Posts Tagged ‘drets humans’

Lydia Cacho: «Un govern que aposta per obrir un casino està apostant també pel turisme sexual i l’abús»

gener 30th, 2013 2 Comments

Lydia Cacho (Ciutat de Mèxic, 1963) és periodista i escriptora, coneguda pel seu activisme com a defensora dels drets humans. Ha investigat i denunciat el tràfic de persones i l’explotació sexual de dones, nens i nenes a Mèxic i a l’estranger. Precisament per aquestes investigacions, que han implicat a membres de la classe política mexicana, Cacho va ser empresonada, torturada i amenaçada de mort.

El passat 21 de gener Cacho participà al debat ‘En Comú’ per parlar de drets humans. En aquesta entrevista la periodista denuncia l’existència de vincles molt estrets entre determinades empreses del sector turístic o fins i tot governs, amb l’explotació sexual. Segons Cacho, aquella administració que aposta per obrir, per exemple, un casino, esta alhora facilitant i promovent el turisme sexual i de retruc, l’explotació i l’abús.

Cacho recorda també que del total de dones que estan en cercles de prostitució, només un 2% ho fa en plena llibertat, la resta ho fa sotmesa a grups mafiosos o a empresaris per la seva mala situació socioeconòmica.

Cacho fa una crida a la societat a tornar a educar i a promoure el valor del respecte, els drets humans i la llibertat d’expressió.

També podeu veure la conferència que va impartir Lydia Cacho al CCCB.

Lydia Cacho i les formes de l’esclavitud contemporània

gener 17th, 2013 3 Comments

Lydia Cacho

Després de l’èxit de la inauguració del cicle “En comú” amb el sociòleg alemany Ulrich Beck, tornem el proper dilluns 21 de gener amb una conferència excepcional: ens visitarà la periodista mexicana Lydia Cacho, coneguda arreu del món per la seva denúncia de les xarxes de pederàstia, el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens. La seva tasca ha estat reconeguda amb nombrosos premis internacionals, però ha suposat també un risc cert per la seva vida: ha rebut amenaces de mort i ha estat empresonada i torturada a Mèxic.

Dos llibres seus expliquen aquesta història terrible: Los demonios del Edén (Debate) és la denúncia que Cacho va fer l’any 2005 d’una xarxa de pederàstia que implicava a polítics i empresaris mexicans en actiu. La publicació d’aquest llibre va ser una estratègia per posar fi a la passivitat de les autoritats i per deixar al descobert la maquinària del poder que protegia al pederasta Succar Kuri, un conegut empresari amb molta influència. La difusió que va rebre el llibre va fer que finalment es celebrés el judici.

Memorias de una infamia (Debate), escrit dos anys després, narra el malson que Cacho va haver de patir com a conseqüència d’aquella denúncia: va ser acusada, detinguda il•legalment, maltractada física i psicològicament, i empresonada durant trenta hores pels mateixos poders públics que l’haurien hagut de defensar. Lluny d’acovardir-se, Cacho ha continuat les seves investigacions sobre el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens a tot el món. Part d’aquesta feina es pot llegir a Esclavas del poder. Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo (Debate, 2010), en el qual Cacho denuncia que les xarxes que roben i esclavitzen dones, nenes i nens experimenten avui una explosió sense precedents, beneficiant-se d’una cultura que promou la cosificació humana i d’una economia de mercat deshumanitzadora. Tal com denuncia Cacho, acceptar la prostitució com un mal menor suposa ignorar també l’explotació, els maltractaments i el gran poder del crim organitzat a tot el món.

