El P2P (peer to peer), un nou model econòmic i social?
Dimarts 31 de març, es va celebrar la tercera sessió I+C+I, dedicada al P2P (peer to peer), expressió que es fa servir per definir les pràctiques que permeten les persones produir i intercanviar valor i coneixement lliurement, sense dependre de ningú.
El debat, que es va poder seguir en streaming pel web i també mitjançant Twitter, va comptar amb les intervencions d’Ismael Peña López (UOC-ICTIlogi.net), Olivier Sculbaum (Platoniq.net) i Michel Bauwens (Foundation for P2P Alternatives).
Michel Bauwens ha treballat durant molts anys en empreses de telecomunicacions i l’any 2002 va decidir deixar el món de la indústria tecnològica per marxar a Tailàndia, des d’on impulsa la Foundation for P2P Alternatives, una organització que investiga les xarxes, col·lectius i pràctiques P2P.
Bauwens sosté que el P2P és quelcom més que l’intercanvi tecnològic de fitxers a la Xarxa (Emule o altres). Es tracta d’una nova forma de comportament humà que permetria una nova forma d’organització de l’economia i la societat mundial.
Des d’aquest moment s’inicia el debat online sobre el P2P i les reflexions exposades per Bauwens. És realment possible un canvi econòmic mundial a partir d’aquesta nova organització?.
Esperem els vostres comentaris!
Los debates que están teniendo lugar en este blog requieren “ver en grande”. Es necesario articularlos de algún modo, porque las tres sesiones iniciales de 2009, están íntimamente relacionadas.
En la primera se planteaba el transito “del amateur al contribuidor” y se formulaba una todavía voluble economía de la contribución como escenario posible para dirimir las nuevas estrategias de un mundo donde las tecnologías digitales colaborativas están jugando un papel decisivo.
En la segunda sesión en cambio, se puso el acento en la sospecha que genera este gran llamado a la participación masiva en la creación, producción, circulación y distribución de contenidos, propiciados por la expansión acelerada de las redes sociales.
Finalmente en ésta, centrada en el P2P, revela que utopía y realidad se mezclan vertiginosamente en un presente donde la única constante parece ser la velocidad del cambio. Pues si bien es cierto que algunos aspectos de las tesis de Michel Bauwens pueden resultar ingenuos, criticables o contradictorios, también es verdad que estamos inmersos en un vórtice donde el intercambio de información y conocimiento entre iguales es un tema de primera magnitud, como lo revelan las actuales polémicas sobre descargas legales e ilegales, intercambio de archivos y otros procesos a los que se quiere controlar, legislar y penalizar.
Algunos opinan que resulta estéril ponerle “puertas al campo”, y que el espíritu de los pioneros de Internet acabará por imponerse, porque será imposible detener un mundo virtual globalizado donde la acracia y la democracia se confunden, desconcertando incluso a un buen número de expertos.
Si es cierto que el desarrollo de la cultura va mucho más rápido que sus leyes, cabe seguir insistiendo en un diálogo critico, abierto, y libre, donde ningún grupo o sector puede detentar un saber y un poder excluyentes o corporativista que ignore la magnitud del cambio de paradigma cultural en el que todos, de un modo u otro, estamos participando activamente.
La creatividad y la innovación resultantes de este cambio social, político, económico y cultural afecta directamente a la noción de “bienes comunes”.
Es posible que la inteligencia colectiva sea el gran recurso que el capitalismo cognitivo está sabiendo explotar. Pero este puede ser también, aunque no lo parezca, un recurso finito en manos de unos pocos, como el agua, el genoma o las semillas.
Juan
Juan
Malos tiempos para el 2P2
El nombramiento de Angeles González-Sinde como Ministra de Cultura es entendido como una clara provocación en la comunidad de Internet.
Partiendo de sus declaraciones en la pasada gala de los Goya, premios de cine fundados por su padre, donde ejerciendo adalid de la lucha contra las descargas de contenidos, no dudó en calificar de “piratas” a la mayoría de internautas.
