Tess Renaudo i Cristina Riera: «A L’Alternativa fem visible allò amagat»

novembre 13th, 2013 No Comments

“La jungla interior” de Juan Barrero

Fa 20 anys, L’Alternativa – Festival de Cinema Independent de Barcelona va començar a construir un “espai públic obert” que, des d’aleshores fins avui, cada any apropa a la ciutadania pel·lícules d’autor que s’arrisquen a fugir d’allò convencional i gosen mantenir-se fora dels circuits comercials. Per debatre aquestes i altres obres, al llarg de la seva trajectòria el festival ha anat ampliant les propostes de participació activa, a les quals ha convidat professionals, estudiants, aficionats al cinema independent i, fins i tot, nens i nenes.

Ara, després de dues dècades d’experiència, creiem que és un bon moment per fer balanç. Per això, hem entrevistat conjuntament Tess Renaudo i Cristina Riera, membres de l’equip directiu de L’Alternativa, que enguany tindrà lloc del 18 al 24 de novembre al CCCB. A Twitter, podeu seguir la conversa sobre el festival amb l’etiqueta #20alternativa.

  • L’Alternativa aposta pel cinema d’autor. Com el definiríeu? Què és allò que el distingeix d’altres tipus de cinema?

El cinema d’autor és un cinema lliure i creatiu, on el cineasta aconsegueix treballar de manera autònoma, des del començament del projecte fins a la seva projecció – i en molts casos als films presentats a L’Alternativa n’és també muntador, guionista i productor. Parlem d’un cinema honest i cinematogràficament atrevit, on hi ha una clara intenció de trobar un diàleg i equilibri entre la part formal i la temàtica plantejada.

  • En aquest sentit, us declareu defensors d’un cinema compromès amb el llenguatge cinematogràfic, l’expressió creativa i l’espectador. Com es plasma aquest compromís en la programació del festival? Com trieu les pel·lícules que hi concursen?

Programar L’Alternativa permet crear un context (efímer) per a l’enorme oferta audiovisual internacional que existeix al marge de la indústria i que mai no es veuria si no fos per certs festivals de cinema. Fem visible allò amagat. Requereix un procés de recerca i selecció intens i disciplinat i un desig de fomentar el diàleg entre equip, cineastes i públic,… i prendre determinats riscos, és clar!

“Dime quién era Sanchicorrota” de Jorge Tur Moltó

El cinema que recolzem qüestiona les formes i les múltiples possibilitats audiovisuals d’aquest art, més enllà de la narrativa clàssica. Aquest tipus de cinema fa viure un festival, al mateix temps fa vitals els festivals per a l’obertura de les nostres ciutats i pobles, però també per als cineastes. Senzillament perquè, sense els festivals, aquests films no es veurien, no es compartirien, ningú en parlaria, i hi ha una producció estimulant i prolífica en paral·lel a l’oferta brindada pels circuits de distribució i exhibició comercial.

  • Durant els 20 anys de trajectòria del festival, heu contribuït a recuperar aquests autors i pel·lícules que es mouen al marge dels circuits comercials. Creieu que aquesta recuperació és més necessària ara que abans? Avui és més difícil o és més fàcil tenir accés a aquestes obres?

Per descomptat, Internet ha contribuït a fomentar l’accés al cinema. Trobem potents catàlegs de cinema online, però també és cert que, mentre l’oferta prospera, creix la batalla per la visibilitat.

Un festival cinematogràfic permet gaudir l’experiència compartida i única que es viu a la sala de cinema, però també, a través de la seva selecció, crea matisos i diàlegs entre el present i el passat i anima el debat i la reflexió entre el públic i els cineastes convidats.

La nostra secció de 20 anys, on presentem part de la història de L’Alternativa a través de 22 llargmetratges (extrets tant de seccions oficials com de seccions paral·leles), compleix perfectament aquesta voluntat de revisar la tasca de recuperació de creadors imprescindibles i de descoberta de nous autors que porta a terme L’Alternativa.

  • Quins valors i actituds que no són al discurs cinematogràfic oficial voleu promoure des de L’Alternativa?

Honestedat, compromís amb la creació, amb un mateix i amb el seu entorn, creativitat, risc…

  • L’Alternativa inclou espais reservats als nens i nenes. Per què heu decidit que formin part del festival?