En el marc del cicle “En comú”, Lydia Cacho oferirà una conferència sobre els drets humans en la qual recordarà que no podem viure d’esquenes al fet que al bell mig de la nostra societat existeix, dit en paraules de Boaventura de Sousa Santos, “un espai que és un no-territori en termes jurídics i polítics, un espai impensable pel primat de la llei, dels drets humans i de la democràcia”, i que es construeix a partir de l’esclavitud i l’explotació dels altres. Som responsables de l’existència d’aquest espai quan ignorem el vincle que existeix entre el tràfic de persones, la violació dels drets humans més elementals i la prostitució; quan jutgem amb benevolència els consumidors de l’indústria sexual; quan ens beneficiem dels guanys de la molt rendible indústria prostitucional i ignorem que la prostitució no és només un problema de salut o d’ordre públic que tan sols afecta a víctimes i màfies, sinó un problema de tots: un problema en comú.

YouTube Preview Image

Mèxic en guerra: les veus dels testimonis

setembre 7th, 2012 1 Comment

Imatge d'un mural per la pau a Ciudad Juárez

El proper dijous 13 de setembre, a les 19h, tindrà lloc al CCCB la sessió “Mèxic en guerra”. La iniciativa parteix de la convocatòria que es va fer el passat 1 de setembre d’una lectura internacional en solidaritat amb Ciudad Juárez. Aprofitant aquesta ocasió, hem volgut fer un acte més ampli, afegint a la lectura la projecció del documental “Silencio forzado”, que tracta sobre la persecució dels periodistes a Mèxic i que ha estat realitzat per l’organització internacional en defensa de la llibertat d’expressió Article 19.

Hem organitzat aquesta sessió gràcies a la proposta i la col·laboració del col·lectiu Nuestra Aparente Rendición, i amb l’objectiu  de donar el màxim de visibilitat a aquest conflicte que, des de molts punts de vista, s’acosta a una guerra civil, encara que els mitjans de comunicació i les organitzacions internacionals siguin reticents a parlar en aquests termes.

En motiu d’aquesta sessió, Nuestra Aparente Rendición ens ha fet arribar alguns fragments de les cartes que familiars, amics i col·legues els escriuen als desapareguts i que NAR publica al seu web i ara comparteix amb nosaltres:

El es Kristian Karim Flores Huerta y su familia lo está esperando. Aquí la carta que le escribe Lourdes Huerta Tarrega, su mamá.

Pagaría con la vida para no sentir lo que estoy sintiendo ahora y no vivir esta agonía de tenerte y no tenerte ¡Te quiero!

Comprenderás que he hecho hasta lo imposible por recuperarte, más no puedo. Yo no quiero que te hagan daño, todo esto es muy difícil, hoy sigo llorando como lo he hecho desde que partiste. Yo no puedo fingir que esto no está pasando, pues ¿qué tal que Dios decidió tenerte a su lado?, sólo quiero que me digan dónde te puedo encontrar y luchar para que las autoridades hagan su trabajo y no pase como a muchos que dejaron y se complique más el encontrarte.

¡Escuchen todos mi lamento!, esto es para que no juzguen sin saber, nos robaron a nuestros hijos y no sabemos cómo hacer, sólo le pido a Dios, que ninguno de Ustedes pase por este sufrimiento que día a día nos está consumiendo por no saber nada de ellos, Kristian, ayúdame a encontrarte, agárrate de la mano de Dios, y pide que a todas las madres que estamos pasando por este dolor a nuestros hijos nos regresen hoy.

Cuando te fuiste, quedó tu sombra en mi corazón y escribí en el viento tu última mirada y guardaré en mi corazón tu ternura y tu sonrisa que es lo más lindo.


Él es Jesús Omar y su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su hermana.

Para ti Negrito. Hola, espero que pronto leas estas líneas que escribo aquí, son líneas de necesidad, de esperanza y amor, de las ganas de quererte ver pronto, desde aquel día en que me avisaron que unos hombres vestidos de militares identificándose como la SEDENA te habían llevado, el mundo se me vino encima, no sabía qué hacer, lo único que pensé en ese momento fue No avisarle a mi mama, pensé que era algo que yo podía solucionar antes de darle un disgusto o preocupación a mamá, pensé que te habías peleado, o no sé, nunca pensé que te habían SECUSTRADO, yo ilusa pensé que esto nunca nos iba a pasar a nosotros, porque somos personas decentes, y no tenemos dinero.

