Joc en línia divertit i alhora pertorbador, desenvolupat amb programari lliure, que parodia els trets insidiosament invasius del «software social». La ciutat «Elastic Versailles» s’anima per l’estrafolària lògica combinatòria d’una comunitat de 57 robots d’intel•ligència artificial que dedueixen dades de Facebook dels subscriptors del joc. La tripulació del robot Naked on Pluto, difícil de distingir dels altres agents en aquest entorn textual, està formada per guardians disfuncionals. Els participants del joc poden trencar els sistemes de control d’accés, però els robots tenen una certa flexibilitat per restar . Els jugadors poden intentar anul•lar les restriccions del joc i unir-se per trencar el sistema i escapar-ne. Les activitats es descriuen en un bloc i a Twitter, i els robots desbaraten la informació de l’usuari i la dels seus contactes mentre desenvolupen un constant flux d’incitacions a clicar, declarar, assenyalar i comprar, generant més o menys enllaços espuris a una velocitat vertiginosa. Rostres familiars desconcertants i la informació pròpia i dels perfils associats es barregen indiscriminadament en un paisatge hortera, gairebé com el del Versalles original, dissenyat per a desfilades promocionals d’atributs personals i ideològics inseparables. Cap informació del jugador no queda emmagatzemada, ni es comparteix ni es retorna a Facebook en aquest ecosistema manejable on tot el que compta són resplendors d’una visibilitat fugaç.
Naked on Pluto caricaturitza la proliferació d’agents virtuals que recullen les nostres dades personals per reformular de manera insidiosa els nostres entorns i perfils virtuals, ressaltant els contrastos ambivalents de les xarxes socials: els amics com a atractius quantificables i persones curosament a la moda que aconsegueixen impartir un sentit d’«intimitat», i publicacions gens ingènues de dades «privades» com si fossin autopublicitat. L’emergència de la intel•ligència d’aquest joc és, en última instància, esperançadorament, la dels jugadors que intenten escapar-ne.
Participa a la sessió: La nostra vida a la xarxa (2012)
