Barcelona, Sant Sebastià i Monterrey: Pantalla Global suma 100.500 visitants presencials

octubre 25th, 2013 No Comments

CCCB © La Fotográfica, 2012

Mostrar el poder de la pantalla en tots els seus vessants: seducció, creació d’arquetips i models, informació, capacitat de shock, vigilància… és una de les tesis de Pantalla Global, un projecte expositiu basat en el llibre homònim de Gilles Lipovetsky i Jean Serroy que es va exhibir del 24 de gener al 28 maig del 2012 al CCCB.

Coproduïda amb el San Telmo Museoa, de juny a setembre del 2012 la mostra va viatjar a Sant Sebastià i al 2013 s’ha exposat al Conarte (Centro de las Artes) de Monterrey (Mèxic), on ha tingut un gran èxit amb 62.000 visitants. Aquesta xifra, sumada a les 11.000 persones que la van visitar a Sant Sebastià i les 27.500 que ho van fer a Barcelona, permet parlar d’un total de 100.500 visitants.

CCCB © La Fotográfica, 2012

Pantalla Global no es limita a l’exhibició in situ, sinó que es tracta d’una experiència de co-creació amb el públic que, segons l’equip del CCCBLab responsable del disseny virtual de la mostra, planteja “un nou model expositiu on el comissari no només elabora un discurs prescriptiu [camp], sinó que dins d’aquest hi inclou espais en blanc per que el públic els pugui omplir amb el seu contingut [contracamp]”. Així doncs, l’exposició presenta dos discursos: l’elaborat pels comissaris a una banda i a l’altra, el que han respost els usuaris a través de breus peces audiovisuals. La veu de la gent es materialitza en més de 350 vídeos publicats al web de Pantalla Global que s’han incorporat a l’espai expositiu presencial. “Les aportacions del públic no són considerades un afegit o una activitat paral·lela, sinó que s’integren amb l’exposició i n’esdevenen una característica principal”, expliquen des del CCCBLab.

Pantalla Global també presenta dues aplicacions per a mòbil relacionades amb la tesi del projecte i un recorregut virtual amb tots els continguts de la mostra que convida a qui no l’hagi visitada en persona a fer-ho des de casa. El web també vol ser un arxiu col·laboratiu sobre els canvis que afecten el mitjà audiovisual, en què els usuaris poden participar aportant nous continguts o intervenint en el debat. Gairebé 30.000 persones s’han passejat pel web Pantalla Global i s’hi han estat una mitjana de 7 minuts.

Guido Barbujani: “Tots som africans”

octubre 23rd, 2013 No Comments

D’acord amb el conegut genetista italià Guido Barbujani, la història evolutiva de la humanitat revela que “tots som africans”. De fet, si volguéssim conèixer un “veritable” europeu ens hauríem de remuntar a fa més de 30.000 anys, quan els últims neandertals es van extingir definitivament. Els nostres ancestres són un grup d’individus que habitava a l’Àfrica oriental i fa 60.000 anys es va estendre per tot el planeta, barrejant el seu ADN fins a produir el de la humanitat actual. La història del seu viatge des de l’Àfrica, de les grans migracions prehistòriques que varen poblar el planeta, està escrita al nostre codi genètic i contribueix a explicar, segons Barbujani, el què sabem avui sobre biodiversitat humana.

Guido Barbujani

D’alguna manera, afegeix Barbujani, ens assemblem molt a les tonyines i als talps. A les primeres perquè, igual que els humans, tenen un alt nivell de mobilitat geogràfica i això ha propiciat que durant mil·lennis hagin intercanviat gens amb individus de procedència molt diversa. Als segons perquè, com a espècie, hem estat capaços d’adaptar-nos a ambients molt diversos, des dels més càlids fins als més glaçats. Mobilitat, capacitat d’adaptació i mestissatge, les característiques del migrant, estan inscrites al nostre ADN. En una afirmació no mancada de provació, explica Barbujani que tots som immigrants africans, amb trets diversos però, tot i així, parents.

Aquesta gran mobilitat que ara anomenem globalització és un fenomen que data de fa milions d’anys i que ha modelat la nostra espècie tal com és ara. Els estudis sobre biodiversitat confirmen aquesta continuïtat i revelen intricades relacions biològiques entre els individus i les poblacions. Així, dos bosquimans que viuen a només alguns quilòmetres de distància a l’Àfrica poden estar situats als dos extrems de l’escala de variabilitat genètica mentre un asiàtic i un europeu poden compartir més trets genètics que dues persones d’un mateix continent o una mateixa població.

Quin és el pes de la genètica en la configuració de les nostres identitats? Què sabem avui de la nostra relació biològica amb altres individus i poblacions del món? Com pot això contribuir a entendre i curar malalties i millorar les nostres condicions de vida? El genetista Guido Barbujani oferirà algunes claus per conèixer més sobre la relació entre la genètica i la biodiversitat humana el proper dilluns 28 d’octubre, a les 19:30h al CCCB, presentat per Cristina Junyent. Ho farà en el marc del cicle “Evolució i cultura”, que el CCCB organitza amb B-Debate i va inaugurar el biòleg Jared Diamond amb una conferència sobre el risc i el perill en les societats tradicionals.

En el cicle “Evolució i cultura” també està prevista la participació del biòleg Jaume Bertranpetit (4 de novembre) i el paleontòleg Juan-Luis Arsuaga (11 de novembre). Al twitter, #EvolucióiCultura.