Ese día 23 de mayo 2010 estaba poniendo la denuncia a las 1 de la mañana del 24 de mayo, pensando que si te tenía la SEDENA y te acusaban de algo sería más fácil localizarte, fui a la séptima zona de los militares y me dijeron que ellos habían llegado al evento después de las 11p.m. y que ellos no te tenían, ni a ti, ni a tus amigos. Y no tuve más remedio que avisarle a mama.

Cuando nos dimos cuenta que era un secuestro y nos pidieron dinero, lo dimos y nos dijeron que te regresarían en 2 horas. Ya han pasado 2 años y 1 mes.

Él es Marco Antonio: Su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su mamá.

Hijo mío, mi orgullo siempre fuiste y seguirás siendo, no entiendo porqué sucedió esta tragedia, tú eras el pilar de la familia, sin ti estamos desprotegidos y desamparados, las interrogantes, el por qué y el para qué, están latentes como un látigo en mi mente y corazón, tu ausencia duele! duele! sobre todo en tus hijos, les haces mucha falta, como has de saber, creciendo sin tus consejos, sin tus cuidados, sin tu presencia. Todo ha cambiado, no somos las mismas, mi vida destrozada sin ti, las autoridades no apoyan sobre tu paradero, no te buscan, me imagino que saben de ti, pero no dicen nada, pues eras importante y algo me dice que alguien te traicionó, que te entregaron a los criminales siendo inocente, pero como demostrarlo hijo mío, mi corazón llora cada segundo, en cada latido se me va el alma, se me va la vida y seguiré sufriendo tu ausencia mientras Dios lo permita. Ojalá y hubiera alguna forma que te enteres de la gran angustia y desesperación de no saber de ti y a esos criminales Dios me dé la oportunidad de ver como Dios los castiga. Dios te haya perdonado para que estés en su gloria. Tienes mi vida en tus manos.

Roy Rivera Hidalgo, secuestrado a los 18 años y aún desaparecido: su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su mamá, Letty Hidalgo.

Te Amo tanto Mi Niño.

Mi Niño: Hoy te digo mi vida, que desde que Tú no estás con Nosotros, todo ha sido un desastre.

Pues al haberte arrancado de mi vida, me han dejado solo la mitad de mi corazón, ¿cómo alguien puede lograr vivir así, con la mitad de un corazón?

Mi niño, ¿dónde estás? ¿cuándo volverás? ¿por qué no te puedo encontrar?

Déjame decirte que te estoy buscando y Yo sé que TÚ sabes que te estoy buscando, pero estamos en México y esto es un desastre.

Desde que Tú no estás, siempre cargo una fotografía tuya, pues desde hace un año y cinco meses es donde te puedo ver y creo que Tú me ves.

Y todas las mañanas, tardes y noches siento como si esto fuera un sueño, un mal sueño y que voy a despertar y que esto no es real, por favor, ¡qué alguien me despierte!

¿Por qué no fuimos ricos? o ¿por qué no fuimos hijos de las clases sociales o políticos más altos? para que hubiéramos estado blindados fuertemente y esto nunca hubiera pasado.

¡Mi niño, mi niño! a todo el mundo le explico quiénes somos, quién eres, les cuento que tu abuelita te adora y que siempre te cuidaba y que si podía, impedía que hasta el aire te tocara.

Les digo, que Richi está muy solo, que llora a escondidas en la noche para que nadie lo vea, sufriendo en silencio por tu ausencia y que Tu papá tuvo que acudir al psiquiatra para que lo ayudara a continuar con la vida.

Mi niño Roy, ¿dónde estás?

—————————————————————————–

La sessió “Mèxic en guerra” comptarà amb la presència d’Antoni Traveria, Lolita Bosch, Alejandro Vélez i Sílvia Heras. També comptarà amb la participació de les actrius Rosa Novell i Aina Clotet per la lectura poètica.