“Pohyper” de Hui-ching Tseng

Sempre hem considerat imprescindible afavorir l’apropament de nous públics per obrir noves oportunitats, per enriquir les mirades, i contribuir al descobriment de noves formes de narrar i nous relats, per despertar la seva curiositat. Les propostes cinematogràfiques per a nens sovint són plenes de clixés i basades en un efectisme d’impacte que dificulta al nen imaginar més enllà. A més, amb el temps els espectadors dels primers anys de L’Alternativa han anat creixent amb nosaltres i volíem oferir-los la possibilitat de seguir-ne gaudint amb els seus infants.

En els darrers anys hem enriquit la programació dedicada als més menuts amb noves activitats perquè el nen pugui explorar, despertar la seva creativitat i entendre què representa la creació cinematogràfica a partir de tallers amb els quals pot elaborar el seu propi curtmetratge.

Els professionals es troben avui en un context de canvi a múltiples nivells: de models de finançament, de producció, de distribució, de difusió… Més que mai requereixen suport per orientar els seus projectes de forma adequada, per saber com i a qui presentar-los, per obrir noves relacions de coproducció, per explorar noves vies de distribució, per obrir fronteres…

Des de L’Alternativa ja fa anys que obrim les Jornades Professionals a temàtiques que ens sembla que poden ser del seu interès (coproducció, distribució a través d’Internet, altres vies de finançament, etc.). Aquest any hem volgut aprofitar la presència de professionals internacionals, que ens semblava que podien ajudar a pensar noves estratègies i a establir nous contactes, per llançar una convocatòria oberta per a l’assessorament personalitzat a projectes en procés, que ha estat molt ben acollida entre els professionals.

  • Quina valoració feu dels 20 anys de trajectòria? Què en destacaríeu?

“G/R/E/A/S/E” d’Antoni Pinent

Com tot ésser viu, L’Alternativa ha anat evolucionant per adaptar-se a l’entorn. Quan va néixer hi havia molt poques sales que programessin cinema independent i alguns dels referents eren autors avui consagrats i normalitzats en circuits comercials. Les escoles de cinema començaven a sorgir a la ciutat, i la informació sobre autors que sortien del mainstream era gairebé clandestina.

El festival ha esdevingut una plataforma de descoberta i llançament de nous creadors, i ha pogut seguir la seva evolució des dels primers curtmetratges fins que alguns d’ells han rebut reconeixement internacional pels seus llargmetratges. Amb els anys, el públic s’ha anat convertint en un públic molt més informat sobre allò que succeeix fora dels circuits habituals i ha anat augmentant la seva confiança en el criteri del festival. Així, aquelles primeres seccions oficials, que eren una aposta personal del festival que ens plantejàvem gairebé com un espai de risc i resistència necessària, amb el temps han estat reconegudes pels espectadors com espais de descoberta imprescindible d’obres a les quals d’altra manera saben que difícilment podran accedir.

Fer una mirada enrere i al llarg d’aquests 20 anys, i recordar autors als quals hem presentat per primer cop a Barcelona i que ara són reconeguts com a imprescindibles per a la història del cinema, ens ajuda a reforçar el sentit del festival.

D’altra banda, el festival ha anat ampliant l’espai per a la trobada i la participació activa, per a l’enriquiment mutu a partir del debat. Col·loquis, taules rodones, seminaris, tallers, jornades… per a professionals, estudiants, famílies, espectadors de tot tipus i amb diferents necessitats.

Entenem L’Alternativa com un espai públic obert a la ciutadania per a l’enriquiment col·lectiu a partir de la diversitat de possibilitats i oportunitats de participació; un espai públic que és possible gràcies al suport constant de diverses institucions i entitats que han confiat en nosaltres al llarg de tots aquests anys i que ens han acollit, com el  CCCB.

  • Quina és la vostra pel·lícula preferida d’aquests 20 anys de L’Alternativa? 

És com preguntar a un nen si estima més la mare o el pare, o com preguntar a una mare quin fill estima més. Cada film seleccionat per a L’Alternativa té la seva raó de ser. Cuidem molt el context on presentem els films, i aquests sovint prenen sentit en relació als altres. També procurem crear un espai coherent i, per això, elaborem seccions, programes i activitats amb el desig d’establir sinergies entre les diferents àrees del festival.

