsof Miguel Morey, el medievalista Philippe Walter i l’escriptor Zoltán Kövecses van participar al debat UNIVERSALS HUMANS, un cicle de conferències al voltant de la relació primària dels éssers humans amb el món. Ja es poden consultar els vídeos de les conferències, tant en aquest web com a l’ARXIU CCCB.


best android spy software
best iphone spy apps

Entrevista: Roberto Cuesta, fotògraf amb obra exposada a “Quinquis dels 80”

setembre 1st, 2009 Comments Closed

L’any 1999, després del desallotjament de la presó madrilenya de Carabanchel, el fotògraf Roberto Francisco Cuesta va aconseguir colar-s’hi amb la seva càmera de fotos. “Feia pocs dies que els reclusos havien abandonat el centre penitenciari i encara es podia sentir l’olor d’humanitat a les cel·les”, explica Cuesta. Uns amics seus rodaven una pel·lícula a la presó i, aprofitant l’avinentesa, Cuesta va entrar als tenebrosos passadissos de Carabanchel per captar amb el seu objectiu el rastre d’anys de reclusió i manca de llibertat. “A les imatges no es veu cap persona, però sí els seus objectes personals, que parlen molt de com eren els presos, quines eren les seves tendències polítiques, religioses, les seves tendències sexuals”, diu el càmera bilbaí. “La meva intenció era captar el desassossec dels presos”, comenta.

YouTube Preview Image

Cuesta va intentar vendre a la premsa el seu treball però cap mitjà no s’hi va interessar. Al cap de deu anys, Mery Cuesta i Amanda Cuesta van contactar amb Roberto perquè fotografiés el barri d’Ortxaorkaga per a l’exposició “Quinquis dels 80”. Roberto Cuesta va acceptar la proposta -coneixia el barri molt bé perquè hi va néixer-. Arran d’aquest treball, les comissàries van descobrir la història de les fotografies inèdites de Carabanchel i van trobar que l’exposició del CCCB -que dedica un apartat a la vida en les presons- seria un bon lloc per treure a la llum les imatges, nítids records de la vida entre reixes.

“Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer”, acull una miniexposició de l’obra de Cuesta, 22 fotografies d’aquells rastres de vida que es va trobar el fotògraf d’Otxarkoaga en entrar a Carabanchel a finals dels 90. Fins el 6 de setembre al CCCB.
help with algebra homework
buying assignment online

“In between days”, d’Isaki Lacuesta i Naomi Kawase, participa al Festival de Locarno

agost 31st, 2009 1 Comment

La pel·lícula, iniciativa del CCCB, és el resultat d’un any d’intercanvi de cartes filmades entre els directors

Isaki Lacuesta i Naomi Kawase es van conèixer per primer cop la primavera de 2008 al Festival de Cinema de Las Palmas. Fou un encontre breu, però decisiu en les carreres dels directors. Aquest agost, un any i pocs mesos després de la primera cita a Canàries, Lacuesta i Kawase es retroben en un altre certamen cinematogràfic, el Festival de Locarno, per presentar una obra conjunta, la correspondència filmada “In between days”.

Isaki  Lacuesta i Naomi Kawase, el dia que van rodar junts a Banyoles, el  setembre de 2008.

Isaki Lacuesta i Naomi Kawase, el dia que van rodar junts a Banyoles, el setembre de 2008.

Entremig d’aquests dos encontres, Naomi Kawase i Isaki Lacuesta han viscut una interessant relació epistolar i creativa que ha donat com a resultat set cartes filmades que han anat enregistrant els directors en aquests mesos de coneixença mútua. Set petites joies audiovisuals que, reunides sota el títol d’”In between days”, es projectaran l’11 i 12 d’agost a la secció oficial fora de concurs “Ici et Allieurs” del Festival de Locarno.

“In between days” és un recull de bells retalls íntims de les vides dels cineastes i, com diu el productor del film Jordi Balló, també és “gairebé un nou gènere, el de les cartes creuades, la successió de les quals suposa diversos temps: el de la filmació del primer enviament que inicia un camí a l’atzar, el de l’espera, el de la resposta que dóna peu a una nova peça que beu de l’anterior i en sol·licita una de nova, i finalment, el temps d’exhibició”.


green coffee 800 цена