Des de les 18:30 fins les 21:30h es podrà veure al vestíbul de l’Auditori una mostra dels mocadors del projecte “Bordamos por la Paz”.

Imatge d'un mocador del projecte "Bordamos por la paz"

JACQUELINE BHABHA ENS SUGGEREIX… #CORATGE

febrer 22nd, 2012 1 Comment

Continuem debatent sobre les “Virtuts”

Jacqueline Bhabha

Gràcies a la seva experiència com advocada de drets humans, Jacqueline Bhabha ha conegut sovint persones amb un coratge extraordinari per rebel·lar-se, per actuar, per expressar pensaments subversius, per liderar. Allò que totes elles tenen en comú és la seva visió del bé i una disposició a patir penúries o danys per obtenir-lo. En alguns casos, aquesta visió és personal i les porta a desafiar circumstàncies familiars que els resulten insuportables. En altres, el coratge es dirigeix cap a la defensa del bé públic i constitueix un desafiament davant la tirania, l’explotació, la brutalitat o formes de discriminació profundament arrelades.

Però, com s’ho fan aquestes persones? On neix el seu coratge? Com troben la motivació per submergir-se en el desconegut i arriscar-ho tot per un futur incert? Per què sacrifiquen la seva tranquil·litat i la seguretat de les seves famílies, els plaers del previsible i l’«ordinari», per una vida de pressions i lluites?

En el marc del cicle de debats “Virtuts”, Jacqueline Bhabha, professora de Dret i directora d’investigació del Centre François-Xavier Bagnoud per la Salut i els Drets Humans a la Universitat de Harvard, impartirà una conferència sobre el “Coratge” el proper dilluns, 27 de febrer, a les 19:30h. La presentació i la moderació de l’acte seran a càrrec de Pere Fabra, professor de Filosofia del dret i vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya.

ELS SUGGERIMENTS DE JACQUELINE BHABHA

Little Rock, 1957

Tal com ho hem fet durant les darreres setmanes, hem demanat a Jacqueline Bhabha que ens suggereixi un text i una imatge per començar a reflexionar sobre el coratge. La fotografia que ha triat retrata un dels moments més importants de la lluita pels drets civils dels afroamericans als Estats Units, la crisi a l’institut de Little Rock l’any 1957. Aquell any, nou estudiants afroamericans van intentar accedir a un institut d’Arkansas després que una cort federal ordenés que se’ls obrissin les portes. El governador d’Arkansas es va negar a acceptar l’ordre federal i va enviar l’exèrcit per impedir que els estudiants poguessin exercir el seu dret. Una multitud enfervorida va perseguir i insultar els nou nois i noies, que no hi van poder accedir fins dues setmanes després, quan el president Eisenhower va ordenar que intervingués la Divisió Aerotransportada de l’Exèrcit dels Estats Units.

Per altra banda, Jacqueline Bhabha també ens ha recomanat dues obres teatrals que parlen del coratge. Per una banda, El rei Lear, de William Shakespeare, i, per altra, La mare coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht.

YouTube Preview Image YouTube Preview Image

ACADÈMICA I ACTIVISTA

Les darreres investigacions de Jacqueline Bhabha tracten sobre els nens i els adolescents “sense Estat” (emigrants, exiliats, apàtrides…) des de la perspectiva dels drets humans. Tot i que els nens són en bon punt els que més necessiten la protecció, els drets i els serveis que ofereixen els Estats, són també els més vulnerables i els que pateixen un risc més gran de quedar-se “sense Estat”. Així, el 36% de tots els naixements al món no estan registrats, de manera que més de 48 milions de nens entre els 0 i els 5 anys no tenen identitat legal ni poden reclamar formar part de cap Estat. Milions d’altres nens neixen sense Estat o es queden sense documentació a causa de les migracions. En aquest context, la investigació actual de Jacqueline Bhabha tracta sobre els nens i els adolescents gitanos a Europa.