MIRA Lab, tres dies dedicats a la recerca i la formació en tecnologia i arts visuals en directe

novembre 11th, 2013 No Comments

© Arnau Dalmases

Tant les arts visuals com els esdeveniments en directe busquen noves formes d’expressió, interacció i exposició, i han trobat en la tecnologia (de projecció, generació o interactivitat) un perfecte aliat per crear nous espectacles i dimensions en l’art visual. En aquest nou context cultural i artístic, on el new media està permanentment present, el MIRA Festival aposta en la seva tercera edició per la creació del MIRA Lab, un esdeveniment internacional dedicat exclusivament a la recerca i la formació en tecnologia i arts visuals en directe que reunirà, del 14 al 16 de novembre al CCCB artistes, desenvolupadors i col·lectius nacionals i internacionals especialitzats en aquest àmbit.

Oriol Pastor, director del MIRA Festival, assenyala que el MIRA Lab compleix la funció de difusió i de coneixement: «explicar el com i el perquè, el procés de molts  projectes audiovisuals i artístics». Adreçat tant a professionals com a neòfits, el MIRA Lab neix«amb la finalitat de trencar les barreres i augmentar l’interès per disciplines com el mapping, la programació creativa i la interactivitat».

© Ceci Fimia

9 tallers, 3 conferències, 3 debats, 2 espectacles AV, projeccions, presentacions i competicions, i un Espai Hack de networking conformen la primera edició del MIRA Lab, l’aposta del MIRA 2013 per promoure l’intercanvi de coneixements entre tots els agents implicats en la indústria creativa i el new media. Aprendre, mostrar i compartir la fusió entre l’art i la tecnologia en un esdeveniment internacional que fomenta la transversalitat dels participants i les trobades cara a cara, que posa l’èmfasi en el procés i que aposta per la creativitat a través d’activitats innovadores.

El MIRA Lab «busca diferenciar-se d’altres festivals de new media de Barcelona i Catalunya no només en la temàtica, sinó també en el format. Crea durant tres dies un espai de reunió i difusió per a tot el sector de les arts visuals, la tecnologia creativa i els nous mitjans al centre de Barcelona». David Domingo, codirector d’aquest nou esdeveniment, explica també que el MIRA Lab «cobreix diverses temàtiques, obertes a públic de tot tipus: des dels desenvolupadors més experts que busquen una formació avançada o els artistes que volen ensenyar la seva obra, a agències i empreses que volen descobrir noves tendències, i també públic general que vol conèixer una mica més sobre aquestes disciplines».

Les activitats de cada jornada corresponen a una temàtica diferent:

  • Dijous 14 de novembre: Espai i projecció
  • Divendres 15 de novembre: Programació creativa
  • Dissabte 16 de novembre: Interactivitat

© Albert Miralles Gabarró

Philippe Chaurand (creador del software Millumin), Yannick Jacquet (artista d’AntiVJ), Ewelina Aleksandrowicz i Andrzej Wojta (Pussykrew), Luca Carrubba (Esterotips), Miguel Espada i Juan Santacruz (Espadaysantacruz), Eloi Maduell (Playmodes), Arturo Castro (OpenFrameworks), Kike Ramírez (vjspain), Fausto Morales (Slidemedia Lab), Alex Posada (MID), Jaume Sánchez (Clicktorelease), Juan Coll (Mediaflow), Santi Vilanova (Playmodes), Oriol Pastor (Telenoika), Daniel Gonzalez i Luis Sanz, i els col·lectius vjspain, SENSE, Telenoika, Dorkbot, Visual Brasil i 9ard. En total, més de 25 experts, artistes, desenvolupadors i col·lectius nacionals i internacionals especialitzats en tecnologia i arts visuals. David Domingo ressalta que «hi ha moltes tecnologies disruptives que estan transformant les arts visuals (com abans ho han fet amb la música) i el MIRA Lab ofereix un espai per aprendre, descobrir i debatre sobre elles des de diferents punts de vista».

Amb l’objectiu de promocionar i difondre les diferents disciplines relacionades amb l’experimentació de les arts visuals i la tecnologia, MIRA Lab  també programa el dijous 14 a la Sala Teatre del CCCB dos espectacles oberts al públic amb Electronic Performers, que presenta Trinity, i NOBU_LAB (Paola Roberti, Manfredi Borseti i Andrea Giomi), que presenta IN-STRUCTURE/MOOGGER FOGGE. En ells es busca crear experiències exclusives i la tecnologia avançada permet la innovació en els formats i en la relació entre públic i artista. Les projeccions i l’Espai Hack també són àrees que el MIRA Lab obre al públic.

