CCCB Veus

El passat 8 de desembre, Kunchok Phelgye, monjo tibetà de 24 anys, es va prendre foc prop del monestir de Kirti (Sichuan). El mateix dia, Pema Dorjee, de 23 anys, va morir de la mateixa manera, també a Sichuan. Aquestes són dues de les darreres morts comptabilitzades en el que ja es considera una onada d’autoimmolacions entre la població tibetana des de fa quasi quatre anys. Les dades són incertes, perquè l’accés al Tibet està molt restringit des de les revoltes de l’any 2008 i les autoritats xineses han optat per donar el mínim de rellevància a aquests fets. Sigui com sigui, el darrer mes de novembre se n’havien comptat 28, segons la International Campaign for Tibet, un nombre més que suficient per prendre consciència de la magnitud de la problemàtica que assola aquesta regió remota.

Intentar esbrinar els orígens del conflicte al Tibet ens portaria a revisar la història recent d’aquesta regió, ocupada als anys 50 per l’exèrcit de la Xina maoista i sotmesa a un procés de repressió política i cultural des d’aleshores. Per les autoritats xineses, es tractava d’una regió tancada en un sistema feudal i retrògrad, a la qual calia aportar modernització. Pels tibetans, el seu país s’acabava de quedar sense el seu líder polític i espiritual (el Dalai Lama, que es va exiliar a l’Índia el 1959 i mai més ha trepitjat el Tibet) mentre veien com el seu patrimoni cultural es diluïa sota les noves autoritats governamentals. Des d’aleshores, la regió ha estat marcada per una història de desencontres entre totes dues parts que ha arribat a tenir un cert ressò internacional gràcies al prestigi de la figura del Dalai Lama.

Des de l’any 2008, però, el procés d’aproximació entre les dues parts del conflicte ha patit un retrocés important. Les revoltes entre la població tibetana, exigint més llibertat, van caure en el pitjor moment per a la Xina, aleshores epicentre del focus internacional per la celebració dels Jocs Olímpics a Pequín. Més enllà de l’elevat cost en vides humanes d’aquestes revoltes, des d’aleshores el Tibet ha quedat sumit en el silenci: restriccions d’accés a la regió, opacitat a l’hora de poder saber què hi està passant. L’onada d’autoimmolacions, iniciada el febrer del 2009 i agreujada clarament els darrers mesos, sembla ser una nova etapa en aquest conflicte i mostra la situació límit en què es troba avui la població tibetana.

Per parlar justament d’aquesta qüestió, el proper dilluns 17 de desembre, a les 19h, us proposem el debat “Tibet: silenci i revolta”. La sessió comptarà amb el passi del documental “Human Torches of Tibet” (BBC, 2012) i amb les intervencions de Robert J. Barnett, director del Programa d’Estudis Tibetans Moderns a la Universitat de Columbia, i Josep Lluís Alay, director de l’Observatori del Tibet de la UB. La sessió serà moderada per Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a Pequín.

També us proposem una sèrie de materials complementaris pels qui vulgueu aprofundir en aquesta qüestió:

-  “Storm in the Grasslands: Self-immolations in Tibet and Chinese Policy” (2012), informe de la International Campaign for Tibet sobre la qüestió de les autoimmolacions i l’estat actual del conflicte.

-  “The Burning Issue”, article a The Economist (9/12/2012), un dels que han sortit recentment en mitjans internacionals

- “Tibet a lo bonzo” (09/2012) article de Nacho Carretero per la revista on-line Jot Down.

-  The Sun Behind the Clouds. Tibet’s Struggle for Freedom, documental de producció Índia-Gran Bretanya (2009)i consultable a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=qcVg6zsuc8k

- Undercover in Tibet, documental de Channel 4 (2008) d’accés lliure a internet.

-  Casa del Tibet. A Barcelona, la Casa del Tibet aglutina l’actualitat sobre aquesta regió i impulsa el coneixement de la seva cultura.

Us esperem dilluns 17 de desembre, a les 19h, per assabentar-nos millor de la situació actual al Tibet i poder-ne parlar amb els nostres convidats.