Però a més de la seva activitat acadèmica, Jacqueline Bhabha és també cofundadora de dues ONGs. Per una banda, Alba Collective, una organització que posa en contacte dissenyadors i venedors d’articles de luxe amb dones artesanes de l’Índia per ajudar-les a guanyar autonomia econòmica amb l’objectiu que puguin garantir l’educació de les seves filles. En paraules de Jacqueline Bhabha, la idea és “construir ponts entre la feina de les dones i el futur de les seves filles”.

Per altra banda, també ha estat cofundadora d’Scholars at Risk, una xarxa d’unes 120 universitats d’arreu del món que acull professors, investigadors i altres intel·lectuals que pateixen amenaces en els seus països d’origen que els impedeixen desenvolupar la seva feina lliurement.

I TU, QUÈ EN PENSES DEL #CORATGE?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia i l’#honestedat, també tu pots alimentar el debat sobre el #CORATGE a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Jacqueline Bhabha, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús i Nancy Fraser al nostre web.

Claudio Lomnitz sobre la #dignitat

gener 25th, 2012 2 Comments

Continuem reflexionant sobre les virtuts

Durant la passada primavera, la indignació i la dignitat, la seva cosina semàntica, van tornar amb una força inusitada a la primera plana dels diaris. A casa nostra, el disparador va ser la crisi econòmica i el que ens va revelar sobre el funcionament de la nostra societat. Milers de persones profundament empipades i ferides van ocupar les places públiques per fer palès el seu desencant davant la certesa que les seves expectatives de benestar havien quedat definitivament truncades. Al mateix temps, als països àrabs, les revoltes es van estendre al crit de Karama (dignitat) i han acabat derrocant més d’un règim autoritari.

I ara, quina és la relació entre dignitat i indignació? En quin sentit varia aquesta relació en contextos tan diferents? Com podem entendre avui el ressorgiment de la crida per la dignitat? Quan i per què es va convertir la dignitat en un reclam polític?

El proper dilluns 30 de gener a les 19:30h, l’antropòleg mexicà Claudio Lomnitz visitarà el CCCB per compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre la DIGNITAT en el marc del cicle de debats VIRTUTS. Lomnitz, professor d’Antropologia i Història a la Universitat de Columbia, pensarà antropològicament la qüestió de la dignitat utilitzant, principalment, exemples de la història d’Amèrica Llatina.

En els seus darrers escrits, Lomnitz ha mostrat la seva preocupació per l’onada de violència que assola Mèxic avui i ha denunciat els efectes perversos de la guerra contra el narcotràfic que el govern mexicà va iniciar l’any 2006, amb el recolzament dels Estats Units. A més del degoteig constant de morts violentes relacionades amb les drogues, Lomnitz ha destacat com la política americana antidrogues augmenta les desigualtats frontereres i té efectes directes en la discriminació contra els mexicans i els centreamericans. Ja en el seu llibre Idea de la muerte en México, Claudio Lomnitz va tractar les complexes relacions frontereres entre Estats Units i Mèxic.

Lomnitz, que va ser editor de la revista Public Culture entre el 2004 i el 2010, forma part del grup d’estudiants i professors de la Universitat de Columbia “No Més Sang Per Drogues”, un moviment que denuncia la violència extrema provocada pel tràfic de drogues, armes i éssers humans.

Estudiós del canvi cultural a Amèrica Llatina i a Mèxic, ha treballat abastament la qüestió de la formació de l’identitat mexicana, que ha tractat entre altres al seu llibre Deep Mexico, Silent Mexico: An Anthropology of Nationalism. Darrerament, ha escrit també sobre la idea de la mort a Mèxic i sobre la revolució mexicana, sempre publicat per Fondo de Cultura Económica, on dirigeix la col·lecció “Umbrales”.

I tu, què en penses

Com ja hem fet amb la #moderació i la #fortalesa, també tu pots alimentar el debat sobre la #DIGNITAT a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Claudio Lomnitz, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

1