El MIRA Festival, Music & Visual Arts Festival celebra la seva tercera edició amb la voluntat d’involucrar diferents espais de la ciutat amb un únic objectiu: «transformar Barcelona en la capital de les Arts Visuals», afirma Oriol Pastor. Tres dies de recerca, concerts, exhibicions, instal·lacions i projectes visuals en tres espais diferents: CCCB (MIRA Lab), Fabra i Coats (MIRA) i Razzmatazz (MIRA Club).

Podeu consultar la programació per dies del Mira Lab aquí.

Qui mana? La fi del poder segons Moisés Naím

novembre 6th, 2013 1 Comment

El poder ja no és el que era. S’està degradant, fragmentant, erosionant fins al punt que ja ningú té capacitat suficient per agafar la paella pel mànec i fer el que s’ha de fer. Ho diu Moisés Naím, espectador de primera fila dels principals centres de poder del món (o de la seva desaparició), doncs ell mateix és un dels analistes més influents de la política i l’economia internacionals, columnista de diversos diaris de referència d’Amèrica i Europa, i va ser ministre de Comerç i Indústria de Veneçuela a principis dels anys 90.

Plaza del Sol, moviment 15-M. Fotografia de Rafael Tovar. CC-BY-SA 2.0.

La seva tesi és que ja no mana més qui és més gran o més fort, sinó que el poder i la influència depenen cada vegada menys de la mida, la geografia, la història o la tradició. Això no vol dir que els grans actors tradicionals, com ara els partits polítics, els sindicats, les grans organitzacions, els exèrcits, el centres religiosos o les grans empreses i corporacions deixin d’existir, però sí que tindran menys pes i menys capacitat per canviar les coses i prendre decisions determinants. Per contra, petites organitzacions aconsegueixen operar ràpidament en l’àmbit internacional i tenir repercussions globals. Són el què Moisés Naím anomena “micropoders”: des d’empreses petites que arriben a desbancar firmes multinacionals, a activistes a favor de la democràcia o partits minoritaris, però també lobbies, pirates cibernètics, delinqüents o grups que utilitzen formes alternatives d’adquirir influència política sortejant les estructures formals del sistema.

En definitiva, segons Moisés Naím, el poder està canviant. Cada vegada és més fàcil d’aconseguir-lo, i més difícil de mantenir-lo i utilitzar-lo. Però, adverteix Naím, abans de deixar-nos portar per l’entusiasme de pensar que això condueix indefectiblement a una societat més horitzontal, alliberada de velles oligarquies, descentralitzada i flexible, hem de considerar que l’erosió del poder tradicional també pot generar inestabilitat, desordre i paràlisi davant de problemes complexos.

Per intentar aclarir una mica més qui mana, qui està aconseguint el poder i qui l’està perdent, com i per què passa tot això, i quines conseqüències tindrà sobre les nostres vides, Moisés Naím parlarà amb Antoni Bassas el proper dimecres, 13 de novembre, a les 19:30 al CCCB. Ho farà en el marc de la conferència: “Qui mana? Les mutacions del poder contemporani”, que el CCCB organitza amb ocasió de la presentació del seu nou llibre: El fin del poder. Empresas que se hunden, militares derrotados, papas que renuncian y gobiernos impotentes: cómo el poder ya no es lo que era (Debate, 2013). Us hi esperem. #MoisesNaim

Bani Brusadin presenta «The Influencers 2013»

novembre 5th, 2013 No Comments

Els influencers són una espècie única de creadors: brillants impostors, atrevits estafadors que qüestionen codis artístics i de comunicació. Busquen les escletxes (al carrer, a la publicitat, a la Xarxa, al sistema polític i mediàtic) per fer-nos veure que vivim envoltats de mentida. Bani Brusadin s’ha convertit en un expert caçador d’influencers. Fa nou anys que dirigeix un festival pioner a Espanya en donar a conèixer el que ell anonema “tricksters” contemporanis, autors que a través d’accions artístiques o de l’activisme social, destapen la caixa dels trons i capgiren el que és políticament correcte.

The Influencers celebra novena edició el 7, 8 i 9 de novembre al CCCB i convida al col·lectiu japonés Chim↑Pom, a l’artista urbà  SAM3, a l’escultor de dades” Paolo Cirio, a l’artista i activista de les xarxes Aram Bartholl, a l’experimentador de somnis i ficcions col·lectives Tellervo Kalleinen i a una de les figures claus de l’activisme nordamericà, cofundador de la San Francisco Cacophony Society John Law. En aquesta entrevista, Bani Brusadin parla dels artistes de The Influencers 2013 que presentaran els seus projectes a partir de dijous 7 a les 19h al hall del CCCB. A més a més, l’equip de The Influencers també ha preparat accions al carrer com Streetghosts i Dead Drops. El festival també amgaga sorpreses d’última hora que només podreu descobrir si veniu en persona al CCCB aquests tres dies. L’entrada és gratuïta.