L’univers de Salvador Espriu, avui

octubre 22nd, 2013 No Comments

He mirat aquesta terra remet a la mirada d’Espriu vers la seva terra i vers el món: a vegades crítica i salvatgement divertida, però també comprensiva i plena de pietat cap a les debilitats humanes”

Julià Guillamon, comissari de l’exposició

Del 30 d’octubre de 2013 al 24 de febrer de 2014, l’exposició “Espriu. He mirat aquesta terra” aproparà al públic la trajectòria creativa i vital i el món literari de Salvador Espriu per mostrar no sols la importància cabdal de la seva figura per a la cultura catalana, sinó també la complexitat i riquesa de la seva obra que transcendeix qualsevol etiqueta i que fa d’Espriu un clàssic atemporal. L’exposició, organitzada pel CCCB en col·laboració amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i comissariada per l’escriptor Julià Guillamon, és un dels actes centrals de l’Any Espriu.

Poeta, narrador i dramaturg, Espriu s’interroga sobre les grans qüestions humanes. La mostra evoca el mite de Sinera; el compromís ètic davant de la guerra civil i de la postguerra; la defensa de la cultura catalana en temps difícils; el fenomen Espriu, quan va esdevenir una referència indispensable de la cultura espanyola; la seva visió de «la pell de brau» basada en el diàleg i la tolerància; la candidatura al Premi Nobel, i el món imaginatiu, de vegades grotesc, de vegades evocador, d’una potència extraordinària.

L’exposició presenta una gran quantitat de materials inèdits procedents d’arxius i col·leccions particulars. El recorregut expositiu el tanquen l’ós Nicolau, l’Esperanceta Trinquis i altres personatges del laberint grotesc espriuà, presentats en animacions realitzades per joves creadors.

Activitats relacionades amb l’exposició

El jardí dels cinc arbres © Ronald Stallard, 2013

La mostra comptarà amb activitats paral·leles com l’itinerari “Lavínia”, un recorregut per la Barcelona de Salvador Espriu conduït per la catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes Maria Nunes. Aquest itinerari, que se celebrarà el 10 i 24 de novembre de 2013 i l’11 i el 25 de gener de 2014, inclou una visita guiada a l’exposició.

El 27 de novembre tindrà lloc una lectura dramatitzada de textos de Salvador Espriu a càrrec de l’actriu Rosa Novell, acompanyada per la violoncel·lista Fanny Silvestre.

Cada cap de setmana a les 11.30h el servei educatiu del CCCB oferirà visites comentades a l’exposició (dissabtes en castellà i diumenges en català). CCCB educació també ha preparat un espai de documentació dins la mostra, material didàctic i visites especials per a grups escolars.

Els Amics del CCCB podran accedir a visites comentades amb el comissari Julià Guillamón els dies 6 i 12 de novembre i tindran un 50% de descompte per assistir a l’espectacle del TNC “Un Rèquiem per a Salvador Espriu” els dies 15 i 17 del mateix mes.

L’Any Espriu

Exposicions, representacions teatrals i actes de difusió lectora són algunes de les moltes activitats culturals, cíviques i participatives que s’estan duent a terme amb motiu de l’Any Espriu: una celebració que reivindica l’obra i el llegat de l’escriptor Salvador Espriu i Castelló(1913-1985) quan es compleixen cent anys del seu naixement.

Dos dels esdeveniments programats han estat, per exemple, l’exposició La càbala i Espriu, que es va inaugurar al maig a la Casa de Cultura de Girona, i l’homenatge popular que el poeta, narrador i dramaturg català va rebre al cementiri d’Arenys de Mar: una de les seves ciutats de residència que va batejar amb l’anagrama Sinera.

L’Any Espriu també ha estat present en cites literàries anuals com la Setmana de la Poesia de Barcelona o La Setmana del Llibre en Català, que han inclòs obres de l’escriptor en els seus programes. Al mateix temps, el llegat artístic d’Espriu s’ha promocionat a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya, en llibreries i per Internet. Al web de l’Any Espriu podeu trobar totes les activitats, recursos i més informació sobre l’autor.

“No tocar, por favor”: Nou capítol de Soy Cámara. El programa del CCCB

octubre 15th, 2013 No Comments

Ens preguntem per aquell lloc que fa tant temps que és allà, per aquell edifici que provoca tant tràfec de gent. Ens preguntem pel museu, pel seu sentit, per les seves normes. Sembla que la frase “no tocar, si us plau” és la lletania que encara ressona en aquell espai i ens preguntem per què és així i si sonarà sempre igual.

El programa del CCCB “Soy Cámara”, que sota el títol “No tocar, por favor” s’emet el dissabte 19 d’octubre a La 2 de TVE, intenta explorar la relació entre el públic i el museu per comprendre com es deplega l’autoritat cultural, però també com s’estableix una desobediència, una dissidència cultural.

Quan agafem una obra d’art d’un museu i la situem en un context descodificat artísticament, la resposta cap aquella imatge o objecte és totalment diferent de la que habitualment es desenvolupa al museu. Així, el museu es converteix en un espai de tensió institucional, en què els moviments, les normes i les formes s’amalgamen sota una litúrgia cultural que ens afecta. Observar aquelles afeccions de la cultura resulta commovedor.

No tocar, por favor” pren com a punt de partida el registre d’incidències del Museu Artium de Vitòria-Gasteiz, recollit pel seu personal de seguretat entre el 2003 i el 2012, per tractar actituds iconoclastes i idolàtriques, recull opinions diverses (historiadors, artistes, personal de seguretat i individus) i ens explica per què hi ha gent que s’enfada en un museu.

Capítol complet

Guió i direcció: Jorge Luís Marzo i Arturo «Fito» Rodríguez

Realitzador: Juan Carlos Rodríguez

Data emissió: Dissabte 19 d’octubre a la 1h30’ a La 2 de TVE

Soy Cámara. El programa del CCCB. Capítol 31

No tocar, por favor, 30’