Esta cineasta que encuentra insuficiente el canon digital y que ha llegado a decir que la banda ancha “de no se cuantas gigas” no es necesaria, ya que ella entiende internet como algo que sirve, o debería servir, para enviar emails, no augura nada bueno para la cultura del 2P2 que está surgiendo en la red.
.
Pero en internet se reacciona rápido, ya tiene un grupo en su contra en Facebook con más cuatro mil miembros en menos de 24h.
En twitter las opiniones vertidas sobre el nombramiento no son precisamente optimistas, la blogosfera muestra toda su capacidad de generar opinión y muestra diversas facetas de la indignación que circula por la red.
Malos augurios para la extensión de la cultura a través de Internet, llegan tiempos aciagos para el 2P2 en todas sus vertientes.
Balada
2P2 al CCCB
Plovia, mentre ascendíem a les altures. Allí ens esperaven tres personatges antagònics: l’Ismael el compilador, tímid i voluntariós; l’Olivier excessiu, alternatiu i combatiu i el gran guru Bauwens, l’evangelitzador itinerant.
L’Olivier va vendre, atropelladament el seu projecte, més subvencionat del moment: El Banc Comú de Coneixement: basat amb el post-it: jo sé (rosa), jo vull saber (groc), quedem (verd). Apassionant sortida del P2P de la xarxa.
L’Ismael va aclarir conceptes aplanant el camí per el gran guru Bauwens, excés d’informació, accés a l’informació, treball amb l’informació convertit en un fet horitzontal. Molts agafem informació per produir informació a cost zero i accés universal.
I ara el gran guru Bauwens, camisa blava, pantaló negre de pinces, aliança amb brillant: ex cap d’estratègies de grans multinacionals que va pillar la pasta i s’en va anar a Tailàndia a meditar.
Profunda reflexió que ens va portar des de la caiguda de l’imperi romà fins la caiguda del capitalisme protagonitzada per petits grups P2P que poc a poc saben generar coneixement, protegir-lo i rentabilitzar-lo ( no va concretar com). I són el fonament d’una nova i millor societat.
Per una clarificació del tema, l’amic Ismael en el seu blog Ictlogy va fer un complert resum en directe (se li veia la concentració).
Tanmateix, lluny de subvencions i jubilacions daurades, hi ha un munt de gent relacionant-se a la xarxa, que penja, difon i comparteix informació en un procés obert que majorment crea riquesa a tercers.
A estones a la sala del mirador del CCCB es respiraven els aires de la remota illa d’Utopia..
Deixo pel debat aquesta pregunta:
Com es pot monetitzar aquest procés amb múltiples autors, que tingui un resultat sempre en evolució i accessible a tothom?
Krühl
Hola, jo vaig estar a la sessió del CCCB i vaig escoltar en directe les paraules de Michel Bauwens, així com la dels altres ponents. Cal dir que el plantejament de tota la sessió em va semblar molt interessant. Però analitzant el seu conjunt, em va semblar una mica utòpic tot el que s’esmentava.
Vull dir que Platoniq proposava el Banc de Coneixement Compartit, que Ismael Peña ens recordava que des de fa temps fem servir el P2P a la nostra vida i que tot apunta que ens encaminem cap a aquesta forma de funcionament, però…no em van convèncer.
Per últim, mentre escoltava l’extensa exposició d’en Michel Bauwens … li volia donar la raó però alguna cosa em deia que no, que encara no estem funcionant com ell esmenta.
Personalment, m’encantaria gaudir d’un sistema econòmic P2P. Però avui les portades dels diaris s’han aixecat amb xifres més altes de gent a l’atur, les seccions d’economia treuen fum per la crisi i la borsa mundial no passa pel seu millor moment.
Sr. Bauwens, potser necessitem una nova forma de funcionament però sospito que si passa hi haurà una catarsi mundial i pel camí cauran molts.
Què en penseu? Hi ha algú més que comenti?
Salutacions
Karma