Edició entrevista: Edgar Riu

PROGRAMA THE INFLUENCERS 2013

Dijous, 7 de novembre
19h Inaguració amb el col·lectiu japonès Chim↑Pom

Divendres, 8 de novembre
15h Intervenció a l’espai públic: Dead Drops Punt de trobada: hall CCCB
19h Presentacions: Sam3, The Troll Face i Paolo Cirio

Dissabte, 9 de novembre
Intervenció a l’espai públic Streetghosts (hora i lloc per confirmar)
17:30h – Projecció de la pel·lícula My name is Janes Janša (V.O.S.E.)
19h Presentacions: Aram Bartholl, Tellervo Kalleinen, John Law

Seguiu @The_Influencers i #influ2013 per saber les novetats del programa i de les accions a l’espai públic.

Adolescència i transgressió

novembre 5th, 2013 No Comments

L’antropòleg Lluís Duch i el psiquiatre Luis Feduchi conversaran sobre l’adolescència i la transgressió el proper dijous, 14 de novembre, a les 19:30h a la #JornadaAdolescents.

Va ser Rousseau qui va descriure l’adolescència com un segon naixement, un emergir a la vida després d’haver-ho fet a l’existència. Però quina vida els oferim als nostres adolescents en aquest trànsit de la infància a l’adultesa? Una vida atractiva que valgui la pena ser viscuda? Una vida sense temps per parar-se a pensar? Governada per la hiperactivitat i el consumisme? Amenaçada pel risc de ser expulsat del mercat de treball o per no tenir els “papers” que concedeixin la condició de ciutadà? Una vida cada vegada més medicalitzada i judicialitzada, en la qual el vincle social s’esmorteeix gradualment a cop de “reformes”?

Els adolescents, amb la seva conducta transgressora i la seva recent estrenada capacitat de pensar èticament, interpel·len la societat. En el context dels múltiples i accelerats canvis que la família, l’escola i la societat en el seu conjunt estan experimentant, l’adolescent, que no entén de crisi més enllà de la pròpia, fàcilment posa en dificultats al món adult amb el seu comportament. Però, si es resisteix la pulsió autoritària, apareix l’oportunitat per a un diàleg que pot servir tant per augmentar la nostra comprensió sobre aquesta etapa evolutiva com per revisar les nostres actuals estructures socials.

D’aquí va sorgir la idea de convocar Lluís DuchLuis Feduchi a una conversa oberta. Un intercanvi de mirades entre l’anàlisi penetrant que Duch realitza de la nostra vida quotidiana des de l’antropologia simbòlica, i el profund coneixement de l’univers adolescent que Feduchi ofereix des de la psiquiatria i la psicoanàlisi. Aquesta trobada clausurarà  la jornada organitzada per celebrar el 20è aniversari que s’ha donat en l’assistència pública entre els sistemes de Justícia Juvenil i Salut Mental a través de l’Equip d’Atenció al Menor de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver.

L’experiència de l’Equip d’Atenció al Menor es va iniciar a finals de 1993, fruit d’un acord entre els Departaments de Salut i Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest equip ha estat col·laborant fins a la data amb els professionals de Justícia Juvenil en l’organització d’estratègies d’atenció interdisciplinària a menors denunciats al sistema de Justícia Juvenil, com a forma de respondre a problemàtiques complexes. La creació d’aquest Servei en el marc de la sanitat pública va ser un dels desenvolupaments que la reforma del sistema de Justícia Juvenil a Catalunya va propiciar a principis dels noranta. Catalunya va ser pionera en aquest tipus de reformes que la Convenció sobre els Drets de l’Infant (ONU, 1989) va impulsar en tots els Estats membres, creant-se així un cos de professionals altament especialitzats i que compten ja amb una dilatada experiència. Els serveis de Mediació, Assessorament per als jutges de Menors, programes per desenvolupar les mesures educatives a la comunitat, la creació de centres educatius, etcètera, van contribuir així a consolidar en aquest àmbit el canvi de paradigma que per al Dret Penal va suposar l’aparició de la Justícia Reparadora.